Sánchez visita aquesta nit La Revuelta

La Constitució espanyola regula la figura del president del Govern principalment en els articles 97 a 100, juntament amb altres mencions disperses. Les seves competències i funcions es poden agrupar en diversos grans blocs: direcció del Govern, coordinació de l'acció governamental, relació amb les Corts Generals, paper en la Capitania de l'Estat i responsabilitats polítiques.

1. Cap del Govern i direcció de la política interior i exterior

El president del Govern és el màxim responsable del poder executiu. Segons l'article 97 de la Constitució:

• Dirigeix l'acció del Govern, és a dir, marca les prioritats, la línia política general i coordina l'actuació dels diferents ministres.
• Assumeix la direcció de la política interior, la qual cosa implica fixar les grans orientacions en matèries com economia, serveis públics, ordre públic, organització territorial, etc., dins del marc de les lleis.
• Dirigeix la política exterior, en coordinació amb el ministre competent, però sent el centre de decisió de l'Executiu en les relacions internacionals, tractats i posició d'Espanya a l'exterior (sempre amb els controls constitucionals, per exemple, autorització de les Corts per a certs tractats).
• Ostenta la direcció de l'Administració civil i militar, la qual cosa significa que l'estructura administrativa de l'Estat actua sota les seves directrius polítiques, i que exerceix la màxima autoritat governamental sobre les Forces Armades a través del Govern en el seu conjunt.
• Exerceix la defensa de l'Estat, la qual cosa es tradueix en la conducció de la política de defensa, la proposta de mesures excepcionals (estat d'alarma, excepció i setge, que requereixen autorització parlamentària) i la planificació general de la seguretat nacional.

2. Nomenament, cessament i coordinació de ministres

Com a cap del Govern, el president té competències essencials sobre la composició i funcionament del Consell de Ministres:

• Proposa al Rei el nomenament i cessament dels ministres (art. 100 CE). El Rei formalitza aquests actes, però la decisió política és del president.
• Determina l'estructura del Govern (quins ministeris existeixen, com es reparteixen funcions entre ells, quines vicepresidències hi ha), en el marc de la llei.
• Convoca, presideix i fixa l'ordre del dia del Consell de Ministres, dirigint les seves deliberacions i assegurant la coherència de les decisions de l'Executiu.
• Pot donar directrius polítiques als ministres i exigir responsabilitat per la seva gestió, podent demanar la seva dimissió quan ho consideri necessari.

3. Relació amb les Corts Generals i responsabilitat política

El president del Govern és el principal responsable polític davant el Congrés dels Diputats:

• Resulta investit pel Congrés després d'un debat d'investidura (art. 99 CE). Sense aquesta confiança inicial no pot ser nomenat president.
• Respón de forma continuada davant el Congrés, que pot exigir-li responsabilitat mitjançant una moció de censura. Si s'aprova, el president cessa i és substituït pel candidat alternatiu.
• Pot sol·licitar al Congrés una qüestió de confiança. Si la perd, està obligat a dimitir o a dissoldre les Corts i convocar eleccions, segons les possibilitats constitucionals.
• Ha de rendir comptes mitjançant intervencions, debats, respostes a preguntes i compareixences, mantenint una relació permanent amb la Cambra baixa.

4. Iniciativa política i normativa

Encara que el Govern actua col·legiadament, el lideratge del president li atorga un paper determinant en la producció normativa i l'orientació legislativa:

• Encapçala la iniciativa legislativa del Govern, impulsant la presentació de projectes de llei en les matèries que consideri prioritàries.
• Pot promoure l'aprovació de reials decrets-lleis en casos d'extraordinària i urgent necessitat, que el Govern adopta i el Congrés ha de convalidar o derogar posteriorment.
• Orienta l'aprovació de reglaments i disposicions generals que desenvolupen les lleis, fixant amb això l'aplicació pràctica del marc normatiu.

5. Relació amb la Capitania de l'Estat

El president té una posició clau en la relació entre el Govern i el Rei:

• És el principal interlocutor polític del Rei i qui, en la pràctica, proposa decisions que el Rei formalitza (nomenaments, dissolució de Corts, convocatòria d'eleccions, etc.).
• Tots els actes del Rei en l'àmbit del Govern i de la política es realitzen a proposta, refrend o amb l'acord del president o dels ministres, assumint ells la responsabilitat política.

6. Síntesi

En conjunt, el president del Govern és la figura central del poder executiu a Espanya: dirigeix la política interior i exterior, coordina els ministres, marca la iniciativa legislativa del Govern i respon políticament davant el Congrés, del qual depèn la seva permanència en el càrrec. La Constitució combina així un lideratge fort en la capitania del Govern amb un sistema de responsabilitat parlamentària que permet controlar i, si escau, substituir el president mitjançant els mecanismes previstos.

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023, el PSOE va obtenir 121 escons al Congrés dels Diputats i el 31,68 % dels vots. El resultat definitiu, incloent-hi el PSC i les candidatures associades al total socialista, va ser de 7.821.718 vots. Va quedar en segona posició, per darrere del PP, que va aconseguir 137 diputats (Demòcrata, resultats de Sánchez; Demòcrata, referència al 23J).

Com interpretar el resultat

Les tres xifres principals descriuen aspectes diferents: els vots compten els suports rebuts; el percentatge expressa el seu pes sobre els vots vàlids; i els escons indiquen quants diputats va aconseguir la candidatura. El 2023, el PSOE va millorar els seus suports respecte a la convocatòria anterior, però no va recuperar la primera posició electoral (Demòcrata, evolució electoral).

• Vots: els 7.821.718 suports van ser el major total aconseguit pel PSOE en les cinc eleccions generals en què Pedro Sánchez va ser candidat, des de 2015 fins a 2023 (Demòcrata, sèrie històrica).
• Percentatge: el 31,68 % també va ser el seu percentatge més elevat en aquestes cinc convocatòries. Expressat amb un sol decimal, equival al 31,7 % que sol aparèixer en les comparacions electorals (Demòcrata, vots i percentatge).
• Representació: els 121 diputats van suposar un més que al novembre de 2019, encara que dos menys que a l'abril d'aquell mateix any (Demòcrata, evolució d'escons).

Comparació amb les eleccions anteriors

La comparació immediata és amb les generals del 10 de novembre de 2019. Aquella vegada, el PSOE havia obtingut 6.792.199 vots, el 28,00 % i 120 escons. Al juliol de 2023 va sumar, per tant, 1.029.519 vots, va augmentar el seu percentatge en 3,68 punts i va guanyar un diputat. No obstant això, va passar de la primera a la segona posició: millorar el resultat propi no va significar quedar per davant de la resta de candidatures (Demòcrata, comparació amb 2019).

La comparació amb el 28 d'abril de 2019 mostra una altra diferència rellevant. Llavors havia aconseguit 7.513.142 vots, el 28,67 % i 123 diputats. El 2023 va reunir 308.576 vots més i va augmentar el seu percentatge en 3,01 punts, però va obtenir dos escons menys. Per això, el rècord de vots de Sánchez com a candidat correspon al 2023, mentre que el seu millor resultat en diputats continua sent el d'abril de 2019 (Demòcrata, comparació entre convocatòries).

Per què més vots no van implicar més diputats

La distribució de diputats es realitza per circumscripcions, no mitjançant una conversió directa del percentatge nacional en escons. Importen tant la distribució territorial dels suports com els resultats dels competidors i els quocients que determinen els últims diputats de cada província. Això explica que el PSOE pogués superar els seus vots d'abril de 2019 sense assolir els 123 escons d'aquella convocatòria (Demòcrata, explicació de la distribució).

En definitiva, el balanç del PSOE en les últimes generals va ser més vots i un diputat addicional respecte a novembre de 2019, però segona posició. Aquestes xifres corresponen al resultat definitiu de les eleccions de juliol de 2023; no són estimacions d'enquestes ni previsions sobre una convocatòria posterior (Demòcrata, resultats definitius).

Sí, una televisió pública pot entrevistar candidats durant la precampanya, però ha de fer-ho respectant el pluralisme, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa. La clau és distingir si les eleccions ja estan convocades: les garanties electorals específiques s'apliquen des de la publicació de la convocatòria, no només des de l'inici de la campanya oficial.

1. Determinar quin període s'aplica

La Instrucció 4/2011 de la JEC defineix el període electoral com el comprès entre la publicació de la convocatòria i el dia de la votació. Per tant, la precampanya posterior a aquesta publicació ja està sotmesa a les seves exigències. Abans de la convocatòria continuen vigents les obligacions generals de servei públic; a RTVE, la Llei 17/2006 exigeix informació objectiva, veraç, plural i independent i una separació perceptible entre informació i opinió.

2. La decisió correspon a la cadena

L'Instrucció atribueix als òrgans de direcció del mitjà la decisió d'organitzar o difondre entrevistes electorals. No imposa entrevistar automàticament tots els candidats, però tampoc permet seleccionar convidats arbitràriament, afavorint una candidatura. La selecció i el tractament han de poder justificar-se conforme als principis electorals.

A més, aquestes obligacions afecten tota la programació. Presentar l'entrevista com a entreteniment, conversa personal o programa aliè als informatius no exclou el control electoral quan el seu contingut tingui incidència electoral.

3. Seleccionar convidats i temps amb proporcionalitat

En organitzar entrevistes s'han de tenir particularment en compte els resultats de cada formació en les últimes eleccions equivalents. Això significa que igualtat no equival necessàriament a minuts idèntics per a tots. Tampoc s'ha de traslladar mecànicament a cada entrevista la regla de durada proporcional prevista específicament per a la informació de campanya.

Per a un cicle d'entrevistes, convé justificar documentalment els criteris d'invitació, durada, ordre, horari i tractament editorial, de manera que el conjunt no generi un avantatge injustificat. Aquesta és una recomanació pràctica per acreditar el compliment, no una llista legal tancada.

Els plans de cobertura han d'incloure també els grups polítics significatius: formacions sense representació en les anteriors eleccions equivalents que hagin obtingut després, en processos recents i dins l'àmbit territorial del mitjà, almenys el 5 % dels vots vàlids. La seva cobertura no pot igualar o superar la de les candidatures que van obtenir representació.

4. Sotmetre la planificació al control electoral

Els òrgans directius han de presentar a la Junta Electoral competent els seus plans de cobertura de campanya, incloent entrevistes, debats i programes específicament electorals. Les modificacions posteriors s'han de comunicar immediatament. Per a entrevistes anteriors a l'inici de campanya, continua sent exigible el respecte als principis durant tot el període electoral; no s'ha de confondre aquesta obligació general amb el contingut específic del pla de campanya.

5. No confondre entrevista i publicitat electoral

Una entrevista periodística no és un espai publicitari contractat. L'article 60 de la LOREG prohibeix contractar publicitat electoral en mitjans públics i reserva a la campanya els espais gratuïts de propaganda regulats legalment. L'entrevista ha de conservar la seva naturalesa editorial i no convertir-se en un tracte promocional incompatible amb la neutralitat.

6. Preveure reclamacions

Els representants acreditats poden impugnar programes amb incidència electoral dins de les 48 hores següents a la seva emissió. La Junta pot ordenar mesures per restablir els principis vulnerats. A RTVE, l'article 26 de la seva llei situa la comunicació amb l'Administració electoral en el Consell d'Administració, a través de la seva presidència.