En els últims anys, Irlanda s’ha convertit en la bressol europea d’algunes de les majors companyies tecnològiques del món. Una combinació d’incentius fiscals, idioma, mà d’obra qualificada i accés directe al mercat comunitari ha situat Dublín al mapa digital global. Meta, Google, Apple, Microsoft, TikTok i X han trobat a l’illa una porta d’entrada privilegiada a Europa. Ara, la ciutat que acull les seves principals seus comunitàries serà també l’escenari en què els Vint-i-set tractaran de definir quin paper vol ocupar la Unió Europea en la propera etapa de la revolució tecnològica.
Fins allí viatjaran la setmana vinent els caps d’Estat i de Govern per abordar, per primera vegada en una cimera de líders, els reptes que planteja l’avanç de la Intel·ligència Artificial (IA) per al continent. El lloc escollit no és casual. A penes a uns metres de les oficines europees dels gegants digitals, els mandataris discutiran com reduir les dependències tecnològiques, reforçar les capacitats industrials pròpies i evitar que el desenvolupament dels models més avançats quedi en mans d’un reduït grup d’actors globals.
Fonts diplomàtiques adverteixen que els models d’IA més avançats "estan assolint capacitats sense precedents". El repte consisteix ara a impedir que el poder de mercat de "un nombre limitat d’actors globals" acabi erosionant l’autonomia europea. "Europa necessita definir la seva posició en aquesta carrera global: quines capacitats tecnològiques cal desenvolupar a Europa i quins instruments són necessaris per reduir les dependènciess", expliquen a la rotonda Schuman.
El president del Consell Europeu, António Costa, vol que els mandataris aprofitin la trobada per redefinir l’ofensiva digital comunitària. En una missiva tramesa aquesta mateixa setmana als seus homòlegs, el portuguès considera "necessari" celebrar un "primer debat específic a nivell de líders sobre les oportunitats que ofereix la IA, així com sobre el seu efecte transformador en les nostres economies i societats".
La tria de Dublín afegeix una dimensió política a una conversa que, fins ara, havia estat més vinculada als expedients legislatius i als debats sobre la competitivitat. La UE vol ser un actor rellevant en el desenvolupament d’aquestes tecnologies, però ho fa des d’un continent en què bona part de la infraestructura, el capital i els principals proveïdors de serveis digitals depenen de companyies nord-americanes.
El dilema irlandès: atraure les tecnològiques i supervisar-ne l’activitat
La paradoxa de celebrar aquesta conversa a Irlanda és difícil de passar per alt. El país s’ha construït una reputació de regulació "més laxa", vinculada a la "lentitud i moderació històrica de la seva autoritat de protecció de dades", tal com explica un diplomàtic a Brussel·les. Entre pubs, pintes de Guinness i grans complexos empresarials, els gegants digitals han trobat un entorn especialment favorable per establir les seves operacions europees. Però darrere d’aquest atractiu també hi ha una particularitat del sistema regulador comunitari.
La clau és el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i el seu mecanisme de "finestreta única". Quan una companyia estableix a Irlanda la seva seu principal europea, la Data Protection Commission (DPC) es converteix, per regla general, en l’autoritat principal responsable d’investigar les reclamacions transfrontereres relacionades amb el tractament de dades personals. Les seves decisions poden tenir conseqüències per a l’activitat d’aquestes plataformes en el conjunt de la Unió Europea.
D’aquesta manera, Dublín ha acabat exercint de facto com un dels principals supervisors europeus d’algunes de les més grans companyies tecnològiques del planeta. Una posició que ha situat la seva autoritat de protecció de dades sota una pressió considerable i que ha alimentat les crítiques d’altres reguladors nacionals.
Hi ha cert consens a la capital comunitària a l’hora de assenyalar que la DPC ha trigat massa a resoldre determinats expedients, ha tendit a “preferir resolucions amistoses” i ha imposat sancions inferiors a les que reclamaven algunes de les seves homòlogues europees. Les crítiques no es limiten als terminis de tramitació: també afecten la capacitat efectiva de supervisió d’una autoritat que ha de vigilar empreses amb enormes recursos jurídics, financers i tecnològics.
Des de les institucions comunitàries recorden que tant el RGPD com les normes sobre serveis digitals i competència són de compliment obligatori a tots els Estats membres, inclosa Irlanda. El marc jurídic és comú i no preveu excepcions territorials per a les companyies que hi estableixen les seves seus. No obstant això, la diferència és en “com i amb quina rapidesa s’apliquen” aquestes regulacions.
Brussel·les tem que la dependència econòmica irlandesa respecte a l’ocupació, la inversió i els ingressos fiscals generats per les grans tecnològiques pugui haver alimentat incentius per a una supervisió menys agressiva. Experts de Nacions Unides i organitzacions dedicades a la defensa dels drets digitals han expressat públicament les seves preocupacions sobre les deficiències de control dins la DPC i les barreres existents per impulsar demandes col·lectives.
Notícia destacada
La UE flexibilitza la protecció de dades per facilitar l'entrenament de la IA
6 minuts
A això s’hi suma la política fiscal irlandesa, que durant dècades ha mantingut un tipus de l’impost sobre societats especialment competitiu i ha afavorit l’arribada d’estructures empresarials internacionals que van permetre concentrar al país importants beneficis de les multinacionals. Una estratègia que ha contribuït a transformar l’economia irlandesa, però que també ha situat el Govern de Dublín en una posició delicada quan es tracta de supervisar algunes de les empreses de les quals depèn bona part de la seva prosperitat.
El problema de l’1%: quan pagar una multa surt rendible
El debat sobre la capacitat de les autoritats europees per fer complir les seves pròpies normes no es limita al cas irlandès. En una conversa amb DEMÓCRATA, el secretari general del Supervisor Europeu de Protecció de Dades, Leonardo Cervera, explicava que un dels principals problemes de la regulació comunitària es troba en determinats actors, especialment les grans plataformes tecnològiques. «Tenen tant de poder i tants recursos que es poden permetre assumir el risc que, en un moment determinat, els sigui més rendible pagar una multa que complir plenament la normativa», sentenciava.
Notícia destacada
Leonardo Cervera (EDPS): "La protecció de dades ha de permetre atendre les necessitats de les empreses"
11 minuts
El diagnòstic assenyala una de les contradiccions de la política reguladora europea. La Unió ha desenvolupat durant els últims anys una xarxa legislativa ambiciosa per ordenar el mercat digital, des de la protecció de dades fins a les obligacions de les plataformes i el control dels grans intermediaris. Tanmateix, l’existència de normes exigents no garanteix per si sola el seu compliment quan els operadors afectats disposen de recursos suficients per perllongar els procediments o assumir el cost econòmic de les sancions.
Cervera defensa que, per al 99% dels operadors, el sistema establert per la legislació funciona. Ara bé, obre la porta a reflexionar, com a democràcia, sobre com garantir que aquest 1%, especialment en l’àmbit de les grans empreses d’Intel·ligència Artificial, també compleixi les obligacions que estableix el legislador.
Per a aquests actors, advertia, «els mecanismes ordinaris podrien no ser suficients». Una reflexió que connecta directament amb el debat que els líders europeus volen obrir a Dublín: com aconseguir que la capacitat normativa de la UE vagi acompanyada d’instruments efectius de supervisió i execució.
La qüestió adquireix una dimensió addicional amb l’expansió de la IA generativa i el desenvolupament de models cada vegada més sofisticats. La concentració de capacitats tecnològiques en un nombre reduït de companyies no només planteja problemes de competència, sinó també interrogants sobre la seguretat, la protecció dels drets fonamentals i la capacitat europea per mantenir el control sobre infraestructures considerades estratègiques.
Mistral i Hinton, dues mirades per definir l’autonomia europea
Per alimentar aquest debat, Costa ha convidat a participar a la reunió el conseller delegat de Mistral AI, Arthur Mensch. La presència del directiu francès permetrà abordar «la posició d’Europa en el panorama global de la IA», així com els desafiaments «estratègics» que afronta el continent per reforçar la seva competitivitat.
El gabinet del president del Consell Europeu espera que l’intercanvi se centri en la reducció de dependències crítiques i l’enfortiment de les capacitats europees. La conversa també posarà sobre la taula el desenvolupament de la infraestructura necessària per sostenir una indústria pròpia, des de la capacitat de computació fins als centres de dades i els recursos energètics que requereix l’entrenament i el funcionament dels models.
Notícia destacada
Mistral canvia d'estratègia: què significa per a l'alternativa europea a ChatGPT
2 minuts
En aquest punt, els líders europeus volen vincular l’autonomia tecnològica a la disponibilitat de «energies netes assequibles i inversió pública i privada a gran escala». No n’hi ha prou de desenvolupar models europeus si el continent no disposa de la infraestructura necessària per competir amb els principals actors internacionals. L’aposta exigeix, per tant, mobilitzar capital, garantir el subministrament energètic i crear condicions que permetin escalar les empreses tecnològiques europees.
L’agenda també reservarà un espai per a un intercanvi amb Geoffrey Hinton, premi Nobel de Física i una de les figures fonamentals en el desenvolupament de les xarxes neuronals modernes. La seva intervenció permetrà desplaçar el focus de la competitivitat industrial cap a les conseqüències socials d’aquestes tecnologies.
Els líders analitzaran l’impacte de la IA en les societats europees i les implicacions que el seu desenvolupament té per a la seguretat i la confiança. «També s’analitzarà com Europa pot contribuir a la cooperació i la governança internacionals en matèria de seguretat de la IA avançada», assenyala Costa en la seva carta.
L’objectiu és que el debat no quedi circumscrit a la cursa per desenvolupar models propis. La UE vol discutir també quines salvaguardes han d’acompanyar l’expansió d’aquestes eines i quin paper pot exercir en la construcció d’estàndards internacionals. Una qüestió especialment rellevant davant la dificultat d’establir mecanismes de governança globals en un sector l’evolució tecnològica del qual avança a una velocitat més gran que els consensos polítics.
La Llei d’Equitat Digital, antecambra legislativa de la cimera
La conversa dels líders arribarà, a més, precedida per un moviment legislatiu de la Comissió Europea. Just un dia abans que comencin les discussions a Dublín, l’Executiu comunitari donarà a conèixer els detalls de la seva nova Llei d’Equitat Digital (Digital Fairness Act), l’última peça de la seva estratègia per reforçar la protecció dels consumidors en l’entorn digital.
La proposta aspira a intervenir sobre algunes de les pràctiques comercials i de disseny que condicionen l’experiència dels usuaris a les plataformes. Entre les mesures que s’esperen figuren restriccions als anomenats "patrons foscos" (dark patterns), mecanismes de disseny que poden orientar o manipular les decisions dels consumidors mitjançant interfícies, configuracions predeterminades o processos de contractació deliberadament complexos.
La iniciativa se suma al conjunt de normes amb què Brussel·les ha tractat d’establir obligacions específiques per als operadors digitals i reforçar la posició dels consumidors davant les grans plataformes. La seva presentació permetrà als mandataris arribar a Irlanda amb un nou expedient sobre la taula i amb una mostra addicional de la voluntat reguladora de la Comissió.
Dublín serà, en definitiva, una mica més que l’escenari d’una nova discussió sobre Intel·ligència Artificial. A la ciutat que s’ha convertit en un dels principals centres d’operacions de les tecnològiques nord-americanes a Europa, els Vint-i-set hauran d’abordar una contradicció que acompanya tota la estratègia digital comunitària: la Unió vol competir amb els gegants tecnològics, però també necessita reduir la dependència que manté respecte a ells i garantir que qui opera al seu mercat compleix les regles que ella mateixa ha aprovat.