El ple del Parlament Europeu ha sol·licitat aquesta setmana reforçar l'ús dels fons de cohesió de la Unió Europea per afrontar la crisi d'accés a l'habitatge, millorar els serveis públics bàsics i fer front a la despoblació, amb la finalitat de garantir el "dret a quedar-se" de la ciutadania a les ciutats i zones on desitja desenvolupar el seu projecte vital.
Aquesta petició figura en una resolució aprovada per l'Eurocambra reunida a Estrasburg (França), que ha sortit endavant amb 601 vots favorables, 20 en contra i 36 abstencions. En el text, els eurodiputats demanen a la Comissió Europea que converteixi el "dret a quedar-se" en un dels eixos de la futura política de cohesió comunitària, de manera que les persones puguin viure, treballar i planificar el seu futur als llocs que consideren la seva llar.
Extremadura es troba entre les regions europees especialment afectades per la pèrdua de població. Segons l'última projecció de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, la comunitat autònoma perdria un 4,54% dels seus habitants en els pròxims 15 anys, la qual cosa suposaria 47.868 persones menys i deixaria la població en 1.007.474 residents.
Per províncies, l'INE preveu que Badajoz redueixi la seva població un 4,83%, mentre que Cáceres ho faria en un 4,03%. D'acord amb aquestes projeccions, el 2040 es registrarien 6.406 naixements a Extremadura, un 5,7% menys que el 2026, alhora que les defuncions augmentarien un 9,05%.
Com a conseqüència, el saldo vegetatiu d'Extremadura (diferència entre naixements i defuncions) seguiria sent negatiu, degut al descens continuat de la natalitat i a l'increment de les morts. L'INE calcula que el 2040 aquest saldo assoliria les -6.505 persones.
Debat a l'Eurocambra sobre el proper pressupost europeu
Durant el debat de la iniciativa al hemicicle, els eurodiputats han reclamat que aquest principi s'incorpori al proper Marc Financer Plurianual (MFP) de la UE per al 2028-2034, de manera que els fons europeus ajudin a finançar habitatge assequible i sostenible, llocs de treball de qualitat, serveis públics essencials, transport, sanitat i connectivitat, especialment en aquelles ciutats i territoris afectats pel declivi demogràfic i la despoblació.
La proposta es presenta en ple debat entre els Estats membres sobre el disseny del pressupost comunitari per als pròxims set anys i sobre la distribució dels recursos destinats al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), al Fons de Cohesió i a altres programes de cooperació nacionals i regionals, tal com ha recordat el Parlament Europeu en un comunicat.
En aquest marc, l'Eurocambra reclama que les autoritats locals i regionals tinguin un paper més rellevant en la definició de les "prioritats d'inversió" i en l'elaboració dels programes finançats amb fons de cohesió, a més de facilitar l'accés a aquestes ajudes mitjançant la reducció de les "cargues administratives", en particular per a les ciutats petites i mitjanes.
Més recursos per a habitatge, clima i resiliència urbana
Un dels objectius centrals de la resolució és reforçar la capacitat de les ciutats europees per afrontar la "crisi d'habitatge", finançant projectes d'habitatge "assequible, sostenible i energèticament eficient", entre ells l'habitatge públic i social, la rehabilitació d'edificis, la regeneració de barris i la reutilització d'immobles "buits o abandonats".
Al mateix temps, els eurodiputats aboguen per incrementar la inversió destinada a millorar la "resiliència climàtica" de les àrees urbanes davant fenòmens meteorològics extrems i l'augment de les temperatures, mitjançant infraestructures adaptades al canvi climàtic i "solucions basades en la natura".
L'Eurocambra proposa igualment emprar els fons de cohesió per reforçar la "preparació i resiliència" de les ciutats davant emergències i crisis, si bé adverteix que la despesa vinculada a la seguretat no s'ha de fer "a costa" dels recursos orientats al desenvolupament econòmic i social de les ciutats i regions.
En l'àmbit del turisme, els eurodiputats insisteixen en la necessitat d'impulsar un model "sostenible" que permeti mantenir l'activitat econòmica local sense deteriorar la "qualitat de vida" dels residents, respectant les particularitats de cada territori i les competències de les administracions nacionals, regionals i locals.
"Arrels sòlides" i oportunitats per quedar-se
El ponent de l'informe, l'eurodiputat italià Denis Nesci, del grup de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), ha defensat que les ciutats han de proporcionar als seus habitants "arrels sòlides i oportunitats reals per construir el seu futur".
"El dret a quedar-se significa garantir que els estudiants, els joves professionals i les famílies puguin trobar habitatges assequibles, transport fiable i serveis públics essencials allà on triïn viure", ha assenyalat Nesci, que ha reclamat una financiació de cohesió "previsible" després de 2027 i un accés més senzill a les ajudes europees per construir ciutats "més connectades, segures i resilients".