Daniel Calleja alerta que el model europeu "corre el risc de no ser viable per al futur"

A 27 d'agost de 2026, la dita futura Llei d'Aceleració Industrial de la UE (Industrial Accelerator Act, IAA), proposada per la Comissió Europea, encara no està aprovada: es troba en ple procediment legislatiu ordinari europeu, en una fase intermèdia de negociació entre Parlament Europeu i Consell, amb el reglament encara en redacció i sense publicació al Diari Oficial de la UE.

1. Quina norma és exactament la “Llei d'Aceleració Industrial”

La Llei d'Aceleració Industrial és una proposta de reglament de la Comissió Europea presentada al març de 2026. El seu objectiu, segons diversos anàlisis recollits per Demòcrata, és:

• Reforçar la base industrial europea i frenar la desindustrialització.
• Accelerar la descarbonització de branques industrials clau.
• Consolidar el segell “Made in Europe” a les cadenes de valor estratègiques.
• Introduir preferència europea en determinats procediments de contractació pública i condicionar part de la inversió estrangera.
• Crear zones o àrees d'acceleració industrial amb tramitació de permisos simplificada i finestres úniques administratives.

Es tracta, per tant, d'un paquet complementari al Net-Zero Industry Act (NZIA), però no és el mateix: el NZIA ja és un Reglament aprovat i en vigor, mentre que la Llei d'Aceleració Industrial segueix en tramitació.

2. Estat del procediment legislatiu europeu

D'acord amb la informació recopilada per Demòcrata i altres fonts citades en els seus anàlisis:

• La Comissió va presentar el esborrany de reglament a principis de març de 2026. Articles de seguiment legislatiu assenyalen que, en ser una proposta de reglament, la IAA “haurà ara de seguir el procediment legislatiu ordinari al Parlament Europeu i al Consell, on serà debatut i esmenat durant els pròxims mesos”.
• A la primavera de 2026, la iniciativa passa al circuit dels colegisladors: comissions del Parlament Europeu i grups de treball del Consell comencen a treballar en posicions pròpies.
• A finals de primavera de 2026, fonts sindicals i empresarials citades per Demòcrata situen la IAA en fase de tríleg, és a dir, en el tram de negociacions informals Parlament–Consell–Comissió, encara sense tancament definitiu: en aquesta fase es polirà l'abast de la preferència europea en contractes públics, la definició de sectors afectats i el disseny de les zones d'acceleració industrial.
• La nova presidència del Consell (Irlanda) inclou la Llei de l'Acelerador Industrial entre els expedients legislatius prioritaris que vol tancar, cosa que confirma que a mitjan 2026 el text segueix en tramitació i encara no està adoptat.

Cap de les fonts consultades indica que s'hagi produït ja:

• Votació final al Ple del Parlament Europeu i adopció de la posició en primera lectura sobre un text tancat.
• Adopció definitiva al Consell.
• Publicació del Reglament al DOUE ni entrada en vigor.

En termes pràctics, això significa que la Llei d'Aceleració Industrial està avui en un estadi avançat de negociació política (proposta presentada, posicions en elaboració i trílegs en marxa), però sense haver culminat encara el procediment legislatiu ordinari.

3. Abast i efectes sobre Espanya i el seu Parlament

La IAA està concebuda com un Reglament de la UE. Això implica que, un cop s'aprovi:

• Serà directament aplicable als Estats membres, sense necessitat d'una llei nacional de transposició clàssica.
• Probablement requerirà normes de desenvolupament internes (estatals i autonòmiques) per:
  • Designar autoritats competents i punts de contacte únics.
  • Regular en detall els procediments de permisos a les àrees d'acceleració industrial.
  • Ajustar aspectes de contractació pública, ajudes d'Estat o planificació energètica-industrial.

En el pla estrictament espanyol, fins ara:

• La Llei d'Aceleració Industrial està sent objecte de debat polític, social i sectorial (sindicats, patronals, governs autonòmics, etc.), que valoren el seu impacte en reindustrialització, permisos i preferència europea.
• Al Congrés dels Diputats i al Senat, la IAA apareix esmentada en compareixences i debats sobre política industrial i autonomia estratègica, però encara no com una llei nacional concreta en tramitació sota aquest nom.

4. Conclusió

Resumint: la futura Llei d'Aceleració Industrial de la UE és avui una proposta de reglament en fase de negociació entre Parlament Europeu i Consell, inclosa entre els grans expedients industrials que la UE vol tancar abans del final de la legislatura. No ha estat encara aprovada ni publicada, i a Espanya el seu recorregut és, per ara, de debat i preparació de la futura adaptació normativa, més que de tramitació d'una llei espanyola específica.

Segons la informació oficial de la pròpia Comissió Europea, les competències del director de l'Oficina de la Comissió a Espanya (cap de la Representació a Madrid) deriven de la missió general de les Representacions als Estats membres i del paper que s'assigna als seus caps. No s'articulen en un únic article dels Tractats, sinó en decisions i instruccions internes de la Comissió, complementades per descripcions oficials públiques en comunicats i a la web de la Representació.

A la nota oficial sobre el nomenament de Daniel Calleja com a director de la Representació a Espanya s'indica que, en les seves funcions, «actuarà com a representant oficial de la Comissió Europea a Espanya, sota l'autoritat política de la presidenta Ursula von der Leyen», i que serà «la propera veu de la Comissió a Espanya, promovent les polítiques de la UE i fomentant el diàleg amb les autoritats nacionals, els mitjans de comunicació i la societat civil» (nota de la Representació a Espanya). Altres notes de nomenament de caps de Representació en diferents Estats membres reprodueixen exactament el mateix esquema funcional.

Competències principals fixades per la normativa interna de la Comissió

A partir d'aquestes fonts oficials, que reflecteixen el contingut de les decisions internes de la Comissió sobre les seves Representacions, poden sintetitzar-se les funcions del director de l'Oficina a Espanya del següent mode:

• Representació política de la Comissió a Espanya. El cap de la Representació «actua com a representant oficial de la Comissió Europea» a l'Estat membre i ho fa «sota l'autoritat política» de la presidenta de la Comissió (nota sobre el nomenament a Madrid i diverses notes anàlogues per a altres països). És, en termes pràctics, la cara política de la institució al país.
• Funcions de “ulls, oïdes i veu” de la Comissió a l'Estat membre. Les Representacions «són els ulls, les oïdes i la veu de la Comissió sobre el terreny als Estats membres», i aquesta fórmula es repeteix en múltiples comunicacions oficials (Brussel·les, Viena, Nicosia…). El director dirigeix aquest exercici de representació política i d’“escolta” del context nacional per informar Brussel·les.
• Interlocució amb autoritats nacionals i altres poders públics. Les Representacions «interactuen amb les autoritats nacionals», de manera que el director encapçala les relacions polítiques i administratives amb Govern central, parlament i, en la pràctica, amb altres nivells territorials quan és necessari. Aquesta interlocució serveix tant per explicar les posicions de la Comissió com per traslladar a Brussel·les les preocupacions nacionals.
• Relació amb les parts interessades i la societat civil. En la mateixa línia, les notes oficials assenyalen que les Representacions «interactuen amb […] les parts interessades i els ciutadans» (Madrid, Hèlsinki, entre altres). El director coordina aquesta agenda de contactes amb empreses, sindicats, ONG, universitats i altres actors de l'espai públic.
• Comunicació pública i mediàtica sobre les polítiques de la UE. Les Representacions «informen els mitjans de comunicació i el públic sobre les polítiques de la UE»; per tant, el director exerceix funcions de direcció política de la comunicació: fixa prioritats, supervisa missatges i compareix com a portaveu de la Comissió a Espanya quan així es decideix.
• Promoció de les prioritats polítiques de la Comissió. Els comunicats sobre nomenaments subratllen que el cap de Representació té «la tasca de promoure les prioritats de la Comissió» a l'Estat membre (París, La Haia). En termes jurídics, això connecta amb l'article 17 del Tractat de la Unió Europea, que atribueix a la Comissió la iniciativa legislativa i la funció de vetllar per l'aplicació del Dret de la Unió; el director contribueix a aquesta missió explicant i donant suport a la implementació de les polítiques a Espanya.
• Direcció i gestió de la Representació. Tot i que les notes públiques es centren en la dimensió política, també descriuen els caps de Representació com a responsables d'una «funció de gestió en una Representació de la Comissió» (Viena). Això implica dirigir l'equip de l'oficina, coordinar les unitats de comunicació i anàlisi política, gestionar recursos i assegurar la coherència de l'actuació de la Representació amb les instruccions de la Direcció General de Comunicació de la Comissió.

Base jurídica i naturalesa de les funcions

Des del punt de vista estrictament normatiu, les funcions del director no apareixen detallades als Tractats ni en un reglament legislatiu adoptat pel Parlament i el Consell, sinó que es fixen per decisions internes de la pròpia Comissió sobre l'estructura dels seus serveis i sobre l'organització de les seves Representacions als Estats membres. Els comunicats oficials de nomenament i la descripció institucional de les Representacions fan públics els elements essencials d'aquest mandat i permeten reconstruir, en termes jurídics i funcionals, el contingut del càrrec.

En síntesi, el director de l'Oficina de la Comissió Europea a Espanya és el representant polític de la institució al país, dirigeix una unitat administrativa de la Comissió i exerceix, sota l'autoritat de la Presidència, funcions d'interlocució política, comunicació pública, enllaç amb la societat i retorn d'informació a Brussel·les, en el marc general de les competències que el Dret de la UE atribueix a la Comissió com a òrgan executiu i guardià dels Tractats.

El dit Règim 28 és una iniciativa encara en tramitació a escala de la UE que s'articula sobre una nova forma societària europea, EU Inc. (i, en la versió del Parlament, la Societas Europaea Unificata – S.EU). No substitueix el dret nacional, sinó que ofereix un marc opcional i harmonitzat per operar a tot el mercat interior amb un sol conjunt de regles. A partir de la proposta de la Comissió i dels esborranys debatuts al Parlament Europeu, els requisits legals bàsics per constituir-se sota aquest règim serien els següents.

1. Qui pot acollir-se al Règim 28

• Àmbit subjectiu ampli: qualsevol persona que vulgui crear una nova empresa a la UE podria optar per la forma EU Inc., amb especial focus en startups, pimes innovadores i scaleups.
• Opció voluntària: el règim és facultatiu. L'emprenedor pot triar entre:
  • Constituir una societat nacional tradicional (S.L., S.A., etc.), o
  • Constituir una EU Inc./S.EU sota el règim 28.
  Les formes nacionals continuen existint i no es modifiquen automàticament.
• Llibertat d'establiment: el fundador pot escollir lliurement l'Estat membre de registre, amb independència d'on desenvolupi l'activitat, sempre respectant les cauteles antiabús que puguin fixar els colegisladors.

2. Requisits de constitució

• Procediment 100 % digital: la constitució ha de fer-se íntegrament en línia, sense compareixences físiques ni paperassa en paper.
• Termini màxim de registre: si s'utilitzen models i estatuts tipus, el registre es completaria en un màxim de 48 hores, d'acord amb la fulla de ruta de la Comissió i les recomanacions del Parlament.
• Cost limitat: els esborranys manejats per la Comissió fixen un topall màxim de taxes al voltant de 100 euros pel tràmit de constitució.
• Capital mínim:
  • A la proposta de la Comissió per a EU Inc., no s'exigeix capital mínim obligatori: podria ser fins i tot zero euros durant tota la vida de la societat, sempre que es respectin proves de solvència i balanç.
  • El Parlament, en perfilar la S.EU, ha suggerit un capital simbòlic d'1 euro desemborsat com a llindar d'entrada.
• Registre centralitzat: la inscripció es realitza a través d'una interfície única de la UE connectada amb els registres mercantils nacionals. L'empresa només ha d'aportar la seva informació una vegada, que després es comparteix amb:
  • Autoritats fiscals (per a NIF i IVA),
  • Seguretat Social,
  • Registre de titularitats reals, etc.
• Documentació lingüística: els estatuts i documents essencials han d'estar, com a mínim, en la llengua oficial de l'Estat de registre i en anglès, per facilitar la inversió transfronterera.
• Denominació social: les societats acollides al règim han d'afegir una etiqueta identificativa comuna (per exemple, “EU Inc.”) al seu nom, perquè inversors, autoritats i contrapartides sàpiguen que es regeixen per aquest marc homogeni.

3. Requisits de governança i protecció de tercers

• Òrgans socials: almenys un dels directors de l'empresa ha de ser resident a la UE, garantint un ancoratge efectiu al mercat interior.
• Solvència i distribucions: en absència de capital mínim, la protecció de creditors descansa en:
  • Proves de solvència i balanç prèvies a qualsevol distribució de dividends o reducció de patrimoni.
  • Responsabilitat reforçada dels administradors si reparteixen beneficis incomplint aquestes proves.
• Protecció d'empleats: la proposta de EU Inc. no altera el dret laboral, fiscal ni de protecció de consumidors dels Estats membres:
  • Es mantenen salaris, temps de treball, prevenció de riscos, igualtat i acomiadament segons la llei del lloc on es realitza la feina.
  • No es pot usar el règim 28 per eludir drets de participació dels treballadors als consells quan la normativa nacional els reconeix.
• Accionistes minoritaris: es preveuen instruments com:
  • Dret de venda forçosa de les seves accions a l'empresa en cas de perjudici greu,
  • Flexibilitat per crear classes d'accions amb diferents drets econòmics i de vot, inclosa la protecció davant “adquisicions depredadores”.
• Procediments d'insolvència simplificats: per a noves empreses innovadores es dissenyen:
  • Canals de reestructuració primerenca i “segona oportunitat”,
  • Liquidacions ràpides (ex. tancament d'empreses sense actius ni deutes en pocs mesos),
  • Ús obligat de comunicació i subhastes digitals per agilitar el procediment.
• Justícia especialitzada: la Comissió anima els Estats membres a designar tribunals especialitzats per a EU Inc./S.EU, amb la finalitat d'assegurar decisions coherents i predictibles.

En suma, per constituir-se sota el Règim 28 l'empresa ha de complir un conjunt de requisits centrats en la constitució digital ràpida, la homogeneïtat de l'estatut societari europeu, la protecció de treballadors, creditors i minoritaris i la subjectació plena al dret material de l'Estat membre on s'ubiquen la seu i l'activitat. En tractar-se encara d'una proposta en negociació, alguns paràmetres (capital mínim simbòlic, abast exacte, salvaguardes antiabús) poden ajustar-se en la tramitació legislativa final.