La comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu ha nomenat a la eurodiputada del PNV Oihane Agirregoitia com a responsable de la ponència de la nova Llei d'Innovació Europea. Aquesta proposta normativa, presentada per la Comissió Europea a finals de setembre, persegueix impulsar un entorn que permeti desenvolupar, finançar i escalar les idees més punteres dins del continent, evitant la seva sortida d'Europa i facilitant al mateix temps la seva expansió global.
La representant jeltzale ha subratllat que "Competir de tu a tu amb els Estats Units o la Xina exigeix a més de talent i inversió un mercat de capitals més integrat i talent. Aquesta llei no crearà fons nous, però ajudarà a resoldre un dels coll d'ampolla que existeixen. És a dir, que les bones idees europees trobin clients, finançament i normes clares per créixer dins d'Europa".
Agirregoitia ha mostrat la seva satisfacció per ser l'encarregada de "un important informe amb el qual la UE vol millorar l'escenari reglamentari perquè la innovació adquireixi l'escala que necessita per créixer". A seu judici, el repte passa per adaptar el marc regulatori europeu perquè les iniciatives innovadores puguin consolidar-se i no es quedin en fases inicials.
En la seva intervenció ha recordat que "A Europa tenim universitats, centres d'investigació i talent de primer nivell. Però no sempre donem a qui inova els mitjans per passar del laboratori al mercat", cosa que provoca que, en massa ocasions, "moltes idees o no despeguen o les empreses es veuen obligades a buscar fora el finançament per créixer".
La eurodiputada considera "evident" que, "si volem competir a nivell global i crear un entorn innovador que ens ajudi no només a desenvolupar-nos i competir sinó a ser més autònoms des del punt de vista tecnològic, això ha de canviar". En aquest sentit, ha remarcat que "La innovació no és un luxe, crea ocupació i pot ajudar a millorar el benestar de les persones i la competitivitat de les nostres empreses així que treballarem per construir la millor legislació possible".
Com a mostra d'aquesta orientació a Euskadi, ha mencionat el programa Faros d'Innovació, que acaba de llançar la seva primera convocatòria de finançament destinada a recolzar projectes científics i tecnològics amb capacitat de generar impacte social i econòmic al País Basc, accelerant la transferència del coneixement científic i tecnològic cap al teixit social i empresarial.
Agirregoitia ha apuntat que, en l'actualitat, "només una petita part de la investigació i innovació que es genera a Europa es tradueix en productes i serveis d'èxit al mercat". En la mateixa línia, ha avisat que "la dependència de proveïdors de fora de la UE continua sent gran mentre que competidors mundials avancen més ràpidament i inverteixen de manera més agressiva".
També ha remarcat que "no hi ha normes comunes per a molts contractes públics d'I+D el que genera inseguretat jurídica i fragmentació". La nova llei, ha explicat, pretén "crear un marc reglamentari més favorable que permeti a les empreses aprofitar millor els drets de propietat intel·lectual i la certificació per ajudar a que les solucions innovadores arribin al mercat més ràpidament i a major escala".
En referència als dades sobre empreses tecnològiques d'alt creixement, ha recordat que "Segons l'informe Draghi, gairebé el 30% dels unicornios creats a Europa entre 2008 i 2021 van traslladar la seva seu a l'estranger, principalment als Estats Units. No podem seguir perdent empreses innovadores per les dificultats per créixer a Europa. Necessitem simplificar les normes, eliminar burocràcia innecessària i facilitar l'accés a la financiació, especialment per a startups i pimes innovadores", ha defensat durant un debat en el ple de l'Eurocambra centrat en les mesures de suport a l'emprenedoria.