Aquests són les propostes de Democràcia 21: Miriam González alerta de riscos per a la democràcia espanyola

A Espanya, la creació i registre d'un partit polític està regulada principalment per la Llei Orgànica 6/2002, de Partits Polítics, i s'articula a través del Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior. El registre és constitutiu: només des de la inscripció el partit adquireix plena personalitat jurídica i capacitat d'actuar en el tràfic jurídic i en el sistema electoral.

1. Qui pot promoure un partit polític

• Persones físiques majors d'edat amb plena capacitat d'obrar.
• Normalment s'exigeix un mínim de tres promotors (fundadors), que signen l'acta fundacional.
• Els promotors han d'estar en ple exercici dels seus drets civils i polítics (no inhabilitats, etc.).

Els partits són associacions de caràcter especial, però queden exclosos del règim comú d'associacions: es regeixen per la seva llei orgànica específica i, supletòriament, per les normes generals de dret d'associació.

2. Requisits materials del partit

La Llei Orgànica de Partits exigeix que l'organització i actuació del partit respectin:

• Els principis democràtics i el marc constitucional.
• El funcionament democràtic intern (elecció d'òrgans per sufragi dels afiliats, participació en la presa de decisions, rendició de comptes, etc.).
• La igualtat i no discriminació d'afiliats i candidats.
• La renúncia a fins o mitjans violents o contraris als drets fonamentals.

La llei preveu que els partits que persegueixin o donin suport de forma greu i reiterada a conductes antidemocràtiques puguin ser declarats il·legals pels tribunals; aquest control és jurisdiccional, no del propi Registre.

3. Documentació necessària

Per inscriure un partit al Registre de Partits Polítics cal presentar, en essència, tres blocs de documents:

• Sol·licitud d'inscripció, adreçada al Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, signada pels promotors o per qui ells designin.
• Acta fundacional, que ha d'incloure almenys:
  • Identificació dels promotors (nom, DNI/NIE, domicili, nacionalitat).
  • Voluntat expressa de constituir un partit polític.
  • Aprovació dels estatuts.
  • Designació provisional dels primers òrgans de direcció o d'una comissió gestora.
• Estatuts del partit, que han de contenir, com a mínim:
  • Denominació completa i, si escau, sigles i símbols, que no poden induir a confusió amb altres partits ja inscrits ni amb institucions públiques.
  • Domicili social a Espanya i àmbit d'actuació (estatal, autonòmic, local).
  • Òrgans de direcció i representació, la seva composició, competències i procediment d'elecció, que ha de ser democràtic.
  • Règim d'admissió i baixa d'afiliats, amb els seus drets i deures.
  • Normes sobre funcionament intern, presa de decisions, convocatòries de congressos o assemblees.
  • Règim disciplinari i garanties de defensa dels afiliats.
  • Règim econòmic i patrimonial: recursos, quotes, administració i control de comptes.
  • Causes de dissolució i destí del patrimoni restant.

4. Òrgan competent i tramitació

L'òrgan competent per a la inscripció és el Registre de Partits Polítics, actualment adscrit a la Subsecretaria del Ministeri de l'Interior. La tramitació, en línies generals, segueix aquests passos:

• Presentació de la sol·licitud i documentació, normalment per via electrònica o presencialment, als registres oficials.
• Comprovació formal de la documentació (que estiguin l'acta i els estatuts, que les signatures siguin vàlides, etc.).
• Examen de la denominació i símbols per evitar coincidències o confusió amb partits ja existents o amb institucions públiques.
• Verificació bàsica que els estatuts recullen el funcionament democràtic i no contenen fins o mitjans manifestament contraris a l'ordre constitucional.
• Si falta alguna cosa o hi ha defectes formals, el Registre pot requerir la subsanació en un termini determinat.
• Un cop superat el control, es dicta resolució d'inscripció i el partit s'incorpora al Registre.

La Llei preveu terminis per resoldre i efectes del silenci administratiu, però en la pràctica la inscripció sol produir-se en un període relativament breu si la documentació està completa i no hi ha incidències rellevants.

5. Efectes de la inscripció

La inscripció al Registre produeix diversos efectes jurídics essencials:

• El partit adquireix personalitat jurídica plena i pot actuar com a subjecte de drets i obligacions (contractar, ser titular de comptes bancaris, rebre donacions dins dels límits legals, etc.).
• Pot presentar candidatures a processos electorals conforme a la Llei Orgànica del Règim Electoral General, un cop complerts els requisits específics (presentació de llistes, avals si escau, etc.).
• Queda sotmès al règim de finançament i control previst a la llei (Tribunal de Comptes, límits de donacions, transparència de comptes, etc.).
• Els seus estatuts passen a ser la norma bàsica interna, vinculant per als seus òrgans i afiliats, i la seva modificació també ha d'inscriure's al Registre.

En síntesi, el procés combina una àmplia llibertat de creació de partits amb exigències mínimes de democràcia interna i respecte a l'ordre constitucional, garantides a través del control registral inicial i, sobretot, del possible control jurisdiccional posterior.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és, segons la Constitució espanyola (art. 122) i la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), l'òrgan de govern del Poder Judicial. No administra justícia (això correspon exclusivament a jutges i tribunals), sinó que organitza, gestiona i supervisa el funcionament del cos judicial per garantir la seva independència davant dels altres poders de l'Estat.

a) Govern del Poder Judicial i organització de jutges i òrgans judicials

En la seva funció d'òrgan de govern, el CGPJ:

• Organitza el servei de la Justícia: aprova directrius generals sobre funcionament de jutjats i tribunals, reparació de càrregues de treball, creació o reordenació de seccions i adscripció de reforços.
• Aprova els reglaments interns necessaris per a l'organització de la carrera judicial, sempre dins del marc legal fixat per la Constitució i les lleis orgàniques.
• Garanteix la independència judicial davant d'injerències externes, adoptant acords d'empara quan un jutge o tribunal denuncia pressions, atacs o desqualificacions que puguin afectar la seva funció jurisdiccional.
• Ordena la inspecció de jutjats i tribunals per comprovar el seu correcte funcionament, detectar disfuncions, retards o necessitats de mitjans, i proposar mesures de millora.
• Coordina amb el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes les necessitats de mitjans personals i materials, informant sobre projectes de reorganització de la planta judicial.

b) Nomenaments, ascensos i provisió de destinacions

Una de les competències nuclears del CGPJ és la gestió de la carrera judicial:

• Convoca oposicions i processos selectius per a l'accés a la judicatura, i resol els concursos de trasllat de jutges i magistrats.
• Decideix els nomenaments discrecionals per als principals càrrecs judicials: presidències de tribunals superiors de justícia, Audiència Nacional, audiències provincials, i determinades places de magistrat del Tribunal Suprem, entre altres.
• Gestiona ascensos i situacions administratives (servei actiu, excedències, jubilacions, pèrdua de la condició de jutge, etc.), sempre amb base en els criteris legals de mèrit i capacitat.
• Resol la provisió de places en comissió de serveis i reforços quan és necessari donar suport a òrgans sobrecarregats o cobrir vacants temporals.

c) Potestat disciplinària

El CGPJ exerceix la potestat disciplinària sobre jutges i magistrats:

• Tipifica i aprecia les infraccions disciplinàries (lleus, greus i molt greus) previstes a la LOPJ, relacionades amb l'incompliment de deures professionals, la desatenció d'assumptes, la inobservança reiterada de terminis, conductes incompatibles amb la dignitat del càrrec, etc.
• Instruïx expedients disciplinaris a través del Promotor de l'Acció Disciplinària i, si escau, imposa sancions que van des de l'advertència fins a la separació de la carrera judicial.
• Garanteix el dret de defensa i els recursos dels jutges sotmesos a disciplina, aplicant procediments contradictoris i motivant les seves resolucions.

d) Emissió d'informes i participació en el procés legislatiu

El CGPJ no legisla, però té un paper rellevant d'assessorament tècnic:

• Emet informes preceptius o facultatius sobre projectes i proposicions de llei i de reglaments que afectin l'organització, funcionament i estatut del Poder Judicial, així com sobre normes processals.
• Aquests informes no són vinculants, però el legislador sol prendre'ls com a referència tècnica per valorar l'impacte de les reformes sobre la independència judicial, la càrrega de treball o les garanties processals.
• Informa també sobre nomenaments i altres decisions de rellevància institucional que li consulten el Govern o les Corts Generals quan així ho estableix la llei.

e) Altres funcions rellevants: inspecció, estadístiques, formació, etc.

A més del que s'ha dit, la LOPJ atribueix al CGPJ altres funcions complementàries:

• Inspecció de tribunals: a través del Servei d'Inspecció, realitza visites, requeriments d'informació i propostes de correcció de disfuncions.
• Estadística judicial: elabora estadístiques sobre litigiositat, temps de resolució, taxes de recurs, execució de resolucions, que serveixen per dissenyar polítiques públiques de justícia.
• Formació inicial i contínua: a través de l'Escola Judicial, intervé en la selecció i formació de nous jutges i en l'actualització permanent de la carrera judicial.
• Relacions internacionals i cooperació: participa en xarxes europees i organismes internacionals de consells del poder judicial i de formació de jutges.

Límits i respecte a la independència judicial i a la separació de poders

Les competències del CGPJ estan delimitades per dos principis clau:

• Independència judicial: el CGPJ no pot dictar instruccions sobre com resoldre casos concrets ni revisar el contingut de les sentències; només pot actuar sobre el pla organitzatiu i disciplinari, respectant sempre la funció jurisdiccional exclusiva de jutges i tribunals.
• Separació de poders: tot i que intervé mitjançant informes en el procés legislatiu i es relaciona amb el Govern, no forma part ni del poder executiu ni del legislatiu. Les seves decisions han d'ajustar-se estrictament a la Constitució i a la LOPJ, sense envair les competències normatives del Parlament ni les executives del Govern.

En suma, el CGPJ és el garant institucional que el Poder Judicial funcioni amb mitjans suficients, organitzat i disciplinat, però preservant la plena llibertat de jutges i tribunals per jutjar i fer executar el jutjat sense interferències.

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya fins a la data van tenir lloc el 23 de juliol de 2023. En elles, els quatre principals partits d'àmbit estatal (PP, PSOE, Vox i Sumar) van concentrar la immensa majoria dels escons del Congrés dels Diputats i del vot vàlid. A continuació et resumeixo els seus resultats en termes d'escons i percentatge de vot.

Al Congrés dels Diputats, la distribució d'escons entre aquests partits va ser la següent:

• Partit Popular (PP): 137 escons i al voltant del 33,05 % dels vots (8.091.840 paperetes). Va ser la força més votada tant en percentatge com en nombre de diputats.
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons i al voltant del 31,70 % dels vots (7.760.970 sufragis). Tot i quedar segon en vots i escons, va retallar molt la distància respecte al que assenyalaven moltes enquestes prèvies.
• Vox: 33 escons i aproximadament el 12,39 % dels vots (3.033.744 paperetes). Es va mantenir com a tercera força a la legislatura anterior, però va perdre pes respecte als comicis de 2019.
• Sumar (candidatura que va integrar diverses forces a l'esquerra del PSOE, inclosa Podem): 31 escons i al voltant del 12,31 % dels vots (3.014.006 sufragis), situant-se molt a prop de Vox en percentatge de vot i representació.

Entre els quatre van sumar 322 dels 350 escons del Congrés, cosa que reflecteix un bipartidisme reforçat (PP–PSOE) acompanyat per dues forces rellevants a la seva dreta i esquerra (Vox i Sumar). El PP es va quedar a 39 escons de la majoria absoluta, fixada en 176 diputats, per la qual cosa el resultat no va permetre formar Govern només amb el suport d'aquest partit i va obligar a articular pactes parlamentaris complexos.

Si mirem la relació de forces entre blocs, les dades clau van ser:

• PP + Vox van assolir conjuntament 170 escons (137 del PP i 33 de Vox), quedant sis per sota de la majoria absoluta. És a dir, la suma de les dues principals forces de la dreta no va ser suficient per garantir un Govern en solitari d'aquest bloc.
• PSOE + Sumar van sumar 152 escons (121 i 31, respectivament). La seva capacitat per governar depenia per tant d'una ampla xarxa de suports d'altres formacions: partits nacionalistes, independentistes i altres forces minoritàries del Congrés.

En termes de legitimitat de vot, la distància entre els dos grans partits va ser molt estreta: només una mica més d'un punt i mig entre el PP (al voltant del 33 %) i el PSOE (prop del 31,7 %). Aquest marge reduït explica per què, malgrat la victòria en vots i escons del PP, l'escenari de governabilitat era incert i va quedar obert a negociacions posteriors al Congrés.

A més, el resultat de Vox i Sumar va configurar un equilibri cridaner: ambdós van rondar el 12–12,5 % del vot i es van moure en una franja molt similar de representació (33 i 31 diputats). Això va fer que, en la pràctica, el pes parlamentari de cadascun d'ells fos comparable, tot i estar ubicats en blocs ideològics oposats i amb estratègies molt diferents.

Aquestes xifres són les que han marcat la XV Legislatura sorgida del 23‑J de 2023 i serveixen de referència per interpretar tant l'aritmètica parlamentària actual com l'evolució de les enquestes d'intenció de vot posteriors, que solen comparar les seves projeccions amb aquests resultats oficials.