Abascal apel·la al record del 23J per demanar una mobilització massiva: "No està fet"

El següent pas és formalitzar les candidatures davant les Juntes Electorals Provincials abans de les 24:00 d'avui, 26 d'octubre. Després vindran la seva publicació, la correcció de possibles defectes i la proclamació oficial. No es tracta de tramitar el pacte al Senat, sinó de traslladar l'acord polític a les candidatures per a les eleccions del 29 de novembre. (Demòcrata, calendari electoral)

L'acord polític ja està tancat

La informació més recent de Demòcrata assenyala que Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal han donat el vistiplau definitiu a l'acord aquest dilluns. Per tant, les notícies anteriors que el situaven encara en negociació han quedat superades per l'anunci del pacte. En les fonts consultades no consta una ratificació interna addicional pendent com a condició per aplicar-lo. (Demòcrata, acord tancat)

La distinció important és que no s'ha anunciat una coalició nacional amb una marca conjunta. La fórmula és una coordinació territorial de candidatures: el termini per comunicar coalicions va acabar el 16 d'octubre, però la presentació de candidats roman oberta fins aquesta nit. Per això el pas pendent no és inscriure ara una nova coalició PP-Vox, sinó presentar les candidatures que materialitzin el pactat. (Demòcrata, fórmula electoral)

Què ha de reflectir-se a les candidatures

• A sis províncies: Vox no presentarà candidatura pròpia i el PP incorporarà un independent proposat per Vox, en segona o tercera posició. Són Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, València, Castelló i Illes Balears. (Demòcrata, repartiment territorial)
• A tres províncies: el PP no presentarà candidatura al Senat: Guipúscoa, Girona i Tarragona. (Demòcrata, repartiment territorial)
• A altres catorze: Vox presentarà un únic aspirant. Són Sevilla, Huelva, Astúries, Badajoz, Àlaba, Navarra, Càceres, Osca, Saragossa, Alacant, Granada, Conca, Pontevedra i Jaén. (Demòcrata, repartiment territorial)

El calendari després de presentar les llistes

El següent recorregut formal té quatre fites. Convé distingir la primera publicació de candidatures de la seva posterior proclamació: aparèixer inicialment al BOE no significa que hagi conclòs la revisió electoral. (Demòcrata, calendari electoral)

• 26 d'octubre: finalitza a mitjanit el termini per presentar les candidatures.
• 28 d'octubre: està prevista la publicació al BOE de les candidatures presentades.
• Revisió i subsanació: les juntes comunicaran les irregularitats detectades o denunciades; les formacions tindran 48 hores des de la notificació per corregir els defectes.
• 2 i 3 de novembre: les juntes disposaran fins al dia 2 per proclamar les candidatures; les proclamades es publicaran al BOE l'endemà.

Aquestes dates i el termini de correcció figuren al calendari publicat per Demòcrata.

En definitiva, el pacte està anunciat, però la seva execució s'ha de comprovar en les candidatures presentades i proclamades. Les fonts consultades no acrediten encara que totes les llistes afectades hagin completat ambdós tràmits. El document decisiu per conèixer els noms i la configuració efectiva serà primer la publicació del 28 d'octubre i, després, la de les candidatures proclamades el 3 de novembre. (Demòcrata, pròximes fites)

Segons els estatuts publicats per VOX, el president exerceix la representació jurídica i política del partit, presideix els seus principals òrgans i dirigeix i coordina superiorment la seva activitat. Disposa d'amplies facultats d'organització i execució, a més d'una potestat excepcional per intervenir en situacions de crisi. Aquestes atribucions conviuen amb les competències pròpies dels òrgans col·legiats, especialment del Comitè Executiu Nacional (CEN).

Representació i presidència d'òrgans

El president representa VOX davant autoritats públiques, entitats, institucions, tribunals i persones físiques o jurídiques. Aquesta és la base de la seva actuació formal en nom del partit davant tercers.

També li correspon presidir el Comitè Executiu Nacional i qualsevol altres òrgans del partit dels quals formi part. Convé distingir entre presidir un òrgan i exercir individualment totes les seves atribucions: quan els estatuts reserven una decisió al CEN, correspon adoptar-la a aquest òrgan col·legiat.

Direcció i coordinació superior

Els estatuts atribueixen al president la direcció i coordinació superior de l'acció de VOX. Per desenvolupar aquesta responsabilitat, enumeren les següents facultats:

• Executar els acords adoptats pel Comitè Executiu Nacional, el Comitè d'Acció Política, el Comitè de Gestió i els altres òrgans dels quals formi part. Aquesta funció consisteix a portar a efecte decisions adoptades per aquests òrgans.
• Dictar ordres i instruccions internes relatives al funcionament del partit. És una atribució expressa de direcció organitzativa, distinta de la mera representació externa.
• Representar internacionalment VOX, sense perjudici que pugui delegar aquesta funció. Per tant, els estatuts contemplen que la representació internacional pugui ser exercida per una altra persona mitjançant delegació.
• Dirigir la relació amb la Fundació Disenso, com a fundació vinculada al partit. L'atribució es refereix a la relació de VOX amb aquesta entitat, no s'ha de confondre amb una competència general sobre totes les decisions de la fundació.
• Designar el representant electoral general, que depèn de l'Oficina Electoral Nacional i representa el partit en els tràmits relatius a la presentació de candidatures.
• Exercir qualsevol altra facultat necessària per a l'adequat compliment de les seves responsabilitats. Aquesta clàusula general completa les atribucions anteriors, però no equival a eliminar les competències que els estatuts assignen a altres òrgans.

Poders excepcionals davant crisis o conflictes

En cas de crisi o conflicte, el president pot assumir temporalment les competències de qualsevol òrgan col·legiat del partit, excepte les del Comitè Executiu Nacional. Aquesta excepció és rellevant: el CEN queda fora d'aquesta possibilitat de substitució presidencial.

La intervenció tampoc és indefinida. Es manté fins que es resolgui el problema o es reuneixi el CEN. En aquesta reunió s'ha de justificar la mesura i, si escau, ratificar-la. Es tracta, per tant, d'una facultat extraordinària, temporal i sotmesa a intervenció de l'òrgan executiu nacional.

Què no s'ha de confondre amb aquestes competències

En matèria electoral, la facultat expressament identificada és la designació del representant electoral general. No s'ha d'equiparar amb una potestat personal automàtica per aprovar totes les llistes electorals: l'aprovació formal correspon a l'òrgan estatutàriament competent.

En conjunt, el disseny estatutari combina una presidència amb àmplies facultats de representació, direcció, organització i execució amb decisions que continuen sent col·legiades. La referència per a aquestes atribucions és el text dels estatuts, disponible també des de la pàgina estatutària de VOX.

El Partit Popular va obtenir 137 escons a les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023. Va rebre 8.091.840 vots, el 33,05 % del vot vàlid, i va ser la candidatura més votada. La xifra de referència de la seva representació a la XV Legislatura és també de 137 diputats, encara que, a data de 26 d'octubre de 2026, convé distingir aquest resultat de la situació del Congrés després de la convocatòria electoral.

Quin resultat va aconseguir a les urnes

Les dades del PP a les generals de juliol de 2023 van ser les següents:

• Vots: 8.091.840.
• Percentatge: 33,05 % del vot vàlid.
• Diputats elegits: 137.
• Posició: primera força per vots i per escons.

El PSOE va obtenir 121 diputats, per la qual cosa la diferència entre ambdues formacions va ser de 16 escons. El resultat de 137 representants del PP apareix també com a referència de les eleccions de 2023 en les comparacions publicades per Demòcrata el 12 d'octubre. Aquesta referència descriu el resultat electoral, no una estimació del que podria succeir a les properes eleccions.

Què van significar els seus 137 escons

La majoria absoluta del Congrés es situa en 176 diputats. Per tant, al PP li van faltar 39 escons per assolir-la per si sol. Ser la candidatura amb més vots i més representants no equival a disposar de majoria absoluta: són dues formes diferents de descriure el resultat d'unes eleccions.

Els 137 escons van permetre al PP comptar amb la representació més nombrosa, però no assolir per si sol aquest llindar. La comparació rellevant per entendre el seu resultat és, per tant, doble: va quedar per davant del PSOE, amb 16 diputats de diferència, i va quedar per sota dels 176 necessaris per a una majoria absoluta.

Quants diputats té actualment

Si amb «actualment» et refereixes a la mida de la representació del PP procedent d'aquelles eleccions, la resposta habitual és 137 diputats. Aquesta és la xifra que s'ha utilitzat durant la XV Legislatura per descriure la seva presència al Congrés, com recull aquesta informació de Demòcrata.

Hi ha, no obstant això, un matís temporal important: les properes generals estan convocades per al 29 de novembre de 2026. En aquest període electoral, la continuïtat de determinades funcions parlamentàries correspon a la Diputació Permanent. Per això, no s'ha de confondre la xifra d'escons obtinguts pel PP el 2023 amb el nombre de membres que participen en aquest òrgan, la composició i funcions del qual explica Demòcrata en aquesta informació.

Tampoc no s'han de confondre els resultats reals amb les enquestes. Una enquesta pot atribuir al PP més o menys de 137 escons, però aquesta projecció no modifica el resultat de les eleccions anteriors ni constitueix un nou repartiment de diputats.

En síntesi: el PP va guanyar les generals del 23 de juliol de 2023 amb 8.091.840 vots, el 33,05 % i 137 escons. 137 és la referència de la seva representació a la legislatura sortint; el nou repartiment es determinarà a les eleccions del 29 de novembre.