L'excandidata a la Presidència de l'Equador Luisa González va ser arrestada aquest dijous per les forces de seguretat del país andí. La notícia va ser difosa en un primer moment per l'expresident Rafael Correa i més tard ratificada per la pròpia dirigent, mentre la Fiscalia informava de diverses detencions dins d'una causa sobre finançament polític i despesa electoral durant la campanya presidencial de 2023.
"Van arrestar a Luisa González. Ja n'hi ha prou!. L'Equador vencerà", va escriure Correa a les xarxes socials, sense oferir dades addicionals sobre les circumstàncies de l'arrest ni sobre el parador de la dirigent de Revolució Ciutadana.
Hores més tard, la líder oposadora va confirmar en un comunicat oficial que es trobava detinguda, emmarcant l'operatiu en el que qualifica de "persecució política" i subratllant que en aquest moment ella és la principal afectada per aquesta campanya.
"Hem arribat a una situació insostenible. La dictadura de Noboa no només ha portat el nostre estimat país al desastre econòmic, amb una violència i una corrupció totals, sinó que l'atac a les llibertats i la persecució política són una realitat permanent. Els presos polítics de la dictadura estan sent maltractats i torturats", ha assegurat.
González va expressar el seu agraïment per la "infinita solidaritat" que diu haver rebut, va qualificar d'"absurdes" les imputacions en la seva contra i es va comprometre a afrontar el procés "amb la dignitat de les equatorianes i els equatorians que no deuen res i que estan compromesos a aconseguir la llibertat de l'Equador i un futur millor per al país".
La dirigent també va apel·lar a la cohesió interna de la seva organització i al suport d'altres corrents d'esquerra. Va cridar a la unitat del seu moviment i de "totes les forces progressistes" de l'Equador per "aconseguir la llibertat i la democràcia". "Més aviat que tard, el silenci esclatarà en cada racó del territori i aconseguirem la tan anhelada democràcia", ha afegit.
Ordres de detenció i el paper de la Fiscalia
La Fiscalia General de l'Estat va informar que agents policials van executar ordres de detenció a les províncies de Pichincha i Manabí "contra tres persones investigades per la seva presumpta participació en el delicte de blanqueig de capitals", dins d'una causa en la qual ja s'investiga un total de set implicats.
El Ministeri Públic va comunicar després que una de les assenyalades, Wendy Onofre, secretària del Moviment RETO —una formació de centre-esquerra identificada com a Llista 33— es va presentar "voluntàriament" davant les autoritats a la província de Guayas.
Des del Govern, el primer vicepresident de l'Assemblea, Esteban Torres, va negar que l'actuació de la Fiscalia contra González estigui relacionada amb el calendari electoral. Al seu parer, no es pot vincular automàticament qualsevol investigació amb la contesa política. "Aquí s'ha malentès el concepte que aquell que està en política, està santificat. No es pot dir que qualsevol investigació que es faci en un període electoral estigui necessàriament relacionada. Som cauts, és una investigació prèvia i estarem atents al cas", ha dit.
El anomenat cas Laberint
El procés, conegut com a cas Laberint, se centra en "presumptes irregularitats en la financiació política i la despesa electoral en publicitat durant la campanya presidencial de 2023 per inconsistències en les aportacions i l'origen lícit dels recursos", segons la versió oficial de la Fiscalia.
De segons informacions del diari equatorià 'Primicias', la causa es va originar a raó d'una denúncia presentada per Diana Atamaint, expresidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), per una suposada infracció electoral de González quan va competir per la Presidència davant de Noboa. Se li recriminava no haver documentat l'origen de certs fons de la campanya de 2023; les sancions econòmiques es van abonar i l'expedient administratiu va ser posteriorment arxivat.
Així i tot, l'assumpte va ser remès el passat 23 de juny a la Fiscalia per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en el qual consten com a "sospitosos" altres quatre persones vinculades a l'equip de campanya de González.
Denúncia de detenció arbitrària i petició de mesures cautelars
La defensa de González i el seu partit, Revolució Ciutadana, van difondre un extens comunicat en què sostenen que es tracta d'una "detenció arbitrària i inconstitucional" i "una greu vulneració a les garanties bàsiques del degut procés i als seus Drets Humans fonamentals", al·legant que les autoritats no han precisat "el lloc exacte on es troba retinguda ni han permès l'accés" dels seus advocats.
"Fem directament responsable el Govern i les institucions de l'ordre per la seva integritat física, psicològica i la seva vida", assenyalen en la nota, en la qual acusen l'Executiu de Daniel Noboa d'una "instrumentalització aberrant" del sistema judicial i, en particular, dels cossos destinats a combatre el crim organitzat.
Segons la versió del moviment polític, "s'ha muntat de forma exprés una causa penal per presumpte blanqueig d'actius que busca disfressar el que en estricte Dret constitueix una suposada discrepància administrativa en comptes de campanya per un import mínim de 6.100 dòlars", denunciant "un acte explícit de persecució d'Estat (Lawfare) destinat a proscriure l'oposició".
Davant el que descriuen com un "greu atropellament democràtic", exigeixen que les autoritats informin "de manera immediata" del parador de González i autoritzin l'accés del seu equip jurídic. Així mateix, anuncien que sol·licitaran "mesures cautelars urgents" a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) per protegir la integritat i els drets de la dirigent oposadora.