El president de la Deputación da Coruña, Valentín González Formoso, va advertir del "clamor" dels 93 ajuntaments de la província, que "afronten serios dificultats operatives per presentar els serveis públics més bàsics" i es situen "al límit del crack financer" per la "falta de recursos" i la "contínua" assumpció de "competències impròpies".
Formoso va comparèixer aquest dilluns a la Comissió d'Economia del Parlament de Galícia per explicar els comptes de la Deputación per al pròxim exercici, amb el qual es tancarà l'actual mandat. En aquell any, va avançar, la Deputación da Coruña disposarà del pressupost "més alt de la història", amb un increment del 14,6% fins a assolir els 293.930.000 euros.
En la seva intervenció, va sostenir que la situació presenta una "gravetat important i no va a millor", ja que els ajuntaments estan "al límit del crack financer ofegats pels costos". "El subministrament energètic, la depuració d'aigües, la recollida i el tractament de la brossa i els serveis d'ajuda a domicili estan estrenyent els pressupostos locals", va indicar.
Va remarcar que darrere de cada servei municipal hi ha veïns amb drets i persones amb necessitats bàsiques, i que en "infrafinançar financera-ment els ajuntaments s'està aprofundint en la desigualtat i incrementant les bretxes socials, sanitàries i territorials entre la població", va afirmar.
Segons va exposar, aquesta "falta de recursos" s'ha convertit en una "pràctica continuada", igual que la "transferència incessant de competències impròpies" a les entitats locals "sense l'avaluació del seu cost efectiu i sense la transferència dels fons necessaris per a la seva execució".
En aquest context, va reconèixer que el projecte de pressupostos per al 2027 de la Xunta de Galícia preveu un augment del Fons Gallec de Cooperació Local, elevant la seva quantia incondicionada a 170 milions d'euros de 203 milions, la qual cosa suposa un 8,4% més per als 313 municipis gallecs. Amb tot, va subratllar que, "reconeixent l'avenç, resulta insuficient".
"Si posem aquesta xifra en qüestió és perquè el contrast entre la política financera de la Xunta cap als ajuntaments i l'esforç de la Deputación da Coruña és evident. En termes relatius, l'esforç pressupostari de la Deputación per finançar els ajuntaments multiplica per 20 el de la Xunta", va dir.
Afegí que "la Diputació posa a disposició dels seus 93 municipis una quantia equivalent a la meitat de tot el que la Xunta destina per als 300 de Galícia", i va lamentar que la institució provincial rebi "zero euros" del Fons Gallec de Cooperació Local, cosa que, al seu parer, "incompleix el mandat constitucional que estableix la participació de les entitats locals, incloses les províncies, en els tributs de la Comunitat".
Per aquest motiu, va demanar al Parlament de Galícia que abordi una reforma "profunda" que garanteixi recursos suficients a les administracions locals, aprofitant la tramitació del Projecte de llei d'administració local a la Cambra.
Pressupost més alt i prioritat al municipalisme
En desgranar els comptes per a l'any vinent, va insistir que la Diputació de la Corunya comptarà amb el pressupost "més alt de la història", amb un 14,6% més, fins a arribar als 293.930.000 euros, un increment que procedeix en la seva "pràctica totalitat" de l'augment de les transferències de l'Estat.
Va advertir que aquesta "infrafinançament municipal" impacta de manera "crítica" en reptes com el despoblament i l'envelliment, i va posar en valor que la Diputació desenvolupa accions directes amb "impacte pressupostari i execució real" per fer-hi front.
En aquest sentit, va destacar programes com Mercanavila i les cases d'acompanyament de la gent gran, "un model públic d'atenció al món rural pioner a Galícia" basat en centres oberts de 59 places repartides en quatre unitats convivencials per garantir cures de qualitat. Va avançar que els primers equipaments s'ubicaran a les Pontes, Rianxo i Ordes, amb l'objectiu de "reduir la bretxa" de places residencials existents.
En matèria d'inversió, va destacar que el Pla Únic de Municipis, dotat inicialment amb 92 milions, és el principal pla d'obres i serveis de les quatre diputacions i una "referència en l'àmbit estatal", i que per a l'any vinent creixerà un 4,54%.
Va apuntar també que el segon gran bloc de despesa és el social, que suposa l'11,75% del total, amb un increment del 4,6% fins als 34.555.000 euros. Va detallar que la major part d'aquest augment es destinarà al Servei d'Ajuda a Domicili, amb el qual la Diputació preveu finançar 395.804 hores d'aquest servei essencial.
Tot això, va assenyalar, mantenint la situació de "deute zero", sense recórrer a crèdits ni pagar interessos financers, i "manté congelades les taxes i els preus públics provincials". Per això, va sostenir que els comptes per a 2027 dibuixen una administració "rigorosa", amb "deute zero", "compromesa amb els serveis públics i plenament dedicada a la protecció del municipalisme".
Posicions enfrontades dels grups parlamentaris
A la comissió, la diputada del PSdeG Patricia Iglesias va posar en valor la tasca de la institució provincial, que al seu parer "demostra que hi ha una altra manera de governar, una altra manera de gestionar els recursos públics i d'entendre la cooperació institucional". Va criticar que el PP continuï traslladant als ajuntaments "any rere any" competències "impròpies" sense aportar els fons necessaris per assumir-les.
Per la seva banda, la diputada del BNG Iria Taibo, la formació de la qual cogoverna amb la PSdeG a la Diputació, va insistir en la urgència de redefinir el model de finançament municipal, atès que els ajuntaments assumeixen competències impròpies per "acció o per omissió de la Xunta" sense que aquesta "compensi per la via econòmica".
En relació amb la distribució de fons, va afirmar que la presència del BNG a la Diputació persegueix, "des d'un esperit crític" sobre el funcionament d'aquestes institucions, assolir "una millor distribució" de les partides per corregir desigualtats i pal·liar, en la mesura del possible, la "irresponsable falta de suport de la Xunta" a les entitats locals.
A l'altra banda, el diputat del PSdeG, Gonzalo Trenor, va qualificar de "contradictori" que el president provincial acudeixi a la Cambra a assegurar que no necessita endeutar-se ni apujar taxes mentre sosté que les administracions locals "tenen dificultats de finançament".
Així mateix, va rebutjar les crítiques al pressupost de la Xunta, reivindicant les partides destinades als ajuntaments, de les quals va dir estar "molt orgullós", i va acusar la Diputació d'incórrer en una "pràctica fraudulenta" en l'ús de fons en "esquivar la llei de subvencions" en la contractació d'actes públics amb una associació dirigida per "destacats membres del BNG, com és la Plataforma Quermeos Galego".
"Una cosa és subvencionar i una altra de ben diferent contractar amb fons públics una associació perquè, en lloc de prestar servei a l'administració o als administrats, llanci missatges ideològics", va concloure.