El polític més viral del dia | Irene Montero lidera TikTok i Sánchez converteix Brasil i el pacte PP-Vox en missatges de campanya

L'acord electoral entre PP i Vox per a les eleccions al Senat no es troba en cap fase parlamentària: és un pacte entre partits per coordinar candidatures, no una iniciativa que hagin d'aprovar el Congrés o el Senat. A 27 d'octubre de 2026, l'acord està tancat i la seva aplicació correspon al procés electoral, mitjançant les candidatures per als comicis del 29 de novembre.

Què s'ha tancat i en quin punt es troba

Les informacions més recents situen l'acord després de la negociació política: les llistes ja estan configurades i les formacions han passat a preparar la campanya. Per tant, no està pendent d'un debat en comissió, d'esmenes ni d'una votació parlamentària. La notícia de Demócrata del 27 d'octubre descriu expressament el pacte com a tancat i les llistes com a configurades (Demócrata, 27 d'octubre).

La distinció és important: que l'acord es refereixi al Senat —o que s'hagi presentat com un acord «al Senat»— no el converteix en un expedient de la Cambra. El seu objectiu és decidir com concorren ambdues organitzacions a les eleccions, no modificar una llei ni aprovar una resolució parlamentària.

Com es materialitza el pacte

No s'ha constituït una coalició electoral formal: ambdós partits mantenen les seves sigles i coordinen candidatures mitjançant tres fórmules territorials. L'acord afecta 23 àmbits provincials, segons el desglossament publicat per Demócrata (Mapa del pacte).

• Vox no presenta candidatura pròpia a Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, València, Castelló i Balears. En aquestes candidatures del PP s'incorporen aspirants independents proposats per Vox (Candidats independents).
• El PP no concorre al Senat a Guipúscoa, Girona i Tarragona, on sí que ho fa Vox (Acord del 26 d'octubre).
• Vox presenta un únic candidat a Sevilla, Huelva, Astúries, Badajoz, Àlaba, Navarra, Càceres, Osca, Saragossa, Alacant, Granada, Conca, Pontevedra i Jaén. Aquesta fórmula permet que qui ho desitgi combini el seu suport amb candidats del PP, sense que el pacte obligui els electors a fer-ho (Distribució territorial).

Quins tràmits venen ara

Els passos rellevants són electorals, no parlamentaris: presentació de candidatures, comprovació per les juntes electorals, publicació, possibles esmenes o impugnacions i proclamació de les candidatures. Després arribarà la votació del 29 de novembre. La informació consultada permet afirmar que l'acord està tancat, però no atribuir a totes les seves candidatures una proclamació oficial ja completada.

El termini de presentació de llistes finalitzava el 26 d'octubre, precisament la jornada en què es va anunciar el tancament de l'acord. Convé, per això, diferenciar l'acord polític dels actes posteriors de l'Administració electoral: el primer no substitueix la comprovació i proclamació de cada candidatura (Tancament del termini).

Quan tindrà conseqüències parlamentàries

Les conseqüències parlamentàries arribaran després de les eleccions, amb els senadors elegits i l'organització de la nova Cambra. El pacte no garanteix per si mateix escons, una majoria concreta ni un grup parlamentari propi per a Vox; tampoc equival a una cessió automàtica de senadors (Abast de l'acord).

En síntesi: no hi ha una aprovació parlamentària pendent. El pacte està tancat políticament i es troba en la seva execució electoral; els seus efectes sobre la composició del Senat dependran del resultat de les urnes.

Irene Montero Gil és dirigent de Podemos, exdiputada del Congrés, exministra d'Igualtat i eurodiputada des de juliol de 2024. La seva trajectòria combina direcció parlamentària, gestió de polítiques d'igualtat i representació europea. Per entendre les seves competències convé distingir les responsabilitats executives que va tenir com a ministra de les funcions parlamentàries que exerceix actualment.

Formació i primers passos polítics

Nascuda a Madrid el 13 de febrer de 1988, és llicenciada en Psicologia i té un màster en Psicologia de l'Educació per la Universitat Autònoma de Madrid. Abans d'incorporar-se a Podemos va participar en la Joventut Comunista i en moviments pel dret a l'habitatge, especialment la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

Va entrar a Podemos el 2014 i va passar a formar part del seu Consell Ciutadà Estatal al novembre d'aquell any. També va ser cap de gabinet de Pablo Iglesias, abans d'assumir responsabilitats parlamentàries. El seu currículum institucional europeu recull els principals fites d'aquesta trajectòria.

Etapa com a diputada i portaveu

Elegida per Madrid a les generals de desembre de 2015, va exercir com a diputada entre el 13 de gener de 2016 i el 17 d'agost de 2023, durant les legislatures XI, XII, XIII i XIV. Des de 2017 fins a gener de 2020 va ser portaveu parlamentària del seu grup, primer sota la denominació Unidos Podemos i posteriorment Unidas Podemos.

La seva principal responsabilitat va ser representar el grup en els debats, defensar les seves posicions i coordinar la seva activitat parlamentària. Va participar en la Junta de Portaveus i va adquirir especial visibilitat durant la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2017. Aquestes funcions eren de representació, iniciativa legislativa i control polític, diferents de la direcció d'un ministeri.

Ministra d'Igualtat: competències i gestió

Va ser ministra d'Igualtat del 13 de gener de 2020 al 21 de novembre de 2023, en el Govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos. El seu departament tenia com a responsabilitats principals:

• Proposar i executar les polítiques d'igualtat entre dones i homes.
• Prevenir i combatre la violència contra les dones.
• Promoure la igualtat de tracte i combatre la discriminació, inclosos els àmbits d'orientació sexual i identitat de gènere.
• Impulsar normes, plans i programes, i coordinar actuacions amb altres ministeris, comunitats autònomes i entitats locals.

Aquestes tasques es desenvolupaven mitjançant òrgans com la Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere i l'Institut de les Dones.

Durant el seu mandat va impulsar la legislació sobre llibertat sexual, la reforma dels drets sexuals i reproductius i la llei sobre drets de les persones trans i LGTBI. Aquesta última va ser aprovada el 2023, com recorda Demócrata. L'aplicació inicial de la llei del «només sí és sí» va permetre rebaixes de condemnes per delictes sexuals i va generar una controvèrsia jurídica i política que va marcar la seva gestió.

Responsabilitats europees i situació actual

Des del 16 de juliol de 2024 representa Podemos al Parlament Europeu, integrada en el grup de l'Esquerra. Les seves responsabilitats inclouen:

• Vicepresidenta de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere des de juliol de 2024.
• Membre de la Comissió Especial sobre la Crisi de l'Habitatge i de la delegació parlamentària UE-Xile.
• Suplent en Afers Exteriors i en les delegacions per a Palestina i l'Assemblea Euro-Latinoamericana.

El seu perfil europeu oficial detalla aquests càrrecs. Manté a més la Secretaria Política de Podemos i va ser recolzada a l'octubre de 2026 per encapçalar la seva candidatura per Madrid, segons Demócrata. Com a exministra ja no dirigeix el Ministeri d'Igualtat: la seva responsabilitat institucional actual és parlamentària.

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023. En l'elecció del Congrés dels Diputats, el Partit Popular va obtenir 137 escons i el Partit Socialista Obrer Espanyol va aconseguir 121. El PP va acabar en primera posició i el PSOE en segona, amb una diferència de 16 diputats.

Resultat del Partit Popular

El Partit Popular va aconseguir 137 dels 350 escons del Congrés. El seu percentatge de vot estatal va ser d'aproximadament el 33,1 %, és a dir, al voltant d'un de cada tres vots vàlids. Amb aquest resultat, va ser la candidatura amb més representació parlamentària en aquelles eleccions. La comparació publicada per Demócrata sobre el 23J recull els 137 diputats obtinguts pel PP.

Aquests 137 diputats equivalien al 39,14 % dels escons de la Cambra. Aquesta proporció no s'ha de confondre amb el seu percentatge de vot: una xifra mesura els representants obtinguts i l'altra, el suport electoral. El resultat va deixar el PP per sota dels 176 diputats que constitueixen la majoria absoluta del Congrés.

Resultat del Partit Socialista

El PSOE va obtenir 121 escons, 7.821.718 vots i el 31,68 % dels vots vàlids en el resultat definitiu. Aquest total inclou el PSC i les candidatures associades integrades en el còmput socialista. Així ho detalla el repàs de Demócrata als seus resultats electorals, que distingeix les dades definitives de les provisionals difoses durant la nit electoral.

Els 121 diputats socialistes representaven el 34,57 % del Congrés. El partit va quedar en segona posició i tampoc va assolir per si sol la majoria absoluta. Respecte a les anteriors eleccions generals, celebrades al novembre de 2019, va passar de 120 a 121 diputats i va sumar 1.029.519 vots addicionals (resultats comparats).

Com es comparen ambdós resultats

• En diputats: el PP va aventatjar el PSOE en 16 escons, amb 137 front a 121.
• En percentatge de vot: la distància va ser d'aproximadament 1,4 punts percentuals, prenent el 33,1 % arrodonit del PP i el 31,68 % definitiu del PSOE.
• Respecte a la majoria absoluta: al PP li faltaven 39 diputats per assolir els 176; al PSOE, 55.
• En representació conjunta: ambdós van reunir 258 dels 350 escons, equivalents al 73,71 % del Congrés.

La diferència entre percentatge de vots i percentatge d'escons respon a què els diputats es reparteixen per circumscripcions, no mitjançant una conversió directa del total nacional. Per això, el pes parlamentari de cada candidatura no coincideix exactament amb la seva proporció de vots. La distribució territorial dels suports i els resultats de les altres candidatures influeixen en el repartiment, com explica l'anàlisi citat de Demócrata sobre els resultats.

En definitiva, la resposta es refereix al Congrés dels Diputats: PP, 137 escons; PSOE, 121. Convé separar aquests resultats de les enquestes posteriors: una estimació de vot no modifica el resultat d'una elecció ja celebrada. També convé comparar sempre xifres del mateix escrutini, especialment quan s'utilitzen dades provisionals de la nit electoral i resultats definitius.