El Parlament Europeu dona el primer pas per obligar a instal·lar detectors de presència infantil als cotxes nous

Tres comissions de la Eurocambra aproven una proposta socialista per evitar les morts de menors oblidats en vehicles. Brussel·les tindria fins a juny de 2029 per establir els requisits tècnics d’aquests sistemes

EuropaPress 2237744 coches vtc empresas cabify uber centro madrid

EuropaPress 2237744 coches vtc empresas cabify uber centro madrid

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 4 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,3 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
  • Podemos2,2 %
  • SALF2,2 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les comissions de Medi Ambient, Transports i Mercat Interior del Parlament Europeu han aprovat aquest dimecres, per àmplia majoria, una proposta per fer obligatoris els sistemes de detecció de presència infantil en els vehicles nous. La iniciativa, impulsada per l’eurodiputat socialista espanyol Nicolás González Casares, busca evitar les morts de menors que es queden oblidats a l’interior dels cotxes, especialment a causa de cops de calor.

La mesura s’ha incorporat mitjançant dues esmenes al denominat Òmnibus d’Automoció, un paquet legislatiu que es troba en tramitació a l’Eurocambra. La seva aprovació en comissió suposa un primer pas, tot i que encara haurà de superar la resta del procediment legislatiu europeu abans de convertir-se en una obligació per als fabricants.

Els sistemes hauran de detectar la presència d’un menor a l’habitacle quan el vehicle s’hagi apagat o tancat i emetre una advertència eficaç i a temps per alertar el conductor o l’usuari.

Quins vehicles hauran d’incorporar els detectors i quan

La proposta afecta els vehicles de les categories M1 i N1, que inclouen els turismes i els vehicles comercials lleugers, com ara les furgonetes de fins a 3,5 tones.

El calendari previst en les esmenes estableix que la Comissió Europea haurà d’aprovar els requisits tècnics d’aquests dispositius abans del 30 de juny de 2029. Per definir-los, haurà de valorar els avenços tecnològics, la seva viabilitat, la preparació del mercat i les normes internacionals.

Un cop aprovats aquests requisits, l’obligació començaria a aplicar-se de manera esglaonada:

  • 24 mesos després, per als nous tipus de vehicles que sol·licitin homologació.

  • 30 mesos després, per a les noves unitats de models que ja estiguin homologats.

Si es compleix el termini màxim previst per a l’aprovació dels requisits tècnics, les primeres obligacions entrarien en vigor al juny de 2031 i desembre de 2031, respectivament.

Evitar les morts de menors oblidats als cotxes

La iniciativa respon als casos de menors morts per cops de calor després de romandre a l’interior de vehicles estacionats, una situació coneguda com el "síndrome del nadó oblidat". Segons les dades facilitades pels socialistes europeus, en els dos últims anys s’han produït almenys set defuncions d’aquest tipus en diferents països d’Europa.

"Hem vist a Espanya i Europa moltes notícies de nens que són oblidats als seus cotxes, que moren, i això no pot passar quan ja tenim la tecnologia per evitar-ho", ha defensat González Casares.

El diputat europeu ha comparat aquests dispositius amb altres avisos que ja incorporen els automòbils, com ara els que alerten que els llums romanen encesos o que el conductor s’ha deixat les claus.

"La tragèdia d’oblidar un nen en un cotxe és fàcilment evitable amb un sistema d’alerta", ha afegit.

Per la seva banda, la diputada europea socialista Laura Ballarín, portaveu del seu grup a la Comissió de Mercat Interior, ha defensat la necessitat d’accelerar l’entrada en vigor de la mesura.

"Cada any de retard pesarà greument en la nostra consciència si tornem a tenir notícia que un nen ha mort atrapat en un vehicle, sabent que podríem haver avançat l’aplicació d’aquesta mesura de protecció", ha advertit.

L’aprovació de les esmenes obre així la porta a incorporar aquests sistemes als requisits europeus de seguretat dels automòbils, encara que la seva instal·lació encara no és obligatòria a tot la Unió Europea i dependrà de l’aprovació definitiva de la reforma.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba actualment la tramitació de l'Òmnibus d'Automoció al Parlament Europeu i quins són els següents passos per a la seva aprovació definitiva?

A 4 de novembre de 2026, l'Òmnibus d'Automoció encara no està aprovat definitivament. Les comissions competents del Parlament Europeu han aprovat avui la seva posició, però falta el suport del Ple al mandat negociador, previst indicativament per a desembre de 2026. Després s'haurà d'acordar el text amb el Consell i completar l'aprovació formal de totes dues institucions.

Quin expedient s'està tramitant

Convé distingir l'òmnibus de simplificació tècnica del conjunt més ampli d'iniciatives europees sobre automoció. El primer comprèn dos procediments legislatius ordinaris paral·lels:

  • 2025/0422(COD): proposta de Reglament sobre requisits tècnics, homologació i procediments d'assaig de vehicles, presentada com COM(2025)0993. Modifica els Reglaments 561/2006, 2018/858, 2019/2144 i 2024/1257, i deroga la Directiva 70/157/CEE i el Reglament 540/2014.
  • 2025/0424(COD): proposta de Directiva per modificar la Directiva 92/6/CEE i eximir determinats vehicles elèctrics de categoria N2 de l'obligació d'instal·lar i utilitzar limitadors de velocitat.

La revisió dels objectius de CO₂ de turismes i furgonetes correspon a un altre expedient, el 2025/0420(COD). Tot i formar part del mateix paquet polític, no s'ha de confondre el seu calendari amb el de l'òmnibus tècnic. El procediment principal es pot seguir a l'Observatori Legislatiu europeu.

Què ha aprovat ja el Parlament

Les comissions de Mercat Interior i Protecció del Consumidor —IMCO—, Medi Ambient —ENVI— i Transports —TRAN— han recolzat conjuntament el text el 4 de novembre, amb 105 vots a favor, 39 en contra i 21 abstencions. És un avanç en comissió, no l'aprovació definitiva del Parlament ni una norma ja aplicable, segons la comunicació del Parlament Europeu.

Entre els canvis recolzats hi ha l'ajornament de 18 mesos de l'aplicació d'Euro 7 a vehicles pesats i la previsió d'adoptar, abans del 31 de desembre de 2027, requisits d'interoperabilitat per a la recàrrega intel·ligent d'elèctrics i híbrids endollables.

També s'han incorporat esmenes sobre detecció de presència infantil en turismes i vehicles comercials lleugers. Plantegen requisits tècnics abans del 30 de juny de 2029 i aplicació posterior escalonada: 24 mesos per a nous tipus i 30 per a noves unitats de models homologats. Aquests terminis continuen sent una proposta, com explica Demócrata.

Els següents passos fins a l'aprovació definitiva
  1. Mandat del Ple. La següent cita prevista és la sessió plenària de desembre de 2026. El Ple haurà de recolzar la posició amb la qual el Parlament negociarà amb els Estats membres. Aquesta votació no equival per si sola a aprovar la legislació europea.
  2. Posició del Consell. Els Governs han de fixar la seva posició sobre els expedients. Les fonts consultades descriuen treballs preparatoris, però no una posició definitiva que permeti donar per tancat l'acord.
  3. Negociació interinstitucional. Parlament i Consell buscaran un text comú, amb participació de la Comissió, mitjançant els anomenats trílegs. Les mesures i calendaris aprovats en comissió poden canviar durant aquesta negociació.
  4. Aprovació formal. Un eventual acord provisional haurà de rebre el suport formal del Parlament i del Consell. Pot tancar-se en primera lectura si ambdues institucions accepten el mateix text; no és obligatori passar a segona lectura.
  5. Signatura, publicació i aplicació. Després de l'adopció, els actes es signaran i publicaran al Diari Oficial de la Unió Europea. L'entrada en vigor i els terminis d'aplicació dependran de les seves disposicions finals.

En conclusió, desembre és el proper repte parlamentari, no una data confirmada d'aprovació definitiva. Encara no existeix un calendari tancat per culminar la negociació i fer aplicables les noves obligacions.

Quines són les competències de l'eurodiputat Nicolás González Casares al Parlament Europeu i a quin partit pertany?

Nicolás González Casares pertany al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i, al Parlament Europeu, forma part del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Les seves responsabilitats parlamentàries es concentren en indústria, recerca i energia, salut pública i pesca; també participa en medi ambient i en les relacions amb Brasil i Mercosur. Així ho recull el seu perfil oficial.

Les seves responsabilitats a les comissions

Per entendre les seves «competències», convé distingir els àmbits en què treballa d'una responsabilitat executiva: els seus càrrecs són de membre o suplent de comissions i delegacions. Per tant, el més precís és identificar on participa i quins assumptes s'aborden en aquests òrgans.

  • Indústria, Recerca i Energia (ITRE): membre titular des del 19 de juliol de 2024. El seu treball comprèn assumptes de política industrial, recerca, innovació i energia. És l'espai parlamentari relacionat amb la competitivitat industrial, la transició energètica i el funcionament del mercat elèctric.
  • Pesca (PECH): membre titular des del 19 de juliol de 2024. Participa en qüestions vinculades amb la política pesquera comuna, la sostenibilitat dels recursos marins i els acords pesquers amb tercers països.
  • Salut Pública (SANT): membre titular des del 23 de gener de 2025. Aquest àmbit inclou productes farmacèutics, dispositius mèdics, prevenció de malalties, preparació i resposta davant crisis sanitàries i drets dels pacients.
  • Medi Ambient, Clima i Seguretat Alimentària (ENVI): membre suplent des del 20 de gener de 2025. Aquesta responsabilitat complementa els seus altres àmbits de treball amb qüestions ambientals, climàtiques i de seguretat alimentària. És important precisar que aquí és suplent, no titular.

Les dates i l'evolució d'aquestes responsabilitats es poden consultar al seu historial de la desena legislatura. La distinció també evita confondre la seva anterior participació a la Subcomissió de Salut Pública amb el seu lloc a la comissió sanitària creada posteriorment.

Delegacions i relacions internacionals

Des del 19 de setembre de 2024, és membre de la Delegació per a les Relacions amb la República Federativa del Brasil i de la Delegació per a les Relacions amb Mercosur. Aquestes responsabilitats situen part de la seva activitat en el seguiment de les relacions parlamentàries amb Amèrica Llatina. La seva participació com a suplent a la Delegació a l'Assemblea Parlamentària Euro-Latinoamericana va acabar el 16 de juliol de 2026, per la qual cosa no s'ha de presentar com un càrrec actual.

Com es concreta la seva feina?

A més de pertànyer a aquests òrgans, González Casares ha assumit tasques de negociació sobre expedients específics. Ha intervingut com a ponente alternatiu, és a dir, encarregat de seguir i negociar un expedient en representació del seu grup polític. El Parlament publica aquesta activitat al seu apartat d'informes com a ponent alternatiu.

Entre els treballs destacats hi ha la seva participació en la reforma del mercat elèctric europeu durant la legislatura anterior i en negociacions sobre acords pesquers amb Groenlàndia i Dinamarca, així com amb Cap Verd, segons Demócrata. Aquests exemples mostren com els seus llocs es tradueixen en responsabilitats legislatives concretes, sense significar que decideixi individualment sobre tot el sector.

En definitiva, la resposta breu és: PSOE com a partit nacional i S&D com a grup europeu; les seves principals àrees parlamentàries són energia i indústria, salut i pesca, amb participació addicional en medi ambient i relacions amb Brasil i Mercosur.

Quins requisits legals i tècnics han de complir els fabricants per homologar nous sistemes de seguretat en vehicles a la Unió Europea?

Per homologar nous sistemes de seguretat en vehicles a la Unió Europea, els fabricants han d'acreditar el compliment dels requisits reglamentaris aplicables, superar els assajos corresponents i garantir que la producció manté les característiques aprovades. No existeix un procediment tècnic únic: les exigències depenen del sistema, de la categoria del vehicle i de si l'aprovació es sol·licita per separat o dins de l'homologació del vehicle complet.

1. Identificar el marc legal aplicable

El Reglament (UE) 2019/2144, sobre seguretat general, constitueix una referència central. S'ha de consultar juntament amb els seus actes delegats i d'execució, que concreten prestacions, condicions de funcionament i mètodes d'assaig. El seu annex II permet identificar els requisits corresponents a cada categoria i sistema.

També s'han de comprovar els reglaments de Nacions Unides, coneguts com a reglaments UNECE, reconeguts per la UE i les sèries d'esmenes exigibles. Una aprovació internacional no substitueix automàticament totes les exigències europees: ha de cobrir els requisits aplicables i, quan correspongui, completar-se amb les condicions addicionals de la UE.

2. Definir què es pretén homologar

El fabricant ha de determinar si sol·licita l'aprovació d'un sistema del vehicle, un component, una unitat tècnica independent o del vehicle complet. Aquesta classificació delimita l'expedient, les proves i les condicions d'instal·lació. Una homologació separada no autoritza a incorporar el dispositiu a qualsevol vehicle: s'han de respectar les configuracions i compatibilitats aprovades.

3. Acreditar les prestacions tècniques

Els requisits concrets depenen de la funció de seguretat. Per exemple, l'assistent intel·ligent de velocitat, l'avís de son i el registrador de dades d'incidències compten amb disposicions específiques, recollides a la síntesi normativa europea. Segons el sistema, les comprovacions poden comprendre:

  • Funcionament i rendiment: detecció de riscos, avisos, temps de resposta i intervenció.
  • Integració: interacció amb frens, direcció, sensors i altres equips del vehicle.
  • Robustesa: comportament davant temperatura, vibracions i interferències electromagnètiques, quan ho exigeixi la regulació.
  • Seguretat davant fallades: funcionament degradat, advertències i limitacions d'ús.
  • Protecció digital: ciberseguretat i control d'actualitzacions de programari quan resultin aplicables.

Els assajos es realitzen conforme al procediment reglamentari, amb intervenció dels serveis tècnics designats i sota la supervisió de l'autoritat d'homologació. No tots els sistemes requereixen totes aquestes proves.

4. Preparar l'expedient i sol·licitar l'aprovació

La sol·licitud es presenta davant una autoritat d'homologació d'un Estat membre. L'expedient ha de permetre identificar el producte i comprovar la seva conformitat. Segons el procediment, inclourà descripcions, plànols, arquitectura electrònica, versions de maquinari i programari, interfícies, anàlisis de seguretat, instruccions d'instal·lació i calibratge, limitacions de funcionament i informes d'assaig.

El fabricant ha de facilitar les mostres, vehicles i configuracions necessàries. L'autoritat examina la documentació i els resultats abans de concedir el certificat i el número d'homologació, amb les seves possibles restriccions. Es pot consultar una explicació general a la síntesi sobre homologació.

5. Mantenir la conformitat després d'homologar

L'aprovació no es limita al prototip: s'ha de demostrar la conformitat de la producció, mitjançant controls de fabricació, traçabilitat, calibratge i gestió de canvis. Les autoritats poden realitzar auditories i comprovacions.

Posteriorment, s'han de notificar les modificacions rellevants i sol·licitar una extensió o nova homologació quan correspongui. També correspon cooperar amb la vigilància del mercat i aplicar mesures correctores o retirades davant riscos. Per tant, homologar exigeix tant demostrar la seguretat inicial com conservar-la durant la fabricació i les modificacions del producte.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui ha impulsat la proposta per fer obligatoris els detectors de presència infantil als cotxes nous?

Pregunta" 1 de 3

Quan hauran d'estar aprovats els requisits tècnics per als detectors de presència infantil segons la proposta?

Pregunta" 2 de 3

Quin objectiu principal busca la instal·lació obligatòria de detectors de presència infantil als vehicles?

Pregunta" 3 de 3