Els partits polítics han trobat en els microcrèdits una fórmula per finançar les seves campanyes electorals sense dependre exclusivament dels préstecs bancaris. A menys de tres setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre, Vox i PSOE ofereixen als seus simpatitzants interessos superiors als tipus oficials del Banc Central Europeu (BCE) a canvi d’avançar-los diners per sufragar les despeses electorals, mentre que Podemos i Izquierda Unida han optat per sol·licitar préstecs sense remuneració.
L’oferta més elevada correspon al partit de Santiago Abascal, que paga un 4,25% d’interès anual, enfront del 3,75% que ofereixen els socialistes. Tots dos percentatges superen el 2,5% al qual es troba actualment la facilitat de dipòsit del BCE, la principal referència de la política monetària de la zona euro des de l’última pujada de tipus, aplicada al setembre.
La diferència és de 1,75 punts percentuals en el cas de Vox i de 1,25 punts per al PSOE. Entre les dues formacions hi ha, a més, una distància de mig punt percentual, tot i que els interessos que finalment rebran els prestadors dependran del temps que transcorri fins al retorn dels diners.
El mecanisme permet als partits obtenir liquiditat abans de les eleccions i retornar les quantitats rebudes un cop que cobrin les subvencions públiques corresponents als seus resultats electorals. A diferència de les donacions, els microcrèdits generen una obligació de devolució, amb o sense interessos segons les condicions de cada formació.
Vox ofereix un 4,25% i el PSOE el 3,75%
Vox ha obert una campanya de microcrèdits amb aportacions compreses entre 100 i 10.000 euros. La formació ofereix un interès fix anual del 4,25% i vincula la devolució al cobrament efectiu de les subvencions electorals.
El PSOE, pel seu costat, ofereix un 3,75% anual i estableix un termini màxim de dotze mesos des de la celebració de les eleccions per tornar els préstecs. Els socialistes ja van utilitzar aquesta fórmula en convocatòries anteriors, tot i que llavors oferien una remuneració inferior: un 2,5% el 2019 i un 3% el 2023.
L’increment resulta especialment significatiu si es compara amb els tipus del BCE. Actualment, la facilitat de dipòsit és del 2,5%, mentre que el tipus de les operacions principals de finançament es troba en el 2,65%. Si s’utilitza aquesta segona referència, els interessos oferts per Vox i PSOE també són superiors, tot i que el diferencial es redueix a 1,60 i 1,10 punts percentuals, respectivament.
La comparació serveix per dimensionar la remuneració que ofereixen tots dos partits, però no vol dir que els ciutadans puguin obtenir directament un dipòsit al 2,5% al BCE. Aquesta facilitat està reservada a les entitats de crèdit i els microcrèdits electorals tenen un risc diferent al dels productes bancaris tradicionals.
Quant paguen els partits pels seus microcrèdits
La taula següent recull les condicions anunciades per a les eleccions del 29N i la seva diferència respecte del tipus de dipòsit del BCE.
| Partit | Interès anual | Diferencial amb el BCE |
|---|---|---|
| Vox | 4,25% | +1,75 punts |
| PSOE | 3,75% | +1,25 punts |
| Podem | 0% | -2,50 punts |
| Esquerra Unida | 0% | -2,50 punts |
| BCE (facilitat de dipòsit) | 2,50% | Referència |
Tipus anuals anunciats per a la campanya del 29N. Comparació amb la facilitat de dipòsit del BCE vigent el 9 de novembre de 2026.
Quant pot guanyar un ciutadà que presti 1.000 euros
La diferència entre els interessos anunciats s’aprecia en calcular la remuneració d’un préstec de 1.000 euros durant un any complet. En aquest supòsit, Vox pagaria 42,50 euros bruts i el PSOE, 37,50 euros.
Tanmateix, els microcrèdits electorals habitualment es retornen quan els partits reben les subvencions públiques, per la qual cosa el préstec pot romandre vigent menys de dotze mesos. Si es retornés després de sis mesos i s’apliqués un càlcul proporcional de l’interès simple, la remuneració seria de 21,25 euros bruts a Vox i 18,75 euros al PSOE.
A aquestes quantitats cal descomptar la retenció fiscal corresponent. Els interessos estan subjectes, amb caràcter general, a una retenció de l’IRPF del 19%, de manera que els imports nets que es percebrien serien inferiors.
A més, la devolució no està garantida per un fons de garantia de dipòsits. El ciutadà presta diners directament a una organització política i assumeix el risc que aquesta no pugui complir les seves obligacions en els terminis previstos.
Podem i IU demanen diners sense pagar interessos
Podem i Izquierda Unida també han recorregut als microcrèdits per finançar la campanya del 29N, tot i que amb una diferència fonamental respecte a Vox i PSOE: no ofereixen cap remuneració econòmica a qui els presta diners.
Podem ha utilitzat aquesta eina des de les seves primeres campanyes electorals i la defensa com una alternativa al finançament bancari. Per a aquestes eleccions ha fixat un objectiu de recaptació de 600.000 euros i, segons les dades publicades el 2 de novembre, ja n’havia aconseguit 496.617 euros.
La formació vincula la devolució dels préstecs al cobrament de les subvencions electorals. Si aquestes resulten insuficients, preveu un termini de dotze mesos des de les eleccions per reintegrar la part pendent.
Izquierda Unida també sol·licita aportacions sense interessos i preveu retornar-les després de rebre el finançament públic corresponent. Tal com explica la formació, les subvencions electorals solen abonar-se entre sis i dotze mesos després de la jornada electoral.
Més Madrid també ha habilitat una campanya de microcrèdits per al cicle electoral 2026-2027, amb aportacions d’entre 100 i 10.000 euros i devolució d’acord amb les condicions contractuals.
Un sistema fiscalitzat pel Tribunal de Comptes
Tot i que els microcrèdits s’han convertit en una eina habitual de finançament electoral, no apareixen regulats expressament sota aquesta denominació en la Llei Orgànica del Règim Electoral General ni en la Llei Orgànica sobre Finançament dels Partits Polítics.
Això no significa que quedin fora de control. El Tribunal de Comptes fiscalitza aquestes operacions i exigeix a les formacions que identifiquin els prestadors i documentin les condicions pactades, inclosos els imports, els terminis de devolució i els interessos.
L’organisme fiscalitzador ja va advertir de la necessitat de regular amb més detall aquests préstecs, precisament per les particularitats que presenten respecte a altres formes de finançament electoral.
Els microcrèdits permeten als partits avançar recursos sense esperar el resultat de les urnes, però també generen obligacions financeres que hauran d’atendre després dels comicis. La quantia de les subvencions dependrà dels resultats obtinguts i del compliment dels requisits legals.
En aquestes eleccions, la principal diferència entre les formacions que recorren a aquesta fórmula és en el cost de captar els diners. Vox i PSOE remuneren els préstecs per sobre dels tipus oficials del BCE, mentre que Podemos i IU apel·len a la finançació dels seus simpatitzants sense oferir interessos.