Segons hauria informat el mitjà Notícies Obreres, diversos sindicats i entitats socials han reclamat al Govern d'Espanya una reforma integral del Ingress Mínim Vital (IMV) per ampliar la seva cobertura, corregir els problemes de gestió i reforçar la seva vinculació amb les polítiques d'ocupació i inclusió social.
El Govern ha reconegut el seu desajust polític davant el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) per la qual cosa iniciarà un procediment per subsanar els errors de l'IMV.
Una reclamació contra Espanya davant el Consell d'Europa
El procediment parteix de la Reclamació Col·lectiva número 241/2024, presentada pel Moviment Internacional ATD Quart Món i altres organitzacions agrupades a l'Oficina Jurídica de Drets Socials.
La denúncia va ser registrada el 4 de juny de 2024 i admesa parcialment al maig de 2025. Questiona, entre altres aspectes, les condicions d'accés a l'IMV, la continuïtat dels pagaments, la protecció de col·lectius vulnerables i el sistema utilitzat per reclamar prestacions percebudes indegudament.
El Govern va presentar les seves observacions a través de l'Advocacia General de l'Estat. En elles rebutja que Espanya hagi vulnerat la Carta Social Europea i defensa que l'IMV constitueix una xarxa de protecció compatible amb mesures d'ocupació i inclusió. També reconeix que la reclamació posa un èmfasi especial en els procediments de reintegrament i remet a un informe del Ministeri d'Inclusió per respondre a aquestes crítiques.
Les entitats qüestionen les devolucions de l'IMV
Les organitzacions reclamants interpreten que la documentació governamental suposa un reconeixement parcial dels problemes relacionats amb la condonació i devolució de deutes. Asseguren que l'Executiu contempla canvis normatius, però adverteixen que aquests beneficiarien principalment els nous expedients i no solucionarien les reclamacions que ja estan obertes.
Segons la documentació aportada per aquestes entitats al procediment, almenys 319.437 persones s'haurien vist afectades per reintegraments vinculats a l'IMV. Les organitzacions consideren que la xifra podria augmentar perquè les prestacions poden revisar-se durant un període d'hasta cinc anys.
El escrit públic de l'Advocacia de l'Estat recorda que els tribunals espanyols han anul·lat en diverses ocasions decisions administratives que obligaven a retornar quantitats. El Govern sosté, no obstant això, que el sistema ofereix vies de recurs i que l'Administració pot reclamar els pagaments quan detecta errors, omissions o dades inexactes en les declaracions dels beneficiaris.
El 52% dels llars no sol·licita la prestació
La cinquena avaluació de l'IMV elaborada per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal conclou que el 52% dels llars que podrien rebre la prestació no arriba a sol·licitar-la. En el Complement de Ajuda per a la Infància, el percentatge de llars que no demana l'ajuda ascendeix al 71%.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) atribueix aquest fenomen, denominat non take-up, a factors com la complexitat administrativa, el desconeixement de la prestació, la bretxa digital i les dificultats per identificar de forma ràpida els canvis en la situació econòmica de les famílies.
El Ministeri d'Inclusió va comptabilitzar al juny 860.458 llars cobertes per l'IMV, en les quals residien més de 2,6 milions de persones. La dada inclou els llars que reben únicament el complement per a la infància, que pot concedir-se amb uns límits de renda més amplis que la prestació bàsica.
Els sindicats exigeixen atenció presencial i rendes actualitzades
UGT considera que l'IMV no està arribant a una part suficient de la població vulnerable. El sindicat calcula que, dels 860.458 llars comptabilitzats pel Govern, 342.970 perceben únicament el complement per a la infància, per la qual cosa la prestació bàsica arribaria a 517.488 llars.
L'organització reclama reforçar l'atenció presencial, simplificar els formularis i calcular la vulnerabilitat econòmica amb informació actualitzada. El model actual utilitza principalment els ingressos de l'exercici anterior, cosa que, segons UGT, pot deixar temporalment fora les famílies que pateixen una pèrdua sobtada de renda.
El sindicat també proposa reduir l'edat d'accés als 18 anys en els supòsits que requereixin una protecció especial i limitar les devolucions quan el cobrament indegut hagi estat provocat per retards de l'Administració mateixa.
Itineraris laborals per als perceptors
UGT planteja crear una estratègia estatal d'inserció sociolaboral per als beneficiaris amb capacitat per treballar. Aquesta inclouria diagnòstics individuals, orientació, formació, suport durant els primers mesos d'ocupació i una persona professional de referència per a cada itinerari.
L'organització demana també reformar l'incentiu a l'ocupació perquè el seu funcionament sigui més senzill i previsible. Reclama que els resultats s'evalüin atenent a l'estabilitat, durada i qualitat dels contractes, en lloc de mesurar únicament quantes persones deixen de cobrar la prestació.
UGT ha sol·licitat la convocatòria immediata de la Taula de Diàleg Social i la constitució efectiva del Consell Consultiu de l'IMV, l'òrgan previst perquè sindicats, organitzacions empresarials i entitats socials participin en el seguiment de la prestació.
Les entitats impulsores de la reclamació presentaran noves observacions davant el Comitè Europeu de Drets Socials. L'organisme pertany al Consell d'Europa, una institució diferent de la Unió Europea, i haurà de determinar si la regulació espanyola s'ajusta als drets recollits a la Carta Social Europea.