El Parlament Europeu ha donat aquest dimecres llum verda a la mobilització de 149,1 milions d'euros per a Espanya, destinats a finançar les tasques de recuperació després de la successió de tempestes que van colpejar el país entre gener i febrer de 2026. L'ajuda forma part d'un paquet de 489 milions d'euros procedent del Fons de Solidaritat de la Unió Europea (FSUE), del qual també es beneficiaran Portugal, Itàlia i Malta.
La proposta ha sortit endavant en el Ple d'Estrasburg amb una àmplia majoria de 651 vots a favor, 17 en contra i tres abstencions. De l'import corresponent a Espanya, les autoritats nacionals ja havien rebut 37,26 milions d'euros en concepte d'anticipi.
El desemborsament comunitari busca contribuir a sufragar les despeses públiques derivades de les actuacions d'emergència, la reparació d'infraestructures essencials i la recuperació dels territoris afectats pels fenòmens meteorològics extrems.
Andalusia i Extremadura concentren els principals danys
Segons recull l'informe recolzat per la Eurocambra, Espanya va patir una successió de tempestes entre el 22 de gener i el 14 de febrer de 2026, amb especial incidència a Andalusia i Extremadura. Les autoritats espanyoles van estimar els danys directes ocasionats per aquests episodis en 4.839,53 milions d'euros, una quantitat que reflecteix l'impacte de les precipitacions sobre les infraestructures públiques, els serveis essencials i les vivendes particulars.
Les intenses pluges van obligar a evacuar milers de persones i van provocar importants danys estructurals en edificis residencials, així com en les xarxes de subministrament elèctric, abastiment d'aigua i telecomunicacions.
La contribució europea permetrà finançar part de les actuacions d'emergència i recuperació empreses per les administracions competents, encara que la seva quantia representa únicament una fracció dels danys totals estimats.
Quines actuacions podran finançar-se amb els fons europeus?
Els recursos mobilitzats a través del Fons de Solidaritat podran destinar-se a la restauració d'infraestructures essencials, incloses les xarxes energètiques, els sistemes d'abastiment d'aigua, les instal·lacions de gestió de residus, les telecomunicacions i les connexions de transport. També podran sufragar-se intervencions destinades a restablir el funcionament dels serveis sanitaris i educatius afectats per les tempestes.
L'àmbit d'aplicació d'aquestes ajudes contempla, a més, les operacions de neteja de les zones damnificades, l'habilitació d'allotjaments temporals i la prestació de serveis de salvament.
Igualment, l'instrument permet finançar actuacions de millora de les infraestructures preventives i mesures destinades a protegir el patrimoni cultural davant dels efectes de les catàstrofes. La mobilització d'aquests recursos constitueix un dels principals mecanismes pressupostaris de resposta de la Unió Europea davant desastres naturals de gran magnitud, amb l'objectiu de complementar la capacitat financera dels Estats membres afectats.
La Eurocambra reclama reforçar el Fons de Solidaritat en el proper pressupost europeu
Més enllà de l'aprovació de les ajudes, el Parlament Europeu ha aprofitat la resolució per introduir una reivindicació de caràcter pressupostari en ple debat sobre el proper Marc Financer Plurianual (MFP). Els eurodiputats consideren necessari garantir que les actuacions actualment finançades pel Fons de Solidaritat mantinguin una dotació adequada en el proper pressupost comunitari, davant la creixent intensitat de les catàstrofes naturals.
La Cambra defensa que aquest instrument ha de conservar la capacitat de proporcionar una resposta tangible als Estats membres i les regions afectades, especialment en un context marcat per la multiplicació de fenòmens meteorològics extrems. Aquesta posició introdueix un nou element en les negociacions del pressupost europeu per al període 2028-2034, en les quals les institucions comunitàries hauran de determinar els recursos disponibles per respondre a emergències i garantir el finançament d'altres prioritats estratègiques de la Unió.
El Fons de Solidaritat forma part de la Reserva per a Solidaritat i Ajuts d'Emergència, un instrument especial del pressupost europeu la mobilització del qual requereix l'aprovació tant del Parlament Europeu com del Consell. Des de la seva creació el 2002, el mecanisme ha concedit més de 11.000 milions d'euros per respondre a 150 catàstrofes, de les quals 130 van ser desastres naturals i altres 20 van correspondre a emergències sanitàries.
Els seus recursos han beneficiat 25 Estats membres, a més del Regne Unit, i a sis països candidats a l'adhesió a la Unió Europea.
Portugal concentra més de la meitat de les ajudes aprovades
El paquet recolzat aquest dimecres pel Parlament Europeu no es limita a Espanya. La mobilització pressupostària contempla també transferències per a altres tres Estats membres afectats per episodis meteorològics destructius durant 2026. Portugal serà el principal beneficiari, amb 261,5 milions d'euros, el que representa més de la meitat dels recursos mobilitzats. Per la seva banda, Itàlia rebrà 74,9 milions d'euros, mentre que Malta comptarà amb una assignació de 3,7 milions.
En conjunt, les quatre partides eleven la intervenció comunitària a prop de 489 milions d'euros, destinats a contribuir a la recuperació dels territoris afectats i al restabliment dels serveis i infraestructures danyades. Amb el suport del Ple, l'Eurocambra completa la seva aprovació de la mobilització d'aquests recursos, que també requereix el vistiplau del Consell per a la seva tramitació pressupostària.