El Govern garanteix una pujada salarial del 4,5% als funcionaris el 2027 malgrat l'anticipació electoral

Funció Pública confirma a CCOO, UGT i CSIF que complirà l'acord salarial signat al novembre de 2025, que contempla un increment acumulat del 11% fins al 2028. Els sindicats reclamen un reial decret-llei que asseguri la seva aplicació.

fotonoticia 20261016114038 1920

fotonoticia 20261016114038 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de octubre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,7 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox18,7 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Govern ha traslladat aquest dimarts als sindicats de la Funció Pública que l'augment salarial del 4,5% previst per als empleats públics el 2027 s'aplicarà malgrat l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre. El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, dirigit per Òscar López, ha ratificat el seu compromís amb l'acord retributiu signat al novembre de 2025, tot i que encara està pendent concretar l'instrument legal que permetrà fer efectiu l'increment.

La confirmació s'ha produït durant una reunió de seguiment de l'acord marc amb representants de CCOO, UGT i CSIF. Els sindicats han reclamat que l'Executiu aprovi com més aviat millor un reial decret-llei per evitar que la convocatòria electoral i la posterior formació de Govern retardin l'aplicació de les noves quantitats salarials.

El compromís afecta a més de tres milions d'empleats públics de les diferents administracions i forma part d'un pacte que contempla un increment salarial acumulat del 11% entre 2025 i 2028. La convocatòria d'eleccions ha introduït incertesa sobre els terminis d'aprovació dels augments pendents, especialment perquè Espanya continua amb els Pressupostos Generals de l'Estat de 2023 prorrogats.

Quant pujaran els sous dels funcionaris el 2027

L'acord subscrit pel Govern i les organitzacions sindicals estableix una pujada fixa del 4,5% per al 2027 i una altra del 2% per al 2028, que s'afegeixen als increments corresponents als dos exercicis anteriors.

El 2025, els empleats públics van obtenir una millora del 2,5%, amb efectes retroactius des de gener. Per al 2026 es va acordar una pujada fixa del 1,5%, a la qual s'afegirà un altre 0,5% si la inflació compleix la condició establerta en el pacte.

En concret, l'increment addicional del 0,5% s'abonarà en el primer trimestre del 2027, amb efectes retroactius, si la variació interanual de l'IPC del 2026 és igual o superior al 1,5%. Aquesta quantitat correspon a la revisió salarial del 2026 i és independent de l'augment del 4,5% compromès per a l'any següent.

Així pujaran els sous dels funcionaris fins al 2028

Incrementos salarials pactats entre el Govern i els sindicats

Any Pujada salarial
2025 2,5%
2026 1,5% fix + 0,5% condicionat a l'IPC
2027 4,5% Pujada garantida
2028 2%

El 0,5% addicional de 2026 està condicionat al compliment del requisit d'inflació previst en l'acord.

Font: Acord salarial Govern-sindicats de novembre de 2025.

Els percentatges s'apliquen sobre les retribucions actualitzades dels exercicis anteriors, per la qual cosa l'efecte acumulat pot superar la suma aritmètica de les pujades anuals. D'acord amb els càlculs difosos durant la negociació, l'increment acumulat al finalitzar 2028 podria assolir aproximadament l'11,4%.

Els sindicats demanen aprovar la pujada per decret abans de les eleccions

La principal preocupació dels representants dels treballadors no és el percentatge pactat, sinó el calendari per convertir-lo en una disposició legal que permeti la seva aplicació en les nòmines.

CCOO, UGT i CSIF reclamen que el Govern utilitzi un reial decret-llei per aprovar les millores pendents, de manera que la seva tramitació no depengui de l'aprovació d'uns nous Pressupostos Generals de l'Estat ni quedi paralitzada durant la transició entre legislatures.

L'Executiu ja va recórrer a aquesta fórmula al desembre de 2025, quan el Consell de Ministres va aprovar un reial decret-llei per aplicar les pujades corresponents a 2025 i 2026. Aquella norma va permetre actualitzar les retribucions i abonar els endarreriments del primer exercici.

La situació és diferent per a 2027, atès que el compromís recollit en l'acord marc encara ha de traslladar-se a la corresponent regulació retributiva. La garantia traslladada per Funció Pública als sindicats no equival, per tant, a l'aprovació definitiva de la pujada.

A més, la dissolució de les Corts limita l'activitat parlamentària ordinària fins a la constitució de les noves cambres, prevista per al 23 de desembre. L'eventual aprovació d'un reial decret-llei haurà d'ajustar-se als requisits constitucionals i al procediment de convalidació parlamentària corresponent.

Més de tres milions d'empleats públics beneficiats

L'acord salarial abasta més de tres milions de treballadors del sector públic, incloent-hi funcionaris, personal laboral i altres empleats de les administracions estatal, autonòmica i local.

La major part d'aquests treballadors presta servei a les comunitats autònomes, especialment en àmbits com la sanitat i l'educació. El pacte també comprèn el personal de l'Administració General de l'Estat i de les entitats locals.

Junt amb els increments retributius, l'acord signat al novembre de 2025 incorpora compromisos relacionats amb la modernització de les administracions, la promoció professional, la millora dels processos selectius i les condicions de treball.

Entre les matèries incloses figuren la revisió dels complements de residència i insularitat, l'agilització de les ofertes d'ocupació pública i el desenvolupament de mesures per millorar l'atenció a la ciutadania.

El avançament electoral introdueix incertesa sobre els terminis

El Ministeri de Funció Pública ha reiterat la seva voluntat de complir els compromisos salarials adquirits amb els sindicats, encara que l'avançament electoral obliga a resoldre la seva aplicació en un calendari polític més ajustat.

La secretària general d'UGT Serveis Públics, Isabel Araque, ja havia assenyalat el passat 14 d'octubre que els resultats de les eleccions del 29N no comprometien, a judici de la seva organització, l'augment salarial pactat per al 2027.

La reunió d'aquest dimarts ha servit per reafirmar la posició del Govern, però no ha despejat encara quan s'aprovarà la norma que regularà l'increment.

La principal qüestió pendent és, per tant, quan quedarà formalitzada jurídicament l'augment del 4,5% i si podrà aplicar-se des de les primeres nòmines de 2027, amb independència dels canvis que puguin produir-se en l'Executiu després de les eleccions generals.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba la tramitació de l'acord salarial per a empleats públics i quins són els pròxims passos previstos per a la seva aprovació definitiva?

A 20 d'octubre de 2026, cal distingir dues situacions: les pujades dels empleats públics per a 2025 i 2026 ja estan aprovades mitjançant un reial decret-llei convalidat; en canvi, l'increment del 4,5 % per a 2027 segueix pendent de la seva incorporació a una norma. A més, el projecte de llei que es va obrir per modificar aquell decret-llei va caducar el 6 d'octubre de 2026, per la qual cosa no està esperant una votació final ni el seu pas al Senat.

Què s'ha aprovat i quina tramitació va acabar

L'instrument que va donar cobertura legal a les primeres anualitats del pacte és el Reial Decret-llei 14/2025, de 2 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic. Es va publicar el 3 de desembre de 2025 i va entrar en vigor l'endemà.

El Congrés el va convalidar l'11 de desembre de 2025: és a dir, va votar mantenir la seva vigència. La votació va acabar amb 309 vots a favor, 32 en contra i set abstencions. També es va acordar per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei pel procediment d'urgència, segons la informació oficial del Congrés.

Són dues decisions diferents: la convalidació va mantenir el decret-llei; l'obertura del projecte permetia debatre canvis mitjançant esmenes. Aquest projecte posterior va caducar, però la seva caducitat no anul·la el decret-llei convalidat ni converteix les pujades de 2025 i 2026 en mesures pendents d'aprovació definitiva.

Quines anualitats tenen cobertura legal
  • 2025: increment consolidable del 2,5 %, amb efectes des de l'1 de gener d'aquell any.
  • 2026: increment consolidable de l'1,5 %, amb efectes des de l'1 de gener, i un 0,5 % addicional condicionat a que la variació de l'IPC de 2026 sigui igual o superior a l'1,5 %. El seu abonament està previst per al primer trimestre de 2027 si es compleix aquesta condició.
  • 2027 i 2028: l'acord estableix un 4,5 % i un 2 %, respectivament, però aquestes anualitats no van quedar aprovades pel decret-llei de 2025.

Aquesta separació és important: el Ministeri de Funció Pública va explicar expressament que aquella norma regulava exclusivament els increments de 2025 i 2026, encara que l'acord sindical arriba fins a 2028.

Pròxims passos per a la pujada de 2027

L'esdeveniment immediat anunciat és la reunió de seguiment entre Govern i sindicats convocada per al 20 d'octubre, destinada a abordar com garantir l'increment de 2027. La convocatòria, recollida per Demócrata, no equival a una aprovació normativa ni acredita per si mateixa un resultat de la reunió.

  1. Aprovar la norma salarial. La via prevista en les informacions consultades és un nou reial decret-llei, davant la continuïtat de la pròrroga pressupostària. No consta una data tancada d'aprovació pel Consell de Ministres.
  2. Publicar-lo en el BOE. La norma haurà de concretar el percentatge, els seus efectes econòmics i les condicions d'aplicació.
  3. Convalidar-lo. Dins del termini constitucional de trenta dies haurà de votar-se el seu manteniment o derogació. Durant la dissolució de les Corts, aquesta funció correspon a la Diputació Permanent del Congrés.
  4. Aplicar-lo a les nòmines. Després correspondran les actuacions pressupostàries i administratives necessàries en cada Administració.

El Senat no participa en la convalidació d'un decret-llei. Només intervendria en una tramitació legislativa posterior. Per tant, el pendent no és completar l'antic projecte, sinó aprovar i convalidar una nova cobertura legal per a les anualitats futures; no hi ha un calendari definitiu confirmat.

Quines són les competències i atribucions del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública segons la legislació espanyola?

El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública proposa i executa la política del Govern en dos grans àmbits: la transformació digital de l'economia i la societat, i l'administració, la funció pública i la governança pública. Les seves atribucions comprenen planificació, elaboració normativa, coordinació, gestió de programes i determinades funcions de supervisió, sempre respectant les competències d'altres departaments.

Marc normatiu

L'atribució general procedeix del Reial Decret 829/2023, de 20 de novembre, modificat pel Reial Decret 1230/2023, de 29 de desembre. El desenvolupament competencial es troba en el Reial Decret 210/2024, de 27 de febrer, que s'ha de llegir amb les modificacions del Reial Decret 1185/2024, de 28 de novembre. Aquesta última reforma va redistribuir especialment les funcions audiovisuals, d'intel·ligència artificial i de ciberseguretat.

Principals competències

  • Digitalització de l'economia i la societat. Impulsa i regula els serveis digitals i l'economia digital; elabora estratègies de transformació; coordina projectes estratègics i manté la interlocució amb empreses, universitats i societat civil. També gestiona programes d'ajudes i promou l'emprenedoria, el talent i els drets de la ciutadania en l'entorn digital.
  • Intel·ligència artificial i dades. Desenvolupa la política de foment de la intel·ligència artificial, la seva adopció en els sectors productius i el seu desplegament segur. Les seves funcions inclouen desenvolupament normatiu, aspectes ètics i coordinació de l'aplicació de la regulació. Així mateix, impulsa la dada com a actiu econòmic i coordina polítiques de governança i gestió de dades.
  • Telecomunicacions i infraestructures digitals. Proposa i executa la política governamental sobre xarxes, serveis i infraestructures de comunicacions electròniques. La reforma de novembre de 2024 va concentrar en aquest àmbit les funcions ministerials de ciberseguretat i seguretat digital, sense desplaçar les atribucions d'altres òrgans estatals. També va traslladar aquí la tutela de l'Institut Nacional de Ciberseguretat d'Espanya, INCIBE.
  • Comunicació audiovisual. Exercita funcions d'ordenació i impuls dels serveis de comunicació audiovisual. Des de la reforma de 2024, aquestes matèries es situen en l'àmbit de Digitalització i Intel·ligència Artificial, juntament amb l'ordenació dels serveis de digitalització.
  • Administració digital. Dirigeix i coordina la transformació digital administrativa, els serveis públics electrònics i els mitjans digitals comuns. Comprèn el desenvolupament tècnic de les Lleis 39/2015 i 40/2015 i del Reial Decret 203/2021; la interoperabilitat, l'accessibilitat digital, la racionalització tecnològica i les competències atribuïdes sobre seguretat dels sistemes públics.
  • Funció pública i ocupació pública. Planifica recursos humans; elabora normativa i informes; prepara i fa seguiment de l'oferta d'ocupació pública; intervé en llocs, retribucions, selecció, mobilitat i situacions administratives. Gestiona el Registre Central de Personal i coordina la negociació col·lectiva estatal, a més de promoure igualtat, prevenció de riscos i acció social. Elabora també normativa bàsica sobre ocupació pública per al conjunt de les administracions.
  • Governança pública. Proposa i executa la política governamental en aquesta matèria. Dins de la seva estructura s'integra també l'Oficina de Conflictes d'Interessos.

Abast i límits

El seu paper és transversal, però no il·limitat: coordina actuacions interministerials i coopera amb altres administracions, sense assumir per això totes les seves competències. En ocupació pública, determinades atribucions tenen un àmbit estatal expressament delimitat; l'elaboració de legislació bàsica no equival a gestionar el personal autonòmic o local.

Finalment, l'Ordre TDF/469/2024, de 9 de maig, distribueix mitjançant delegació determinades facultats i fixa límits per administrar crèdits. Aquestes regles organitzen l'exercici intern de les atribucions, però no substitueixen la seva delimitació material.

Quins requisits constitucionals i legals ha de complir un reial decret-llei per aprovar pujades salarials en el sector públic?

Sí: un reial decret-llei pot aprovar pujades salarials en el sector públic, perquè té rang de llei. Tanmateix, no n'hi ha prou que el Govern consideri convenient l'increment: ha de justificar una extraordinària i urgent necessitat, respectar els límits constitucionals d'aquest instrument i complir les exigències retributives, pressupostàries i de procediment aplicables.

1. Justificar una necessitat extraordinària i urgent

El requisit central és el de l'article 86 de la Constitució: el decret-llei només pot utilitzar-se davant d'una extraordinària i urgent necessitat. El Govern ha d'identificar la situació concreta que exigeix actuar i explicar per què no resulta adequat esperar l'aprovació d'una llei pel procediment parlamentari.

A més, ha d'existir una connexió raonable entre aquesta situació i la pujada aprovada. No n'hi ha prou d'invocar genèricament la inflació, l'interès públic o la conveniència de millorar les nòmines: la motivació ha d'explicar per què aquestes circumstàncies requereixen precisament aquesta resposta immediata. Un acord salarial previ pot ser rellevant, però no substitueix per si sol la justificació constitucional de l'urgència.

2. Respectar els límits materials

L'article 86 impedeix que el decret-llei afecti l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats del títol I, el règim de les comunitats autònomes o el Dret electoral general. Això no significa que qualsevol mesura econòmica relacionada amb aquestes matèries estigui automàticament prohibida: importa el seu abast i la seva incidència sobre els elements essencials del règim constitucional corresponent.

Per tant, una actualització salarial no està exclosa pel seu objecte. Tanmateix, no pot aprofitar-se per introduir una transformació de matèries constitucionalment vedades a aquest instrument. L'existència d'urgència no elimina aquests límits.

3. Encaixar la pujada en el règim retributiu

La norma ha de definir amb suficient precisió qui cobra més, quant i des de quan: administracions i entitats compreses, personal funcionari o laboral afectat, conceptes retributius inclosos i possibles efectes retroactius.

També ha de resoldre la seva relació amb els límits i quanties establerts per les lleis vigents. Pel seu rang legal, el decret-llei pot modificar disposicions legals ordinàries, incloses regles retributives, dins dels seus límits constitucionals. No equival a un simple reial decret reglamentari: aquest últim no pot alterar per si sol allò que fixa una llei sense habilitació suficient.

Quan correspongui negociació col·lectiva conforme al règim aplicable, s'ha de respectar aquest tràmit. Negociar no significa necessàriament que els sindicats hagin de consentir la decisió, ni converteix un acord en autorització suficient per gastar.

4. Assegurar cobertura pressupostària i finançament

L'autorització de la pujada i la possibilitat de pagar-la són qüestions relacionades, però diferents. Ha d'existir crèdit adequat i suficient o aprovar-se les modificacions pressupostàries necessàries pel cau corresponent. Així mateix, han d'avaluar-se els seus efectes sobre la despesa i respectar-se les exigències d'estabilitat i sostenibilitat financera aplicables.

La pròrroga pressupostària no prohibeix per si sola una pujada mitjançant decret-llei, però tampoc proporciona automàticament els recursos necessaris. Si la mesura afecta diverses administracions, cal distingir el límit salarial comú del finançament i execució que correspon a cadascuna.

5. Aprovació, publicació i control

El Govern ha d'aprovar el text i publicar-lo en el BOE; els seus efectes es produiran conforme al que disposi. Després, el Congrés ha de pronunciar-se sobre la seva convalidació o derogació dins dels trenta dies següents a la seva promulgació. També pot acordar-se la seva tramitació com a projecte de llei per introduir modificacions.

La convalidació manté la norma, però no esmenar possibles defectes constitucionals. En definitiva, la pujada exigeix tant una urgència explicada com una regulació precisa, jurídicament compatible i pressupostàriament executable.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge de pujada salarial fixa s'ha compromès el Govern a aplicar als empleats públics el 2027?

Pregunta" 1 de 3

A quants empleats públics afecta l'acord salarial signat entre Govern i sindicats?

Pregunta" 2 de 3

Quina condició s'ha de complir perquè els empleats públics rebin un increment salarial addicional del 0,5% el 2026?

Pregunta" 3 de 3