Apagar definitivament un reactor no significa tancar una central nuclear i marxar. El cessament de producció obre un altre procés molt més llarg: retirar el combustible, descontaminar instal·lacions, desmuntar components radioactius, enderrocar edificis i restaurar l'emplaçament. I la factura es mesura en centenars de milions d'euros per instal·lació.
Espanya encomana aquestes tasques a Enresa, l'empresa pública responsable de la gestió dels residus radioactius i del desmantellament de les instal·lacions nuclears.
El setè Pla General de Residus Radioactius calcula que únicament les futures actuacions englobades sota el concepte de clausura suposaran 4.764,97 milions d'euros entre 2024 i 2100.
La xifra no inclou tota la factura nuclear futura, perquè emmagatzemar i gestionar el combustible gastat i els residus d'alta activitat constitueix una altra partida diferent i considerablement més gran.
Primer cal retirar el combustible
Quan una central deixa definitivament de produir electricitat encara conserva combustible nuclear gastat i materials radioactius a les seves instal·lacions.
Abans d'emprendre bona part del desmuntatge, aquest combustible ha d'extreure's del reactor i gestionar-se de manera segura. Depenent de la instal·lació pot passar primer per piscines d'emmagatzematge i posteriorment per contenidors situats en magatzems temporals individualitzats.
Després comença el desmuntatge progressiu d'equips, canonades i estructures, amb diferents procediments segons existeixi o no contaminació radiològica.
No tot el que surt d'una central tancada és residu radioactiu. Part dels materials pot descontaminar-se, classificar-se i, quan compleix els requisits corresponents, reciclar-se o gestionar-se com a residu convencional.
Garoña: 475 milions d'euros
Santa Maria de Garoña permet fer-se una idea de la dimensió econòmica.
Enresa estima actualment en 475 milions d'euros el cost del seu desmantellament. El projecte es divideix en dues grans fases i inclou la gestió del combustible gastat, descontaminació de circuits, desmuntatge de components, enderrocat d'edificis i restauració final de l'emplaçament.
Només la segona fase té una durada estimada de uns set anys.
Enresa calcula que durant el procés treballaran habitualment entre 200 i 300 persones, amb pics superiors a 300 empleats al començament de determinades tasques.
Per tant, el final de la producció elèctrica no suposa el final immediat de l'activitat industrial a l'emplaçament.
Qui paga?
El finançament es basa en un principi senzill: els costos han de recaure fonamentalment sobre qui genera els residus.
Existeix un Fons específic per finançar les activitats del Pla General de Residus Radioactius, gestionat per Enresa. Les companyies propietàries de les centrals nuclears en explotació realitzen aportacions mitjançant una prestació patrimonial vinculada a l'electricitat nuclear generada.
La tarifa fixada el 2024 per a aquesta prestació és de 10,36 euros per MWh produït per les centrals en explotació. El Govern va justificar la seva actualització precisament per l'augment de les estimacions de costos futurs reflectides en el setè Pla General de Residus Radioactius.
Aquests diners s'incorporen al Fons que després finança les activitats d'Enresa.
Una factura de més de 28.000 milions fins al 2100
El desmantellament és només una part de la factura.
El Pla General de Residus Radioactius estima en 28.155 milions d'euros el cost global del sistema durant tot el període comprès entre 1985 i 2100.
Per al període futur de 2024 a 2100 queden estimats uns 20.220 milions.
La major partida no correspon a desmuntar centrals, sinó a la gestió del combustible gastat i els residus d'alta activitat, que absorbeix al voltant del 54% dels costos futurs previstos. El tancament d'instal·lacions representa prop de 4.765 milions.
El càlcul inclou també residus de baixa i mitjana activitat, investigació i desenvolupament i els costos estructurals necessaris per mantenir el sistema durant dècades.
El problema continua després del desmantellament
Desmuntar completament el reactor tampoc elimina els residus radioactius que va produir durant la seva vida.
Espanya utilitza El Cabril, a Còrdova, per a determinats residus de baixa i mitjana activitat, mentre que el combustible gastat i els residus d'alta activitat requereixen solucions específiques d'emmagatzematge durant períodes molt més prolongats.
El actual Pla General de Residus Radioactius contempla la construcció futura d'un Almacén Geológico Profundo, destinat a proporcionar una solució definitiva al combustible gastat i els residus d'alta activitat.
Aquesta és la raó per la qual la planificació econòmica s'estén fins a l'any 2100, molt després del tancament previst per al darrer reactor espanyol el 2035.
Tancar una central nuclear, per tant, no consisteix únicament a decidir quan deixa de produir electricitat. L'Estat i les empreses han de haver finançat prèviament dècades de treballs posteriors i la gestió d'uns residus que continuen existint molt després que desaparegui el reactor.