Pedro Sánchez demana a Feijóo que accepti els resultats del 29N perquè “el PSOE guanyarà”

El president del Govern reivindica des de Palma «la bona política davant la mala educació» i carrega contra el líder del PP per les seves declaracions sobre l’anglès: «Suspens en anglès, suspens en química, suspens en economia». Davant d’uns 5.000 simpatitzants socialistes, Sánchez assegura que el seu partit tornarà a governar quatre anys més i presenta les eleccions com un dilema entre el progrés i la «involució» que atribueix al PP i a Vox

EuropaPress 7915067 secretario general psoe presidente gobierno candidato presidencia gobierno

EuropaPress 7915067 secretario general psoe presidente gobierno candidato presidencia gobierno

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 14 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

Des de Palma de Mallorca, en plena campanya electoral.- Pedro Sánchez ha triat aquest dissabte les notes escolars per llançar un dels seus atacs més directes contra Alberto Núñez Feijóo. Davant d’unes 5.000 militants i simpatitzants socialistes reunits a Son Fusteret, el president del Govern ha repassat les suposades suspensos del líder del Partit Popular en anglès, química i economia abans de plantejar-li una darrera assignatura de cara a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre: "Educació per a la Ciutadania". La prova, segons el secretari general del PSOE, consistirà a acceptar el resultat de les urnes, que ha assegurat que tornarà a donar la victòria als socialistes.

"Jo el que espero és que com a mínim tregui un aprovat el pròxim 29 de novembre en Educació per a la Ciutadania, acceptant el resultat electoral", ha proclamat Sánchez, abans d’afegir que "el Partit Socialista guanyarà les eleccions i continuarà governant quatre anys més". La declaració ha constituït un dels moments centrals d’un míting en el qual el candidat a la reelecció ha buscat traslladar confiança als seus seguidors i convertir la mobilització de l’electorat progressista en l’eix del seu discurs.

L’acte, celebrat en la segona jornada oficial de campanya, ha reunit bona part de la direcció socialista de les Illes Balears. Francina Armengol, presidenta del Congrés i cap de llista del PSIB-PSOE per les illes, ha intervingut abans que Sánchez, juntament amb altres dirigents territorials. Entre els assistents també ha destacat un cartell amb el missatge "La Peter ho peta", una referència a l’apel·latiu amb què l’actriu Candela Peña es va adreçar al president en el programa La Revuelta i que ha trobat el seu espai entre els guiats de la campanya socialista.

Sánchez converteix les declaracions de Feijóo sobre l’anglès en un examen electoral

El líder socialista ha aprofitat l’entrevista que Feijóo va concedir aquesta setmana al creador de contingut Jordi Wild per ironitzar sobre la preparació del candidat popular. Durant aquella conversa, el president del PP va reconèixer que no parla anglès i que tampoc no s’havia esforçat especialment per aprendre’l, tot i que va considerar que un president del Govern hauria de dominar aquest idioma.

Sánchez ha recuperat aquestes declaracions per qüestionar el cap de l’oposició. "Han tingut quatre anys fins i tot per, no sé, per aprendre una mica d’anglès", ha assenyalat, en referència al temps transcorregut des de l’inici de la legislatura. Tot seguit, ha ampliat la seva crítica a altres assumptes en què considera que Feijóo ha demostrat manca de coneixements.

"Suspès en anglès, suspès en química", ha afirmat, abans de retreure-li que no sàpiga diferenciar l’hidrogen del nitrogen. També li ha atribuït un "suspès en economia", recordant una confusió entre la prima de risc i els tipus d’interès. El president ha utilitzat aquesta successió d’exemples per sostenir que el PP ha tingut temps suficient per preparar una alternativa de Govern i que, al seu parer, no ha presentat un projecte convincent.

L’enfrontament sobre l’anglès venia precedit d’una resposta del mateix Feijóo. El candidat popular va defensar aquest divendres que el seu desconeixement de l’idioma no li impedeix assumir responsabilitats polítiques: "No sé anglès, però sé governar i no insulta en cap idioma", va afirmar. La discussió s’ha convertit així en un nou episodi de la confrontació entre tots dos candidats, que tenen previst enfrontar-se en un debat electoral el proper dijous 19 de novembre.

L’exigència de Sánchez que Feijóo accepti el resultat de les urnes no respon, per ara, a un anunci del líder popular que vagi a desentendre-se’n. Es tracta d’un emplaçament polític del candidat socialista, que ha vinculat aquesta acceptació a la seva pròpia previsió de victòria.

"Un ultra que s’arruga"

Sánchez també ha dirigit els seus atacs contra Santiago Abascal, de qui ha assegurat que "no representa l’Espanya que es lleva d’hora, sinó l’ultra que es doblega". Des de Palma, el president del Govern ha qüestionat els suports internacionals rebuts pel líder de Vox i ha recordat que Giorgia Meloni, Matteo Salvini, Viktor Orbán i altres dirigents de l’extrema dreta europea li han traslladat el seu suport de cara a les eleccions del 29 de novembre. Els missatges, difosos en vídeo durant l’inici de campanya de Vox a Madrid, han servit a Sánchez per vincular Abascal amb les forces que considera contràries al projecte d’integració europea. Davant d’aquestes aliances, el secretari general del PSOE ha demanat el vot a qui "estima Europa", reivindicant la pertinença d’Espanya a la Unió Europea i presentant els comicis com una elecció entre reforçar el projecte comunitari o avançar cap a les posicions nacionalistes que atribueix a l’extrema dreta.

La "bona política davant la mala educació", el missatge del PSOE des de Palma

Abans de centrar-se en Feijóo, Sánchez ha dedicat els primers minuts de la seva intervenció a reivindicar el paper institucional de Francina Armengol. El president ha reconegut la seva tasca al capdavant del Congrés durant els últims tres anys i ha denunciat l’ambient d’enfrontament que, segons ell, s’ha instal·lat a la cambra baixa.

El secretari general socialista ha sostingut que els insults, el soroll i els crits han ocupat massa espai en el debat parlamentari, en detriment de les propostes destinades a resoldre els problemes dels ciutadans. Davant d’aquesta situació, ha presentat Armengol com un exemple de serenor institucional.

"Has estat una presidenta que has mantingut la calma i has defensat la bona educació en el debat públic", ha assenyalat Sánchez, que ha estès aquesta reivindicació al conjunt de la campanya. "D’això també van aquestes eleccions. De si reivindiquem la bona política davant la mala educació", ho ha defensat.

Per al cap de l’Executiu, la bona política consisteix a plantejar solucions i gestionar les institucions, mentre que la mala educació s’expressa mitjançant atacs personals i desqualificacions. "Per això ens paguen els ciutadans, per proposar solucions i no proferir insults", ho ha resumit.

El discurs ha mantingut, no obstant això, un to de confrontació marcat amb l’oposició, especialment durant les referències als coneixements de Feijóo. Sánchez també ha dirigit les seves crítiques contra Santiago Abascal, a qui ha retret que consideri les polítiques d’igualtat de gènere una despesa supèrflua, una posició que el president ha situat entre els exemples del que anomena "mala educación".

En aquest context, el líder del PSOE ha plantejat que el 29N suposarà una nova confrontació entre dos models de país. "Vencerem la involució de Feijóo i d’Abascal", ha assegurat, presentant una eventual majoria del PP i Vox com una amenaça per a les polítiques socials impulsades durant els seus anys de govern.

Armengol reivindica les llengües cooficials i el PSOE busca mobilitzar el vot a les Balears

La intervenció de Sánchez ha estat precedida per la de Francina Armengol, que ha reivindicat la seva gestió al capdavant del Congrés i, especialment, la reforma del Reglament que va permetre utilitzar el català, l’euskera i el gallec en els debats parlamentaris juntament amb el castellà.

La dirigent balear, que ha pronunciat bona part del seu discurs en català, ha defensat aquesta mesura com un reconeixement de la diversitat lingüística d’Espanya. També ha situat l’habitatge entre les prioritats de la campanya socialista, un problema especialment rellevant a les Balears per les dificultats d’accés al lloguer i la pressió sobre el mercat residencial.

El míting també ha comptat amb Rosario Sánchez Grau, candidata socialista a la presidència del Govern balear; Amanda Fernández, aspirant al Consell de Mallorca; i Iago Negueruela, candidat a l’Alcaldia de Palma. La convocatòria ha reunit així la campanya estatal amb les aspiracions territorials del PSIB-PSOE, que busca reforçar la seva presència institucional a les illes.

L’elecció de Palma forma part de l’intensa agenda electoral de Sánchez, que va iniciar oficialment la campanya dijous a Sevilla i va participar divendres en actes celebrats a Arnedo, La Rioja, i Pamplona. En paral·lel, Feijóo ha protagonitzat aquest dissabte un míting a Santiago de Compostel·la, mentre que Santiago Abascal ha programat intervencions a Almeria i Múrcia.

Sánchez torna a proclamar la seva victòria tot i una campanya oberta

El president del Govern ha tancat el seu missatge a Palma amb una nova crida a la mobilització socialista. Sánchez sosté que el PSOE pot remuntar i aconseguir quatre anys més a La Moncloa, tot i que diversos sondejos publicats durant els últims dies situen el Partit Popular per davant dels socialistes en intenció de vot. El CIS, al contrari, col·loca el PSOE com a primera força, cosa que reflecteix les diferències entre les estimacions demoscòpiques disponibles.

La confiança expressada per Sánchez constitueix una previsió de campanya, no un resultat anticipat. Amb les urnes encara pendents de obrir-se i dues setmanes d’activitat electoral per davant, la composició del pròxim Congrés seguirà depenent del vot dels ciutadans i dels possibles acords parlamentaris posteriors.

El míting de Son Fusteret ha deixat una de les imatges polítiques de la jornada: Sánchez sotmetent Feijóo a un examen imaginari i reservant-li l’última prova per al 29 de novembre. En una campanya marcada pels retrets entre els principals partits, el líder socialista ha tractat de conjugar la seva defensa de la "bona política" amb una ofensiva verbal contra el PP i Vox.

La conclusió del seu discurs ha estat inequívoca: Sánchez demana a Feijóo que accepti el veredicte de les urnes perquè està convençut que el PSOE tornarà a guanyar. El resultat d’aquest examen, però, no es coneixerà fins a la nit electoral.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba la reforma del Reglament del Congrés sobre llengües cooficials i quins són els pròxims passos per a la seva consolidació definitiva?

La reforma del Reglament del Congrés sobre llengües cooficials ja està aprovada i en vigor: no queda pendent una votació per consolidar-la definitivament. El Ple la va aprovar el 21 de setembre de 2023 i va entrar en vigor el 25 de setembre de 2023, en publicar-se al Butlletí Oficial de les Corts Generals. Per tant, convé distingir entre la seva aprovació jurídica, conclosa, i la seva aplicació pràctica continuada.

Estat parlamentari i recorregut

La iniciativa es va tramitar com a Proposició de reforma del Reglament del Congrés dels Diputats, amb expedient 410/000001. El seu text inicial es va publicar el 14 de setembre de 2023 i la Cambra va optar per tramitar-la per urgència i en lectura única, és a dir, mitjançant debat i aprovació directa del conjunt al Ple, sense el recorregut ordinari de ponència i comissió.

  • 19 de setembre de 2023: el Ple va acordar prendre-la en consideració —començar la seva tramitació— per 176 vots a favor, 169 en contra i dues abstencions. També va aprovar la lectura única per 179 vots front a 171.
  • 21 de setembre de 2023: la votació final de conjunt va aprovar la reforma per 180 vots a favor i 170 en contra, superant la majoria absoluta exigida.
  • 25 de setembre de 2023: es va publicar el text aprovat. La seva disposició final estableix literalment que la modificació «entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Corts Generals».

Aquests fites figuren a la informació oficial del Congrés i al text definitivament aprovat. No procedeix remetre aquesta reforma al Senat ni esperar una sanció real: és una modificació de les normes de funcionament de la pròpia Cambra.

Què va quedar reconegut

L'article 6.3 reconeix el dret a utilitzar les llengües oficials d'alguna comunitat autònoma «en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits». L'abast, per tant, no es limita a l'hemicicle.

  • Intervencions i mitjans: els articles 70.2 i 60.1 permeten els discursos en aquestes llengües i obliguen el Congrés a disposar de serveis de traducció i interpretació.
  • Documentació: l'article 92.1 permet presentar escrits en aquestes llengües; l'article 97.1 preveu publicar les iniciatives també en la llengua oficial corresponent, a més del castellà.
  • Publicitat dels debats: l'article 96 disposa que les intervencions del Ple, les comissions i la Diputació Permanent es reprodueixin en la llengua utilitzada i en castellà.

Què significa ara la seva consolidació

No existeix un següent tràmit constitutiu pendent. La disposició transitòria va encomanar a la Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, establir els procediments i mitjans d'aplicació. Per adaptar la presentació d'escrits va fixar un període màxim de sis mesos, durant el qual havia d'acompanyar-se traducció al castellà: aquest termini no pot descriure's avui com una fase encara oberta.

La consolidació pràctica consisteix a mantenir els serveis, assegurar les traduccions i publicacions i resoldre incidències. Ja existeix aplicació efectiva: segons Demócrata, el 2025 es van destinar 919.669,49 euros a traducció, interpretació, transcripció i subtitulat.

Finalment, vigència no significa irreversibilitat. Per ampliar, restringir o suprimir aquest règim caldria una altra reforma expressa. La disposició final segona del Reglament vigent exigeix una votació final de totalitat per majoria absoluta. Les decisions organitzatives poden aplicar el dret, però no substituir aquesta reforma.

Quines són les competències i atribucions de la presidenta del Congrés dels Diputats segons la legislació espanyola?

La presidenta del Congrés representa la Cambra, dirigeix els seus treballs i garanteix el compliment del Reglament. Les seves atribucions són institucionals, organitzatives i disciplinàries: no pot substituir les decisions que corresponen al Ple, a la Mesa o a altres òrgans parlamentaris.

La regulació es troba principalment a la Constitució i al Reglament del Congrés, especialment al seu article 32. Aquestes competències pertanyen al càrrec, amb independència de qui l'ocupi.

1. Representació i aplicació del Reglament

La Presidència ostenta la representació del Congrés i assegura el bon funcionament dels seus treballs. Li correspon «complir i fer complir el Reglament», interpretar-lo quan existeixin dubtes i suplir les seves omissions. Si pretén cobrir una omissió mitjançant una resolució general, necessita el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Portaveus; no pot establir-la unilateralment (article 32).

2. Organització i convocatòries
  • Ple: el convoca per iniciativa pròpia o a sol·licitud de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels diputats. Fixa el seu ordre del dia d'acord amb la Junta de Portaveus i pot proposar al Ple que el modifiqui (articles 54 i 67-68).
  • Mesa: convoca les seves reunions i dirigeix i coordina la seva actuació. Proposa el nomenament de la Secretaria General, que decideix la Mesa (articles 30 i 35).
  • Junta de Portaveus: la presideix i convoca per iniciativa pròpia o quan ho sol·licitin dos grups o una cinquena part de la Cambra (article 39).
  • Sessions extraordinàries: ha de convocar-les quan ho sol·licitin els subjectes habilitats, amb l'ordre del dia proposat (article 61).
3. Direcció de debats i votacions

Concedeix la paraula, controla els temps, resol les peticions d'observança del Reglament i decideix sobre intervencions per al·lusions. Pot retirar la paraula en els supòsits reglamentaris i, escoltada la Junta de Portaveus, ajustar torns i durada de les intervencions. El tancament d'una discussió exigeix actuar d'acord amb la Mesa (articles 70-76).

També ordena les votacions, fixa la seva hora quan procedeix i decideix la modalitat de votació ordinària. Si desitja intervenir en un debat, ha d'abandonar el seu lloc a la Mesa fins que acabi la discussió (articles 77 i 80-87).

4. Disciplina i seguretat

Pot cridar a la qüestió i a l'ordre, exigir la retirada d'expressions ofensives i ordenar que no constin al Diari de Sessions. Complertes les advertències i condicions reglamentàries, pot expulsar un diputat i prohibir-li assistir a determinades sessions. Davant un desordre greu, l'article 106 permet a més una suspensió immediata de fins a un mes.

Els seus poders de policia abasten totes les dependències del Congrés i el públic de les tribunes, inclosa l'expulsió i, quan correspongui, la posada a disposició judicial (articles 100-107).

5. Gestió i relacions institucionals

Ordena els pagaments, mentre que el pressupost, l'ordenació de despeses i l'admissió i tramitació d'iniciatives corresponen a la Mesa. Remet al Senat els projectes aprovats i comunica els acords pertinents al Govern i altres institucions (articles 31-32 i 120).

6. Confiança parlamentària i continuïtat

En la investidura convoca el Ple després de rebre la proposta de candidatura i comunica al Rei la confiança atorgada. Si transcorren dos mesos des de la primera votació sense investidura, sotmet a signatura reial el decret de dissolució i convocatòria electoral. Dirigeix també els debats de confiança i censura i comunica els seus resultats; no tria per si mateixa el president del Govern (articles 170-178).

Presideix i convoca la Diputació Permanent, que manté les funcions constitucionalment previstes durant la dissolució. En els estats excepcionals canalitza comunicacions i actuacions parlamentàries; les decisions corresponen al Ple o, quan procedeixi, a la Diputació Permanent (articles 56-59 i 162-165).

Quins resultats va obtenir el PSOE i el PP en les últimes eleccions generals a Balears i quants escons corresponen a cada partit a la circumscripció?

En les últimes eleccions generals celebrades, les del 23 de juliol de 2023, el PP i el PSOE van obtenir tres diputats cadascun per Balears. El PP va ser la candidatura més votada, amb 178.715 vots i el 35,6 %, mentre que el PSOE va reunir 151.134 vots i el 30,1 %. Per tant, hi va haver una diferència en vots, però un empat en representació al Congrés (resultats de RTVE).

Els resultats de cada partit

La circumscripció de Illes Balears va elegir vuit diputats al Congrés en aquells comicis. Els resultats de les dues candidatures per les quals preguntes van ser els següents:

PartitVotsPercentatgeEscó
PP178.71535,6 %3
PSOE151.13430,1 %3

Les xifres corresponen al resultat de les eleccions al Congrés dels Diputats en el conjunt de Balears, no a un municipi concret ni a les eleccions al Parlament autonòmic (resultats per circumscripció).

  • PP: va obtenir 178.715 vots, equivalents al 35,6 %, i tres dels vuit escons de la circumscripció. Va ser, per tant, la candidatura amb més nombre de vots a Balears en aquestes eleccions (resultats del 23J).
  • PSOE, també identificat com a PSIB-PSOE: va aconseguir 151.134 vots, el 30,1 %, i altres tres diputats. Tot i rebre menys vots que el PP, va aconseguir el mateix nombre de representants per Balears al Congrés (resultats del 23J).
Com interpretar el repartiment

La distinció important és entre vots i escons. Els vots expressen el suport rebut per cada candidatura; els escons són els llocs de diputat que obté després del repartiment. En aquest cas, l'avantatge electoral d'una candidatura sobre l'altra no es va traduir en un diputat addicional: ambdues van quedar amb tres representants (repartiment a Balears).

La diferència entre els dos resultats va ser de 27.581 vots. Si es comparen els percentatges publicats, arrodonits a una dècima, la distància va ser de 5,5 punts percentuals. Aquestes dues xifres s'obtenen de restar els resultats respectius i permeten precisar la diferència de suport sense confondre-la amb la representació parlamentària (dades de referència).

Una altra manera de llegir el resultat és observar el pes d'aquests tres diputats dins la circumscripció. Tres de vuit equivalen al 37,5 % dels escons. Aquest percentatge descriu únicament la proporció de llocs obtinguts, no el percentatge de vots, que va ser diferent per a cada candidatura. Per això no s'ha de substituir el 35,6 % o el 30,1 % de l'escrutini per aquest 37,5 % (vots i representació).

Resposta a quants escons corresponen

Si et refereixes al total de la circumscripció, Balears va elegir vuit diputats. Si et refereixes als llocs obtinguts per cadascun d'aquests dos partits, la resposta és tres per al PP i tres per al PSOE: conjuntament van sumar sis dels vuit escons, quedant dos fora d'aquestes candidatures (distribució d'escons).

En definitiva, la forma més precisa de resumir aquells comicis és: el PP va guanyar en vots a Balears, però va empatar a tres diputats amb el PSOE. Són resultats d'unes eleccions ja celebrades, no una previsió sobre un repartiment electoral posterior (resultats electorals).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On va celebrar Pedro Sánchez el míting en què va llançar crítiques a Alberto Núñez Feijóo?

Pregunta" 1 de 3

Quin va ser un dels temes centrals del discurs de Pedro Sánchez al míting?

Pregunta" 2 de 3

Quina reforma va defensar Francina Armengol durant la seva intervenció al míting?

Pregunta" 3 de 3