Alicia del Río (Sindicato de Inquilinas): "Tant de bo no hi hagi feixistes al Congrés, però podem retorçar el braç dels llogaters"

PREGUNTA: Quina valoració feu de l’acampada que ha finalitzat recentment a Sol?

RESPOSTA: Ha estat la constatació d’aquest nou cicle, un punt de no retorn real. El que va passar amb la Maricarmen, tot el que ha despertat, ha estat un espai increïble de contrapoder i de visibilització. Molta gent que no estava organitzada s’ha trobat i ha descobert el moviment per l’habitatge, les organitzacions de base i també que el pas següent era la vaga general.

"Han desallotjat l’acampada, però no es pot desallotjar tot el que hem après i tot el que ha canviat el país"

Que hagi acabat desallotjada amb violència policial és terrible i cal condemnar-ho. El que és important és que no es pot desallotjar el que ha passat. Tot el que hem après aquest mes, tot el que ha canviat el nostre país aquest mes és 'indesallotjable'. En cada comitè de barri o de vaga que hi ha ara hi viu l’esperit de l’acampada. I el que també ens hem de preguntar és què farà Madrid per resoldre el greu problema que té, ja no només d’habitatge sinó del barraquisme sense llar. Hi havia força persones sense llar, que són les que han estat desallotjades a la nit i amb una violència terrible. Què farem per resoldre aquest problema que hi ha a la ciutat de Madrid?

P: Què és el que ha canviat aquest país en aquest mes i una mica més?

R: Que no cal estar esperant que el Govern progressista de torn faci alguna cosa o que hi hagi unes urnes en què ficar-hi una papereta. Naturalment és important qui està a les institucions, però aquesta batalla no es guanyarà allà. Els decrets llei es van portar al Consell de Ministres pel poder popular. Vam aconseguir que hi hagués contractes indefinits, que semblava impensable. I com els han tombat? Doncs perquè la patronal ha estat fent trucades fins a l’últim minut.

El següent és aturar la producció, fer dany econòmic a les patronals, posar sobre la taula que som capaços d’aturar-ho tot. Així és com podem conquerir els drets. No hi haurà aquesta conquesta sense una batalla molt dura. Hem après que és possible donar aquesta batalla i que hem de continuar escalant.

P: És una convocatòria de vaga general atípica, per l’habitatge, tot i que s’hi barregin altres reivindicacions laborals. Quins objectius us marqueu?

R: És molt atípica, molt singular, és històrica. Per la unitat que hem aconseguit amb tot el sindicalisme laboral, des dels sobiranistes als més combatius i als majoritaris, però també per anar a l’ofensiva.

"La vaga no és, en si mateixa, una finalitat; això és l'obertura d un cicle en què les vagues seran essencials"

No ens estem defensant de l últim retall lesiu, sinó que anem a conquerir drets. L ha impulsat els sindicats de llogateres, però avui dia pertany a la majoria social. Té un objectiu molt clar: inaugurar aquest nou cicle de lluites socials des de baix.

NOVA REGULACIÓ DE PREUS

P: Quin és el programa de reivindicacions?

R: Una de les mesures clau és la baixada dels lloguers. No pot ser que el preu sigui absolutament lliure, que ningú es pugui comprar un habitatge, que ningú pugui pagar el lloguer, que se ns vagi la meitat del sou en una habitació per allò que abans valia tot un pis.

P: Ara existeix una regulació de preus. Proposen aplicar-la a totes les comunitats?

R: No és suficient. L índex de la Llei d Habitatge, que va néixer mort, arriba el 2024 quan els preus pugen des del 2014. És un índex els preus del qual ens deixen empobrides. Hem de generar un índex nou perquè no ens deixem més del 30% del sou en el lloguer. I, és clar, que no es deixi a les comunitats autònomes fer el que els vingui de gust.

"

Per descomptat és important qui és a les institucions, però aquesta batalla no es guanyarà allà

"

A més, ha de ser per a tot tipus de propietaris. A ningú li semblaria normal que si la teva empresa és petita et paguin menys que l SMI o tinguis menys vacances, perquè els drets laborals són iguals per a totes les persones treballadores. Els drets dels llogaters han de ser iguals per a totes les persones llogateres, sigui el teu propietari Blackstone o Manolita Pérez.

CONTRACTES INDEFINITS

Una altra mesura que hem posat sobre la taula són els contractes indefinits. Com pot ser que seguim pagant i que el nostre propietari ens pugui dir 'a fora, se t ha acabat el contracte'? Si tu fas el teu paper, que és pagar i ser un llogater normal, com fem la majoria social d aquest país, no pot ser que ens puguin fer fora al carrer. Això té conseqüències molt greus per a la salut de les persones, per a l educació dels nens, per a l arrelament…

"Hi ha molta gent treballadora que ha comprat idees del feixisme per dir-li que el PIB anava fenomenal mentre la gent vivia desnonaments i perdia capacitat adquisitiva"

És una mesura que no hauria estat possible sense l’acampada de Sol i sense aquestes mobilitzacions massives. Com pot ser que el Partit Popular s’oposi a una mesura tan bàsica? I si el PSOE no té al darrere un sindicat i un poder popular tampoc no vol que surti.

LES CASES SÓN PER VIURE

Ara mateix hi ha un munt de cases en usos antisocials. Com pot ser que, en una crisi d’habitatge sense precedents, amb gent sense llar, gent vivint en naus, en trasters, famílies senceres en una habitació i mentrestant hi ha cases que estan buides, o hi ha pisos turístics il·legals, o qualsevol ús antisocial. Això podria acabar d’un dia per l’altre amb uns impostos ben forts i, si no funcionen, que s’amenaça amb expropiar. Imagina que hi ha una pandèmia i que algú tanqui un hospital i hi ha gent morint al carrer. L’habitatge ha de ser perquè la gent visqui.

Passa el mateix amb les compres. Ara mateix una família normal d’aquest país no pot comprar un habitatge perquè el preu està disparat i està competint amb un inversor. La majoria de les cases se les compren sense hipoteca. Les cases que es comprin en aquest país han de ser per viure perquè, si no, el mercat serà dominat per aquesta demanda especulativa que no para de créixer. Cal eliminar la demanda especulativa i protegir la demanda residencial.

PARC PÚBLIC D’HABITATGE

P: Creuen necessari augmentar l’oferta amb la construcció de més cases?

R: Cal construir cases, però si es fa malament podem empitjorar la situació. Hi ha discursos molt interessats perquè es faran d’or les constructores de sempre i s’emportaran comissions els de sempre. Cal construir amb constructores públiques que garanteixin que els habitatges siguin públics i posats en lloguer social, en cessió d’ús o nous models d’habitatge que garanteixin l’estabilitat. El PP vol construir un milió d’habitatges. Però si no abaixem els contractes, fem contractes indefinits, prohibim la demanda especulativa i construïm de manera pública… Per a qui seran? Se les comprarà els inversors.

Tampoc podem esperar quatre anys a la construcció. Es construirà on calgui, però primer s’ha de recuperar tot l’habitatge que era públic i protegit que acaba a mans de fons voltors. Hi ha formats d’expropiació total, expropiació d’ús o d’intervenció pel tanteig i el retracte quan hi ha compravendes especulatives. Tot això es pot fer i el Govern no ha estat valent. A l’abril 5.000 habitatges que venen de les promocions que (l’exalcaldessa de Madrid) Ana Botella va regalar a Blackstone han passat a Brookfield a l’abril. Un Govern que està posicionat amb el dret a l’habitatge intervé en aquesta compra i ho recupera. Tanmateix, es van posicionar amb el lloguer especulatiu.

LA LLUITA CONTRA ELS FONS

P: Què podria haver fet el Govern?

R: Intervenir i comprar-les com a mínim al mateix preu amb el tanteig i el retracte. També podríem parlar d’expropiació per interès públic. Hi havia 5.000 famílies en risc, i que segueixen en risc, qui defensa aquestes famílies que estan organitzades en el sindicat de llogateres de Madrid? Elles mateixes elles mateixes amb el sindicat, l’única garantia que tenen ara 5.000 famílies que van ser adjudicatàries d’habitatges públics i d’habitatges de protecció,

"

Si no fem contractes indefinits i prohibim la compra especulativa… qui es comprarà l’habitatge que es construeixi? Se’l compraran els inversors"

La seva única garantia ara, després de ser adjudicatàries d’habitatges públics i de protecció, és que estan afiliades al sindicat de llogateres i que estan lluitant i desobeint l’ordre de sortida de Brookfield. Al principi deien que la pròrroga (dels contractes) no els servia. Ara estan callats, però continuen intentant desallotjar la gent.

P: S’han convertit en el que molts partits ara anomenarien 'ocupants de lloguer'.

R: Aquest terme es va fer perquè la nostra estratègia sindical de desobediència 'Ens quedem' ha estat molt exitosa. Se t’acaba el contracte i te’n volen fer fora. Però per què? Per especular o posar-te un augment de cent o dos-cents euros que tampoc no pots assumir? O de tres-cents. La llei és injusta, està feta només per especular i el dret a l’habitatge està per davant.

La estratègia és seguir pagant, seguir a les cases i iniciar una pressió per negociar. I ens ha donat victòries molt significatives, com la primera negociació col·lectiva de llogateres el 2021 contra Blackstone. I vuitanta famílies que van ser pioneres en aquesta desobediència davant pujades abusives del lloguer en acabar el contracte el van renovar sense pujades.

El terme 'inquiocupa' intenta estigmatitzar aquestes persones, que són herois, que són valentes que estan defensant el dret a l’habitatge i s’han hagut d’enfrontar a discursos d’odi molt forts com si fossin uns delinqüents.

LA PREPARACIÓ DE LA VAGA

P: Fa 14 anys que Espanya no viu una vaga general convocada pels sindicats majoritaris. Com està sent la preparació de la vaga? Els preocupa un seguiment menor del que s’esperava?

R: No, per a nosaltres està sent històric. Hem aconseguit que s’hi sumin tots els actors que volíem, des del sindicalisme sobiranista, que també és històric fer això el mateix dia que a la resta de l’Estat, els sindicats de classe i combatius. Cada actor té estratègies diferents i models diferents de sindicalisme, però ens hem posat d’acord tots amb molt d’esforç. La vaga no ens pertany a cap d’aquests actors. Ningú se la pot apropiar. És una vaga popular, una vaga massiva, és laboral, és social i són les reivindicacions dels sindicats de llogateres que representem el llogaterat ara mateix en aquest país.

"

El PSOE té unes aliances molt fortes amb el lobby llogater i Podem i Sumar han estat corresponsables"

El assenyalament és per a tots els governs, cadascun amb la seva responsabilitat: des dels que han emparat el Govern progressista fins als que ara són a l’oposició. Tots tenen responsabilitat, o cadascun en el nivell de govern que té. També la tenen la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid

Evidentment, la vaga no és en si mateixa un fi. Això és l’obertura d’un cicle en què les vagues seran essencials, els sindicats de base, el teixit als barris, aquesta aliança que estem tenint… Estem sortint a enganxar cartells amb el moviment en defensa de la sanitat que hi són tots els dies lluitant, amb el moviment feminista que va canviar la història d’aquest país amb les seves vagues, amb els vaguistes de l’educació, amb el moviment per Palestina…

Això ja és una victòria perquè això transcendirà la vaga de l’11 de novembre. Quedarà aquest pou per afrontar el que vingui. Governi qui governi, cal seguir conquerint el dret a l’habitatge. I aquestes estructures que s’han creat per sostenir la vaga són la major la major victòria. Aquest nou cicle serà de lluites des del carrer.

P: Què li diria a una persona amb una posició més precària o que té problemes a la feina, o pors, o dubtes, o fins i tot que no pot fer la vaga perquè presta un servei essencial?

R: El primer i més important és informar-se, perquè en aquest país hi ha un esborrament dels drets sindicals i laborals que espanta. Pot adreçar-se al sindicat laboral que tingui a la feina, anar a la pàgina web que hem fet de huelgaporlavivienda.org, adreçar-se al comitè de vaga del seu barri… Que vagi allà on li quedi millor per preguntar. Hi ha molta gent a qui se li trauran les pors.

Després és cert que hi ha gent que no es pot permetre fer la vaga perquè està sense papers, perquè està en una situació molt precària… i parlo de feines molt informals, perquè acomiadar per una vaga és il·legal. Que ningú se senti culpable per tenir una situació tan precària que no li permeti fer el dret de vaga. Tots formem part de la mateixa lluita.

També recordar que hi ha una vaga de consum que és molt important, així que poden participar amb aquesta vaga i, és clar, poden participar des del comitè de vaga del seu barri o des d’on aquestes persones vulguin. Simplement parlar de la vaga ja és estar treballant per la vaga.

BALANÇ DE LEGISLATURA I CAP AL 29N

P: Què esperen a partir de les eleccions del 29N?

R: El nostre pla va més enllà de calendaris electorals perquè és un pla sindical, de poder popular que segueix en marxa governi qui governi. És cert que hi ha un temor, compartit amb molts actors d’aquesta societat, que puguin arribar feixistes al Govern perquè això suposarà un retrocés de drets brutal. Estaran en perill totes les nostres companyes migrants i racialitzades, les nostres companyes trans… Per anar a parar a un desnonament ara ja et multen i potser acabem al calabós, dones.

Combatem el feixisme a cara o creu. Nosaltres diem que cal parlar amb la gent, perquè hi ha molta gent treballadora que ha comprat les idees del feixisme per un error molt greu del Govern progressista, que és dir-li a la gent que les coses van bé quan no anaven bé. Que el PIB va fenomenal, que els salaris pugen i que érem una economia potentíssima mentre la gent viu desnonaments, perd poder adquisitiu, drets laborals, deteriorament dels serveis públics…

"El PSOE ens ha deixat venuts a Madrid sense Llei d’Habitatge per una campanya partidista"

Hi ha molta gent que, essent treballadors precaritzats, han elegit un error terrible que pensar que la culpa la tenen les persones migrants, o els joves o els pensionistes. Això ho hem de combatre als carrers i fer veure a aquella persona que el nostre enemic està a dalt, no és el teu veí àrab que viu pitjor que tu i paga més lloguer que tu i té menys drets que tu. L’enemic és als que acaparen l’habitatge o als que pugen el preu de la cistella de la compra i als que ens volen retallar les baixes laborals, com diu la dreta.

P: El Govern ha justificat moltes vegades durant aquesta legislatura no arribar prou lluny per l’aritmètica parlamentària. Quina valoració feu d’això?

R: Quan governes un país ets responsable de la situació que s’està donant. No serveixen excuses d’aritmètiques parlamentàries. Si no, doncs que es convoquin eleccions. Hem hagut d’enderrocar un govern per un desnonament. Al PSOE li encanta jugar a dues bandes, dir que està pel dret a l’habitatge mentre recordem el que va dir (José Luis) Ábalos (exministre de Foment i responsable aleshores d’Habitatge), que l’habitatge era un bé de mercat. La patronal immobiliària la ha presidit Joan Clos, exalcalde de Barcelona, i avui ho fa Helena Beunza, exsecretària general d’Habitatge. El PSOE té unes aliances molt fortes amb el lobby arrendatari, és un partit arrendatari des del 'Decreto Boyer' que va treure els contractes indefinits fins a la Llei d’Habitatge amb un forat terrible per a l’especulació: ja no només que no s’aplicés en determinades comunitats, que el poble de Madrid estem molt enfadat perquè ens deixin així de venuts per una campanya partidista, sinó que es deixa el frau dels contractes de temporada i dels contractes d’habitació.

Això ho ha fet el PSOE i d’això també en té corresponsabilitat Sumar i Podemos quan va estar als governs. Tu ets responsable de les mesures que surten quan ets Govern i, si no t’agraden, hauràs de fer més soroll o hauràs d’utilitzar el teu càrrec i posar-lo a disposició de la lluita. No facis excuses que no ens serveixen per a res i que, de fet, són el que dona ales perquè el feixisme pugui créixer.

P: Què faran en aquesta campanya?

R: Representem un missatge molt contraintuïtiu i molt contrihegemònic: creiem que votar no és suficient. El nostre missatge en campanya electoral és recalcar que el poder popular és el poder que pot arrencar una conquesta com el dret a l’habitatge, i això s’organitza als carrers i en totes les organitzacions que ara estan adquirint el sindicalisme de base. Vagin a votar, votin. Ojalà no hi hagi feixistes al nostre Congrés, però la feina veritable és assenyalar que podem torçar el braç als llogaters com l’hi torcem i podem arribar a conquerir el dret a l’habitatge com s’ha conquerit la jornada laboral de vuit hores.