Abascal demana desconfiar de les enquestes abans del 29N en un acte de Vox que desborda l’aforament a Granada

A data de 6 de novembre de 2026, la convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre ja està aprovada, publicada i en vigor. No està pendent d'una autorització parlamentària: el que continua és l'organització del procés electoral, abans de l'inici de la campanya oficial el 13 de novembre.

La convocatòria ja és plenament eficaç

La norma que formalitza els comicis és el Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions. Es va dictar a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres del 5 d'octubre, i es va publicar al BOE el 6 d'octubre.

El seu article 2 estableix expressament: «Es convoquen eleccions a ambdues Càmeres, que se celebraran el diumenge 29 de novembre de 2026». A més, la disposició final única disposa que entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació. Per tant, la convocatòria produeix efectes des del 6 d'octubre, data en què també van quedar dissolts el Congrés i el Senat elegits el juliol de 2023.

És important distingir aquest acte d'un projecte de llei o d'un decret llei: no necessita una votació posterior d'aprovació o convalidació. Les actuacions electorals posteriors desenvolupen la convocatòria; no són condicions pendents perquè aquesta entri en vigor.

Què signifiquen les publicacions parlamentàries posteriors

El mateix reial decret va tenir una publicació al Congrés el 16 d'octubre i la seva tramitació documental al Senat va concloure el 8 d'octubre. Aquestes dates no substitueixen la publicació del BOE ni retardar els seus efectes. La referència decisiva per saber si les eleccions estan formalment convocades és el reial decret vigent, no la data de la seva publicació posterior a les Càmeres.

En quina fase està ara el procés electoral

El procés es troba en la seva fase de preparació administrativa i electoral. Entre les actuacions ja realitzades destaquen:

• Organització de les meses: el Consell de Ministres va aprovar el 27 d'octubre el manual d'instruccions per a qui les integrin.
• Propaganda en mitjans públics: la Instrucció 2/2026, de 26 d'octubre, publicada el 29, regula la distribució d'espais gratuïts i la delegació de competències a les juntes provincials.
• Preparació de la cobertura informativa: el BOE del 5 de novembre va publicar respectives resolucions de la Junta Electoral Central sobre la distribució d'espais gratuïts i el pla informatiu de RTVE.

Pròxims fites

El calendari permet identificar què queda per davant, sense confondre-ho amb una aprovació pendent de la convocatòria:

• 9 de novembre: comença l'enviament de documentació per al vot per correu.
• 13 de novembre: comença la campanya electoral, a les 00:00 hores.
• 19 de novembre: acaba el termini per sol·licitar el vot per correu.
• 25 de novembre: últim dia per dipositar-lo, conforme al calendari publicat per Demócrata.
• 27 de novembre: finalitza la campanya a les 24:00 hores; el 28 serà la jornada de reflexió.
• 29 de novembre: se celebra la votació.
• 23 de desembre, a les 10:00: es constituiran les noves Càmeres, segons l'article 5 del reial decret.

En definitiva, la convocatòria està completada jurídicament; el procés electoral segueix en curs.

El president de Vox té funcions de representació jurídica del partit i presidència del seu Comitè Executiu Nacional, segons els estatuts localitzats. Aquestes atribucions s'han de distingir de les responsabilitats que corresponen a un diputat o a un càrrec del Govern. Santiago Abascal presideix Vox des de setembre de 2014, després d'una trajectòria iniciada al Partit Popular i desenvolupada en institucions basques i madrilenyes.

Competències del president de Vox

La referència concreta és l'article 16, «Funcions del President», dels estatuts publicats per Vox. La versió localitzada atribueix al president les següents facultats:

• Representar el partit davant autoritats, entitats, institucions, tribunals i particulars. Es tracta d'actuar en nom de Vox com a organització, no de representar jurídicament l'Estat.
• Exercir drets, accions i recursos que procedeixin en nom del partit. Aquesta facultat comprèn la seva representació en actuacions jurídiques i judicials.
• Atorgar poders específics perquè una altra persona exerceixi aquesta representació. Per tant, l'actuació representativa no ha de realitzar-se sempre personalment.
• Presidir el Comitè Executiu Nacional, l'òrgan executiu nacional del partit.

Convé no convertir aquestes competències en una atribució il·limitada de poder intern. El lideratge polític, l'estratègia electoral o les decisions sobre responsables del partit no s'han de confondre automàticament amb facultats personals recollides en aquest article: la seva distribució depèn també dels altres òrgans i regles estatutàries.

A més, la referència enllaçada correspon a una publicació de 2021. Permet identificar aquestes funcions expresses, però no presentar com a comprovades totes les possibles modificacions estatutàries posteriors. Tampoc s'ha de confondre la presidència de Vox amb la portaveu parlamentària: són responsabilitats diferents.

Trajectòria política de Santiago Abascal

Santiago Abascal Conde va néixer a Bilbao el 14 d’abril de 1976. La seva carrera comprèn tres etapes principals: activitat al PP basc, responsabilitats en organismes madrilenys i lideratge de Vox.

• 1996-2009: primers càrrecs al PP. Es va afiliar el 1996. Va ser regidor a Llodio entre 1999 i 2007, president de Noves Generacions del PP basc entre 2000 i 2005, procurador a les Juntes Generals d'Àlaba entre 2003 i 2004 i parlamentari basc entre 2004 i 2009. Aquests càrrecs apareixen recollits en el seu perfil biogràfic publicat.
• 2010-2013: responsabilitats a Madrid. Va dirigir l'Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid des del 2010 fins a desembre de 2012. Entre abril i desembre de 2013 va dirigir la Fundació per al Mecenatge i Patrocini Social de la Comunitat de Madrid.
• 2013-2014: sortida del PP i creació de Vox. Va abandonar el PP el 2013 i va participar en la fundació de Vox, presentat públicament el gener de 2014. Va ser secretari general provisional abans de ser elegit president el 20 de setembre de 2014.
• 2015-2023: candidatures i Congrés. Va encapçalar les candidatures de Vox per Madrid el 2015 i 2016 sense obtenir escó. Va ser elegit diputat a l'abril de 2019 i reelegit al novembre de 2019 i juliol de 2023. Des del 21 de novembre de 2023 forma part de la Diputació Permanent.
• 2024: continuïtat i internacionalització. Va ser reelegit president de Vox per a un mandat previst fins a 2028, mitjançant proclamació en existir una sola candidatura, segons RTVE. Aquest any va assumir també la presidència de Patriotas.eu, com recull una comunicació del partit.

En síntesi, la seva experiència combina càrrecs municipals i parlamentaris, direcció d'organismes públics i responsabilitats partidàries. No ha estat ministre ni president del Govern, ni ha format part d'un Executiu autonòmic.

Vox va obtenir 33 diputats a les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, les del 23 de juliol de 2023, amb 3.033.744 vots i el 12,39 % dels sufragis. Va ser la tercera força per nombre d'escons. Sobre quants en té actualment, hi ha una precisió important: a data de 6 de novembre de 2026, el Congrés està dissolt, per la qual cosa els 33 són la seva representació resultant d'aquelles eleccions, no 33 diputats exercint totes les seves funcions ordinàries.

El resultat de les últimes generals

Les xifres de Vox a la convocatòria de juliol de 2023 van ser les següents:

• Vots: 3.033.744 suports.
• Percentatge: 12,39 %, que sol aparèixer arrodonit com a 12,4 % en les comparacions electorals.
• Escons: 33 representants elegits per al Congrés.
• Posició: tercera força política per representació parlamentària.

La dada de 33 escons apareix també en les comparacions de Demócrata sobre el 23J. En aquestes eleccions, el PP va aconseguir 137 diputats, el PSOE 121 i Sumar 31. Per tant, Vox va quedar per darrere de PP i PSOE i per davant de Sumar en nombre de representants. Aquests són resultats de les urnes, no estimacions d'intenció de vot.

La diferència respecte a 2019

En comparació amb les generals de novembre de 2019, quan havia obtingut 52 escons, Vox va perdre 19 diputats el juliol de 2023. La comparació permet situar el resultat: va mantenir la tercera posició parlamentària, però amb una representació menor que a la convocatòria anterior. La referència als 52 escons de 2019 figura en el balanç electoral de Demócrata.

Convé distingir, a més, el percentatge de vots del nombre d'escons. El 12,39 % expressa el suport electoral obtingut per Vox; els 33 diputats expressen la representació que va aconseguir al Congrés. Són dues maneres diferents de descriure el mateix resultat, no xifres intercanviables.

Quants en té actualment?

La resposta habitual de 33 diputats identifica correctament la representació de Vox sorgida del 23J. Tanmateix, necessita un matís temporal: el Congrés va ser dissolt a l'octubre de 2026 per a la convocatòria electoral del 29 de novembre. Durant la dissolució, només una part d'aquells representants integra la Diputació Permanent, l'òrgan que manté determinades funcions parlamentàries entre legislatures.

Per això, no seria precís afirmar sense més que avui els 33 estan desenvolupant la seva activitat parlamentària ordinària. La informació sobre la convocatòria i les candidatures es pot consultar a l'especial electoral de Vox. Les eleccions del 29 de novembre encara no s'han celebrat i, per tant, encara no han produït una nova representació.

No confondre escons amb enquestes

Si has vist xifres superiors en titulars recents, corresponen a sondejos. Per exemple, una enquesta publicada l'1 de novembre atribueix a Vox 64 escons, però són una projecció, no diputats ja elegits ni incorporats al Congrés (SocioMétrica, 1 de novembre).

En definitiva: Vox va aconseguir 33 escons, 3.033.744 vots i el 12,39 % a les últimes generals. Aquesta continua sent la referència electoral, amb la salvetat que el Congrés està actualment dissolt.