El cas Negreira entra en el seu tram final després que Gerard López hagi confirmat davant la Justícia que utilitzava els informes arbitrals vinculats a José María Enríquez Negreira durant la seva etapa com a entrenador del filial del FC Barcelona. L’exfutbolista, que va dirigir el Barça B entre 2015 i 2018, va comparèixer aquest divendres 13 de novembre davant el Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, on va defensar que aquells documents eren útils per conèixer el comportament dels àrbitres i preparar els partits. El seu testimoni, juntament amb el de l’exdelegat Toni Alonso, posa fi a les declaracions de testimonis previstes en una investigació que s’allarga des de març de 2023.
La principal conseqüència d’aquestes compareixences és processal. La jutgessa Alejandra Gil està a prop de donar per acabada la instrucció i haurà de decidir si hi ha indicis suficients per continuar cap a un judici o si escau arxivar la causa. Abans d’adoptar aquesta decisió, el jutjat espera documentació econòmica relacionada amb el Barcelona i altres diligències pendents. El procediment investiga els pagaments milionaris que diferents directives blaugranes van fer durant anys al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) i a empreses vinculades al seu entorn.
Gerard López defensa la utilitat dels informes arbitrals del Barça B
Durant la seva declaració, Gerard López va confirmar que el filial rebia i utilitzava informes sobre els àrbitres que havien de dirigir els seus partits. Segons les fonts judicials consultades per l’Agència EFE, l’extecnic va explicar que aquests documents permetien anticipar els criteris dels col·legiats, com ara la seva tendència a ensenyar targetes o la seva manera de relacionar-se amb els futbolistes.
L’entrenador va justificar la seva utilitat per les característiques de les categories inferiors, en què els àrbitres tenien menys exposició pública i resultava més difícil disposar d’informació sobre les seves actuacions anteriors. Els informes, elaborats per Javier Enríquez Romero, fill de José María Enríquez Negreira, oferien referències que el cos tècnic podia incorporar a la preparació dels partits. López va destacar, a més, que eren documents complets i actualitzats, amb informació recent sobre els col·legiats.
La seva versió va ser avalada per Toni Alonso, que va exercir com a delegat del filial durant 32 anys i també va declarar davant la magistrada. Alonso va sostenir que els informes formaven part dels serveis d’informació que rebien els entrenadors del club i va explicar que cada tècnic decidia si els utilitzava o no.
La importància d’aquestes declaracions rau en el fet que confirmen un ús concret dels documents al Barça B, una de les qüestions que s’han examinat durant la investigació. Tot i això, aquest testimoni no demostra per si sol que tots els pagaments efectuats durant els anys investigats estiguessin justificats, ni resol la qüestió de si va existir alguna finalitat il·lícita.
La diferència amb Luis Enrique i Valverde: cap d’ells va utilitzar els informes
Les declaracions de Gerard López i Toni Alonso contrasten amb les prestades per Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde el desembre de 2025. Tots dos exentrenadors del primer equip van assegurar davant el jutjat que no coneixien ni utilitzaven els informes arbitrals vinculats a Negreira per preparar els partits del Barcelona.
Els dos tècnics també van assenyalar que, durant les seves respectives etapes al capdavant de l’equip, mai van tenir la percepció que els àrbitres haguessin afavorit el conjunt blaugrana. Els seus testimonis van plantejar dubtes sobre la utilització d’aquests serveis en el primer equip, tot i que no permetien descartar que altres departaments o categories de l’entitat els rebessin.
La declaració de López introdueix precisament aquesta diferència. Que els informes no fossin utilitzats per Luis Enrique o Valverde no significa necessàriament que no fossin d’utilitat per al filial, on els recursos per estudiar els àrbitres eren diferents. De la mateixa manera, que Gerard López els fes servir no acredita automàticament la legalitat de tots els desembossaments realitzats pel Barcelona.
Això és un dels aspectes centrals del procediment: determinar quins serveis es van prestar realment, quines quantitats es van pagar per aquests i si va existir alguna relació entre els desembossaments i el càrrec que Negreira ocupava a l’organisme arbitral. La investigació ha d’examinar el conjunt de les operacions, més enllà de l’experiència particular de cada entrenador.
Quins documents falten abans de tancar la instrucció del cas Negreira
Amb les últimes declaracions testimonials practicades, la investigació es troba pràcticament conclosa, però encara no està formalment tancada. Segons informen El País, El Español i la Cadena SER, el jutjat està pendent de rebre una sèrie de documents econòmics del FC Barcelona sol·licitats pel Reial Madrid, personat en el procediment.
Es tracta de auditories i informes elaborats entre 2010 i 2021 per firmes com KPMG, PwC, Deloitte i Kroll, encarregats per diferents directives blaugrana per examinar la gestió econòmica del club. El Reial Madrid considera que aquesta documentació podria contenir informació rellevant sobre els pagaments a les empreses vinculades a Negreira.
La jutgessa havia rebutjat inicialment la petició en considerar que els documents no resultaven necessaris per a la investigació. Tanmateix, l’Audiència de Barcelona va estimar parcialment el recurs del Reial Madrid i va ordenar incorporar la documentació. El Barça, per la seva part, ha defensat que aquests informes inclouen informació econòmica sensible sobre el funcionament de l’entitat.
L’Espanyol també assenyala que queden pendents determinades actuacions relacionades amb l’Agència Tributària i la situació mèdica de José María Enríquez Negreira. Aquesta darrera qüestió resulta especialment rellevant perquè un informe forense ha plantejat dubtes sobre la seva capacitat per afrontar un procés penal. La magistrada haurà de valorar les conseqüències processals de la seva situació de salut, sense que això determini automàticament el futur dels altres investigats.
Què investiga la Justícia: els pagaments del Barcelona a Negreira
El procediment judicial va començar el març de 2023 i examina els pagaments realitzats pel FC Barcelona a José María Enríquez Negreira i a societats del seu entorn entre 2001 i 2018. Les quantitats investigades pugen a aproximadament 8,4 milions d’euros al llarg d’aquest període, segons la informació de l’Agència EFE.
La qüestió principal és determinar si aquests pagaments responien exclusivament a serveis reals d’assessorament arbitral o si, al contrari, perseguien obtenir algun tipus d’influència o tracte favorable relacionat amb el càrrec que Negreira desenvolupava com a vicepresident del CTA.
El Barcelona ha defensat des del principi que va contractar serveis d’anàlisi tècnica sobre els àrbitres i ha negat haver pagat per alterar els resultats esportius. Davant aquesta posició, la investigació ha examinat la possible existència de delictes de corrupció esportiva, administració deslleial, falsedat documental i altres conductes relacionades amb el destí i la justificació dels fons.
Entre els investigats hi figuren els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, així com antics responsables de l’entitat, entre ells Òscar Grau i Albert Soler. També s’investiga la possible responsabilitat del mateix club i de les persones vinculades a les societats que van rebre els pagaments.
L’existència d’informes i la seva utilització per part d’un entrenador és un element que la Justícia haurà de valorar, però no permet concloure per si mateix que els pagaments fossin lícits o il·lícits. Per determinar una eventual responsabilitat penal serà necessari examinar la documentació econòmica, el context dels contractes i les proves relatives a la finalitat de les operacions.
Quan se sabrà si el cas Negreira arriba a judici
Un cop incorporades les últimes diligències, la jutgessa Alejandra Gil haurà de decidir si dona per conclosa la instrucció i si hi ha indicis de delicte suficients per continuar el procediment. A partir d’aquest moment s’obriria la fase processal corresponent, en la qual les acusacions haurien de concretar les seves pretensions i els possibles delictes atribuïts a cada investigat.
El procés pot acabar per diferents vies. Si la magistrada considera que no hi ha indicis suficients, podria acordar el sobreseïment de la causa. Si aprecia motius per continuar, el procediment avançaria cap a la fase d’acusació i, eventualment, cap a l’obertura de judici oral. Concloure la instrucció, per tant, no equival a seure automàticament els investigats al banc.
Segons la Cadena SER, la decisió podria arribar a començaments de 2027, una previsió condicionada a la recepció dels últims documents i a l’anàlisi de les qüestions pendents. A més, la jutgessa haurà de determinar quines persones continuen sotmeses al procediment i per quins possibles delictes.
El Real Madrid i la Fiscalia havien sol·licitat prolongar la investigació sis mesos més, però la magistrada va rebutjar al setembre aquesta ampliació, cosa que ha contribuït a accelerar la conclusió de les diligències.
Després de més de tres anys d’investigació, les declaracions de Gerard López i Toni Alonso deixen una conclusió concreta: els informes arbitrals existien i, com a mínim al Barça B, s’utilitzaven per preparar els partits. El que encara ha de resoldre la Justícia és si aquesta activitat explica els pagaments investigats o si existeixen indicis suficients d’una conducta delictiva.
La resposta determinarà si el cas Negreira entra en una nova fase judicial o si acaba arxivant-se, totalment o parcialment, sense arribar a judici.