El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha avisat aquest dilluns que reclamarà "responsabilitats de tota mena", començant per les de caire polític, si finalment s’acredita que la Secretaria d’Estat de Comunicació –dependent de la Presidència del Govern– va estar al darrere de la filtració dels àudios del recent accident ferroviari d’Urda (Toledo), en què van morir 69 persones.
En una entrevista amb Europa Press, Sordo ha criticat la divulgació de les gravacions entre el centre de control d’Atocha i els maquinistes dels trens sinistrats a les primeres hores posteriors al sinistre, en un moment en què el Govern ja havia assenyalat un possible error humà com a origen de l’accident.
D’aquesta manera, el dirigent sindical ha considerat "perfectament comprensible" la "indignació" de la plantilla ferroviària pel fet que, tot just un dia després del xoc i mentre s’investigaven les causes tècniques, es difonguessin als mitjans converses privades i protegides.
"Trobar-se als mitjans de comunicació fora de context la veu d’un company en unes converses que la gent que treballa al ferrocarril sap que són converses encriptades i que, per tant, havien hagut de desencriptar, genera una indignació que jo comparteixo plenament", ha subratllat el responsable de CCOO.
Al seu entendre, aquesta operació buscava centrar el debat en un únic aspecte: "Posa el focus en una de les dimensions de l’afer, que pot haver estat un fallo humà, però descontextualitzant-ho de tot el que més quan s’estaven analitzant els possibles errors tècnics que són causa necessària del possible posterior error humà".
Preguntat de manera directa sobre quins passos farà el sindicat si es confirma que la filtració va partir del mateix Executiu a través de la Secretaria d’Estat de Comunicació, Sordo ha estat clar: "Es demanarien les responsabilitats de tota mena. Responsabilitats, en primer lloc, polítiques".
Fallar en l’origen del problema
El líder de CCOO ha equiparat aquest enfocament amb el que el sindicat observa de manera recurrent en la sinistralitat laboral, on sovint es pretén carregar la culpa sobre el esglaó més feble de la cadena productiva, el treballador, responsabilitzant-lo del seu propi accident.
"Això és una lògica de la qual nosaltres sabem molt pels accidents laborals, quan es posa el focus en què va fer el treballador just en l’últim moment que va provocar l’accident", ha assenyalat.
Segons ha explicat, actuar d’aquesta manera implica passar per alt els errors estructurals: «Prèviament segurament hi ha errors estructurals, que no s’han pres les mesures de prevenció oportunes, o que aquest treballador no ha agafat una línia de vida, o que no hi ha un sistema d’aturada d’una màquina quan passa no sé quina circumstància. Sabem el injust que és focalitzar en la persona l’últim element d’error que es pretén que sigui el que explica tota la catàstrofe».
Rebuig a un «circo romà» després de les dimissions
Pel que fa a les renúncies ja presentades pel ministre de Transports, Óscar Puente, i pel president d’Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, Sordo ha valorat que el titular de Transports hagi assumit la seva «responsabilitat política davant d’una seqüència de dos accidents molt greus i una percepció de l’empitjorament de l’estat ferroviari, sobretot de l’alta velocitat, però també del Cercanías».
No obstant això, ha descartat que la resposta als problemes del sistema ferroviari consisteixi a seguir acumulant cessaments en l’estructura pública: «Aquest país s’ha d’acostumar a abordar estructuralment els problemes que puguin tenir els serveis públics, en aquest cas les infraestructures, més que no pas que això sembli un circo romà on es tracta que cada setmana li baixem el polze a algú».
Per a Sordo, la prioritat immediata ha de ser «identificar exactament totes les causes que han provocat aquest accident, avaluar si els sistemes de seguretat i de control són els adequats i funcionen adequadament per donar una certesa a la població espanyola».
En aquesta línia, ha demanat una revisió profunda del model ferroviari vigent des de la separació de Renfe i Adif, tenint en compte l’entrada de nous operadors privats.
«Cal veure si hi ha algun element de certa descoordinació en un país on el trànsit per les vies d’alta velocitat s’ha multiplicat en els últims anys en termes de trens, freqüències, passatgers i trajectes», ha indicat, reclamant reforçar els sistemes de seguretat i augmentar la inversió en manteniment després d’haver dut a terme una «gairebé auditoria de com estan les coses», tal com venen plantejant els sindicats del sector.