Des de Dublín, enviat especial.- Va ser l’avançada de la classe. Qui millor havia preparat l’examen. Tot estava a punt per aconseguir la matrícula d’honor. Tanmateix, va acabar havent d’anar a classes de repàs. Què ens ha passat si, aparentment, no ha passat res? De liderar la regulació de la intel·ligència artificial a veure’s obligada a redifinir la seva estratègia per no quedar-se enrere en el seu desenvolupament. La Unió Europea ha vist com la IA escalava fins al més alt de les prioritats del seu ordre del dia, en un reconeixement implícit que les regles ja no són suficients per competir en una carrera tecnològica que avança a una velocitat difícil de seguir.
Per primera vegada, els caps de Govern dels Vint-i-set abordaran aquest divendres la qüestió a Dublín, capital de un dels principals pols europeus de les grans tecnològiques. El president del Consell Europeu, António Costa, ha volgut convertir la intel·ligència artificial en l’assumpte central de la cimera organitzada sota la presidència irlandesa, tot i arribar a la cita parcialment eclipsada per altres assumptes de primera magnitud, com la guerra d’Ucraïna o la cursa per dirigir el Banc Central Europeu (BCE).
La decisió respon a una preocupació que fa temps que guanya pes en les converses comunitàries. La intel·ligència artificial és ja un assumpte “omnipresent” en els debats que es produeixen cada dia a Brussel·les pel seu impacte en “les nostres economies i societats”. El seu desenvolupament condicionarà tant la competitivitat industrial del continent com la seva capacitat per mantenir una posició d’influència en el nou escenari tecnològic.
De regular la IA a construir una indústria pròpia
L’objectiu dels equips tècnics que han preparat la reunió és que Europa “esdevingui un actor líder i sobirà” en àrees estratègiques de la cadena de valor de la intel·ligència artificial. Una ambició que obliga els Estats membres a enfrontar-se a un dilema que va més enllà de la regulació: com aconseguir que aquestes eines estiguin al servei de les economies europees i no que siguin les economies les que acaben depenent d’elles.
A mesura que es multipliquen els fòrums de discussió sobre aquesta qüestió, els dirigents europeus tendeixen a recordar que el continent parteix d’una base “molt sòlida”. “Tenim recerca de primer nivell mundial, un ecosistema de startups molt dinàmic i talent qualificat”, sosté una alta font diplomàtica. Tanmateix, darrere d’aquell diagnòstic optimista també apareix una admissió menys complaent: “Encara ens estem quedant enrere en algunes àrees”.
La distància entre les capacitats europees i la seva traducció en empreses capaces de competir a escala global és precisament un dels assumptes que els líders volen examinar a Dublín. Per fer-ho, les institucions consideren necessari incorporar la perspectiva de la indústria i conèixer de primera mà com perceben les pròpies companyies la posició europea davant els seus competidors internacionals.
Els legisladors reconeixen que necessiten comptar amb les empreses per respondre una pregunta fonamental: “Com senten que està posicionada Europa?”. “No pretenem que som experts: els líders analitzaran això des d’un punt de vista polític”, explica una font diplomàtica. La intenció és que el debat no es limiti a una declaració de principis sobre la sobirania tecnològica, sinó que permeti identificar on són les principals mancances i quines decisions polítiques poden contribuir a corregir-les.
“Tenim la capacitat de recuperar-nos, refer-nos i competir de veritat també”, traslladen des de Brussel·les. En aquest propòsit, António Costa ha convidat a prendre la paraula el conseller delegat de Mistral AI, Arthur Mensch, com a exemple de “l’ecosistema dinàmic de diverses empreses a Europa”. La seva presència pretén aportar al debat la perspectiva d’una companyia europea que opera en un dels sectors més estratègics i disputats de l’economia mundial.
Mistral, l’exemple que Brussel·les vol posar sobre la taula
L’elecció de Mensch no és casual. La companyia francesa s’ha convertit en una de les referències de l’ecosistema europeu d’intel·ligència artificial i representa el tipus d’iniciativa empresarial que les institucions comunitàries aspiren a impulsar. El gabinet del president del Consell Europeu considera que resulta “interessant escoltar un CEO d’una empresa capdavantera per ajudar a emmarcar aquest debat”.
Mistral apareix així com una referència per il·lustrar el tipus d’ecosistema empresarial que Europa necessita desenvolupar si vol reduir la seva dependència tecnològica i guanyar autonomia en la carrera de la intel·ligència artificial. La qüestió és com aconseguir que companyies d’aquest perfil puguin créixer, captar recursos i competir en un mercat dominat per grans actors internacionals.
La clau passa, en bona mesura, per combinar finançament públic i privat. Els governs europeus hauran de determinar com mobilitzar recursos públics que complementin la inversió empresarial i permetin sostenir el desenvolupament de tecnologies pròpies. No es tracta només de donar suport a companyies concretes, sinó de construir les condicions perquè el conjunt del teixit empresarial europeu pugui participar en aquesta transformació.
El plantejament que surti de Dublín pretén servir d’espaldarassos a aquesta estratègia: Europa ha de continuar invertint, desenvolupant capacitats i col·laborant amb les empreses per evitar que la distància amb altres competidors es converteixi en un desavantatge estructural. El repte ja no consisteix només a escriure les regles de la intel·ligència artificial, sinó a disposar de la indústria necessària per desenvolupar-la i aprofitar-la.
Notícia destacada
Leonardo Cervera (EDPS): "La protecció de dades ha de permetre atendre les necessitats de les empreses"
11 minuts
Tornar a classe per aprovar l’examen de recuperació. Aquesta és, en certa manera, la situació en què es troba ara la Unió Europea. Però la dimensió empresarial no és l’única en què els europeus consideren necessari reforçar els seus esforços. El debat també haurà d’abordar les garanties que han d’acompanyar l’expansió d’aquestes eines i els riscos que planteja la seva utilització.
Seguretat, governança i confiança: l’altre examen europeu
Un altre dels punts centrals de les converses serà el relatiu a les àrees de "governança, seguretat i aspectes de confiança". Les institucions comunitàries fa temps que adverteixen dels efectes que aquestes tecnologies poden tenir sobre els drets fonamentals, la integritat del debat públic i fins i tot els processos electorals, a més de les transformacions que poden provocar en el mercat laboral.
La preocupació és que l’impuls de la competitivitat no acabi relegant les garanties que han marcat el model regulador europeu. La Unió ha construït bona part de la seva posició internacional al voltant de la protecció dels ciutadans i de la capacitat d’establir límits a les noves tecnologies. Ara necessita demostrar que ambdues aspiracions poden conviure amb el desenvolupament d’una indústria pròpia. Aquesta dimensió del debat correspondrà al professor Geoffrey Hinton, premi Nobel de Física i una de les figures pioneres en el desenvolupament de la intel·ligència artificial. La seva participació permetrà incorporar una perspectiva científica a una discussió que fins ara ha estat molt condicionada per les decisions regulatòries i les necessitats de competitivitat industrial.
Els organitzadors de la reunió volen traslladar la idea que ha arribat el moment d’imprimir un acceleró tecnològic europeu. L’ambició és evitar que el diagnòstic sobre el retard relatiu del continent acabi convertint-se en una profecia autocomplerta. "No hi ha cap raó per pensar que hem perdut la cursa", traslladen des del gabinet de António Costa.
Tot i no ser present al cim perquè coincideix amb l’inici de la campanya electoral, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ve defensant en l’àmbit europeu una intel·ligència artificial "centrada en les persones". A preguntes de DEMÓCRATA, fonts de Moncloa recorden que el seu enfocament passa per protegir "els drets fonamentals, especialment els dels menors", alhora que es "preserve la integritat democràtica".
Arran de les negociacions que ara s’obren sobre el futur tecnològic del continent, Madrid és partidària d’aplicar plenament el Reglament europeu d’Intel·ligència Artificial. L’Executiu considera que el marc normatiu aprovat per la Unió ja “proporciona suficients instruments per supervisar i controlar els models més avançats”. La posició espanyola passa, per tant, per evitar que la revisió de les prioritats europees en matèria de competitivitat es tradueixi en un afebliment de les garanties regulatòries. “Entenem que competitivitat i regulació són objectius complementaris”, matisen des de l’Executiu. Una posició que situa el debat en una de les principals disjuntives de la política tecnològica europea: com facilitar el creixement de les empreses i la innovació sense renunciar als estàndards de protecció que han caracteritzat el model comunitari.
Les mateixes fonts sostenen que els europeus no haurien de centrar els seus esforços exclusivament a desenvolupar models avançats d’intel·ligència artificial. L’estratègia s’ha d’estendre també a la seva implantació en el conjunt de l’economia, des de les petites i mitjanes empreses fins a la indústria i les administracions públiques. El repte no consisteix només a disposar de tecnologia pròpia, sinó també a aconseguir que els seus beneficis arribin al teixit productiu i als serveis públics.
En aquesta direcció, el Govern espanyol dóna suport a una “major inversió pública i privada” i posa com a exemple el paper de la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT) i el desenvolupament d’ALIA. L’aposta passa per combinar l’impuls inversor amb una major incorporació d’aquestes eines a l’activitat econòmica.
La cimera de Dublín pretén servir de punt de partida per ordenar totes aquestes prioritats. Europa arriba al debat amb una regulació avançada, capacitats científiques i empreses que aspiren a competir en primera línia, però també amb la consciència que necessita transformar aquestes fortaleses en múscul industrial. L’examen ja no consisteix a demostrar que sap regular la intel·ligència artificial, sinó a acreditar que també pot desenvolupar-la, finançar-la i convertir-la en un avantatge competitiu.