Preu de la llum avui dissabte 10 d'octubre: sis hores en negatiu

Per acollir-se actualment a la tarifa regulada d'electricitat a Espanya, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), s'han de complir una sèrie de requisits tècnics, de tipus de consumidor i de modalitat de contractació establerts, fonamentalment, a la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, al Reial Decret 216/2014, de 28 de març, i a la seva modificació pel Reial Decret 446/2023, de 13 de juny. La protecció específica per a col·lectius vulnerables es completa amb el Reial Decret 897/2017, de 6 d'octubre, sobre consumidor vulnerable i bo social.

1. Tipus de subministrament i potència contractada

Només poden acollir-se al PVPC els titulars de punts de subministrament que compleixin, en síntesi, aquestes condicions (article 5 del Reial Decret 216/2014, en la seva redacció vigent):

• Tensió de subministrament: el subministrament ha de ser en baixa tensió, és a dir, a tensions no superiors a 1 kV.
• Potència contractada: la potència contractada ha de ser menor o igual a 10 kW en cadascun dels períodes horaris existents. Aquest llindar és el que delimita el “petit consumidor”.
• Tipus de titular: poden acollir-se els titulars persones físiques i, des de la reforma de 2023, també les microempreses, sempre que acreditin aquesta condició conforme al model de declaració responsable previst a l’annex III del Reial Decret 446/2023.

Les petites i mitjanes empreses (pimes) van poder seguir de forma transitòria en PVPC fins al 1 de gener de 2024, però, un cop vençuts els seus contractes, si no compleixen els requisits de microempresa, ja no poden renovar en PVPC i han de passar a una oferta de mercat lliure o a altres modalitats previstes per a qui no té dret a PVPC.

2. Comercialitzador de referència i forma de contractació

El PVPC no es pot contractar amb qualsevol companyia. La normativa exigeix:

• Contractar el subministrament amb un comercialitzador de referència (COR), és a dir, una de les empreses designades pel Govern per oferir PVPC i bo social (articles 3 i 4 del Reial Decret 216/2014).
• Amb caràcter general, el consumidor amb dret a PVPC contracta conjuntament l’accés a xarxes i l’energia amb el COR, que al seu torn contracta l’accés amb la distribuïdora (article 7 del Reial Decret 216/2014).

Si el consumidor contracta amb una comercialitzadora del mercat lliure, deixa d’estar en PVPC, encara que el punt de subministrament compleixi els requisits tècnics.

3. Comptador i telegestió

La normativa de PVPC està dissenyada per a un entorn amb comptadors telegestionats (comptadors intel·ligents) que permeten facturar hora a hora segons el preu del mercat. Tanmateix, l’existència d’aquest tipus de comptador no és un requisit excloent per tenir dret a PVPC:

• Si el subministrament disposa d’equip de mesura amb capacitat de telemesura i telegestió, i integrat en els sistemes, es factura amb el perfil horari real.
• Si no disposa d’aquest equip, el Reial Decret 446/2023 preveu que la facturació es realitzi aplicant perfils de consum sobre les lectures reals facilitades per l’encarregat de la lectura.

A la pràctica, la majoria de subministraments domèstics ja compten amb comptadors telegestionats, però l’absència d’aquest equip es resol via perfils, no impedeix per se l’accés al PVPC.

4. Bo social i consumidors vulnerables

El bo social, regulat pel Reial Decret 897/2017, és un descompte sobre la factura PVPC dirigit als consumidors vulnerables. Per accedir-hi és imprescindible:

• Ser persona física titular d’un contracte de subministrament domèstic d’electricitat.
• Que aquest contracte estigui en PVPC amb un comercialitzador de referència.
• Reunir els requisits de vulnerabilitat (llindar de renda respecte a l’IPREM, composició familiar, situacions especials, pensionistes amb determinades pensions, víctimes de violència de gènere o terrorisme, famílies nombroses, etc.).

Dins dels consumidors vulnerables es distingeixen categories: vulnerable, vulnerable sever i en risc d’exclusió social, amb diferents percentatges de descompte i proteccions davant la suspensió del subministrament.

5. Exclusiones habituals

Queden, en general, exclosos del dret a PVPC:

• Els subministraments en mitja o alta tensió.
• Els punts amb potència contractada superior a 10 kW.
• Els consumidors que no siguin persones físiques ni microempreses (empreses de major mida, grans clients, etc.).
• Els contractes formalitzats amb comercialitzadores de mercat lliure, encara que reuneixin les condicions tècniques.

6. Principals normes aplicables

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (article 17, preus voluntaris per al petit consumidor i tarifes d’últim recurs).
• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, pel qual s’estableix la metodologia de càlcul del PVPC i el seu règim de contractació.
• Reial Decret 446/2023, de 13 de juny, que modifica el Reial Decret 216/2014 (indexació a preus a termini, règim de microempreses i ajustos recents del PVPC).
• Reial Decret 897/2017, de 6 d’octubre, sobre consumidor vulnerable, bo social i protecció de consumidors domèstics.

Les comercialitzadores de referència (COR) són les úniques empreses autoritzades pel Govern per oferir la tarifa regulada d’electricitat, és a dir, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) i per aplicar el bo social. Actualment, segons els llistats més recents i la informació recopilada per Demòcrata i comparadors especialitzats, hi ha vuit comercialitzadores de referència principals.

Aquestes són les comercialitzadores de referència autoritzades per oferir PVPC:

• Energía XXI Comercializadora de Referencia, S.L. – És la comercialitzadora de referència del grup Endesa. Opera a tot el territori peninsular i als sistemes elèctrics extrapeninsulars on Endesa està implantada (Balears i Canàries, a més de la seva presència a Ceuta). És una de les marques més habituals a les factures PVPC.
• Curenergía Comercializador de Último Recurso, S.A.U. – És la comercialitzadora regulada del grup Iberdrola. Si a la factura apareix Curenergía (i no Iberdrola Clientes o altres noms comercials), el subministrament sol estar en PVPC o en una altra modalitat regulada.
• Comercializadora Regulada, Gas & Power, S.A. – Comercialitzadora de referència del grup Naturgy. Sota aquesta denominació es gestionen els contractes elèctrics de PVPC vinculats al grup, diferenciant-los de la marca Naturgy al mercat lliure.
• Régsiti Comercializadora Regulada, S.L.U. – Comercialitzadora de referència associada a Repsol. És la companyia a la qual s’han de dirigir els clients que vulguin contractar PVPC amb aquest grup, i la que tramita, si escau, el bo social per als seus subministraments regulats.
• Baser Comercializadora de Referencia, S.A. – Comercialitzadora de referència vinculada al grup energètic que avui s’identifica amb EDP/TotalEnergies a Espanya. Ofereix tarifa PVPC a l’àmbit estatal, diferenciant-se de les marques de mercat lliure del seu grup.
• CHC COR / Comercializador de Referencia Energético, S.L.U. – És la comercialitzadora de referència del grup CHC Energía. Atén clients en diferents zones de la xarxa on CHC està present. A la pràctica, a factures i comunicacions s’identifica com la COR de CHC.
• Teramelcor, S.L. – Comercialitzadora de referència d’àmbit molt específic: presta el subministrament regulat al sistema elèctric de Melilla. És allà on els consumidors han d’acudir si volen contractar PVPC o sol·licitar el bo social elèctric.
• Energía Ceuta XXI Comercializadora de Referencia, S.A.U. – Comercialitzadora de referència del grup Endesa a Ceuta. Gestiona el PVPC i el bo social en aquest sistema territorial, diferenciat del peninsular.

A partir d’aquestes fonts s’observa que, encara que en alguns textos divulgatius es mencionen també altres empreses lligades al mercat regulat o d’àmbit molt local, la llista operativa per a PVPC a escala nacional i per a la tramitació del bo social es concentra en aquestes vuit COR. En un article de Demòcrata sobre com identificar si el contracte és PVPC es citen, entre les principals, precisament Energía XXI, Curenergía, Régsiti, Baser, la COR de CHC, Teramelcor, Energía Ceuta XXI i, com a exemple addicional d’àmbit acotat, Aguas de Barbastro Energía, però els llistats més recents de comercialitzadores de referència s’alineen al voltant de les vuit assenyalades.

Convé aclarir que algunes companyies que generen certa confusió al mercat no són comercialitzadores de referència. Un cas habitual és Bassols Energía, que pot aparèixer en comparadors o estudis del mercat lliure, però que no figura entre les COR autoritzades per oferir PVPC. En aquests casos, encara que l’empresa operi com a comercialitzadora elèctrica, les seves ofertes corresponen al mercat lliure, no al regulat.

A la pràctica, si una persona vol saber si està en PVPC, el pas clau és comprovar quina empresa emet la factura. Si la factura arriba a nom d’una d’aquestes comercialitzadores de referència (Energía XXI, Curenergía, Comercializadora Regulada Gas & Power, Régsiti, Baser, la COR de CHC, Teramelcor o Energía Ceuta XXI), llavors el contracte pertany al mercat regulat, i el consumidor pot estar acollit al PVPC i, si compleix els requisits, sol·licitar el bo social elèctric. Si en canvi la factura procedeix d’altres noms comercials d’Endesa, Iberdrola, Naturgy, Repsol o altres companyies, l’habitual és que el subministrament estigui al mercat lliure, amb preus i condicions pactats directament amb l’empresa.

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) es recolza en un nucli normatiu força clar: la Llei del Sector Elèctric fixa el marc bàsic i el desenvolupament reglamentari el concreten, sobretot, el Reial Decret 216/2014 i la seva reforma pel Reial Decret 446/2023, on es detalla la fórmula de càlcul horari i la recent indexació parcial a preus de futurs.

En primer lloc, la norma de rang legal que dóna cobertura al PVPC és l’article 17 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. Aquest precepte:

• Defineix el PVPC com els preus màxims que poden cobrar les comercialitzadores de referència als consumidors que compleixin els requisits per acollir-se a aquesta modalitat.
• Senyalitza que en el càlcul del PVPC s’han d’incloure, de forma additiva, el cost de producció de l’electricitat, els peatges d’accés, els càrrecs i els costos de comercialització.
• Ordena que el cost de producció es determini conforme a mecanismes de mercat, desenvolupats reglamentàriament.
• Encomana al Govern que estableixi la metodologia de càlcul del PVPC i de les tarifes d’últim recurs, habilitant el ministeri competent per dictar les disposicions necessàries.

Sobre aquesta base s’aprova el Reial Decret 216/2014, de 28 de març, que és la peça central de la regulació del PVPC. Aquest reial decret:

• Defineix l’estructura del PVPC i el seu àmbit subjectiu (consumidors en baixa tensió amb potència contractada fins a 10 kW, entre altres aspectes).
• Regula el règim jurídic de contractació amb les comercialitzadores de referència (condicions mínimes del contracte, informació al consumidor, separació de subministraments a preu fix, etc.).
• Detalla la metodologia de càlcul del cost de producció horari de l’energia a incorporar al PVPC.

Quant al sistema de càlcul horari, l’article relatiu al cost de producció estableix que aquest cost, per a cada hora h, s’expressa com:

CP_h = Pm_h + T_{a h} + SA_h + OC_h

on:

• Pm_h és el preu mitjà horari derivat del mercat diari i intradiari, calculat a partir dels preus i energies casades en aquests mercats, segons el propi reial decret.
• T_{a h} és un tèrmen d’ajust, que al seu torn es construeix a partir d’un component lligat al mercat “spot” i d’un component lligat a una cistella de futurs d’electricitat (productes anual, trimestral i mensual).
• SA_h recull el cost dels serveis d’ajust del sistema associats al subministrament en aquella hora, segons un article específic.
• OC_h agrupa altres costos associats al subministrament (retribució d’operador del mercat i del sistema, mecanismes de capacitat, servei d’interruptibilitat, etc.).

La incorporació explícita dels productes a termini es concreta amb la reforma del PVPC portada a terme pel Reial Decret 446/2023, de 13 de juny, «pel qual es modifica el Reial Decret 216/2014 (…) per a la indexació dels preus voluntaris per al petit consumidor d’energia elèctrica a senyals a termini i reducció de la seva volatilitat» (BOE). Aquest reial decret:

• Modifica els articles clau del Reial Decret 216/2014 sobre el cost de producció horari i afegeix l’article 10 bis.
• Fixeix coeficients de ponderació (per exemple, A = 0,45 per al pes del mercat diari i intradiari i B = 0,55 per al mercat a termini) en el tèrmen d’ajust.
• Introdueix expressament la cistella de futurs (futurs anual, trimestral i mensual negociats al mercat OMIP) i la seva fórmula d’agregació per obtenir el preu Ft, que entra en el tèrmen T_aE.
• Regula el factor de correcció per energia (FC_h), que relaciona el volum d’aprovisionament a termini previst amb la demanda PVPC, de manera que s’ajusta la translació del component de futurs a cada hora.

El propi Reial Decret 446/2023 precisa que la nova fórmula del cost de producció, amb la indexació parcial a futurs, entra en vigor efectivament des de l’1 de gener de 2024, amb coeficients transitoris en 2024 i 2025 establerts a la seva disposició transitòria primera.

A més d’aquestes normes troncal, existeixen disposicions complementàries que incideixen en paràmetres concrets del PVPC i el seu càlcul:

• Ordres ministerials que fixen els costos de comercialització de les comercialitzadores de referència a integrar en el PVPC (per exemple, l’Ordre ETU/1948/2016, de 22 de desembre).
• Procediments d’operació, com la Resolució de 8 de juny de 2015 que aprova el procediment d’operació 14.12 «Estimació del cost dels components del preu voluntari per al petit consumidor», que concreta com l’operador del sistema calcula i publica els diferents termes horaris.

En síntesi, la regulació del PVPC i del seu sistema de càlcul horari s’articula així: la Llei 24/2013 fixa el marc i mana una metodologia basada en el mercat; el Reial Decret 216/2014 estableix l’estructura del preu i la fórmula horària; i el Reial Decret 446/2023 actualitza aquesta metodologia per introduir una combinació de senyal horària del mercat diari/intradiari i senyals a termini, amb l’objectiu declarat de reduir la volatilitat patida pels consumidors acollits al PVPC.