Mireu aquí el programa electoral del PSOE per al 29N: document complet i principals mesures

La «unió d'amistat» no ha iniciat la seva tramitació parlamentària: a 15 de novembre de 2026 és una proposta electoral, no una llei en discussió a les Corts Generals. En les fonts consultades no consta un projecte o una proposició de llei que creï aquesta figura, ni un expedient parlamentari al qual atribuir una fase concreta.

La distinció és important: no està pendent d'una votació ni bloquejada en una comissió. Encara ha de convertir-se en una iniciativa legislativa formal abans que es pugui parlar de terminis d'esmenes, debats o aprovació.

Què s'ha anunciat

El PSOE planteja incorporar al Codi Civil una figura que reconegui relacions d'amistat i cures entre persones que no siguin parella ni tinguin parentiu. La proposta forma part dels seus compromisos per a les eleccions generals del 29 de novembre, però aquest compromís no equival a la presentació d'un text legal davant el Congrés. (Demócrata, 15 de novembre).

La denominació també ha aparegut com a «unitat d'amistat», amb referències a possibles efectes administratius similars als del matrimoni. Tanmateix, l'anunci no concreta una equiparació completa ni els drets específics que reconeixeria. (Demócrata, anunci electoral).

Quina és la seva situació parlamentària exacta

La informació disponible permet separar els principals fites del procediment:

• Presentació: no s'ha localitzat una iniciativa legislativa registrada que estableixi aquesta figura.
• Admissió a tràmit: no consta una decisió de la Mesa del Congrés que doni inici al seu recorregut parlamentari.
• Debat inicial: no consta una presa en consideració, és a dir, una votació per decidir si el Congrés comença a tramitar una proposició de llei.
• Esmenes i comissió: no consta un termini per proposar canvis, una ponència que estudiï l'articulat o un dictamen de comissió.
• Senat i aprovació: no consta la seva remissió a la Cambra Alta ni una aprovació definitiva.

Per tant, no existeix un calendari parlamentari d'aprovació ni una data d'entrada en vigor. Tampoc es tracta d'una figura estatal que es pugui sol·licitar actualment: l'explicació publicada sobre la proposta la situa expressament en el terreny de la promesa electoral. (Demócrata, situació i abast).

Què hauria d'ocórrer per avançar

El següent pas seria elaborar un text articulat i promoure'l per una via legislativa. Podria presentar-se com a projecte de llei del Govern o com a proposició de llei parlamentària. No consta que s'hagi formalitzat cap d'aquestes vies per a la unió d'amistat.

A partir de la seva presentació, el text hauria de superar els tràmits corresponents al Congrés i Senat. Només després de la seva aprovació i publicació, i conforme a la data que establís la pròpia norma, podrien aplicar-se els drets i obligacions que finalment inclogués.

Què segueix sense concretar-se

L'anunci del PSOE deixa pendents els requisits de constitució, l'exigència o no de convivència, el nombre d'integrants, l'acreditació de les cures i la forma d'extingir la unió. També falta definir les seves obligacions recíproques i l'abast dels seus efectes laborals, fiscals, patrimonials o sobre prestacions; per això, no cal atribuir-li automàticament drets d'herència o pensió de viduïtat. (Demócrata, qüestions pendents).

En conclusió, el seu estat és previ a l'inici del procediment legislatiu. El fita que permetria parlar de tramitació parlamentària seria la presentació formal d'una iniciativa, no l'anunci electoral.

Pedro Sánchez és secretari general del PSOE, càrrec que va ocupar entre 2014 i 2016 i va recuperar el 2017, i president del Govern des de juny de 2018. Per entendre les seves competències convé separar ambdues responsabilitats: una correspon a la direcció d'un partit; l'altra, a la direcció de l'Executiu espanyol.

Les seves competències com a líder del PSOE

La Secretaria General concentra la direcció política i la representació pública del partit, però no constitueix un poder independent dels seus òrgans col·lectius. Les seves principals responsabilitats s'articulen en aquests àmbits:

• Orientació política: dirigir les prioritats, el discurs i l'estratègia general del PSOE dins de les decisions adoptades per l'organització.
• Coordinació interna: conduir la feina de la Comissió Executiva Federal, l'equip de direcció quotidiana, i coordinar l'actuació amb les federacions territorials.
• Representació: actuar com a principal interlocutor del partit davant altres formacions, institucions i ciutadania.
• Estrategia electoral i parlamentària: impulsar campanyes, orientar l'acció institucional socialista i encapçalar negociacions per assolir acords polítics.

Aquestes funcions s'exerceixen dins del marc del Congrés Federal i del Comitè Federal: Sánchez no substitueix per si sol les decisions d'aquests òrgans. La preparació de candidatures mostra aquesta relació entre direcció federal i estructures territorials (Demócrata, candidatures socialistes).

El seu recorregut polític

• 1993-2013: formació de la seva carrera. Es va afiliar al PSOE el 1993, va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid entre 2004 i 2009 i diputat per Madrid entre 2009 i 2011; va tornar al Congrés el 2013 (biografia de La Moncloa).
• 2014: accés al lideratge. Va guanyar la consulta a la militància del 13 de juliol i va ser proclamat secretari general en el congrés extraordinari d'aquell mes, succeint Alfredo Pérez Rubalcaba (Demócrata, trajectòria electoral).
• 2015-2016: primeres eleccions generals. Com a candidat va obtenir 90 diputats al desembre de 2015 i 85 al juny de 2016; el PSOE va quedar segon en ambdues convocatòries, sense que Sánchez aconseguís la investidura (Demócrata, resultats electorals).
• 2016-2017: dimissió i retorn. Va deixar la Secretaria General a l'octubre de 2016, durant el conflicte intern sobre la posició davant la investidura de Mariano Rajoy; va recuperar el lideratge al maig de 2017, en imposar-se a Susana Díaz i Patxi López en les primàries (Britannica, trajectòria política).
• 2018: arribada al Govern. Va accedir a la Presidència mitjançant la moció de censura contra Rajoy aprovada l'1 de juny, no mitjançant unes eleccions generals celebrades aquell any (La Moncloa, juny de 2018).
• 2019-2020: victòries i coalició. El PSOE va quedar primer en les dues eleccions de 2019, amb 123 i 120 escons; després de la segona convocatòria, Sánchez va formar al gener de 2020 un Govern de coalició amb Unidas Podemos (Demócrata, recorregut a Moncloa).
• 2023: nova investidura. El PSOE va obtenir 121 diputats i va quedar darrere del PP, però Sánchez va aconseguir suports per continuar i formar una coalició amb Sumar (Demócrata, trajectòria presidencial).

Què correspon al president del Govern

Com a president dirigeix l'acció de l'Executiu, coordina els ministres, proposa els seus nomenaments i cessaments i presideix el Consell de Ministres. Aquestes facultats institucionals no procedeixen del seu lideratge socialista: ser secretari general no permet, per si sol, adoptar decisions del Govern. El seu nomenament presidencial de novembre de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat.

Per accedir als avals ICO per a joves destinats a comprar el primer habitatge, cal complir els requisits personals i econòmics del programa i formalitzar un préstec hipotecari amb una entitat financera. És important aplicar les modificacions de 2026: el termini s'ha ampliat fins al 31 de desembre de 2027 i el límit d'ingressos ja no s'ha d'explicar únicament mitjançant les xifres inicials del programa.

1. Edat i finalitat de la compra

L'article 191 del Reial Decret-llei 5/2023 estableix que poden accedir els joves de fins a 35 anys que formalitzin una hipoteca per adquirir el seu primer habitatge, destinat a residència habitual i permanent. Per tant, la cobertura no està concebuda per comprar una segona residència o un habitatge d'inversió.

L'addenda publicada al juliol de 2026 precisa com es comprova l'edat:

• No es poden haver complert 36 anys el dia de la signatura del préstec hipotecari.
• Si compren dos joves, ambdós han de complir aquest requisit. No n'hi ha prou que ho compleixi un ni amb haver presentat la sol·licitud abans de l'aniversari.

2. Ingressos i patrimoni

La regulació modificada disposa que els ingressos del jove no poden superar el límit establert per la Comissió de Seguiment del conveni. Si compren dos joves, els seus ingressos conjunts no poden superar la suma dels límits corresponents a cadascun.

L'addenda introdueix una regla decisiva: aquesta Comissió no pot fixar un límit individual superior a 7,5 vegades l'IPREM, l'indicador públic utilitzat com a referència per a determinades ajudes. Pot modular-lo fins a aquest màxim segons els preus mitjans de l'entorn.

Convé distingir ambdues coses: 7,5 vegades l'IPREM és el sostre permès a la Comissió, no necessàriament el llindar efectiu aplicable a qualsevol sol·licitud. En les fonts consultades no consta l'acord que concreti aquest límit, per la qual cosa no correspon convertir automàticament aquest màxim en una xifra d'ingressos admissible.

A més, l'addenda fixa un límit de patrimoni net de 150.000 euros per sol·licitant. Els adquirents han de signar una declaració responsable conforme al model previst en el conveni.

3. Hipoteca, termini i abast de l'aval

L'accés exigeix formalitzar una operació de préstec hipotecari amb una entitat financera. La data límit vigent per formalitzar-la és el 31 de desembre de 2027, segons la primera estipulació de l'addenda de 2026.

L'aval proporciona una cobertura parcial de l'Estat a la financiació: no és una entrega de diners al comprador ni elimina la seva obligació de retornar la hipoteca. L'article 191 preveu expressament la recuperació dels imports impagats, fins i tot quan s'executi la garantia estatal.

4. Diferència respecte al programa per a famílies

Existeix una via diferent per a famílies amb menors a càrrec. L'addenda contempla incrementar el límit d'ingressos en 0,3 vegades l'IPREM per cada menor i permet un increment del 70 % per a famílies monoparentals. No es considera menor qui ja hagi complert 18 anys quan es signi el préstec. Aquestes regles no s'han de traslladar sense més al programa de joves sense menors.

En definitiva, els requisits comprovats són l'edat, la compra de primer habitatge habitual, els límits econòmics, la declaració responsable i la formalització hipotecària dins de termini. En els textos consultats no consten les condicions completes sobre residència prèvia, excepcions per titularitat d'un altre habitatge, preu màxim territorial, percentatge avalat o compatibilitat amb altres ajudes; no seria correcte presentar-les com a verificades.