Abascal demana el vot per corregir "les debilitats del PP" i promet que els sacrificis no seran per als espanyols

Segons els estatuts oficials de VOX, el president representa el partit i dirigeix i coordina la seva acció general. També presideix els seus òrgans de direcció, executa els seus acords i dicta instruccions internes. Les seves atribucions són àmplies, però cal distingir-les de les competències pròpies del Comitè Executiu Nacional (CEN), que no pot assumir mitjançant la facultat extraordinària prevista per a situacions de crisi.

Representació i direcció del partit

• Representació general. Representa VOX davant autoritats, entitats, institucions, tribunals i particulars. Aquesta competència inclou exercir els drets, accions i recursos que corresponguin al partit i atorgar poders especials. Per tant, la seva representació no es limita a la interlocució política: també comprèn actuacions jurídiques en nom de l'organització.
• Presidència d’òrgans. Presideix el Comitè Executiu Nacional i qualsevol altre òrgan del qual formi part. Convé separar aquesta funció de presidència de les decisions que els estatuts atribueixen a l’òrgan col·legiat: encapçalar el CEN no equival a substituir-lo.
• Direcció i coordinació. Dirigeix i coordina l’acció general del partit. És l’atribució que articula la seva responsabilitat sobre el funcionament i l’orientació general de l’organització.

Execució d’acords i funcionament intern

Els estatuts li encomanen adoptar les mesures necessàries per complir els acords del CEN, del Comitè d’Acció Política, del Comitè de Gestió i dels altres òrgans en què participi. Aquí la seva funció és fer efectius els acords adoptats per aquests òrgans, a més d’exercir les competències pròpies de la Presidència.

Així mateix, pot dictar ordres i instruccions relatives al funcionament intern de VOX. Els estatuts afegeixen una clàusula residual que li permet exercir les altres facultats necessàries per complir adequadament les seves responsabilitats. Aquesta previsió s’ha de llegir juntament amb les atribucions expresses i amb la distribució de competències entre els òrgans del partit, no com una substitució general d’aquests.

Relacions internacionals, Disens i organització electoral

• Àmbit internacional. Ostenta la representació internacional de VOX, encara que pot delegar-la. La possibilitat de delegació està expressament contemplada per a aquesta funció.
• Fundació Disens. Dirigeix la relació del partit amb aquesta fundació vinculada a VOX. Es tracta d’una atribució específica, diferenciada de la representació general i de les relacions internacionals.
• Representació electoral. Designa el representant electoral general, dependent de l’Oficina Electoral Nacional, amb facultats per representar el partit en la presentació de candidatures.
• Oficina Electoral Nacional. Els estatuts situen aquesta oficina sota la seva competència directa. S’encarrega de l’organització administrativa de les campanyes i de la relació amb les juntes electorals. Aquesta responsabilitat no s’ha de confondre amb una atribució exclusiva sobre totes les decisions electorals del partit.

Facultats extraordinàries i límits

En cas de crisi o conflicte, el president pot assumir les competències de qualsevol òrgan col·legiat del partit, excepte les del CEN. És una facultat extraordinària i temporal: opera fins que es resolgui la situació o es reuneixi el Comitè Executiu Nacional.

A més, ha de justificar davant el CEN la mesura adoptada i, quan correspongui, sotmetre-la a ratificació. L’excepció, per tant, incorpora tant un límit material —no permet assumir les competències del propi CEN— com un mecanisme de rendició de comptes davant aquest òrgan.

En síntesi, la Presidència combina representació, direcció, coordinació i execució, amb responsabilitats específiques internacionals, electorals i de relació amb Disens. La clau per interpretar el seu abast és distingir les facultats presidencials pròpies de les decisions reservades a òrgans col·legiats.

Per presentar candidatures al Senat, un partit ha de complir els requisits de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG): estar legalment habilitat per concórrer, presentar persones elegibles i respectar les exigències de composició, documentació i presentació electoral. A més, si no va obtenir representació a les anteriors eleccions generals, necessita avals. Aquesta explicació es refereix als senadors elegits per vot ciutadà, no als designats pels parlaments autonòmics.

1. Avals: quan són obligatoris

L’article 169.3 de la LOREG exigeix als partits, federacions o coalicions que no haguessin obtingut representació en cap de les dues Càmeres a la convocatòria anterior signatures d’almenys el 0,1 % dels electors de cada circumscripció on vulguin presentar candidatura. No es calcula sobre el cens de tota Espanya.

La Instrucció 7/2011 de la Junta Electoral Central precisa tres qüestions importants:

• Una coalició queda exempta d’aquests avals si algun dels seus partits integrants va obtenir representació al Congrés o al Senat.
• Tenir només senadors de designació autonòmica no eximeix de recollir signatures si la formació no va obtenir representació a les últimes eleccions generals.
• Si presenta candidatures al Congrés i al Senat a la mateixa circumscripció, no necessita presentar els avals per duplicat.

2. Com han de recollir-se les signatures

Les signatures han de recollir-se després de la convocatòria i per a aquest procés electoral concret, utilitzant els models oficials. Cada avalista ha d’estar inscrit com a elector a la circumscripció corresponent.

Han de constar nom i cognoms, DNI, data de naixement i signatura; no s’exigeix acompanyar fotocòpia del DNI. La instrucció contempla també la signatura electrònica sota els seus requisits d’acreditació. Els avals es presenten juntament amb la candidatura davant la Junta Electoral Provincial corresponent.

Convé distingir el partit d’una agrupació d’electors: aquesta última necessita signatures del 1 % del cens de la circumscripció, no del 0,1 %.

3. Requisits dels candidats

Segons l’article 6 de la LOREG, han de ser espanyols, majors d’edat i reunir la condició d’elector, sense incórrer en causes d’inelegibilitat, és a dir, impediments legals per ser elegits.

• No poden concórrer jutges, magistrats i fiscals en actiu, ni militars professionals o membres de les forces i cossos de seguretat en actiu.
• Existeixen impediments per a determinats alts càrrecs, autoritats i membres de les juntes electorals, així com restriccions territorials per a certes autoritats.
• Són inelegibles qui compleixen una condemna ferma a presó i determinats condemnats a inhabilitació, fins i tot mitjançant sentència no ferma, en els supòsits de l’article 6.2.
• L’article 154 impedeix presentar-se simultàniament al Congrés i al Senat i exclou qui exerceixi funcions o càrrecs conferits i remunerats per un Estat estranger.

4. Composició i obligacions posteriors

L’article 44 bis exigeix que les candidatures al Senat agrupades en llistes tinguin composició paritària de dones i homes. La Junta Electoral ha de comprovar el compliment de les regles legals tant respecte de les persones candidates com de les suplents.

Finalment, cal distingir la inelegibilitat de la incompatibilitat: aquesta última afecta l’exercici del mandat un cop elegit. Els articles 155 a 159 estableixen restriccions sobre càrrecs, remuneracions i activitats públiques o privades. Per tant, a més de preparar correctament la candidatura, el partit ha de revisar individualment la situació professional i jurídica de cada integrant.

Vox va obtenir 0 escons per la província de Lleó a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, les últimes celebrades a data d’aquesta consulta. Per tant, no va aconseguir cap diputat per aquella circumscripció al Congrés. La distribució provincial va ser de dos escons per al PP i dos per al PSOE, segons la informació recollida sobre els resultats del 23J (Diario de León).

Com va quedar la representació de Lleó

Els quatre llocs de diputat corresponents a Lleó es van distribuir entre aquestes dues candidatures. El desglossament permet situar el resultat de Vox sense confondre la representació provincial amb la que cada partit va obtenir en el conjunt d’Espanya:

• El PP va obtenir 2 diputats per Lleó a les generals de juliol de 2023 (Diario de León).
• El PSOE va obtenir 2 diputats per la mateixa província en aquella convocatòria (Diario de León).
• Vox no va obtenir diputats per Lleó i va quedar fora d’aquesta distribució provincial (Resultats de Lleó).

Així, la xifra que respon a la teva pregunta és zero, no un. Si estàs comprovant una relació de diputats elegits per Lleó al 23J, el resultat electoral no inclou cap representant de Vox per aquesta província. Tampoc s’ha d’interpretar aquest zero com el resultat del partit a tota Espanya: la pregunta i la xifra es refereixen exclusivament a Lleó.

La diferència respecte a novembre de 2019

Hi ha un antecedent que pot explicar una possible confusió: Vox sí que havia aconseguit representació per Lleó a les eleccions generals de novembre de 2019, però la va perdre a la convocatòria de juliol de 2023. Demócrata recull expressament aquesta diferència entre ambdues cites electorals a la seva informació sobre les candidatures i la precampanya del partit (Demócrata).

Per això, una referència a la presència de Vox entre els diputats elegits per Lleó pot ser correcta si parla d’aquella convocatòria anterior, però no si descriu el resultat de les últimes generals. La data és decisiva per interpretar la dada: novembre de 2019 i juliol de 2023 corresponen a eleccions diferents, amb resultats diferents per a la representació provincial del partit.

Què significa aquí «últimes eleccions generals»

La resposta pren com a referència les últimes eleccions generals ja celebrades, no una estimació d’enquestes ni una previsió per a la següent convocatòria. La dada de zero diputats correspon al resultat de les urnes del 23 de juliol de 2023. Les notícies sobre noves candidatures, actes de campanya o expectatives de recuperar representació no modifiquen aquest resultat anterior.

També convé mantenir separat l’àmbit de la consulta: es tracta de diputats al Congrés per la província de Lleó, no de representants a les Corts de Castella i Lleó ni d’un resultat referit només al municipi de Lleó. Aquesta precisió evita barrejar eleccions i territoris diferents en comprovar el nombre d’escons.

En definitiva, per citar la dada de forma clara pots escriure: «Vox no va obtenir cap escó per Lleó a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023». Aquesta formulació identifica el partit, la província, la convocatòria i el resultat sense confondre’l amb l’antecedent de 2019.