Kilian Sánchez (PSOE): «El nostre compromís és establir la gestió directa com a modalitat preferent en la sanitat pública»

El secretari de Sanitat socialista defensa consolidar una finançament del 7% del PIB, fixar terminis màxims per a les llistes d’espera i garantir cites a Atenció Primària en 48 hores. Reclama una nova Llei del Medicament i aposta per millorar les condicions laborals dels professionals.

WhatsApp Image 2026 11 17 at 16.18.34

WhatsApp Image 2026 11 17 at 16.18.34

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

9 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Pregunta - Quin balanç fa de la legislatura?

Resposta - El PSOE reivindica el reforç de la sanitat pública durant els últims quatre anys, amb noves inversions, ampliació de les prestacions, augment de places de formació sanitària especialitzada i avenços legislatius com la Llei ELA o l’ampliació dels cribratges neonatals. 

El Ministeri de Sanitat ha complert moltes de les línies generals que va establir per al seu departament a l’inici d’aquesta legislatura. Destacaria la consolidació de la cobertura universal, la reforma del copagament farmacèutic, l’aprovació de l’Agència Estatal de Salut Pública i el Pla VEO. També destacaria, les mesures que s’han pres en relació amb l’atenció de la salut mental, com la creació del Comissionat o l’aprovació en el CISNS del primer Pla d’acció per a la prevenció del suïcidi, una qüestió molt demanada, i que ha donat continuïtat a l’estratègia que actualitzem el 2021 i al Pla d’Acció de Salut Mental.

A això, s’hi uneix el treball que hem fet a les Corts Generals amb la majoria dels grups parlamentaris, tant a la Subcomissió com a la Ponència d’estudi de la qual he format part, situant la salut mental com una prioritat clara en l’agenda política.

A més, assenyalaria altres mesures rellevants, com l’aprovació de l’Estratègia de la Indústria Farmacèutica, l’actualització del Pla de Teràpies Avançades, el Reial decret pel qual es regula l’avaluació de tecnologies sanitàries, o la modificació del Reial decret sobre autorització de centres sanitaris, per garantir que siguin professionals amb la titulació oficial i les competències adequades, per exemple, en l’àmbit de la cirurgia estètica.

El gran repte al qual ens enfrontem en aquest moment en el sistema públic és la necessitat de reduir les llistes d’espera. D’aquí la importància de comptar amb un nou reial decret, com el que ha treballat el Govern, que millori la transparència en la informació i estableixi un marc comú de garanties i terminis màxims a tot el SNS.

En aquests anys l’agenda del Govern ha estat molt intensa, especialment en l’àmbit legislatiu, amb reformes de gran abast que actualitzen marcs normatius amb més de 20 anys, i que han requerit diàleg amb sindicats, col·legis professionals, associacions de pacients, etc.

P - Quines reformes han quedat pendents?

R - Moltes i importants, a causa de l’avançament electoral, i després del clam social sobre l’habitatge i el rebuig del PP als decrets llei. Entre elles, dues proposicions de llei del nostre grup parlamentari: una que modificava la regulació sobre la crioconservació d’ovòcits i una altra relativa al reconeixement com a professió sanitària de la professió de biòleg i de treballador social. Totes dues ja s’havien pres en consideració amb un ampli consens. També hi havia diversos projectes de llei, com la Llei del Medicament, el nou Estatut Marc i la Llei d’Organitzacions de Pacients, que s’havien tramès al Congrés feia poc i que han decaigut. En concret, a la Llei d’Organitzacions de Pacients estava treballant la comissió amb les diferents compareixences al Congrés, on, a més, es va expressar un acord general per part de tots els grups. En tot cas, per al nostre partit aquesta serà una prioritat en la propera legislatura.

P - Quines xifres manegen pel que fa a finançament?

R - En termes de finançament és important destacar que les comunitats autònomes han rebut finançament addicional durant el Govern de Pedro Sánchez, amb 300.000 milions d’euros més que durant el Govern de Rajoy. És cridaner que no s’estigui traduint de manera directa en una millora dels serveis públics, sobretot en alguns territoris.

El nostre compromís és consolidar el 7% del PIB, perquè l’hem assolit en anys anteriors, amb mesures que ens permetin convergir amb la UE en pressió fiscal, i aprovant un nou model de finançament autonòmic, com el plantejat en aquesta legislatura, que permeti comptar amb més recursos per a la sanitat i per al conjunt de l’Estat del benestar.

Com deia anteriorment, cal abordar les llistes d’espera i establir terminis màxims, ja que les demores excessives que tenim en el conjunt del SNS són un dels principals problemes de funcionament del SNS. També creiem que cal valorar establir plans específics amb les comunitats autònomes amb criteris de finançament finalista en aquesta matèria.

El nostre objectiu és reforçar l’equitat entre comunitats autònomes i establir un marc normatiu on els criteris clínics prevalguin en la gestió de les llistes d’espera, garantint la transparència, l’accessibilitat i la traçabilitat en les dades.

Són mesures que es podrien aprovar a l’inici de la pròxima legislatura perquè hi ha una feina ja feta, en la qual cal continuar avançant amb les comunitats autònomes, però sense bloquejos, perquè vull recordar que són les comunitats autònomes les competents en la gestió de les llistes.

P - Quines mesures proposen en Atenció Primària?

R - L’actualització i el reforç de l’AP han estat una prioritat durant aquests vuit anys de govern pel seu paper fonamental en el bon funcionament del sistema públic, així com en la coordinació i la continuïtat de l’atenció als pacients, en un context marcat, a més, per l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques, la soledat no desitjada...

Era un repte que la pandèmia va posar encara més de manifest, així com l’urgència de destinar-hi més recursos, al qual hem donat resposta a través dels plans d’Atenció Primària del Ministeri amb les comunitats autònomes, que han estat fites molt importants i que han desenvolupat el Marc Estratègic de 2019.

Ara volem anar més enllà i establir aquest compromís de cita en 48 hores, continuant amb el Pla més enllà de 2027, que és quan acaba, i reforçant-lo per fomentar l’organització dels centres en la gestió de la demanda i incorporar més especialistes en Medicina i Infermeria Familiar i Comunitària, Psicologia, i de noves categories professionals, com ara gestió administrativa sanitària, i consolidant el treball en equips multiprofessionals. A més, considerem necessari, com ha fet el Ministeri en la seva proposta, incloure l’AP en el reial decret de llistes d’espera que abans esmentava.

P - El programa electoral aposta per establir la gestió directa com a modalitat preferent en el Sistema Nacional de Salut i aprovar una Llei de Bon Govern i Bona Gestió. Quins canvis suposaria aquesta norma respecte l’actual model de concerts i col·laboració públic-privada? 

R - El nostre compromís és establir la gestió directa com a modalitat preferent en la prestació sanitària, que asseguri el caràcter públic del SNS, davant els models de gestió per part d’entitats privades amb ànim de lucre.

A més, volem aprovar una Llei de Bon Govern i Bona Gestió del SNS en tots els seus nivells (estatal, autonòmic, hospitals, atenció primària i altres organitzacions sanitàries), d’acord amb els valors, principis i instruments de bona governança pública.

P - La manca de professionals, les dificultats per cobrir determinades especialitats i el malestar de part del col·lectiu mèdic continuen sent problemes estructurals. El programa planteja un nou contracte social amb els professionals i millorar-ne les condicions laborals. Quins compromisos concrets assumiria el PSOE? 

 R - El PSOE va estar d’acord amb la proposta de l’OMC de crear un intergrup per establir un espai específic i una mica més institucionalitzat amb el col·lectiu mèdic durant la tramitació parlamentària de l’Estatuto Marco, al qual, per exemple, el PP es va oposar. A més, hem mantingut reunions amb els sindicats mèdics, igual que amb els sindicats de l’àmbit de la negociació, i ens han traslladat les seves demandes ja abans del període electoral.

Els socialistes coincidim amb el Ministeri de Sanitat que millorar les condicions dels professionals era i és un repte ineludible per millorar el funcionament del propi sistema. Aquest «contracte social» que proposem volem que sigui per a tot el personal estatutari, perquè totes les sanitàries i tots els sanitaris sentin en les seves condicions laborals el respecte i el reconeixement social que es mereix la seva dedicació a la sanitat pública. Entre altres molts reptes, volem establir mesures de conciliació i igualtat, i donarem prioritat a l’estabilitat en l’ocupació i a la reducció de la temporalitat, aplicar la modificació de la regulació de la relació laboral especial de residència que millora les condicions laborals dels especialistes en formació, proposar incentius i impulsar la carrera professional, reformar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries i continuar amb la planificació estatal dels recursos humans que lidera el Ministeri de Sanitat, adequant l’oferta de places de FSE a les necessitats sanitàries de la població i del sistema amb les comunitats autònomes.

P- El PSOE planteja garantir l’accés equitatiu als medicaments i a les teràpies innovadores, reforçar els fàrmacs estratègics i potenciar els genèrics i els biosimilars. També ha defensat la reforma de la Llei del Medicament per agilitzar l’accés als tractaments i reforçar l’autonomia estratègica. Quins canvis introduiria en el sistema actual de finançament i avaluació de medicaments? Com compatibilitzaria l’accés primerenc a la innovació amb la sostenibilitat de la despesa farmacèutica i l’impuls de la producció nacional?

R- El nostre compromís amb la nova Llei del Medicament és públic. Una mesura que recollia el projecte de llei, i que ens sembla d’interès, és el finançament condicional per a la innovació. A més, vull destacar que en aquests anys hem millorat els temps d’accés amb caràcter estructural, com demostren les dades, i la nova llei ens permet abordar molts reptes clau, com és garantir el subministrament, que estic convençut que desperten un consens important.

Pel que fa a la política farmacèutica, hem dut a terme reformes parcials aquesta legislatura al Parlament en benefici del sector, dels pacients i del conjunt del SNS. Aquesta és la manera en què hem de continuar treballant la propera legislatura.

P - Ha tingut ocasió de veure les 10 prioritats de l’Asociación Española de Laboratorios de Medicamentos Huérfanos y Ultrahuérfanos (AELMHU)? Com treballaran aquestes prioritats i milloraran l’atenció a les persones amb malalties rares, i si aquestes patologies seran un eix estratègic i una prioritat sanitària, atès el paper especial i la rellevància que tenen a Europa?

R - El nostre programa recull un compromís explícit per «impulsar el diagnòstic precoç i l’accés equitatiu al tractament de les malalties rares, promovent la cooperació europea i l’intercanvi de dades sanitàries».

Comparteixo, amb els nostres companys al Parlament Europeu, la necessitat de més unitats de referència (CSUR) connectades amb les Xarxes Europees de Referència, i d’impulsar un Reglament europeu de malalties rares per a l’intercanvi i la uniformització de dades per millorar el diagnòstic i que faciliti l’accés àgil al tractament transfronterer dins de la Unió Europea. Vull posar en valor, a més, el lideratge d’Espanya en assaigs clínics sobre malalties rares, i reafirmar que el nostre objectiu és continuar garantint l’accés d’aquests pacients als medicaments orfes.

P- Per últim, pel que fa a noves prestacions i prevenció, el programa electoral inclou iniciatives com el Pla Sonríe, amb la incorporació progressiva de tractaments bucodentals bàsics a la sanitat pública i ajuts de fins a 200 euros anuals, així com atenció psicològica gratuïta amb una primera consulta en un màxim de 30 dies. També proposa reforçar la prevenció i l’atenció a la cronicitat. Quin calendari manegen per desplegar aquestes noves prestacions i com es finançaran? Quines altres àrees de prevenció consideren prioritàries per a la propera legislatura?

R - Esperem millorar resultats i ampliar el nostre suport parlamentari per treballar al llarg de la propera legislatura en els nostres compromisos amb la ciutadania. Per exemple, El Pla VEO, que abans he posat en valor, va requerir de dos anys. A més, en matèria de salut bucodental hem donat passos molt importants aquests anys de govern progressista, finançant l’ampliació de la cobertura per part del SNS a nens i nenes, embarassades, persones amb discapacitat, pacients oncològics o majors de 65 anys. Aquesta és la senda que volem continuar transitant, i anar incorporant la resta de la població de manera progressiva, començant amb una ajuda als llars de rendes mitjanes i baixes. També volem que el Pla VEO es consolidi més enllà de 2027 i que s’hi vagi incorporant com a beneficiaris la població adulta en situació de vulnerabilitat.

El nostre programa recull altres compromisos importants, com augmentar progressivament la inversió en prevenció fins a convergir amb la mitjana europea, reforçar els cribratges en càncer i garantir l’actualització del cribratge neonatal en el marc de desenvolupament de la Llei de modificació de normes sobre el programa de cribratge neonatal del Sistema Nacional de Salut i d’altra normativa que hem aprovat aquest any. També continuarem apostant per les polítiques de prevenció davant del tabaquisme amb la regulació de l’ús de productes del tabac, i per la prevenció del consum d’alcohol entre nens, nenes i adolescents.

EN DETALL: 

L’entrevista presencial o telefònica ha estat impossible, Kilian Sánchez està bolcat a fer campanya a La Palma per tractar de revalidar el seu escó de senador. Els resultats de 2023 van ser molt ajustats, amb prou feines 227 vots entre PP i PSOE. Les enquestes donen, avui, una victòria contundent als de Génova. La resposta definitiva, en uns dies.