Un tribunal maltès ha declarat no culpable al empresari Yorgen Fenech dels dos càrrecs que afrontava per presumptament ordenar l'assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia el 2017, quan aquesta investigava casos de corrupció que afectaven al Govern de Malta en el context dels Papers de Panamà.
L'absolució ha arribat després que el jurat emetés aquest dimecres un veredicte de no culpabilitat per vuit vots davant d'un en cadascun dels delictes que se li atribuïen, complicitat i conspiració, després de vuit hores de deliberacions, segons ha informat el diari 'Times of Malta'.
La Fundació Daphne Caruana Galizia ha lamentat l'absolució de Fenech "nou anys" després que la periodista hagi estat assassinada, "negant-li la justícia que mereix". "Els fracassos institucionals que van permetre el seu assassinat segueixen sense resoldre's ni reformar-se", ha reprovant en un comunicat.
En la mateixa línia, l'ONG Repubblika ha qualificat el fallo de "decebedor" i ha expressat el seu suport a la família de la reportera, que durant nou anys ha hagut de suportar "la revelació dels detalls més íntims" de la seva mort, "anys de processos penals, atacs continus i difamació", a més d'una "càrrega intolerable" al "lluitar per les veritats que l'estat mateix estava obligat a descobrir".
"El veredicte, tanmateix, no requereix que Malta fingi que les proves escoltades durant aquest judici mai van ser escoltades. No esborra les troballes de la investigació pública i no respon a les preguntes profundes que queden sobre la corrupció, la impunitat, la interferència política i els fracassos de l'Estat", ha assenyalat en un altre comunicat.
Per la seva banda, l'organització Occupy Justice ha subratllat que no es podrà parlar de justícia plena mentre no es depurin responsabilitats en "la cadena completa" de qui van ordenar el crim de la periodista "i fins que els fallos institucionals exposats" després del seu assassinat siguin corregits, ja que "la lluita per la justícia" continua.
"El treball no acaba aquí. Malta encara necessita la veritat, la rendició de comptes, protecció per als periodistes i institucions que actuïn abans que la corrupció i la impunitat esdevinguin irreversibles", ha argumentat el col·lectiu.
Reacció política i crítiques a la investigació
El líder del opositor Partido Nacionalista, Alex Borg, va ser el primer dirigent a pronunciar-se sobre el veredicte, cridant a la ciutadania a concentrar-se davant el Parlament maltès. Va al·legar que, encara que "respecten el veredicte", això no significa "guardar silenci" davant les dubtes que han aflorat durant el procés judicial.
Borg ha insistit que aquesta decisió no tanca el capítol de l'assassinat ni eximeix l'Estat de la seva responsabilitat política per les greus mancances que van minar la investigació, entre elles la falta d'avaluació adequada de proves a causa del retard de les autoritats en incautar, extreure o analitzar informació clau continguda en telèfons, ordinadors i altres dispositius.
"No es tracta de detalls menors. Quantes proves es van perdre i quantes línies d'investigació van quedar sense explorar a temps? Què tan diferent hauria estat la postura de la Fiscalia si des del primer dia haguéssim comptat amb institucions independents, lliures de conflictes i de la pressió del poder?", ha qüestionat.
La família de la periodista va acudir als tribunals per sol·licitar que s'apartés del cas a Silvio Valletta, excomissionat adjunt de la Policia de Malta --i espòs de Justyne Caruana, aleshores ministra del Govern del Partit Laborista--, al·legant falta d'imparcialitat després de conèixer-se la seva estreta relació amb Fenech, amb qui fins i tot va viatjar a l'estranger mentre dirigia les investigacions.
A aquestes dubtes sobre la gestió de les proves s'hi van afegir contínues filtracions d'informació confidencial sobre el curs de la investigació, que haurien permès als implicats anticipar-se durant anys a les actuacions de les autoritats.
Un procés llarg i marcat per recursos
El procediment judicial s'ha allargat durant anys perquè Fenech va presentar diverses impugnacions relacionades amb les circumstàncies de la seva detenció, la suposada il·legalitat de la detenció, el presumpte incompliment del deure de l'Estat maltès de protegir la seva salut i la forma en què es van desenvolupar els tràmits judicials, que, segons la seva versió, van vulnerar el seu dret a un judici just en un termini raonable.
Les investigacions apuntaven que l'empresari hauria pagat al voltant de 150.000 euros als autors materials de l'atemptat, després que la periodista revelés mesos abans de la seva mort l'existència d'una societat opaca registrada als Emirats Àrabs Units, denominada 17 Black, propietat de Fenech i utilitzada presumptament per canalitzar comissions il·legals cap a alts càrrecs de l'Executiu maltès.
Altres dues persones --Robert Agius, conegut com a "Ta Maksar", i el seu soci Jamie Vella-- van ser declarades culpables al juny de 2025 per subministrar l'explosiu utilitzat en l'assassinat. El 2022, els germans George i Alfred Degiorgio van acceptar penes de 40 anys de presó després d'admetre que van col·locar i detonar la bomba. Un tercer implicat, Vince Muscat, va ser condemnat a 15 anys després de confessar i aportar detalls sobre el crim.
L'assassinat de Caruana Galizia i les seves conseqüències
Caruana Galizia va morir el 16 d'octubre de 2017, als 53 anys, al fer esclatar una bomba col·locada al seu cotxe davant de la seva vivenda a Bidnija. En el moment del seu assassinat investigava un cas derivat dels Papers de Panamà, relacionat amb suposats suborns canalitzats des de 17 Black cap a societats pantalla vinculades al cap de gabinet de l'ex primer ministre Joseph Muscat, Keith Schembri, i a l'aleshores ministre de Turisme, Konrad Mizzi, a Panamà.
Un informe publicat el 2021 va concloure que el risc per la seva vida es va intensificar a partir del 2016, quan va treure a la llum els negocis a l'estranger de destacats dirigents maltesos després de la filtració dels Papers de Panamà.
Fenech, màxim responsable del Grup Tumas i conseller d'ElectroGas Malta, va ser arrestat al novembre de 2019 mentre navegava en el seu iot al abandonar un port esportiu maltès. L'acusació es va recolzar en el testimoni del seu xofer, Melvin Theuma, qui va confessar haver actuat com a intermediari en l'assassinat i va rebre un indult a canvi de col·laborar amb la Justícia.
La seva detenció, unida a les sospites que alts càrrecs governamentals podrien estar implicats, va desencadenar al desembre de 2019 una onada de protestes arreu del país que va posar en escac l'aleshores primer ministre, Joseph Muscat. La periodista també havia revelat que l'esposa del 'premier' era titular d'una empresa a Panamà anomenada Egrant.