Miriam González Durántez ha anunciat que Democracia21 concorrerà a les eleccions generals del 29 de novembre per Madrid i Barcelona. La decisió concentra la seva primera prova electoral en dues circumscripcions i situa una pregunta per davant de les altres: quants suports necessita per convertir la seva candidatura en representació parlamentària.
La resposta no és un percentatge nacional. Per entrar al Congrés, el partit haurà de superar les condicions del repartiment en cada província on es presenti. I assolir el mínim legal no equival a tenir un diputat assegurat.
La barrera del 3% es calcula en cada circumscripció
L'article 163 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General exclou del repartiment les candidatures que no assoleixin el 3% dels vots vàlids emesos a la circumscripció.
Per tant, Democracia21 no necessita reunir un 3% en el conjunt d'Espanya. Necessita superar aquest llindar a Madrid o Barcelona per participar en el repartiment corresponent.
Després s'aplica el sistema D'Hondt: els vots de les candidatures que compleixen el requisit es divideixen successivament i els escons s'assignen als quocients més alts. Superar la barrera permet competir, però el resultat depèn també dels suports de les altres llistes.
Per què Madrid i Barcelona són el centre de la seva aposta
González va presentar el projecte el dissabte 10 d'octubre amb la intenció d'estendre'l posteriorment a la resta d'Espanya. Per a aquesta primera convocatòria, precipitada per l'adelantament electoral, limita el seu desplegament a Madrid i Barcelona i ha demanat avals per concórrer.
La lectura electoral d'aquesta decisió és clara: concentrar suports permet disputar un resultat provincial concret. Un percentatge petit en una enquesta nacional podria ocultar una implantació més gran en les dues províncies escollides; també podria ocórrer el contrari si el suport apareix dispers fora d'elles.
Per això, una estimació nacional aïllada no n'hi ha prou per anticipar si Democracia21 obtindrà representació.
A quin partit pot treure vots?
Presentar una candidatura de centre no demostra que els seus votants procedeixin necessàriament del PP o del PSOE. Per identificar transferències fan falta enquestes que creuin intenció de vot i record de vot, amb una mostra suficient.
També cal distingir entre atreure antics votants d'un altre partit, mobilitzar persones que abans s'abstingueren i captar nous electors. Són vies diferents de creixement i tenen conseqüències distintes sobre el resultat.
Pot influir en la distribució fins i tot sense obtenir un diputat
És possible, encara que no automàtic. Si una nova candidatura rep suports que, si no existissin, haurien anat a una altra llista, pot modificar la competència pels últims escons. Però l'efecte canvia si aquests vots provenen de l'abstenció o es reparteixen entre antics electors de diverses formacions.