Arsène Wenger podria convertir-se en el principal adversari de Gianni Infantino en les properes eleccions per a la presidència de la FIFA. L’històric exentrenador de l’Arsenal, de 77 anys, estudia presentar la seva candidatura per dirigir l’òrgan màxim del futbol mundial, una possibilitat que ha adquirit una nova dimensió després que el president de França, Emmanuel Macron, li hagi ofert el seu suport per disputar el poder a l’actual dirigent, segons ha publicat el diari britànic The Telegraph.
La informació, recollida també aquest dissabte 14 de novembre per El Español, apunta que Macron hauria contactat personalment amb Wenger per animar-lo a presentar-se i s’hauria mostrat disposat a buscar suports entre altres caps d’Estat i de Govern. El moviment es produeix en un moment d’enfrontament entre la FIFA i diversos dirigents del futbol europeu, que qüestionen la gestió d’Infantino després del seu polèmic intent d’obrir el negoci comercial del Mundial a inversors privats.
No obstant això, Wenger encara no ha anunciat que vagi a competir contra Infantino i tampoc no existeix una candidatura avalada oficialment per la UEFA. El termini per presentar aspirants finalitza el proper 18 de novembre, mentre que les eleccions estan previstes per al 18 de març de 2027, durant el Congrés de la FIFA que se celebrarà a Rabat, Marroc. La decisió del francès determinarà si l’actual president es troba amb un adversari que coneix des de dins el funcionament de l’organisme que dirigeix.
Macron ofereix el seu suport a Wenger per disputar la presidència de la FIFA
Segons la investigació de The Telegraph, Emmanuel Macron està disposat a implicar-se diplomàticament per afavorir una eventual candidatura d’Arsène Wenger. El president francès hauria ofert contactar amb altres dirigents internacionals per aconseguir avals abans de les eleccions, en què participen les federacions nacionals que integren la FIFA.
La proposta no sorgeix de manera aïllada. Fa setmanes, responsables del futbol europeu mantenen converses per trobar una alternativa a Gianni Infantino, la relació del qual amb la UEFA es va deteriorar durant l’estiu arran d’un projecte relacionat amb l’explotació comercial dels drets del Mundial.
Wenger és un dels noms que han aparegut en aquestes converses pel seu reconeixement internacional i per la seva experiència dins la mateixa FIFA, on exerceix com a director de Desenvolupament Mundial del Futbol des de novembre de 2019. Aquesta circumstància resulta especialment significativa: el possible rival d’Infantino forma part actualment de l’estructura de l’organisme.
La UEFA no ha donat suport públicament a cap aspirant. No obstant això, les informacions publicades pel diari britànic assenyalen que l’organisme europeu podria donar suport a Wenger si decideix formalitzar la seva candidatura, tot i que també manté obertes altres alternatives.
El suport de Macron constitueix, de moment, una oferta recollida per fonts periodístiques. No consta una acceptació pública de Wenger ni un anunci institucional que confirmi una candidatura conjunta o una campanya oficialment promoguda pel Govern francès.
La crisi que ha enfrontat a Infantino amb la UEFA
L’origen de l’allunyament es troba en el projecte FIFA Forward Enterprise (FFE), una iniciativa impulsada per Gianni Infantino per crear una societat destinada a gestionar determinats interessos comercials de les competicions internacionals, inclòs el Mundial.
El pla contemplava obrir una participació del negoci a inversors privats, una proposta que va provocar el rebuig de diverses confederacions. La UEFA va qüestionar que una operació d’aquestes característiques pogués alterar el control dels ingressos i la governança del futbol internacional, i va arribar a advertir de possibles conseqüències per a la seva relació amb la FIFA.
La pressió va portar finalment a retirar la iniciativa durant l’estiu de 2026. No obstant això, la seva cancel·lació no va posar fi al xoc institucional. Diferents responsables europeus van reclamar explicacions sobre l’elaboració del projecte i van començar a estudiar la possibilitat de donar suport a un altre candidat en les següents eleccions presidencials.
El mateix Arsène Wenger es va distanciar públicament d’Infantino el passat 4 d’agost. En un comunicat, el francès va assegurar que no havia participat en l’elaboració del projecte i que havia conegut la seva existència a través dels mitjans de comunicació.
A més, va qualificar de "absolutament necessària i indiscutible" la decisió de retirar la iniciativa i va defensar la importància de mantenir una FIFA independent, compromesa amb la transparència i la integritat.
El seu pronunciament va marcar una diferència respecte a la relació de col·laboració que havia mantingut amb Infantino des de la seva incorporació a l’organisme. Aquest desacord s’ha convertit ara en un dels antecedents de la possible candidatura, tot i que Wenger encara no ha confirmat que vulgui transformar les seves crítiques en una disputa per la presidència.
Àfrica, el principal repte per a una candidatura avalada per Macron
Una de les principals dificultats que afrontaria Wenger és aconseguir suports fora d’Europa. Cada una de les federacions nacionals integrades en la FIFA disposa d’un vot, independentment de la seva mida o trajectòria esportiva, de manera que el suport de la UEFA no seria suficient per garantir una majoria.
Infantino conserva importants suports institucionals en diferents confederacions de Àfrica, Àsia, Sud-amèrica i Oceania. En particular, les 54 federacions africanes han mostrat el seu suport a l’actual president en el context dels seus compromisos de finançament i desenvolupament del futbol.
La possible intervenció d’Emmanuel Macron presenta, a més, una contradicció. El seu suport podria facilitar contactes internacionals a Wenger, però també generar dificultats en països africans on les relacions diplomàtiques amb França s’han deteriorat durant els últims anys.
Una font coneixedora de les converses va advertir a The Telegraph que una implicació massa visible del president francès a l’Àfrica occidental podria resultar contraproduent per a l’exentrenador de l’Arsenal.
El problema està relacionat amb les tensions entre París i alguns dels seus antics territoris colonials, especialment després de la retirada de tropes franceses de diferents països africans i dels desacords diplomàtics registrats durant els últims anys.
Wenger, pel seu costat, manté vincles esportius amb el continent des de la seva etapa com a entrenador. Durant els seus anys a l’Arsenal va dirigir futbolistes com Nwankwo Kanu, Kolo Touré, Emmanuel Eboué i Lauren, mentre que a la FIFA ha participat en programes de formació i desenvolupament destinats a federacions de diferents regions.
Aquestes relacions podrien formar part d’una possible campanya, tot i que encara no existeix un programa electoral presentat pel francès.
Qui és Arsène Wenger i per què el seu nom apareix com a alternativa
Arsène Wenger és una de les figures més reconegudes del futbol europeu de les últimes dècades. El tècnic francès va dirigir l’Arsenal durant 22 anys, entre 1996 i 2018, una etapa en què va conquerir tres títols de la Premier League i set Copes d’Anglaterra.
El seu major èxit va arribar a la temporada 2003-2004, quan el conjunt londinenc va guanyar la Lliga anglesa sense perdre cap partit, una trajectòria que va valer a l’equip l’àlies de The Invincibles.
Després d’abandonar la banqueta de l’Arsenal, Wenger es va incorporar a la FIFA com a responsable del desenvolupament global del futbol. Des de llavors ha treballat en projectes de formació d’entrenadors, acadèmies juvenils i propostes de modificació de les regles del joc.
Entre les seves iniciatives més conegudes hi figura l’anomenada «llei Wenger», una proposta per modificar la interpretació del fora de joc i afavorir el futbol ofensiu. També ha defensat altres reformes del calendari internacional, com la possibilitat de disputar el Mundial cada dos anys, una idea que va generar controvèrsia entre diferents organitzacions esportives.
La seva trajectòria li proporciona experiència tant en el futbol de clubs com en l’administració internacional. Tot i això, haver treballat durant anys al costat d’Infantino també podria obligar-lo a explicar quins aspectes de la gestió actual mantindria i quins pretén modificar.
A més, els seus 77 anys han obert el debat sobre la durada d’un eventual mandat. Segons va informar la BBC, alguns dels dirigents favorables a la seva candidatura fins i tot contemplarien una presidència de transició, encara que Wenger no s’ha pronunciat públicament sobre aquesta possibilitat.
Quan són les eleccions de la FIFA i quins altres candidats hi ha
Les eleccions presidencials de la FIFA se celebraran el 18 de març de 2027 a Rabat, durant el Congrés de l’organisme. Per registrar una candidatura, els aspirants necessiten el suport de com a mínim cinc federacions nacionals, una condició que hauran de complir abans del tancament del termini del proper 18 de novembre.
A més de Gianni Infantino, que aspira a continuar al capdavant de l’organització, altres noms han aparegut en la carrera electoral. Entre ells hi figura Kozo Tashima, president d’honor de la Federació Japonesa de Futbol, que ha anunciat la seva intenció de competir pel càrrec.
També s’ha postulat Ramón Vega, exfutbolista suís que va jugar al Tottenham Hotspur, tot i que encara hi ha dubtes sobre si reuneix els suports necessaris per formalitzar la seva candidatura.
La UEFA continua examinant diferents alternatives i no ha confirmat que Wenger sigui el seu candidat definitiu. Segons les informacions publicades, si el francès decideix no presentar-se, Tashima podria rebre el suport d’una part rellevant del futbol europeu.
La gran incògnita continua sent la decisió de l’antic entrenador de l’Arsenal. Macron ha ofert el seu suport, segons The Telegraph, però Wenger ha de decidir si vol enfrontar-se a Infantino i reunir els avals necessaris per entrar oficialment a la carrera electoral.
Amb prou feines quatre dies fins al tancament del termini, la disputa per la FIFA entra en una fase decisiva. La possible candidatura de Wenger reflectiria l’intent d’una part del futbol europeu de promoure un canvi de direcció en l’organisme, tot i que el resultat dependrà dels suports que aconsegueixi entre les federacions dels diferents continents.