Concentracions per Ceuta avui, 2 de setembre: mapa, horaris i on estaran Feijóo i Abascal

A Espanya els ajuntaments no “autoritzen” jurídicament les manifestacions, però sí que poden organitzar-les com a subjectes promotors i, en tot cas, tenen un paper rellevant de coordinació i gestió de l’espai públic. El marc bàsic està a la Llei Orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió, modificada per la Llei Orgànica 9/1999, i es complementa amb la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana i les ordenances municipals.

1. Qui convoca i davant de qui es comunica?

El dret de reunió i manifestació és un dret de persones físiques i jurídiques (art. 3 LO 9/1983). Per tant:

• Quan l’ajuntament organitza directament una manifestació (per exemple, una marxa cívica, un acte de rebuig institucional, etc.), actua com a persona jurídica organitzadora. Ha de comunicar la manifestació a l’autoritat governativa competent (Delegació/Subdelegació del Govern o autoritat autonòmica amb competències en seguretat ciutadana), no a si mateix.
• Quan són tercers qui convoquen (associacions, sindicats, plataformes veïnals…) i l’ajuntament només dóna suport o col·labora (cessió d’espais, mitjans, presència institucional), la comunicació prèvia també correspon a aquests organitzadors, no a l’ajuntament.

En cap cas l’ajuntament és l’autoritat que autoritza o prohibeix; aquesta competència correspon a l’autoritat governativa prevista a la LO 9/1983 i a la seva modificació de 1999.

2. Procés legal de comunicació de la manifestació

D’acord amb la LO 9/1983 (modificada per la LO 9/1999), l’esquema bàsic és:

• Comunicació escrita prèvia per a reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions:
  • Termini ordinari: entre 10 i 30 dies naturals d’antelació.
  • En casos extraordinaris i greus que justifiquin urgència, s’admet una antelació mínima de 24 hores.
• L’escrit ha d’incloure (art. 9 LO 9/1983 segons redacció de la LO 9/1999):
  • Dades identificatives dels organitzadors o del seu representant (si és persona jurídica, el propi ajuntament o altra entitat).
  • Lloc, data, hora i durada prevista.
  • Objecte de la manifestació.
  • Itinerari projectat, si es circula per la via pública.
  • Mesures de seguretat previstes pels organitzadors o que sol·liciten a l’autoritat governativa.
• Decisió de l’autoritat governativa: si aprecia raons fonamentades de possible alteració de l’ordre públic amb perill per a persones o béns, pot:
  • Prohibir la manifestació, o
  • Modificar data, lloc, durada o itinerari.
  Ha de resoldre motivadament i notificar en un termini màxim de 72 hores des de la comunicació.
• Impugnació: si els organitzadors (inclòs un ajuntament organitzador) no accepten la prohibició o les modificacions, poden interposar recurs contenciós-administratiu en via preferent i sumària davant l’Audiència competent.

3. Paper específic de l’ajuntament segons la LO 9/1999

La Llei Orgànica 9/1999 introdueix un paper exprés per als municipis afectats per la manifestació:

• L’autoritat governativa ha de notificar a l’ajuntament afectat les dades de l’escrit de comunicació (excepte en convocatòries urgents).
• L’ajuntament disposa de 24 hores per emetre un informe no vinculant sobre:
  • Estat dels llocs per on discorre la manifestació.
  • Concurrència amb altres actes al municipi.
  • Condicions de seguretat dels llocs segons la normativa vigent.
  • Altres circumstàncies tècniques anàlogues.
  Si no informa en termini, s’entén informe favorable.

Aquest informe no decideix sobre la celebració o no de la manifestació, però influeix en la decisió de l’autoritat governativa sobre possibles modificacions o prohibició.

4. Competències municipals i límits

A més d’aquest informe, les competències municipals provenen de la legislació de règim local, de la Llei Orgànica 4/2015 i de les ordenances:

• Ús del domini públic: ordenances sobre ocupació de la via pública, mobiliari urbà, sorolls, horaris, etc., sempre respectant el contingut essencial del dret de reunió.
• Policia local: regulació del trànsit, talls de carrers, acompanyament i protecció de la marxa, coordinació amb Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
• Serveis municipals: neteja, senyalització, dispositius d’emergències, protecció civil.
• Límit clau: l’ajuntament no pot convertir una ordenança o un informe tècnic en una “autorització” prèvia de l’exercici del dret de manifestació ni prohibir-lo per si mateix; només pot ordenar l’ús de l’espai i col·laborar en la seguretat.

En síntesi, l’ajuntament pot ser promotor d’una manifestació o simple col·laborador, però la competència formal per acceptar, limitar o prohibir la manifestació correspon sempre a l’autoritat governativa, amb els terminis i garanties que fixen les lleis orgàniques citades.

Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal són avui dos dels principals referents de la dreta espanyola. Ambdós encapçalen partits d’àmbit estatal —Partit Popular i Vox, respectivament— i exerceixen un paper central a l’oposició al Govern, tot i que amb trajectòries i estils polítics molt diferents.

Alberto Núñez Feijóo (Partit Popular)

Alberto Núñez Feijóo és el president del Partit Popular (PP) i, de facto, líder de l’oposició al Govern de Pedro Sánchez. Diverses informacions de premsa i del propi PP el descriuen de forma sistemàtica com a “president del Partit Popular” i “líder del PP”, encapçalant la principal força d’oposició al Congrés dels Diputats i en el conjunt del sistema polític estatal.

La seva trajectòria política combina una llarga etapa a l’administració i una altra a la política autonòmica gallec abans de fer el salt a la política nacional:

• Segons una àmplia biografia recollida per eldiario.es, va iniciar la seva carrera en alts càrrecs tècnics, arribant a ser president de l’Insalud amb 31 anys i posteriorment president de Correus.
• Ja a Galícia, la mateixa font detalla que va ser vicepresident de la Xunta i va heretar el lideratge del PP gallec, assolint posteriorment quatre majories absolutes com a president de la Xunta de Galícia.
• El 2022 abandona la política autonòmica per assumir la presidència nacional del PP, en un context de crisi interna del partit.

Com a dirigent nacional, nombroses notícies de Demócrata i altres mitjans el presenten com un líder que:

• Marca la línia política i estratègica del PP, inclòs el disseny de la cúpula del partit i de les seves gestores autonòmiques (per exemple, a la Comunitat Valenciana, on “imposa una gestora” i decideix la seva composició).
• Exerceix una oposició intensa al Govern, reclamant dimissions, canvis legals o comissions d’investigació en temes com la corrupció, la política migratòria o el sistema ferroviari.
• Coordina la feina del partit a institucions (Congrés, Senat, governs autonòmics) i de les seves fundacions vinculades, com Reformismo21, think tank presentat per ell mateix per elaborar propostes programàtiques.

Pel que fa a atribucions, com a president del PP dirigeix la estratègia política, l’elaboració del programa, la configuració de llistes electorals i la línia de negociació amb altres partits. Institucionalment, és diputat nacional i forma part de la Diputació Permanent del Congrés, fet que el manté amb presència política activa fins i tot fora dels períodes de sessions.

Santiago Abascal (Vox)

Santiago Abascal Conde és el president de Vox i la seva principal figura política. D’acord amb la seva fitxa a la base de dades de stakeholders parlamentaris, és diputat al Congrés per Madrid des de 2019 i vocal a la Diputació Permanent de la Cambra des de novembre de 2023, fet que li atorga un paper institucional estable en l’activitat parlamentària.

La mateixa fitxa biogràfica i diverses informacions públiques assenyalen que:

• És líder de Vox des de 2014 i un dels seus fundadors el 2013, després d’abandonar el Partit Popular, en què havia estat diputat autonòmic basc.
• Està llicenciat en Sociologia i procedeix d’una família amb trajectòria política; va ser objectiu d’amenaces d’ETA, fet que ha marcat el seu discurs públic.
• Des de 2019 dirigeix també la Fundació Disenso, i des de 2024 presideix Patriotas.eu / Patriots, plataforma o grup polític europeu que agrupa forces de dreta nacional-conservadora, tal com recullen diverses notes de Vox.

En notícies i notes oficials se’l descriu reiteradament com a president de Vox, responsable de fixar la línia política del partit i de les seves aliances internacionals. Des d’aquesta posició:

• Decideix l’estratègia de negociació amb el PP en governs autonòmics i municipals, condicionant investidures i pressupostos.
• Lidera l’oposició de Vox al Congrés, intervenint en sessions de control al Govern i grans debats nacionals.
• Impulsa la projecció exterior del partit, teixint aliances amb dirigents com Donald Trump, Javier Milei o José Antonio Kast, segons nombroses cròniques de premsa i comunicats del propi Vox.

Pel que fa a les atribucions formals, com a president d’un partit d’àmbit estatal i diputat nacional, Abascal dirigeix l’orientació ideològica, llistes electorals i disciplina interna de Vox, i desenvolupa tasques de representació parlamentària i mediàtica. El partit que encapçala, Vox, està situat a la dreta dura o extrema dreta segons bona part de la premsa i dels seus adversaris polítics, fet que es reflecteix regularment a les notícies analitzades.

En síntesi, Feijóo és el líder de la principal força de centrodreta tradicional, el Partit Popular, amb una trajectòria marcada per la gestió i el govern autonòmic prolongat; Abascal presideix Vox, una força de dreta radical sorgida en l’última dècada, i ha construït el seu perfil al voltant de la confrontació ideològica i la projecció internacional d’un discurs nacional-conservador.

Les fonts consultades permeten identificar, d’una banda, una xarxa molt àmplia de municipis que s’han sumat a mobilitzacions de suport a Ceuta al voltant del 2 de setembre de 2026, i, de l’altra, un nombre significatiu d’iniciatives parlamentàries al Congrés en aquesta legislatura vinculades a la defensa i suport de la ciutat. No existeix, però, ni un cens municipal històric complet ni un recompte oficial agregat de totes les iniciatives “pro-Ceuta”, per la qual cosa només es poden oferir xifres mínimes i exemples representatius, no un llistat exhaustiu.

1. Municipis que han organitzat mobilitzacions de suport a Ceuta

La onada més documentada de mobilitzacions municipals és la convocada per al 2 de setembre de 2026, Dia de la Ciutat Autònoma, en plena crisi migratòria. Segons el reportatge de Demócrata sobre el “Mapa de les manifestacions per Ceuta”, aquesta jornada es configura com la major mobilització nacional de suport a la ciutat des de l’inici de la crisi.

D’aquest mapa i de les notes de premsa municipals i de la FEMP es desprèn que:

• La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) va cridar els 8.132 ajuntaments espanyols a concentrar-se el 2 de setembre a les 20:00 hores davant de les seves cases consistorials com a mostra de solidaritat amb Ceuta.
• La plataforma ciutadana “Ceuta ens uneix” havia recopilat a 29 d’agost 317 concentracions confirmades en 46 províncies, segons un altre anàlisi de Demócrata sobre el 2 de setembre (enllaç).
• Entre les ciutats amb concentracions expressament llistades al “mapa” figuren, entre altres:
  Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Saragossa, Bilbao, Valladolid, A Coruña, Vigo, Gijón, Oviedo, Palma, Las Palmas de Gran Canaria, Santa Cruz de Tenerife, Alicante, Murcia, Granada, Còrdova, Càdis, Salamanca, Santiago de Compostela, Pamplona, Santander, Logronyo, Burgos, Toledo, Melilla, Elx, Andújar i Antequera.
• Altres notes municipals recollides confirmen convocatòries específiques a, com a mínim, San Sebastián de los Reyes, Saragossa, Palma, Santa Cruz de Tenerife, Murcia, Sevilla i León, totes elles presentades explícitament com a actes de suport o solidaritat amb Ceuta.

Tot i que la pregunta al·ludeix a “anys anteriors”, la documentació localitzada es concentra en aquesta onada de 2026; no hi ha un registre comparable i sistemàtic de concentracions de suport en anys previs, més enllà de referències puntuals a protestes a la pròpia Ceuta durant altres crisis. Per això, el que es pot afirmar amb seguretat és que, en l’actual crisi, centenars de municipis de pràcticament tot el país han organitzat mobilitzacions similars de suport a la ciutat, articulades al voltant de la convocatòria de la FEMP i d’iniciatives ciutadanes.

2. Iniciatives de suport a Ceuta al Congrés en l’actual legislatura

No existeix a les fonts consultades un balanç oficial que quantifiqui quantes iniciatives “de suport a Ceuta” s’han registrat a la XV Legislatura, però sí que s’identifiquen múltiples iniciatives explícitament centrades a Ceuta o a Ceuta i Melilla, que es poden agrupar així:

• Proposicions de llei amb impacte econòmic directe:
  • Proposició de Llei del Senat per a la recuperació de la bonificació del 50 % de les quotes patronals de la Seguretat Social per a empreses de Ceuta i Melilla (124/000005), remesa al Congrés i clarament plantejada com a mesura de suport al teixit productiu d’ambdues ciutats.
  • Proposició de Llei del Grup Popular al Congrés amb el mateix objectiu (122/000134), presa en consideració pel Ple l’11 de març de 2025.
• Proposicions no de llei (PNL) i mocions vinculades a seguretat, sanitat i acció humanitària a Ceuta:
  • PNL del Senat (moció) per a un Pla Integral de Seguretat per a les ciutats de Ceuta i Melilla, debatuda a la Comissió Mixta sobre Insularitat (ordre del dia de 25/11/2025).
  • PNL del Grup Popular a la Comissió de Sanitat per “fer front a la crisi sanitària a les ciutats de Ceuta i Melilla”, registrada el 2025.
  • Diverses PNL de Vox sobre la crisi migratòria, entre elles les que reclamen que Marroc assumeixi les despeses sanitàries i de seguretat a Ceuta i reforcin els mitjans de l’Ingesa (tres PNL, segons detalla Demócrata).
  • PNL del Grup Mixt (Podemos) per a un desplegament d’accions humanitàries suficients i adequades a Ceuta, garantint atenció sanitària, allotjament i protecció davant de violència sexual, citada per Redacció Mèdica.
  • PNL del PP per a una estratègia sanitària extraordinària per a Ceuta i Melilla davant emergències migratòries, descrita per Gaceta Médica.
  • PNL del PP amb un Pla de Reactivació Econòmica de 650 milions d’euros per a Ceuta i Melilla, activació de la Llei de Seguretat Nacional i desplegament de Frontex, registrada al Congrés segons Demócrata.
• Iniciatives de control i seguiment:
  • “Bateries” de preguntes escrites del Grup Popular sobre la crisi de Ceuta (per exemple, sobre si el Govern coneixia la imminència de l’entrada massiva i el reforç de mitjans a la frontera).
  • Sol·licituds de compareixença del president del Govern i d’almenys vuit ministres davant del Ple i comissions per informar sobre “els fets succeïts a Ceuta” i la seva gestió, tramitades a través de la Diputació Permanent i de les comissions sectorials.

Amb aquesta evidència parcial, es pot afirmar que en l’actual legislatura s’han registrat almenys una desena llarga d’iniciatives específicament centrades a Ceuta o a Ceuta i Melilla (entre proposicions de llei, proposicions no de llei, mocions, preguntes i compareixences), totes elles amb un enfocament de suport polític, econòmic, sanitari o de seguretat a la ciutat. No obstant això, en no disposar d’una explotació estadística completa de la base de dades del Congrés filtrada per “Ceuta” i tipologia d’iniciativa, no és possible oferir una xifra tancada i exacta; l’enumeració anterior reflecteix únicament les iniciatives que les notes oficials i la premsa especialitzada han destacat de forma expressa.