El salari mínim i el poder adquisitiu dels treballadors s’han convertit en dos dels principals temes econòmics de la campanya de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. Després de diversos anys d’increments del Salario Mínimo Interprofesional (SMI) i d’una inflació que ha encarit les despeses quotidianes, els partits plantegen fórmules diferents per millorar els ingressos dels ciutadans. Les propostes van des d’increments directes del salari mínim fins a rebaixes fiscals, reformes laborals i mesures destinades a millorar la productivitat.
El debat ha adquirit un protagonisme especial després que Juan Bravo, vicesecretari d’Hisenda del Partido Popular, anunciara aquest divendres que la seva formació aspira a elevar el salari mitjà d’Espanya des dels 30.000 fins als 50.000 euros en dues legislatures. La promesa, feta durant el debat electoral de laSexta, va provocar la resposta del vicepresident primer del Govern, Carlos Cuerpo, que va qüestionar la manca de mesures concretes per assolir aquest objectiu.
El punt de partida és el SMI de 2026, fixat en 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues, equivalents a 17.094 euros anuals. La quantia es va aprovar al febrer mitjançant un increment del 3,1% respecte a 2025 i suposa una pujada acumulada del 66% des de 2018. Tanmateix, no tots els partits han especificat quant augmentaria el salari mínim si arriben al Govern, i tampoc totes les seves promeses es refereixen al mateix indicador.
| Partit polític | Proposta salarial | Cantitat o increment | Termini o objectiu |
|---|---|---|---|
| PSOE | Continuar augmentant el salari mínim (SMI). | Almenys el 60% del salari mitjà. Sense xifra concreta per al 2027. | Properses legislatura. |
| PP | Augmentar el salari mitjà i evitar que els perceptors de l’SMI paguin IRPF. | Pujar de prop de 30.000 a 50.000 euros bruts anuals de salari mitjà. | Dues legislatures. |
| Vox | Reduir impostos i afavorir la creació d’ocupació i la productivitat. | Sense una pujada concreta de l’SMI anunciada. | Properses legislatura. |
| Front Amplio | Apujar l’SMI per sobre de la inflació i reduir la jornada laboral. | Sense xifra tancada per al 2027. Jornada de 37,5 hores sense reducció salarial. | Properses legislatura. |
| Podemos | Augmentar l’SMI i reduir la jornada laboral. | 1.800 euros mensuals d’SMI. Jornada de 30 hores sense pèrdua salarial. | Sense calendari concret indicat. |
| ERC | Impulsar un salari mínim propi a Catalunya. | 1.460 euros mensuals i un SMI estatal equivalent al 60% del salari mitjà. | Requereix canvis normatius. |
| BNG | Augmentar l’SMI i evitar l’absorció de pujades mitjançant complements. | SMI del 60% del salari mitjà. Jornada de 35 hores. | Sense xifra concreta en euros. |
Referència actual: l’SMI del 2026 està fixat en 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues, equivalents a 17.094 euros anuals.
Nota: les propostes sobre el salari mínim, el salari mitjà i les rebaixes fiscals no són directament equivalents. Les xifres recollides són compromisos electorals, no increments salarials aprovats. En el cas de Podemos, no s’especifica si els 1.800 euros es distribuirien en 12 o 14 pagues.
PP: augmentar el salari mitjà fins a 50.000 euros i garantir que l’SMI no pagui IRPF
El Partido Popular ha presentat un dels objectius salarials més concrets de la campanya, tot i que no es refereix directament al salari mínim. Juan Bravo va assegurar durant el debat de laSexta que un Govern presidit per Alberto Núñez Feijóo treballaria perquè el salari mitjà arribés als 50.000 euros anuals en dues legislatures, enfront dels aproximadament 30.000 euros actuals.
La xifra suposaria un increment d’uns 20.000 euros anuals en el salari mitjà, si es pren com a referència el punt de partida utilitzat per Bravo. Per justificar aquest objectiu, el dirigent popular va defensar la necessitat de millorar la productivitat, reforçar la formació professional, afavorir la competitivitat empresarial i promoure inversions que permetin crear llocs de treball millor remunerats.
Tanmateix, no es tracta d'un augment salarial que el Govern pugui aprovar directament per a tots els treballadors. El salari mitjà és un indicador estadístic que depèn dels sous que paguen les empreses, la composició de l'ocupació i altres factors econòmics. A més, la proposta no equival a garantir que cada empleat hagi de cobrar 50.000 euros.
Pel que fa al salari mínim, el programa electoral del PP per al 29N no fixa una nova quantia mensual. El seu compromís més concret és fiscal: establir per llei que qui cobri el SMI no pagui IRPF i que el llindar s'actualitzi automàticament quan augmenti aquesta remuneració. Actualment, les persones que perceben el salari mínim ja compten amb mecanismes fiscals per evitar tributar per aquests ingressos, per la qual cosa la iniciativa popular busca consolidar aquesta protecció davant futures pujades.
El partit també proposa reduir l'IRPF de les rendes mitjanes i baixes i actualitzar determinats paràmetres de l'impost d'acord amb la inflació, amb l'objectiu de millorar el sou net disponible.
PSOE: noves pujades del SMI i l'objectiu del 60% del salari mitjà
El PSOE defensa continuar augmentant el salari mínim i mantenir la política salarial aplicada durant els governs de Pedro Sánchez. L'Executiu reivindica que el SMI ha passat de 735,90 euros mensuals el 2018 als actuals 1.221 euros, una evolució que ha beneficiat especialment els treballadors amb remuneracions més baixes.
La formació socialista manté com a referència situar el salari mínim en almenys el 60% del salari mitjà, un objectiu recollit en els seus compromisos programàtics anteriors. Tanmateix, encara no ha anunciat una quantitat concreta en euros per al SMI del 2027, per la qual cosa no es pot afirmar que hagi promès una pujada determinada per al proper exercici.
Durant el debat de laSexta, Carlos Cuerpo va defensar els resultats de l'economia espanyola i va qüestionar la proposta salarial del PP. El vicepresident va sostenir que elevar el salari mitjà a 50.000 euros sense explicar com assolir-ho era "una llista de desitjos", alhora que reivindicava les reformes laborals i les mesures impulsades pel Govern per augmentar l'estabilitat de l'ocupació.
El PSOE també ha defensat una reducció progressiva de la jornada laboral. Al seu congrés federal de 2024 va establir l’objectiu d’assolir una jornada mitjana de 36 hores setmanals abans de 2030, tot i que la seva aplicació requeriria noves reformes i acords legislatius. La reducció del temps de treball sense una disminució proporcional del salari constitueix una altra via per millorar les condicions laborals, fins i tot quan no impliqui una pujada directa de la nòmina.
Front Ampli: augmentar el salari mínim per sobre de la inflació
Front Ampli, la coalició encapçalada per Ada Colau i integrada per forces com Movimiento Sumar, Izquierda Unida i Más Madrid, planteja continuar incrementant el SMI per millorar el poder adquisitiu dels treballadors. Entre les seves posicions públiques hi ha defensar que els augments salarials superin l’evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC), de manera que els increments no es limitin a compensar l’encariment de la vida.
La coalició encara no ha concretat una nova quantia mensual per al salari mínim de 2027. No obstant això, els partits que la integren han defensat la necessitat de reforçar la negociació col·lectiva, reduir el temps de treball i limitar determinades pràctiques que, segons el seu parer, impedeixen traslladar les millores salarials als empleats.
Una de les seves principals propostes laborals és reduir la jornada màxima de 40 a 37,5 hores setmanals sense disminuir el salari, una mesura que ja havia impulsat Sumar des del Ministeri de Treball, però el tràmit de la qual va ser rebutjat al Congrés el setembre de 2025.
En matèria fiscal, Front Ampli també planteja augmentar la contribució dels grans patrimonis i determinades empreses per finançar els serveis públics i reforçar la protecció social. Durant la campanya, Colau també ha defensat que cap pensió quedi per sota del salari mínim, una proposta diferent de la pujada salarial que afectaria directament les persones jubilades.
Vox: menys impostos i reformes laborals, però sense una xifra per al salari mínim
Vox no ha establert en el seu programa electoral una quantitat específica a la qual pretengui elevar el salari mínim durant la propera legislatura. La formació dirigida per Santiago Abascal centra les seves propostes econòmiques en la reducció d’impostos, la disminució de les càrregues administratives i la millora de la competitivitat empresarial.
En el seu programa per al 29N, el partit planteja reduir l’IRPF en funció de la situació familiar i el nombre de fills, així com rebaixar determinats impostos indirectes. També defensa reformes destinades a facilitar l’activitat de les empreses i els autònoms i un pla nacional de reindustrialització.
El portaveu econòmic de Vox, José María Figaredo, va insistir durant el debat de laSexta que els salaris no es poden analitzar de manera aïllada de la productivitat i de la situació econòmica. La formació sosté que una menor pressió fiscal permetria als treballadors conservar una part més gran dels seus ingressos i que reduir els costos empresarials afavoriria la creació d’ocupació.
No obstant això, una rebaixa de l’IRPF no equival a incrementar el salari brut. Els seus efectes sobre la nòmina dependrien dels tipus impositius, les deduccions i les circumstàncies de cada treballador. A més, qui ja paga poc o cap IRPF pot beneficiar-se de manera diferent d’aquestes mesures.
Vox també proposa derogar determinades disposicions de la reforma laboral i establir una quota zero per als autònoms els ingressos dels quals no assoleixin el salari mínim, una mesura adreçada a treballadors per compte propi i no a incrementar directament el sou dels assalariats.
Podem proposa un salari mínim de 1.800 euros al mes
Entre les candidatures d’àmbit estatal, Podem és una de les que ha concretat una pujada més clarament quantificada de l’SMI. La formació encapçalada electoralment per Irene Montero proposa elevar-lo fins als 1.800 euros mensuals, cosa que suposaria un increment de 579 euros respecte a la quantia mensual de 2026.
No obstant això, la proposta difosa no precisa si aquests 1.800 euros es cobrarien en 12 o 14 pagues, una diferència rellevant per calcular-ne l’import anual. En el primer supòsit equivaldrien a 21.600 euros a l’any; en el segon, a 25.200 euros.
La formació també proposa reduir la jornada laboral fins a les 30 hores setmanals sense pèrdua de salari, enfront del màxim general actual de 40 hores de mitjana anual. La seva proposta combina així un increment del sòl salarial amb una reducció del temps de treball.
L’aplicació d’ambdues mesures requeriria canvis legals i hauria de concretar-ne el calendari d’implantació, a més de les condicions per a empreses i treballadors.
ERC i BNG: salaris mínims vinculats al sou mitjà i propostes territorials
Les propostes no es limiten a les formacions d’àmbit estatal. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) planteja que el salari mínim estatal arribi al 60% del salari mitjà brut i defensa que la Generalitat pugui establir un salari mínim propi de 1.460 euros mensuals, superior a l’actualment vigent en el conjunt d’Espanya.
Per la seva banda, el BNG proposa apujar l’SMI fins al 60% del salari mitjà, a més d’impedir que les empreses compensin determinades pujades mitjançant l’absorció de complements salarials. La formació gallega també planteja avançar cap a una jornada de 35 hores setmanals, amb la perspectiva de continuar reduint-la.
Aquestes mesures presenten una diferència respecte als anuncis dels grans partits: algunes plantegen canvis en la regulació territorial del salari mínim, que actualment és competència estatal. Per tant, la seva aplicació exigiria modificacions del marc jurídic vigent.
Quant cobra actualment un treballador a Espanya i què canvia després del 29N
Per comprendre l’abast de les propostes és important distingir entre salari mínim, salari mitjà i salari net. El primer és la remuneració mínima legal que ha de percebre un treballador per una jornada completa. El segon representa el promig dels salaris que reben els empleats, mentre que el tercer és el diners que finalment arriba al compte bancari una vegada descomptats els impostos i les cotitzacions corresponents.
Segons les últimes dades definitives de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el salari mitjà anual a Espanya va ser de 29.540,26 euros bruts el 2024, l’últim exercici disponible en aquesta estadística. La mediana salarial, que divideix els treballadors en dos grups iguals segons els seus ingressos, es va situar en 24.497,17 euros. Aquesta diferència demostra que el salari mitjà pot augmentar sense que tots els treballadors experimentin increments equivalents.
De cara a les eleccions del 29 de novembre, les promeses dels partits tenen graus de concreció diferents. El PP ha fixat una fita per al salari mitjà de 50.000 euros en dues legislatures; Podemos planteja un SMI de 1.800 euros; PSOE i Front Amplio defensen noves pujades sense concretar encara una xifra per al 2027; i Vox proposa reduir impostos i reformar el mercat laboral sense establir una nova quantia de l’SMI.
Cap d’aquestes propostes modifica per si sola les nòmines actuals. Perquè es materialitzin, s’hauran de traduir en mesures aprovades i aplicables. Pel que fa al salari mínim, a més, la seva quantia es fixa mitjançant una decisió del Govern prèvia consulta amb els interlocutors socials.
Per tant, la propera pujada de l’SMI i les mesures destinades a millorar els salaris dependran de les decisions que s’adoptin després del 29N. Fins aleshores, el salari mínim continua fixat en 1.221 euros mensuals en 14 pagues i les xifres anunciades pels partits s’han d’entendre com a compromisos electorals, no com a increments salarials ja aprovats.