La fiança del lloguer no es converteix en diners del propietari quan acaba el contracte. La seva funció és garantir les obligacions de l’arrendatari i, una vegada descomptades les quantitats que corresponguin, s’ha de retornar el saldo.
El Ministeri de Consum identifica com a obligacions cobertes les rendes, els subministraments i la reparació de danys imputables a l’inquilí. També adverteix que la fiança no es pot utilitzar com una penalització automàtica per no esgotar tota la durada pactada inicialment.
La discussió sol començar en lliurar les claus. En aquell moment, l’estat de l’habitatge, les factures pendents i el contingut del contracte tenen més valor que una explicació genèrica sobre la necessitat d’arranjar el pis.
Què es pot descomptar i què s’ha de justificar
Un deute de lloguer ha de poder identificar-se: mensualitat, quantitat i el motiu pel qual encara és pendent. El mateix passa amb els subministraments que correspongui pagar a l’inquilí.
Quan s’al·leguen desperfectes, cal concretar el dany i la seva relació amb l’ús de l’habitatge. No n’hi ha prou amb presentar una reforma completa com si tot el seu cost es pogués traslladar a l’arrendatari.
La Llei d’Arrendaments Urbans diferencia les reparacions necessàries per conservar l’habitabilitat de les petites reparacions derivades de l’ús ordinari. L’existència d’un desperfecte obliga a examinar-ne la causa; no determina automàticament qui l’ha de pagar.
Les proves que ajuden a recuperar la fiança
Les fotografies del dia d’entrada i del dia de sortida permeten comparar l’estat de l’habitatge. Un inventari signat pot precisar quins mobles i electrodomèstics es van lliurar i en quines condicions.
També interessa conservar les comunicacions sobre avaries. Si una humitat o una avaria d’un aparell s’havia comunicat durant el contracte, aquest avís pot resultar rellevant quan després aparegui com a motiu de descompte.
El lliurament de claus ha de quedar documentat, amb data i constància de l’estat de l’immoble. Si hi ha discrepàncies, és preferible reflectir-les abans de signar una conformitat que no es comparteix.
Quan comença a generar interessos
L’article 36 de la LAU estableix que el saldo de fiança que s’hagi de retornar genera interès legal quan passa un mes des del lliurament de les claus sense que s’hagi restituït.
La regla es refereix al saldo que correspon retornar. No autoritza a retenir tota la fiança indefinidament per una factura menor ni resol per si mateixa una controvèrsia sobre danys.
Com reclamar una retenció
La reclamació ha d’indicar quant s’ha lliurat, quan va acabar el lloguer, quina quantitat s’ha retornat i quina encara queda pendent. Si el propietari al·lega danys, es pot sol·licitar el seu desglossament i la documentació que els sustenta.
Un requeriment escrit que permeti acreditar l’enviament i el seu contingut deixa constància de la petició. Hi han d’acompanyar els documents rellevants, sense lliurar els únics originals disponibles.
Abans d’iniciar una via judicial caldrà revisar els tràmits aplicables al conflicte i la documentació necessària. Una conversa telefònica aïllada resulta molt més difícil d’acreditar que una reclamació conservada per escrit.
La fiança i la garantia addicional no són el mateix
En els arrendaments d’habitatge, la fiança legal equival a una mensualitat de renda. Les garanties addicionals tenen els seus propis límits i s’han d’identificar com a tals, sense barrejar tots els imports sota una única denominació.
En revisar la liquidació final s’han de comprovar per separat la fiança, qualsevol dipòsit addicional i les quantitats que el propietari pretén compensar.