Vox clama contra la immigració a les Canàries: «Canàries per als canaris i Espanya per als espanyols»

El dirigent de Vox denuncia l’abandonament polític de l’arxipèlag i carrega contra els qui reivindiquen la defensa exclusiva dels interessos canaris

fotonoticia 20261114213829 1920

fotonoticia 20261114213829 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Amb el crit de "Canàries per als canaris i Espanya per als espanyols", Vox ha tornat a situar la immigració al centre del seu discurs electoral durant un acte celebrat a l’arxipèlag, on ha denunciat el que qualifica d’«invasió migratòria» i ha reivindicat la identitat espanyola de les illes davant els partits que defensen una agenda política específicament canària.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat de tramitació de les principals iniciatives migratòries al Congrés dels Diputats?

A 16 de novembre de 2026, la clau és distingir les iniciatives que van quedar pendents en acabar la legislatura, les ja rebutjades i les reformes que continuen preparant-se al Govern. Els projectes sobre menors migrants i mesures per a Ceuta van caducar el 6 d'octubre; no s'han de presentar com a lleis que continuen avançant en comissió.

Principals iniciatives legislatives
  • Delegació de competències migratòries a Catalunya. La nova proposició de llei orgànica de Junts, 122/000299, va recuperar a l'agost de 2026 la proposta anterior, rebutjada al setembre de 2025. Va ser admesa a tràmit, però no consta que superés la presa en consideració, és a dir, la decisió del Ple de començar a debatre-la. La seva tramitació pendent va caducar amb la dissolució; no es va produir la delegació de competències. (Demócrata, 26 d'agost).
  • Rebuig a frontera a Ceuta i Melilla. La proposició del PP, 122/000298, pretenia modificar la disposició addicional desena de la Llei d'Estrangeria per estendre aquest règim a les entrades marítimes. Es va admetre i publicar, sense que consti la seva aprovació final; va caducar amb la dissolució. Va existir també una iniciativa paral·lela al Senat, que no s'ha de confondre amb la presentada directament al Congrés. (Text publicat).
  • Regularització extraordinària. La iniciativa legislativa popular 120/000004 té un tractament diferent: no caduca per la dissolució. Per tant, pot continuar en la següent legislatura. La documentació consultada no permet concretar un últim avanç parlamentari posterior, i la seva publicació no equival a una regularització aprovada. (Proposició de llei).
  • Asil a ambaixades i consolats. La proposició de Sumar, 122/000049, havia estat admesa i esperava la presa en consideració. En seguir pendent, va caducar amb la dissolució sense convertir-se en llei. Buscava facilitar l'accés a sol·licituds de protecció internacional des de representacions espanyoles a l'exterior. (Publicació parlamentària).
  • Nacionalitat per a persones sahrauís. Havia superat el primer debat al febrer de 2025 i constituït la seva ponència —el grup encarregat d'estudiar les esmenes— a l'abril de 2026. No consta la seva aprovació definitiva abans de la dissolució, per la qual cosa va caducar. (Situació de la ponència).
Projectes caducats i propostes rebutjades

El projecte sobre contingències migratòries i menors no acompanyats, 121/000055, i el de suport a Ceuta, 121/000114, van caducar el 6 d'octubre. Això afecta el seu recorregut com a projectes de llei, no equival a derogar els decrets llei dels quals procedien. El segon havia estat convalidat al setembre. (Acord sobre Ceuta).

També van quedar tancades per rebuig la proposta de Vox per restringir l'arrelament, debatuda al setembre de 2025, i la de Sumar per millorar les cites d'asil, desestimada el 21 d'abril de 2026. No són iniciatives pendents. (Rebuig sobre arrelament; Acord sobre cites).

Reformes encara fora del Congrés

La nova Llei d'Asil i la reforma orgànica d'Estrangeria van ser aprovades com a anteprojectes el 25 d'agost de 2026 per adaptar Espanya al Pacte Europeu de Migració i Asil. No consta la seva entrada posterior com a projectes al Congrés: seguien necessitant informes i una nova aprovació del Consell de Ministres. Aquesta preparació governamental no caduca per la dissolució parlamentària. (Situació d'ambdues reformes).

Quines són les competències del president de Vox dins del partit i al Congrés?

El president de Vox, Santiago Abascal, té àmplies competències de direcció i representació dins del partit. Al Congrés, en canvi, la presidència de Vox no li concedeix per si sola poders parlamentaris especials: les seves facultats procedeixen de la seva condició de diputat i dels càrrecs que exerceixi a la Cambra. Convé separar, per tant, el lideratge del partit, l'organització del grup parlamentari i les atribucions institucionals.

Dins de Vox: direcció política i representació

Els estatuts de Vox situen el president al capdavant de la direcció i coordinació superior de l'acció del partit. Les seves principals competències comprenen:

  • Representar Vox davant autoritats, institucions, entitats, tribunals i particulars, així com en les seves relacions internacionals, sense perjudici de les delegacions corresponents.
  • Presidir el Comitè Executiu Nacional i els altres òrgans interns dels quals formi part, convocant-los quan correspongui conforme als estatuts.
  • Executar els acords dels òrgans de direcció i adoptar les mesures necessàries per portar-los a la pràctica.
  • Dictar ordres i instruccions internes per al funcionament de l'organització i coordinar la seva acció política.
  • Proposar decisions organitzatives al Comitè Executiu Nacional, inclosos determinats nomenaments i la creació, modificació o dissolució d'òrgans interns.
  • Dirigir la relació amb la Fundació Disenso i designar el representant electoral general.

Aquestes atribucions no converteixen la presidència en un poder il·limitat. El Comitè Executiu Nacional és l'òrgan col·legiat que governa ordinàriament el partit entre assemblees generals i adopta decisions pròpies. Per tant, cal distingir el que el president pot decidir directament d'allò que ha de proposar al comitè o sotmetre a la seva aprovació.

La documentació estatutària també contempla una facultat extraordinària davant crisi o conflictes: assumir temporalment competències d'òrgans col·legiats, excepte les del propi Comitè Executiu Nacional, amb les condicions de justificació i ratificació previstes. Així mateix, permet delegar funcions en vicepresidents prèvia aprovació del comitè. Aquestes regles apareixen en el text estatutari publicat per Vox.

Al Congrés: facultats parlamentàries, no partidàries

Abascal va ser elegit diputat per Madrid a la XV Legislatura. La informació oficial del Congrés acredita la seva integració al Grup Parlamentari Vox i la seva pertinença a la Diputació Permanent des del 21 de novembre de 2023.

En el funcionament ordinari de la Cambra, les facultats pròpies d'un diputat inclouen:

  • Participar en debats i votacions sobre lleis i altres decisions parlamentàries.
  • Exercir el control al Govern, mitjançant preguntes i altres instruments, amb els requisits i canals parlamentaris corresponents.
  • Promoure iniciatives i sol·licitar informació, distingint les actuacions individuals d'aquelles que requereixen la intervenció del grup o de diversos diputats.

La presidència del partit no equival a la portaveu del grup. Vox va presentar Abascal com a president del seu grup parlamentari en una comunicació de 2023, però aquesta denominació no acredita que sigui el seu portaveu titular ni li atribueix automàticament les funcions d'aquest.

En l'actual context electoral, resulta especialment rellevant la seva condició de vocal de la Diputació Permanent, l'òrgan que manté la continuïtat parlamentària quan el Congrés està dissolt. Participa en les seves decisions com a membre, però no la presideix ni disposa individualment de les seves competències.

En definitiva: dins de Vox dirigeix i representa el partit; al Congrés actua conforme a les regles de la Cambra. La seva influència política no s'ha de confondre amb una competència jurídica addicional.

Quins resultats va obtenir Vox a Canàries en les últimes eleccions autonòmiques i generals?

Vox va obtenir 4 escons al Parlament de Canàries a les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023 i 1 diputat al Congrés per Canàries a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. Aquestes són les últimes convocatòries celebrades d'ambdós tipus a data de 16 de novembre de 2026: les generals previstes per al 29 de novembre encara no han tingut lloc.

Eleccions autonòmiques: 28 de maig de 2023

A les eleccions al Parlament de Canàries, el resultat de Vox va ser de 71.887 vots, un 7,68 % i quatre escons, segons els resultats de la JEC. És important distingir el total de representants del repartiment territorial, perquè els seus quatre diputats no van procedir d'una única circumscripció.

La distribució dels escons obtinguts per Vox va ser la següent:

  • Gran Canària: dos diputats per la circumscripció insular.
  • Tenerife: un diputat per la circumscripció insular.
  • Circumscripció autonòmica: un diputat addicional.
  • Resta de circumscripcions insulars: cap escó.

Per tant, els quatre representants es desglossen en tres elegits per circumscripcions insulars i un per l'autonòmica. Aquesta distinció evita atribuir tots els seus escons a les dues illes on va obtenir representació insular. El resultat i el seu repartiment es poden consultar en la documentació de la Junta Electoral Central.

Eleccions generals: 23 de juliol de 2023

A les eleccions generals, prenent com a referència el Congrés dels Diputats, Vox va reunir en el conjunt de Canàries 76.982 vots, el 7,63 % i un escó. Són els resultats recollits en el desglossament de Público i en el repàs de Canarias7 a les generals.

Aquest diputat va correspondre a Las Palmas. A la província de Santa Cruz de Tenerife, Vox no va aconseguir cap escó. Així, la representació del partit al Congrés per l'arxipèlag va quedar concentrada en una de les dues circumscripcions provincials, segons l'esmentat balanç de Canarias7.

La referència a les generals es refereix aquí al Congrés, no al Senat. Tampoc s'ha de confondre el total canari amb una circumscripció electoral única: en aquest cas, el resultat de l'arxipèlag reuneix els vots de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife, mentre que els escons s'adjudiquen per separat a cada província.

Com comparar ambdós resultats

La comparació més directa és que Vox va aconseguir quatre representants autonòmics i un representant al Congrés per Canàries. No obstant això, no seria correcte descriure aquesta diferència com una pèrdua de tres escons: es tracta d'eleccions a institucions diferents i amb circumscripcions diferents.

Amb les xifres anteriors, Vox va rebre 5.095 vots més a les generals que a les autonòmiques. Tanmateix, el percentatge indicat va ser lleugerament inferior: va passar del 7,68 % al 7,63 %, una diferència de 0,05 punts percentuals. Més vots no impliquen necessàriament un percentatge més gran quan canvia el total de vots sobre el qual es calcula.

En definitiva, per recordar el resultat sense barrejar convocatòries: autonòmiques de maig de 2023, quatre escons; generals de juliol de 2023, un diputat per Las Palmas. Les xifres descriuen el suport electoral en cada convocatòria, però no permeten per si soles identificar traspassos individuals de votants entre una elecció i una altra.