Vot per correu: 10 preguntes i respostes per enviar el teu papereta el 29N

En les eleccions generals de juliol de 2023, Correos va admetre 2.622.808 sol·licituds i va rebre 2.471.935 vots, cosa que va representar el 94,2% de les peticions acceptades

fotonoticia 20261111000349 1920

fotonoticia 20261111000349 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 17 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El vot per correu va assolir un màxim històric en les eleccions generals de juliol de 2023. Correos va admetre 2.622.808 sol·licituds i va rebre 2.471.935 vots, fet que va representar el 94,2% de les peticions acceptades. La xifra de vots emesos va ser la més alta registrada en uns comicis estatals des que existeixen dades estadístiques homologades, l’any 2008.

En les eleccions del proper 29 de novembre, el cens de la convocatòria està format per 38,7 milions d’electors, dels quals 35,9 milions resideixen a Espanya i 2,7 milions viuen a l’estranger, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística..

Fins quan es pot sol·licitar el vot per correu?

Els electors residents a Espanya el poden sol·licitar fins dijous 19 de novembre de 2026, inclòs. Un cop rebuda i acceptada la petició, l’Oficina del Cens Electoral els enviarà la documentació necessària per emetre el vot.

El termini per dipositar el sobre amb el papereta finalitza el miércoles 25 de novembre. La entrega s’ha de fer dins l’horari habitual d’obertura de les oficines postals.

Qui el pot demanar?

Poden utilitzar aquest procediment els electors inscrits en el Cens Electoral de Residents que prevegin que no seran a la localitat on els correspon votar el dia de les eleccions o que no puguin acudir personalment a la seva mesa electoral.

També el poden sol·licitar els espanyols inscrits en el Censo Electoral de Residentes-Ausentes (CERA) que es trobin temporalment a Espanya. En canvi, qui resideixin a Espanya i estiguin temporalment a l’estranger han de seguir el procediment específic previst per a aquesta situació.

On se sol·licita?

La petició es pot presentar per dues vies:

  • En una oficina de Correos: l’elector ha d’acudir personalment a qualsevol oficina postal d’Espanya i acreditar la seva identitat davant el personal que atengui la sol·licitud.
  • Per internet: a través de la pàgina web de Correos, mitjançant DNI electrònic o un certificat digital vàlid. El tràmit requereix completar les dades, signar electrònicament la petició i descarregar el justificant.

Existeix una tercera possibilitat per preparar l’imprès: emplenar el formulari a la seu electrònica de l’INE, imprimir-lo per duplicat i presentar-lo signat en una oficina de Correos. Aquesta gestió no queda completada fins que es lliura físicament el document.

Quina documentació es necessita per tramitar la sol·licitud?

En la gestió presencial cal presentar el DNI, el passaport o el permís de conduir originals. Correos comprova la identitat i la coincidència de la signatura, per la qual cosa no admet fotocòpies d’aquests documents per fer el tràmit.

Per a la sol·licitud telemàtica es necessita el DNI electrònic o un certificat digital vàlid. A més, en el formulari cal indicar l’adreça en la qual es vol rebre la documentació electoral.

Com es rep la documentació per votar?

La Oficina del Censo Electoral envia al domicili indicat per la persona sol·licitant un sobre certificat amb el certificat d’inscripció al cens, les paperetes de les candidatures proclamades a la circumscripció i els sobres necessaris per emetre el vot.

L’entrega es fa en mà a la mateixa persona electora, que s’ha d’identificar. Correos efectua almenys dos intents d’entrega; si no aconsegueix localitzar el destinatari, deixa un avís perquè pugui recollir la documentació a l’oficina postal corresponent.

Si la persona electora necessita rebre els documents en una altra adreça després que hagin estat enviats, pot sol·licitar-ne la reexpedició en una oficina informatitzada de Correos. Per fer-ho, ha de facilitar el número de registre de l’enviament, que pot consultar a la pàgina de seguiment de la Oficina del Censo Electoral.

Com es prepara el vot?

Un cop rebudes les paperetes, la persona electora ha d’elegir la candidatura a la qual vol votar i introduir la seva papereta dins el sobre de votació corresponent. Si vol votar en blanc, ha de deixar aquest sobre sense papereta.

A continuació, ha d’introduir el sobre de votació i el certificat d’inscripció al cens dins el sobre adreçat a la mesa electoral. No ha d’introduir el DNI ni cap altre document d’identificació al sobre de votació.

On es lliura el sobre amb el vot?

La persona electora l’ha de dipositar en una oficina de Correos, on es tramitarà com a correu certificat. En el moment del lliurament s’ha d’identificar amb un document oficial original.

La instrucció específica d’aquestes eleccions estableix que el dipòsit l’ha de fer el mateix votant. Si no pot acudir personalment, pot autoritzar una altra persona, que haurà de presentar l’autorització corresponent, una fotocòpia del document oficial de la persona electora i el seu propi document d’identificació. Correos facilita un model d’autorització.

Es pot votar presencialment després de sol·licitar el vot per correu?

No. Un cop que l’Oficina del Cens Electoral accepta la sol·licitud, l’elector no pot votar a la mesa que li correspon el dia de les eleccions. Per això, qui inicia aquest procediment ha de tenir en compte que exercirà el seu dret al sufragi mitjançant l’enviament postal.

Com es pot consultar l’estat de la sol·licitud i de l’enviament?

L’Oficina del Cens Electoral disposa d’un servei telemàtic per consultar l’estat de la documentació electoral. Per accedir-hi cal facilitar el DNI o el passaport i la data de naixement. La consulta està disponible a la seu electrònica de l’INE.

Com voten els espanyols residents a l’estranger?

Els espanyols inscrits al Cens Electoral de Residents-Ausents (CERA) reben d’ofici la documentació electoral, sense necessitat de sol·licitar el vot per correu. Poden enviar el seu papereta per correu postal a l’oficina consular corresponent o dipositar-la a l’urna habilitada a la seva ambaixada, consolat o centre de votació autoritzat.

El procediment és diferent per als electors residents a Espanya que es troben temporalment a l’estranger. Aquests s’han d’inscriure com a no residents al Registre de Matrícula Consular i sol·licitar la documentació a l’oficina consular corresponent. El termini per presentar aquesta sol·licitud en aquestes eleccions va acabar el 31 d’octubre.

Per la seva banda, els espanyols inscrits al CERA que es troben temporalment a Espanya poden sol·licitar el vot per correu des del territori nacional, seguint el procediment previst per als electors residents.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits parlamentaris són necessaris per modificar el procediment del vot per correu a Espanya?

Per modificar les regles legals del vot per correu és necessària una reforma legislativa, amb intervenció del Congrés i del Senat. Quan el canvi afecta matèria reservada a llei orgànica, s'exigeix a més majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt. Els ajustos merament operatius que respectin la llei poden seguir una via administrativa, sense aprovar una altra llei.

1. Determinar què es vol canviar

El primer pas és distingir entre modificar les garanties i requisits legals del vot per correu i ajustar la seva execució pràctica. Una reforma del procediment regulat a la Llei Orgànica del Règim Electoral General —LOREG— ha d'identificar els preceptes afectats i el seu caràcter orgànic: no n'hi ha prou que una norma es denomini llei orgànica per atribuir automàticament aquest caràcter a totes les seves disposicions.

Un reglament o una instrucció no poden contradir la llei. El Govern i l'Administració electoral poden actuar dins de les seves competències de desenvolupament i aplicació, però no substituir mitjançant decisions administratives una reforma legal. Tampoc una proposició no de llei —una petició parlamentària al Govern sense força de llei— modifica el procediment.

2. Presentar la iniciativa
  • Projecte de llei: el presenta el Govern. La Mesa del Congrés ordena la seva publicació, l'enviament a la comissió competent i l'obertura del termini d'esmenes. No necessita presa en consideració prèvia.
  • Proposició de llei: pot procedir, entre altres subjectes legitimats, d'un grup parlamentari o d'un diputat amb catorze signatures addicionals. Les proposicions del Congrés requereixen presa en consideració: el Ple decideix, per majoria simple, si comença la seva tramitació. Les remeses pel Senat, ja preses en consideració allà, no repeteixen aquest tràmit.

Aquestes fases estan previstes als articles 108, 109 i 124 a 127 del Reglament del Congrés. La majoria simple significa que hi ha més vots favorables que contraris.

3. Tramitar i aprovar al Congrés

El procediment ordinari comprèn la presentació d'esmenes, és a dir, propostes de canvi. Per als projectes de llei, el termini inicial és de quinze dies hàbils, susceptible de modificació conforme al Reglament. Si es presenten esmenes a la totalitat, el Ple debateix si retorna el projecte o accepta un text alternatiu.

Després, una ponència, un grup reduït de membres de la comissió, prepara un informe. La comissió debateix l'articulat i aprova un dictamen, que passa al Ple juntament amb les esmenes mantingudes per a la seva defensa. Són les fases dels articles 110 a 119.

Si la reforma és orgànica, resulta imprescindible una votació final de conjunt per majoria absoluta: almenys 176 vots favorables en un Congrés de 350 membres. Si no s'aconsegueix, torna a comissió per a un nou dictamen; si fracassa novament, queda rebutjada —article 131—.

4. Intervenció del Senat i decisió final

El text aprovat s'envia al Senat. Si aquest introdueix esmenes o veta la reforma, torna al Congrés. Les esmenes s'accepten individualment per majoria simple.

En una llei orgànica, aixecar el veto exigeix sempre majoria absoluta. A més, si s'incorporen esmenes del Senat, el text resultant necessita una altra votació de conjunt per majoria absoluta. Si no l'obté, queda ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades les esmenes senatorials —articles 120 a 123 i 132—.

5. Tancament i vies abreujades

L'aprovació parlamentària ha de completar-se amb la sanció, promulgació i publicació oficial; l'aplicació comença segons la seva clàusula d'entrada en vigor. Pot acordar-se urgència, que redueix els terminis ordinaris del Congrés a la meitat, o lectura única quan procedeixi. Cap elimina la majoria absoluta exigida per a una reforma orgànica —articles 93, 94 i 150—.

Quines són les competències de l'Oficina del Cens Electoral segons la legislació vigent?

L'Oficina del Cens Electoral (OCE) és l'òrgan encarregat de formar i mantenir el cens electoral, comprovar les seves inscripcions i resoldre les reclamacions censals. Les seves competències principals estan recollides als articles 29 i 30 de la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), i es complementen amb altres funcions previstes en el seu articulat i normativa de desenvolupament.

Emmarcament institucional

Segons l'article 29, l'OCE està emmarcada a l'Institut Nacional d'Estadística i actua sota la direcció i supervisió de la Junta Electoral Central. Té delegacions provincials i compta amb ajuntaments i consolats com a col·laboradors. El seu director i els seus delegats provincials participen, amb veu però sense vot, a la Junta Electoral Central i les juntes provincials, respectivament —article 12—.

Competències principals de l'article 30

  • Coordinar l'elaboració del cens: pot dirigir instruccions a ajuntaments, consolats i responsables del Registre Civil i del Registre de Penats i Rebels, conforme a la denominació utilitzada pel precepte.
  • Supervisar les operacions censals: pot inspeccionar ajuntaments i consolats per comprovar com elaboren el cens.
  • Controlar i revisar d'ofici altes i baixes: elabora un fitxer nacional d'electors i informa la Junta Electoral Central sobre investigacions, inspeccions o expedients relatius a modificacions que suposin un augment significatiu i injustificat de residents.
  • Eliminar inscripcions múltiples: corregeix les duplicacions no detectades per ajuntaments i consolats, aplicant les regles de l'article 33.
  • Elaborar les llistes electorals provisionals i definitives.
  • Resoldre reclamacions: coneix les dirigides contra actuacions dels òrgans que intervenen en les operacions censals, especialment per inclusions o exclusions indegudes. Les seves resolucions esgoten la via administrativa, encara que poden recórrer-se judicialment.

Actualització, consulta i rectificació

Els articles 34 a 38 estableixen que el cens és permanent i s'actualitza mensualment. L'OCE rep les variacions comunicades per ajuntaments, consolats i Registre Civil i manté el cens disponible per a consulta dels interessats. L'Ordre EHA/642/2011 desenvolupa aquests intercanvis i permet recollir informació individualitzada a ajuntaments i oficines consulars.

Les delegacions provincials resolen les reclamacions ordinàries en cinc dies. Durant el període electoral, l'article 39 estableix un procediment específic: resolució en tres dies, rectificació de les llistes i notificació als afectats. També atenen les sol·licituds d'oposició a figurar en les còpies utilitzades per enviar propaganda electoral.

Funcions vinculades a les votacions

  • Organització territorial: les seves delegacions determinen seccions electorals, locals i meses, escoltats els ajuntaments; poden establir meses addicionals i distribuir l'electorat. L'OCE difon la relació definitiva per Internet —articles 23 i 24—.
  • Informació a l'elector: remet la targeta censal amb les dades d'inscripció, secció i mesa —article 39.7—.
  • Certificacions: expedeix certificats d'inscripció, inclosos els necessaris per al vot per correu, conforme als articles 72 i 73 i l'Ordre de 3 de febrer de 1987.

Accés a dades i altres funcions

L'article 41 permet facilitar estadístiques que no revelin circumstàncies personals i regula les còpies del cens per a comunitats autònomes, candidatures i juntes electorals de zona. No existeix una facultat general de divulgar dades personals: regeixen les restriccions legals i l'accés per conducte judicial.

A més, la Resolució de 12 de març de 2014 articula l'intercanvi telemàtic d'informació censal i el subministrament a ajuntaments del cens destinat a la seva exposició prèvia al sorteig de candidats a jurat, previst a l'article 13 de la Llei del Tribunal del Jurat.

Quins requisits legals ha de complir un elector per sol·licitar el vot per correu en eleccions generals?

Per sol·licitar el vot per correu en unes eleccions generals, l'elector ha de tenir dret a votar, figurar en el cens electoral, acreditar la seva identitat i presentar la sol·licitud dins del termini legal. La sol·licitud és personal, excepte l'excepció prevista per a qui no pot desplaçar-se per malaltia o incapacitat. Cal distingir el procediment des d'Espanya del corresponent als espanyols residents a l'estranger.

1. Tenir dret de sufragi i estar censat

El sol·licitant ha de tenir nacionalitat espanyola, ser major d'edat el dia de la votació i figurar en el cens electoral aplicable. També ha de conservar el dret de sufragi, sense una privació judicial que legalment l'impedeixi.

Estar empadronat no substitueix la inscripció electoral: el que és decisiu és aparèixer en el cens corresponent. Els estrangers inscrits per participar en eleccions municipals o europees no poden votar en les eleccions generals per aquesta inscripció.

2. Sol·licitar personalment la documentació

El procediment ordinari està regulat principalment als articles 72 i 73 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, coneguda com a LOREG. L'elector sol·licita a l'Oficina del Cens Electoral el certificat d'inscripció i la documentació necessària per votar.

  • Presencialment: pot presentar la sol·licitud en una oficina de Correus, acreditant la seva identitat mitjançant un document original admès, com DNI, passaport o permís de conduir. Una fotocòpia ordinària no és suficient.
  • Per internet: pot utilitzar el procediment electrònic habilitat per Correus, complint les seves condicions d'identificació i signatura electrònica.

La sol·licitud ha de contenir les dades necessàries per identificar l'elector i el domicili al qual s'ha de remetre la documentació. L'Oficina del Cens Electoral comprova la seva inscripció abans d'expedir el certificat.

3. Respectar el termini de sol·licitud

Com a regla general, la sol·licitud pot presentar-se fins al desè dia anterior a la votació. Cal atendre el calendari oficial de cada convocatòria i les ampliacions que, si escau, acordi l'Administració electoral.

Sol·licitar la documentació i enviar després el vot són actuacions diferents, amb terminis diferents. Presentar la sol·licitud a temps no permet remetre el vot fora del termini establert.

4. Representació per malaltia o incapacitat

Si una malaltia o incapacitat impedeix acudir personalment, una altra persona pot tramitar la sol·licitud. No n'hi ha prou amb ser familiar, cuidador o treballador d'una residència: han de complir-se aquestes garanties:

  • Acreditar la impossibilitat de desplaçar-se mitjançant certificat mèdic oficial.
  • Formalitzar una autorització o poder notarial individual en els termes legalment exigits.
  • Acreditar la identitat de l'elector i de qui actua com a representant.

Aquesta excepció permet gestionar el procediment, però no delegar l'elecció de la papereta. El vot continua sent personal i secret. L'ingrés en un hospital o residència no elimina aquestes exigències.

5. Conseqüències i diferència amb el vot exterior

Un cop anotada la sol·licitud del vot per correu en el cens, l'elector no pot votar presencialment a la seva mesa. Després haurà de rebre la documentació conforme a les regles d'identificació i remetre l'urna amb el certificat censal i les butlletes de votació dins del termini corresponent.

Per als espanyols residents habitualment a l'estranger inscrits al CERA, el cens de residents absents, existeix un règim diferent: reben la documentació d'ofici, sense haver de sol·licitar prèviament el vot. Poden remetre'l a la seva oficina consular o dipositar-lo en urna als llocs habilitats, respectant els seus propis terminis i requisits.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin va ser el percentatge de sol·licituds de vot per correu que es va traduir en vots emesos a les eleccions generals de juliol de 2023?

Pregunta" 1 de 3

Quin document NO s'ha d'incloure a l'embolcall de votació en enviar el vot per correu?

Pregunta" 2 de 3

Quins electors poden sol·licitar el vot per correu en una oficina de Correus a Espanya?

Pregunta" 3 de 3