Rufián i Montero estrenen a Barcelona la seva aliança per al 29N amb el repte de disputar el vot al PSOE i Front Ampli

Els candidats d'ERC i Podemos celebren aquest dissabte el seu primer míting conjunt a Nou Barris, un dels bastions socialistes de Barcelona. Sota el lema "Casa, vida, futur", ambdós dirigents busquen mobilitzar l'electorat d'esquerres i reivindicar el seu projecte després del fracàs de les negociacions per a una candidatura unitària.

fotonoticia 20261024132130 1920

fotonoticia 20261024132130 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 24 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,8 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Gabriel Rufián i Irene Montero donen aquest dissabte 24 d'octubre el tret de sortida a la seva aliança electoral per a les eleccions generals del 29 de novembre. El candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la cap de llista de Podemos protagonitzen el seu primer míting conjunt a Barcelona, una cita que busca escenificar l'enteniment entre dues formacions amb trajectòries polítiques diferents i que ara comparteixen una estratègia per ampliar la seva representació al Congrés. L'acte arriba després de setmanes de negociacions entre els partits situats a l'esquerra del PSOE, que van acabar sense un acord global i van deixar dos espais electorals diferenciats: el format per ERC i Podemos i el Front Ampli impulsat per Ada Colau.

El escenari escollit és la plaça Major de Nou Barris, un districte de Barcelona tradicionalment vinculat al vot socialista i amb una important presència de població treballadora. El míting està convocat a les 12.00 hores i es presenta sota el lema "Casa, vida, futur", amb una posada en escena allunyada dels formats convencionals. Segons explica El Periódico, els organitzadors han optat per un espai obert, sense atrils ni discursos escrits, per afavorir una intervenció més directa dels dos dirigents i atreure tant els seus simpatitzants com a ciutadans que encara no han decidit el seu vot.

Nou Barris, el bastió socialista on ERC i Podemos busquen créixer

La elecció del lloc té una lectura electoral. En les eleccions generals de juliol de 2023, el PSOE va obtenir el 43,50% dels vots a Nou Barris, mentre que Sumar, coalició en la qual llavors estava integrat Podemos, va assolir el 16,29%. El Partit Popular va quedar en tercera posició amb el 15,36%, seguit d'ERC, amb el 8,66%, i Vox, amb el 8,07%. Aquests resultats situen el districte com un dels territoris on Rufián i Montero pretenen ampliar el seu suport entre els votants progressistes.

L'objectiu de l'aliança és doble: mobilitzar l'electorat d'esquerres davant del PP i Vox i disputar suports al PSOE, especialment entre qui busca una alternativa a la candidatura de Pedro Sánchez. No obstant això, ambdós dirigents també hauran de competir amb el Front Ampli d'Ada Colau, després que les converses per articular una candidatura conjunta no arribessin a bon port. Aquesta divisió introdueix una nova disputa electoral entre les forces progressistes, que afrontaran el 29N amb projectes diferenciats malgrat compartir part del seu electorat potencial.

L'acord entre ERC i Podemos contempla que la formació morada no presenti una candidatura pròpia a Catalunya i doni suport als republicans, que incorporaran a representants de Podemos a les seves llistes. Entre elles figuren Alejandra Sandoval, regidora de Sabadell en Comú Podem, i María Pozuelo, coordinadora de Podem Catalunya. A canvi, Rufián participarà en actes de campanya juntament amb Montero fora de Catalunya per donar suport a les candidatures de Podemos.

Habitatge, cost de la vida i l'avanç de la dreta: els missatges del primer míting

L'encontre servirà per presentar les principals línies discursives que ambdós candidats volen desenvolupar durant la precampanya. L'habitatge, l'encariment de la vida i les perspectives de futur dels joves i les famílies ocuparan un lloc central en les seves intervencions, juntament amb les advertències sobre les polítiques que podrien impulsar el PP i Vox si aconsegueixen una majoria parlamentària.

Irene Montero ja havia avançat el contingut de l'acte a través de les seves xarxes socials. "Aquest dissabte 24 d'octubre ens reunim amb Rufián a Nou Barris per defensar que la política torni a allò bàsic: pau, casa, treball. Que acabem amb el negoci de l'habitatge i baixem el preu de la vida", va escriure la candidata de Podemos a la seva compte de X.

Per la seva banda, Rufián ha insistit durant els últims dies en la necessitat de mobilitzar els votants progressistes malgrat el desencant provocat per les negociacions fallides. El candidat republicà va arribar a demanar disculpes pel "ridícul" ofert per les formacions d'esquerres i va animar els seus simpatitzants a acudir a les urnes "encara que sigui desil·lusionat o cabrejat".

L'aliança amb Podemos posa també a prova la relació de Rufián amb ERC

El míting de Barcelona tindrà, a més, una dimensió interna per a Esquerra Republicana. La relació entre Gabriel Rufián i la direcció d'ERC ha atravessat moments de tensió durant els últims mesos, especialment per les discrepàncies sobre la conveniència de promoure una candidatura conjunta de les esquerres. El diputat va defensar públicament aquesta possibilitat mentre que diferents sectors del seu partit van mostrar reserves davant la iniciativa.

Les diferències també es van fer visibles durant la confecció de les candidatures. Rufián va manifestar recentment el seu malestar per no haver estat consultat sobre alguns dels noms elegits per a les llistes, tot i que des de la direcció republicana s'ha intentat rebaixar la polèmica. La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, va recolzar al candidat assegurant que la formació compta amb "el millor candidat possible".

Segons la informació publicada per El Periódico, Alamany té previst assistir a l'acte de Nou Barris i acompanyar també a Rufián el diumenge durant la presentació del seu llibre. La seva presència suposa un gest de suport públic en un moment en què els republicans busquen traslladar una imatge d'unitat davant les eleccions.

El primer míting conjunt permetrà comprovar quins missatges prioritzen Rufián i Montero, com escenifiquen la seva col·laboració i quin espai concedeixen a les diferències amb el PSOE i el Front Ampli. La cita de Nou Barris constitueix així el primer acte públic d'una aliança que haurà de traslladar el seu acord polític a una campanya electoral marcada per la competència entre les diferents candidatures d'esquerres.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de l'aliança entre ERC i Podemos per a les eleccions generals?

L'aliança entre ERC i Podemos no està sotmesa a una tramitació parlamentària: és un acord de col·laboració electoral per a les generals del 29 de novembre, no una iniciativa que hagin d'aprovar el Congrés o el Senat. A data de 24 d'octubre de 2026, les informacions consultades indiquen que el pacte està anunciat i no s'ha traduït en una coalició electoral formal; el calendari es troba en la fase de presentació de candidatures.

Què està acordat

L'acord es va anunciar el 12 d'octubre. Podemos renuncia a presentar una candidatura pròpia a Catalunya i recolza les llistes d'ERC, mentre que Gabriel Rufián participarà en actes de campanya amb Irene Montero fora d'aquesta comunitat. La fórmula permet col·laborar sense constituir una candidatura estatal compartida. Així ho recull Demócrata, 12 d'octubre.

El 13 d'octubre, ERC va precisar que incorporaria perfils independents propers a Podemos a les candidatures de Barcelona i Tarragona. El seu portaveu, Isaac Albert, va explicar que les llistes i el programa serien d'ERC i que els diputats elegits formarien part del seu grup parlamentari. Per tant, el disseny anunciat no contempla un grup conjunt ERC–Podemos, sinó la incorporació d'aquests representants a ERC. Aquesta és la previsió política comunicada, no una constitució de grup ja realitzada (Demócrata, 13 d'octubre).

En quina fase electoral es troba

El termini per comunicar coalicions electorals va acabar el 16 d'octubre. La informació publicada posteriorment assenyala expressament que la cooperació entre ambdues organitzacions no es va convertir en una coalició registrada. No està, per tant, pendent d'una votació parlamentària ni d'una aprovació de les Corts; la seva concreció passa per les candidatures que es presentin davant les juntes electorals (Demócrata, 17 d'octubre).

Els següents fites del calendari són:

  • Del 21 al 26 d'octubre: presentació de les llistes davant les juntes electorals provincials. El 24 d'octubre, aquest termini segueix obert.
  • 28 d'octubre: publicació de les candidatures presentades al Butlletí Oficial de l'Estat.
  • 3 de novembre: publicació de les candidatures proclamades, una fase diferent de la mera presentació.

Aquestes dates figuren a la informació sobre el calendari de candidatures. Les fonts consultades no permeten donar per presentada o proclamada una llista concreta d'ERC amb la seva composició definitiva.

Què queda per concretar

Podemos va sotmetre el pacte a una consulta urgent entre els seus inscrits, amb votació fins a les 14:00 del 16 d'octubre. Aquesta consulta és un procediment intern del partit, no un tràmit parlamentari. A les fonts consultades no consta el seu resultat, per la qual cosa no s'ha de confondre l'anunci de la consulta amb la confirmació de la seva ratificació (Demócrata, 16 d'octubre).

També convé distingir el compromís d'incorporar independents de la distribució definitiva de llocs: no s'ha de donar per tancat un ordre de candidatura que les llistes publicades encara no hagin acreditat. L'obtenció d'escanys dependrà després del resultat electoral, no de l'acord per si mateix (Demócrata, 13 d'octubre).

En síntesi: el pacte està anunciat i la seva execució electoral està en curs; no existeix una fase parlamentària d'aprovació de l'aliança. El següent és comprovar les llistes presentades i, posteriorment, la seva proclamació oficial.

Quines són les competències i funcions de Gabriel Rufián com a diputat d'ERC al Congrés?

Gabriel Rufián ha desenvolupat dues funcions complementàries al Congrés: la de diputat elegit per Barcelona i la de portaveu del Grup Parlamentari Republicà, d'ERC. La seva tasca és representar, participar en l'elaboració de lleis i controlar el Govern; no dirigir ministeris ni executar polítiques públiques. Per explicar les seves responsabilitats amb precisió, cal distingir la feina ordinària de la XV Legislatura de la seva situació actual.

1. Situació actual i continuïtat parlamentària

A data de 24 d'octubre de 2026, les seves responsabilitats ordinàries a la Junta de Portaveus i les comissions van finalitzar el 6 d'octubre. Manté la seva condició de vocal de la Diputació Permanent, a la qual pertany des del 21 de novembre de 2023. Per tant, no s'han de presentar totes les seves anteriors funcions en comissions com a càrrecs actualment vigents. La seva trajectòria institucional es pot consultar a la informació oficial del Congrés.

La Diputació Permanent assegura la continuïtat institucional de la Cambra durant els períodes entre sessions i quan acaba el mandat o es dissol el Congrés. La seva pertinença a aquest òrgan no equival a mantenir funcionant el Ple i totes les comissions amb les seves atribucions ordinàries.

2. Funcions generals com a diputat

Durant l'activitat ordinària de la legislatura, les seves funcions parlamentàries comprenien:

  • Legislar: participar en debats i votacions sobre lleis, pressupostos i altres decisions de la Cambra; presentar o subscriure iniciatives i defensar modificacions mitjançant esmenes, conforme als procediments parlamentaris.
  • Controlar el Govern: formular preguntes, intervenir en interpel·lacions —debats per exigir explicacions polítiques— i participar en compareixences del president i els ministres.
  • Representar políticament: traslladar demandes ciutadanes al debat parlamentari i defensar les propostes d'ERC. Haver estat elegit per Barcelona no limita la seva intervenció a assumptes d'aquesta província.
  • Treballar en comissions: examinar assumptes especialitzats, debatre iniciatives i participar en investigacions parlamentàries segons les responsabilitats que tingués assignades.

Com a exemple de control a l'Executiu, consta la seva participació en les preguntes al president del Govern de la sessió del 12 de febrer de 2025.

3. Responsabilitats com a portaveu d'ERC

La portaveu afegeix una funció de representació del grup: expressar la seva posició en els principals debats, actuar com a interlocutor davant el Govern i altres grups i negociar acords parlamentaris. Aquesta interlocució apareix, per exemple, a l'agenda oficial de Moncloa, que recull una reunió amb Rufián com a portaveu el 13 de març de 2025.

Va ser portaveu titular del Grup Republicà a la Junta de Portaveus des del 14 de setembre de 2023 fins al 6 d'octubre de 2026. En aquest òrgan participava en l'ordenació dels treballs parlamentaris. Ser portaveu no li atorgava capacitat per decidir unilateralment el funcionament del Congrés ni per substituir els òrgans de direcció d'ERC.

4. Àmbits de treball i límits de la seva autoritat

Durant la legislatura va ser portaveu a les comissions Constitucional i Interior i en investigacions sobre l'Operació Catalunya i els atemptats de Barcelona i Cambrils. També va participar en Afers Exteriors, Treball, Pacte de Toledo, Unió Europea, relacions amb el Tribunal de Comptes, nomenaments i control de despeses reservades. Anteriorment va intervenir en investigacions sobre contractació sanitària i espionatge mitjançant Pegasus, i va ser vocal en la investigació sobre la DANA.

En definitiva, la seva influència procedeix de proposar, debatre, negociar i votar. No pot aprovar lleis per si sol, ordenar actuacions administratives ni determinar responsabilitats penals: el seu àmbit és parlamentari, no executiu ni judicial.

Quins resultats va obtenir el Front Ampli d'Ada Colau a les últimes eleccions generals celebrades a Nou Barris?

La referència correcta és Sumar–En Comú Podem, que va obtenir a Nou Barris 11.625 vots i el 16,29 % a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, les últimes celebrades. Va ser la segona candidatura més votada del districte. No obstant això, aquest resultat no correspon a una llista presentada aleshores com a Front Ampli ni a una candidatura encapçalada per Ada Colau (resultats de RTVE).

Quin resultat va obtenir a Nou Barris

La candidatura apareix identificada com SUMAR–ECP als resultats del districte. RTVE ofereix el seu percentatge arrodonit al 16,3 %, mentre que Demócrata recull el 16,29 %: es tracta del mateix resultat expressat amb diferent precisió, no de dos recompte diferents (resultats de RTVE; informació de Demócrata).

Per situar aquest segon lloc, les cinc candidatures amb major percentatge de vot a Nou Barris van ser les següents, segons els resultats de juliol de 2023 recollits per Demócrata:

  • PSC–PSOE: 43,50 %.
  • Sumar–En Comú Podem: 16,29 %.
  • Partit Popular: 15,36 %.
  • ERC: 8,66 %.
  • Vox: 8,07 %.

Aquests percentatges mostren que Sumar–En Comú Podem va quedar per darrere del PSC i per davant del PP, ERC i Vox. La distància respecte del PP va ser de 0,93 punts percentuals; respecte del PSC, de 27,21 punts (comparació publicada per Demócrata).

Per què convé distingir les candidatures

El 2023, els Comuns van concórrer a les generals juntament amb Sumar sota la denominació Sumar–En Comú Podem. Aquesta és la candidatura a la qual s'han d'atribuir els 11.625 vots, i no traslladar-los retrospectivament a una denominació electoral posterior (acord entre Comuns i Sumar).

A més, Ada Colau no va ser candidata al Congrés en aquelles eleccions. La candidatura per Barcelona incloïa Aina Vidal, Gerardo Pisarello i Gala Pin; per tant, parlar del resultat «d'Ada Colau» pot servir com a referència política, però no identifica amb precisió la llista que figurava a la papereta (candidatura de 2023).

Hi ha una altra diferència rellevant per a qualsevol comparació: Podemos estava integrat a Sumar a les generals de 2023. En conseqüència, el percentatge d'aleshores correspon al conjunt d'aquella coalició i no permet separar quant suport va rebre cadascuna de les seves organitzacions integrants (context electoral a Demócrata).

Què significa la dada del districte

Nou Barris és un districte de Barcelona, no una circumscripció independent per triar diputats al Congrés. Els resultats territorials permeten conèixer com van votar els seus electors, però no atribuir-li una distribució pròpia d'escanys: la circumscripció corresponent és la província de Barcelona. Per això, el segon lloc descriu la posició de la candidatura dins del districte, no un nombre de diputats elegits exclusivament allà (resultats territorials de RTVE).

En definitiva, la resposta històrica és 11.625 vots, el 16,29 % i segona posició per a Sumar–En Comú Podem. Aquest és l'antecedent electoral que pot utilitzar-se en parlar de l'espai polític dels Comuns a Nou Barris, mantenint la distinció entre la coalició que va concórrer el 2023 i el Front Ampli esmentat actualment (resultat del districte).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin acord han aconseguit ERC i Podemos per a les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Quin va ser el percentatge de vots obtingut pel PSOE a Nou Barris a les eleccions generals de juliol de 2023?

Pregunta" 2 de 3

Quins aspectes han centrat els missatges de Rufián i Montero en el seu primer míting conjunt?

Pregunta" 3 de 3