El PP es conjura a l’arena de toros de València per treure a coll Feijóo el 29N

Els populars tornen a omplir l’arena de bous de València, amb 12.000 assistents segons l’organització, i exhibeixen múscul a una setmana de les eleccions. Feijóo demana no conformar-se amb la «victòria emocional» del debat i reclama una «victòria electoral».

WhatsApp Image 2026 11 21 at 12.42.40

WhatsApp Image 2026 11 21 at 12.42.40

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,0 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

València. El Partit Popular li agafa gust i es diverteix. A una setmana que s’obrin les urnes, amb les enquestes favorable i amb l’ànim ben alt després de l’cara a cara entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez, els populars han omplert la plaça de toros de València.

Al ritme de Hall of fame, Feijóo ha fet la seva entrada en un escenari talismà per al PP. És el novè cop que aconsegueixen el “ple fins a la bandera” amb 12.000 assistents, segons fonts de l’organització. El PP valencià sempre presumeix d’estar a l’alçada quan “els necessiten” i en el camí cap al 29N, la imatge de la plaça de toros no podia faltar. Feijóo ha descrit l’acte com “el més multitudinari de la campanya”.

Per a la gesta, s’han fet flotar 300 autobusos des de tots els punts de la Comunitat Valenciana. També ha desembarcat a l’arena bona part de la plana noble de Génova 13. L’objectiu el tenen clar: que el 29N Feijóo surti a coll dels urnes i rumb a la Moncloa.

Juan Bravo posa per a DEMÓCRATA a la plaça de toros | L. G.
Juan Bravo posa per a DEMÓCRATA a la plaça de toros | L. G. -

En recerca del vot perdut

Feijóo ha convertit bona part de la seva intervenció en una petició directa de vot, amb la corrupció, la immigració i l’economia com a principals arguments. “Amb mi no hi haurà impunitat per a ningú, mai indultaré un polític acusat de corrupció”, ha promès, abans de defensar una immigració “legal, ordenada i respectuosa” amb la convivència, les dones i els homosexuals. També ha apel·lat a qui vol que “treballar serveixi per arribar a final de mes i tenir un habitatge digne” i ha reivindicat el paper d’empresaris i autònoms davant d’un Executiu que acusa de perseguir qui crea riquesa.

Entre els seus compromisos, ha reiterat la promesa de construir un milió d’habitatges, impulsar un creixement “sà” del deute públic i aprovar “una llei antiokupa”. Aquest anunci ha provocat una de les grans ovacions del matí a la plaça.

També s’ha compromès a “perseguir la violència masclista fins erradicar-la”. “Això comença amb un Govern que respecti les dones, no com ells”, ha afirmat, abans de criticar les “lleis fetes a corre-cuita” i les “polseres que no funcionen”.

El líder del PP també ha volgut anticipar com seria el seu futur Executiu, assegurant que prevaldrà la preparació dels seus integrants davant la fidelitat política. "No em rodejaré de servils ni de hooligans a Twitter, em rodejaré dels millors", ha proclamat. Amb la mirada posada a les urnes del proper diumenge, ha tancat la seva crida apel·lant al canvi polític: "Espanya necessita canvi i junts ho aconseguirem".

El líder de l’oposició també ha tret pit pel seu pas pel cara a cara amb el president del Govern: "Vaig sentir milions de persones darrere meu, que voldrien poder dir-li les coses a la cara". "Però això no s’ha acabat, ho hem de acabar". En la memòria col·lectiva, la suma d’escons que no va donar el 23J: "No n’hi ha prou amb la victòria emocional, cal anar a buscar la victòria electoral".

Passant llista

Al president nacional del partit, li han fet de teloners Vicente Mompó, president de la Diputació de València, María José Catalá, alcaldessa de la ciutat i cap de llista provincial al Congrés, i Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat. Feijóo s’ha deixat acollir per tota la cúpula territorial mentre continua dient qui serà el seu candidat a la presidència autonòmica. A sis mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, el PP encara no ha assenyalat el seu "número 1".

Mentrestant, alguns dels seus companys com Cayetana Álvarez de Toledo, defensen acabar amb l’ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, Mompó ha intervingut en valencià i ha reivindicat l'"orgull de ser de dretes" i "del PP".

En el seu torn, Catalá ha assegurat que "la política nacional no pot ser premsa rosa, ha d’estar a l’alçada" i ha assenyalat Feijóo com l’únic president capaç de "recuperar els valors de la Transició". "No mentis i compleix la teva paraula", li ha repetit al seu president nacional, alhora que ha demanat "no refiar-se".

Una màscara que ha recollit el president de la Generalitat que ha demanat a tots els presents donar a conèixer el "programa del PP" i ha reivindicat la gestió a la Comunitat a pocs dies del seu primer aniversari al capdavant del Palau.

Durant la "gran festa del PP", també s’han tingut paraules de record per a Rita Barberá, de la qual la mort es compleix dilluns vinent deu anys.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat de tramitació parlamentària es troba la llei antiokupa promesa per Feijóo?

La “llei antiokupa” promesa per Feijóo no està aprovada ni en vigor. A data de 21 de novembre de 2026, cal distingir el seu compromís d’impulsar una nova norma després de les eleccions del 29 de novembre de les proposicions anteriors del PP. Aquestes no van culminar la seva aprovació: la presentada al Congrés el 2026 havia arribat a la fase d’esmenes i va caducar amb la dissolució de les Corts.

Quina iniciativa havia arribat al Congrés

L’iniciativa més recent era la Proposició de Llei Orgànica contra l’ocupació il·legal d’immobles i per a la convivència veïnal i la protecció de la seguretat de les persones i coses a les comunitats de propietaris. La va presentar el Grup Popular el 6 de febrer de 2026 i va ser qualificada el 10 de febrer; era una proposta parlamentària, no un projecte del Govern (Congrés dels Diputats).

El 19 de maig va superar la presa en consideració, la votació amb la qual el Congrés decideix si comença a tramitar una proposta. Va sortir endavant amb 171 vots a favor, 164 en contra i 11 abstencions. Aquella decisió va permetre estudiar i modificar el text, però no va convertir les seves mesures en obligacions legals (nota oficial del Congrés).

Després es va encarregar el seu estudi a la Comissió d’Interior i es va obrir el termini per presentar esmenes, és a dir, propostes de modificació. Aquest és l’últim avanç parlamentari acreditat: no havia culminat el dictamen de comissió, l’aprovació final del Congrés ni la posterior tramitació al Senat (acord de tramitació).

Per què també es parla d’una proposta del Senat

Existia, a més, una iniciativa anterior del PP, amb un títol molt semblant, procedent del Senat. La seva continuació al Congrés va acumular successives ampliacions del termini d’esmenes; Demócrata va informar al novembre de 2025 que portava 66 pròrrogues. Per tant, tampoc havia completat el procediment necessari per convertir-se en llei (Demócrata, novembre de 2025).

Aquesta diferència explica que algunes notícies parlin d’una norma impulsada al Senat i altres d’una proposta admesa pel Congrés al maig de 2026. Són antecedents parlamentaris diferents: no s’han de sumar els seus avanços com si corresponents a un únic text ja aprovat per ambdues cambres.

Què suposa la convocatòria electoral

La dissolució de les Corts va fer caducar les proposicions que seguien pendents. Per això, descriure avui aquestes iniciatives únicament com a textos amb el termini d’esmenes obert deixaria fora el canvi decisiu produït en acabar la legislatura. La seva tramitació anterior no continua automàticament després de les eleccions: serà necessari presentar una nova iniciativa.

La promesa més recent apunta precisament a aquesta següent etapa. El 21 d’octubre, Feijóo va anunciar que, si arriba al Govern, impulsarà en els seus primers cent dies una llei contra l’ocupació que permeti desallotjaments en 48 hores. Aquest anunci és un compromís polític futur, no una aprovació parlamentària ni una data d’entrada en vigor (Demócrata, 21 d’octubre).

En definitiva: les propostes anteriors no van acabar d’aprovar-se i van caducar; la nova llei promesa haurà d’iniciar el seu recorregut a la pròxima legislatura. No existeix una aprovació definitiva d’aquesta promesa que permeti aplicar ja el desallotjament anunciat.

Quines són les competències i funcions del president de la Generalitat Valenciana segons l’Estatut d’Autonomia?

El president de la Generalitat Valenciana reuneix tres funcions principals: dirigir el Govern autonòmic, representar la Comunitat Valenciana i exercir la representació ordinària de l’Estat en ella. El nucli de les seves atribucions està a l’article 28 de l’Estatut d’Autonomia, completat pels articles 27, 29 i 30, que regulen la seva relació amb Les Corts i amb el Consell.

1. Direcció del Govern valencià

Segons l’article 28.1, el president de la Generalitat també és president del Consell, és a dir, del Govern autonòmic. El precepte estableix que «dirigeix l’acció del Consell, coordina les funcions d’aquest». Per tant, li correspon exercir la direcció política del Govern i coordinar la seva actuació.

Convé distingir les seves atribucions personals de les de l’òrgan que presideix: l’article 29.1 atribueix al Consell, com a òrgan col·legiat, la potestat executiva i reglamentària i la direcció de l’Administració. L’Estatut no concentra totes aquestes facultats en el president individualment.

2. Representació institucional

L’article 28.1 li atribueix «la més alta representació de la Comunitat Valenciana, així com l’ordinària de l’Estat en aquesta». Són dues responsabilitats diferents que concurren en el mateix càrrec: encapçala la representació institucional de la comunitat autònoma i exerceix la representació ordinària estatal dins del seu territori.

3. Designació dels consellers

L’article 29.2 disposa que els membres del Consell, denominats consellers, són designats pel president de la Generalitat. Aquesta facultat li permet formar l’equip de Govern. L’Estatut mateix remet a una llei de Les Corts la regulació de les seves funcions, composició i forma de nomenament i cessament.

4. Relació de confiança amb Les Corts

L’article 30 permet al president, prèvia deliberació del Consell, plantejar una qüestió de confiança: demanar al Parlament que confirmi el seu suport al seu programa, a una decisió política o a un projecte de llei. S’aprova per majoria simple. Quan recau sobre un projecte de llei, aquest es considera aprovat conforme al text remès pel Consell, llevat que requereixi una majoria qualificada.

Com a contrapes, l’article 28.2 i 3 estableix la seva responsabilitat política davant Les Corts. La Cambra pot aprovar per majoria absoluta una moció de censura que inclogui un candidat alternatiu. Si prospera, cessen el president i el Consell, i el candidat inclòs és nomenat president pel rei.

5. Dissolució parlamentària i eleccions

L’article 28.4 faculta el president, amb acord previ del Consell, per ordenar mitjançant decret la dissolució de Les Corts. No pot fer-ho mentre es tramiti una moció de censura que compleixi els requisits reglamentaris.

A més, l’article 27.6 contempla una funció específica del president en funcions: convocar noves eleccions si, transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat obté la confiança parlamentària. En aquest supòsit, la dissolució correspon al president de Les Corts, per acord de la Mesa.

6. Proposta de consultes populars

L’article 28.5 li permet proposar consultes populars en l’àmbit valencià sobre qüestions d’interès general en matèries autonòmiques o locals, d’acord amb la legislació estatal. És una facultat de proposta, no una autorització il·limitada per convocar-les unilateralment.

En conjunt, l’Estatut configura una presidència de direcció política i representació institucional, sotmesa al control parlamentari i a límits exprés. El text es pot consultar a l’Estatut publicat al BOE, reformat àmpliament per la Llei Orgànica 1/2006.

Quins requisits legals existeixen actualment per a la construcció d’un milió d’habitatges públics a Espanya?

Construir un milió d’habitatges públics exigeix complir els requisits urbanístics, tècnics, ambientals i pressupostaris de cada promoció. La xifra no activa una autorització especial ni permet ometre tràmits. Actualment no existeix una autorització estatal única que substitueixi el planejament, les competències autonòmiques o els controls municipals.

A més, convé distingir habitatge públic, vinculat a un parc de titularitat pública, d’habitatge protegit o assequible, que també pot ser promogut i pertànyer a entitats privades. La fórmula triada determina les condicions sobre sòl, contractació, finançament i adjudicació.

1. Competències i coordinació administrativa

Un programa nacional ha de respectar les competències de les comunitats autònomes en habitatge i urbanisme i les municipals sobre planejament, gestió urbanística i llicències. L’Estat pot aportar sòl, finançament i mecanismes de cooperació, però no substituir aquests procediments mitjançant un anunci. La Llei 12/2023 d’habitatge recull instruments de planificació, cooperació i col·laboració públic-privada.

2. Sòl disponible i urbanísticament apte

No n’hi ha prou amb disposar de terrenys públics: l’ús residencial i l’edificabilitat han de ser compatibles amb el planejament aplicable. Quan no ho siguin, caldrà tramitar la seva modificació o l’instrument corresponent. També s’han de resoldre, segons cada actuació, la reparcel·lació —redistribució de parcel·les i càrregues—, les cessions obligatòries i la urbanització, inclosos accessos i serveis.

El marc bàsic és el text refundit de sòl, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, juntament amb la legislació autonòmica. Destinar sòl dotacional o edificis d’oficines a habitatges no és una possibilitat automàtica: requereix cobertura normativa i urbanística.

3. Projecte, permisos i qualitat de l’edificació

Cada promoció necessita un projecte tècnic i el títol urbanístic habilitant que correspongui. Ha de complir les condicions autonòmiques d’habitabilitat i el Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006: seguretat estructural, protecció contra incendis, salubritat, protecció acústica, accessibilitat i estalvi energètic. La titularitat pública no elimina aquestes exigències.

4. Avaluació ambiental i informes sectorials

Els plans i projectes han de sotmetre’s a avaluació ambiental quan entrin en els supòsits de la Llei 21/2013 i de la normativa autonòmica. No tota promoció necessita el mateix procediment. Segons la seva ubicació, també seran necessaris informes o autoritzacions sobre aigües, carreteres, costes, patrimoni o riscos naturals. Aquests controls s’han d’integrar en la planificació.

5. Contractació i finançament suficients

Les obres i serveis contractats per entitats públiques han d’ajustar-se al règim aplicable de la Llei 9/2017 de contractes: justificació de la necessitat, disponibilitat pressupostària, publicitat, concurrència i criteris d’adjudicació. La col·laboració amb empreses privades no permet eludir aquestes obligacions; la cessió de sòl exigeix també l’instrument patrimonial adequat.

Un programa d’aquesta escala necessita finançament pressupostari i compromisos plurianuals legalment aprovats. Les subvencions i fons europeus afegeixen condicions pròpies d’elegibilitat, execució i justificació; quan correspongui, s’han de respectar les regles sobre ajudes d’Estat. Una previsió d’inversió no equival a finançament concedit per a cada habitatge.

6. Protecció, adjudicació i conservació

Si els habitatges es qualifiquen com a protegits, caldrà aplicar el règim autonòmic corresponent: destinataris, ingressos, superfícies, preus o rendes màximes i durada de la protecció. També s’han d’establir procediments transparents d’adjudicació i recursos per a manteniment i gestió.

En conclusió: el requisit decisiu no és aprovar una llei específica per assolir el milió, sinó assegurar sòl apte, permisos, finançament i execució legal per a cada actuació, coordinant les administracions competents.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina va ser una de les principals promeses de Feijóo durant l'acte del PP a València?

Pregunta" 1 de 3

Quina mesura va rebre una de les majors ovacions durant l'acte a València?

Pregunta" 2 de 3

Quin aspecte va destacar Feijóo sobre el seu futur Executiu en cas d'arribar a la Moncloa?

Pregunta" 3 de 3