L'últim vídeo de Pedro Sánchez ha obert un debat que va més enllà del seu missatge contra la guerra: pot un president del Govern utilitzar un museu públic per difondre un contingut polític a poques setmanes d'unes eleccions generals? El líder del PSOE ha publicat aquest dissabte 24 d'octubre una gravació en la qual apareix recorregut el Museu Reina Sofía de Madrid fins a aturar-se davant del Guernica de Pablo Picasso. Des d'allà reivindica la política exterior del seu Executiu, la seva posició sobre Palestina i el seu rebuig a l'increment de la despesa militar, sota el lema "La llum dels nostres valors".
La publicació arriba en plena precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre i ha suscitat crítiques a les xarxes socials, on alguns usuaris qüestionen que una institució cultural pública aparegui com a escenari d'un missatge difós per un candidat. "Voteu a Picasso", ironitza un dels missatges crítics amb el vídeo, que considera "injustificable" emprar un museu nacional per marcar divisions polítiques entre els ciutadans.
Durante estos años, España ha defendido en el mundo el sentir de su gente: que ninguna guerra es inevitable, que ninguna vida vale menos que otra.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) October 24, 2026
Los mismos principios. En todos los conflictos. Sin dobles raseros. pic.twitter.com/b2J1uHCYjf
La qüestió té una dimensió jurídica: la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) estableix límits a l'ús partidista dels recursos públics, especialment des que s'convoca unes eleccions. Tanmateix, per determinar si el vídeo de Sánchez vulnera aquesta normativa caldria conèixer com es va organitzar la gravació, qui la va finançar i quins mitjans institucionals es van utilitzar.
Què diu la Llei Electoral sobre utilitzar edificis i recursos públics en campanya
El principal precepte que regula aquest tipus de situacions és el article 50.2 de la LOREG, que prohibeix, des de la convocatòria de les eleccions fins a la votació, els actes organitzats o finançats directa o indirectament pels poders públics que incloguin referències als èxits d'una administració o employin imatges i expressions similars a les d'una candidatura.
La prohibició ja està vigent. Encara que la campanya electoral oficial no comença fins al 13 de novembre, les eleccions del 29N van ser convocades mitjançant un reial decret publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 6 d'octubre. Per tant, les exigències de neutralitat institucional s'apliquen des d'aquesta data i no únicament durant els quinze dies de campanya.
La Instrucció 2/2011 de la Junta Electoral Central desenvolupa aquesta regulació i estableix que les administracions han de respectar els principis d'objectivitat, transparència i igualtat entre les forces polítiques. La seva finalitat és evitar que un partit obtingui avantatges electorals utilitzant mitjans que pertanyen al conjunt dels ciutadans.
Això no impedeix que Pedro Sánchez, com a secretari general del PSOE i candidat a la Presidència, defensi les seves propostes, critiqui els seus adversaris o reivindiqui les seves posicions polítiques. La diferència jurídica apareix quan aquestes activitats partidistes es desenvolupen aprofitant recursos institucionals que no estan a disposició de les altres candidatures en condicions equivalents.
Quines normes té el Museu Reina Sofía per gravar vídeos?
El escenari escollit introdueix un altre element rellevant. El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía és un organisme públic adscrit al Ministeri de Cultura, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió. El seu funcionament està regulat per la Llei 34/2011, que estableix entre els seus objectius garantir l'accés a les col·leccions i protegir les obres que conserva.
Les normes del museu permeten realitzar fotografies sense flaix i sense determinats dispositius d'estabilització, excepte en els espais on s'estableixin restriccions específiques. No obstant això, les gravacions amb fins informatius o comercials requereixen autorització prèvia del seu departament de Premsa.
En el cas del vídeo difós per Sánchez, les preguntes són si es va sol·licitar i concedir aquesta autorització, sota quines condicions es va realitzar la gravació i si es van emprar mitjans del museu o d'altres organismes públics.
El fet que un museu sigui públic no significa que estigui prohibit gravar qualsevol contingut polític a l'interior. El determinant seria establir si la institució va actuar amb neutralitat i si l'ús de les seves instal·lacions va suposar un avantatge injustificat per a una candidatura.
Tampoc es pot deduir únicament de les imatges que la gravació fos finançada amb diners públics o que es realitzés sense els permisos corresponents. Aquests extrems requereixen una comprovació específica i, per ara, no hi ha informació suficient per donar-los per acreditats.
El precedent: la Junta Electoral ja va sancionar a Sánchez per utilitzar recursos de Moncloa
El debat sobre la neutralitat institucional no és nou i Pedro Sánchez ja va ser sancionat per la Junta Electoral Central per utilitzar recursos públics en una intervenció de contingut electoralista. Al gener de 2020, l'organisme li va imposar una multa de 500 euros per una entrevista televisiva realitzada en dependències del Palau de la Moncloa i difosa posteriorment a la pàgina institucional de Presidència del Govern.
La Junta Electoral va concloure que s'havien utilitzat mitjans públics per difondre missatges destinats a afavorir electoralment l'aleshores president. El Tribunal Suprem va confirmar posteriorment aquella sanció, al considerar que la neutralitat política de les institucions durant els processos electorals constitueix un principi essencial de l'ordenament jurídic.
En 2023, la Junta Electoral també va obrir un expedient a Sánchez per unes manifestacions de contingut electoralista realitzades durant una roda de premsa institucional a la seu de la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea. En aquella ocasió, l'organisme va recordar que les declaracions partidistes poden ser legítimes en un acte electoral, però no quan es realitzen aprofitant l'activitat institucional d'una autoritat pública.
Aquests antecedents permeten entendre les crítiques al nou vídeo, tot i que no signifiquen que l'ús del Reina Sofía constitueixi automàticament una infracció. La Junta Electoral hauria d'examinar les circumstàncies concretes de la gravació i la seva difusió.
I utilitzar el Guernica com a símbol polític? El que diu la llei
Una altra qüestió diferent és l'ús del propi quadre de Picasso. No existeix una prohibició general que impedeixi a un partit polític citar, comentar o inspirar el seu discurs en una obra artística exposada en un museu públic. De fet, el Guernica, pintat el 1937, ha estat vinculat des de la seva creació a diferents reivindicacions polítiques i moviments contra la guerra.
El propi Museu Reina Sofía explica en el seu projecte documental Repensar Guernica que la imatge del quadre ha estat utilitzada històricament per defensar diferents causes i influir en l'opinió pública. Per tant, la vinculació política de l'obra no és, per si mateixa, una novetat ni una irregularitat.
Distinta és la qüestió dels drets de propietat intel·lectual. Picasso va morir el 1973 i les seves obres continuen protegides per drets d'explotació a Espanya. La reproducció de la seva imatge pot requerir autorització dels titulars d'aquests drets, depenent de les circumstàncies i les excepcions legals aplicables. Aquest aspecte és independent de les obligacions de neutralitat electoral del museu.
Què diu Sánchez en el vídeo que ha provocat la polèmica
En la gravació, el president recupera el lema "No a la guerra" i presenta la política exterior del seu Govern com una defensa dels drets humans davant les pressions internacionals.
Sánchez reivindica el posicionament espanyol respecte a Gaza, on el seu Executiu ha denunciat el que qualifica de genocidi contra la població palestina. També recorda el seu rebuig a l'objectiu d'elevar la despesa militar fins al 5% del PIB, defensant que aquest increment comprometria recursos destinats a l'Estat del benestar.
"Quan miro aquest quadre no veig només una obra d'art. Veig què passa quan la barbàrie s'imposa a la raó", afirma el president durant la gravació. El missatge conclou amb una apel·lació a la convivència i a "la llum dels nostres valors", expressió que serveix com a tancament del vídeo difós des del seu compte personal de X.
El contingut té una dimensió política evident en reivindicar decisions de l'Executiu, tot i que no conté una petició expressa de vot al PSOE. Aquesta circumstància tampoc determina per si sola la seva legalitat, perquè la normativa electoral permet examinar el caràcter partidista d'una actuació fins i tot quan no existeix una sol·licitud directa de suport a les urnes.
¿Podria intervenir la Junta Electoral pel vídeo de Sánchez?
Sí, podria examinar-ho si rep una denúncia o una reclamació, però no és possible concloure que s'hagi vulnerat la llei únicament pel contingut publicat. La Instrucció 2/2011 atribueix a les juntes electorals la competència per resoldre aquestes controvèrsies i deixa clar que la seva intervenció pot produir-se després d'una denúncia, una consulta o un recurs.
Per valorar el cas serien especialment rellevants tres circumstàncies: si la gravació va ser autoritzada pel Reina Sofía, si es van utilitzar recursos públics per produir-la i si les condicions d'accés al museu van respectar la igualtat entre candidatures.
La resposta jurídica, per tant, exigeix distingir entre la llibertat d'expressió d'un candidat i l'obligació de neutralitat d'una institució pública. La llei no impedeix fer política parlant del Guernica, però sí estableix límits a l'aprofitament electoral dels recursos de tots els ciutadans. Aquesta és la qüestió de fons que planteja el vídeo de Sánchez a poc més d'un mes de les eleccions generals.