El president del Cidob, Josep Borrell, ha subratllat que és "imperatiu" que Amèrica Llatina avanci en una integració política i econòmica pròpia, en detectar una absència d'estratègia regional que, al seu parer, la deixa en una posició de debilitat. Així mateix, ha defensat la necessitat d'intensificar les relacions comercials entre els països llatinoamericans i la Unió Europea.
Ho ha exposat aquest dilluns a Barcelona durant el fòrum World in Progress (WIP) organitzat per Prisa, en una taula rodona en què ha compartit escenari amb el secretari executiu de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), José Manuel Salazar-Xirinachs; el professor de Sciences Po i membre del consell internacional del Centre Brasiler per a les Relacions Internacionals (CEBRI), Victor do Prado, i la presidenta del Consell Empresarial Aliança per Iberoamèrica (CEAPI), Núria Vilanova, que ha exercit de moderadora.
Borrell ha recalcat que aquesta integració entre països llatinoamericans no es pot dissenyar des de l'exterior i ha identificat el pla institucional com l'esglaó més fràgil i al mateix temps més decisiu: "Això ha de ser una cosa absolutament endògena. I allà s'hi juguen no ja la seguretat, la sobirania. Perquè els problemes de seguretat en molts països llatinoamericans ja afecten la sobirania del país".
En aquest context, ha defensat que Europa s'ha d'implicar de manera activa amb Amèrica Llatina. "Si no ho fem ens contaminarà a nosaltres", ha assenyalat, insistint que la UE ha de donar suport als estats llatinoamericans per combatre la manca de creixement i la desigualtat, i reforçar les institucions amb la finalitat d'evitar, ha apuntat, una violència fora de control.
Segons Borrell, el Vell Continent sol destacar el seu vincle comercial amb la regió, "però a l'hora de la veritat, només el 9% de les exportacions d'Amèrica Llatina van a Europa", i ha plantejat que acceptar l'entrada sense aranzels de tots els productes llatinoamericans al mercat europeu generaria tensions en alguns sectors, però enviaria, ha dit, un potent missatge polític.
Minerals crítics com a base de la integració
El també ex alt representant de la Unió Europea (UE) per a la Política Exterior ha recordat que el projecte comunitari europeu va arrencar recolzant-se en el comerç del carbó i de l’acer, i ha suggerit que Llatinoamèrica podria bastir la seva pròpia integració entorn dels minerals crítics: "Comenceu integrant-vos pel liti, per l’electricitat i per l’agricultura i la integració política vindrà després", ha recomanat.
Ha precisat que al voltant del 70% dels recursos minerals de la zona es venen a l’exterior sense refinar, cosa que impedeix generar valor afegit i alimenta dinàmiques "extractivistes". Ha afegit que quelcom semblant succeeix amb el tractament de les dades, que s’envien a l’exterior sense cost perquè pràcticament no existeixen infraestructures locals per al seu processament.
Salazar-Xirinachs: optimisme amb condicions
Salazar-Xirinachs ha desgranat els elements clau de l’informe de la CEPAL de 2026 sobre polítiques de desenvolupament productiu a Amèrica Llatina i el Carib i ha llançat un missatge d’"optimisme" sobre el potencial econòmic de la regió. No obstant això, ha advertit que no n’hi ha prou de deixar actuar la mà invisible del mercat, sinó que són imprescindibles institucions sòlides i una governança eficaç.
En la seva anàlisi de l’escenari internacional, ha assenyalat que el món s’ha tornat més complex i s’han produït "ruptures", com l’erosió de les regles multilaterals. Així i tot, ha recordat que Amèrica Llatina disposa d’actius rellevants, entre ells els recursos naturals, capacitats productives amb sectors moderns i un notable 'soft power' en camps com la música, l’art o la literatura.
Profunditzant en la conjuntura global, ha demanat evitar els "alineaments rígids" a la regió i ha indicat que el nou entorn genera incentius per diversificar aliances. Considera que, amb una major integració i l’ampliació dels acords comercials, es poden aconseguir avenços significatius.
En parlar de la integració llatinoamericana ha ressaltat tant el rol de les institucions com el del teixit empresarial, i ha citat com a exemple Centreamèrica i les "inversions creuades" entre els seus països, malgrat l’heterogeneïtat política.
Do Prado: el paper del Brasil i la relació amb la UE
Do Prado ha centrat la seva intervenció en el cas del Brasil, al qual ha descrit com un país amb una economia de gran dimensió, una població nombrosa, una àmplia superfície i una notable varietat de recursos naturals. Ha defensat que el Brasil no aspira a projectar aquest pes a l’exterior de manera "agressiva", sinó contribuint a construir una Amèrica Llatina més cohesionada.
En aquesta línia, després de la reelecció de Luiz Inácio Lula da Silva com a president, ha assenyalat que, encara que pugui semblar que el Brasil es troba políticament aïllat en l’entorn regional, "hi ha interessos que es mantenen i el rol de les empreses és important".
Ha apuntat que la relació amb Mèxic pot adquirir una rellevància especial i ha alertat que el procés de l’acord comercial entre la UE i Mercosur està provocant "un sentiment de frustració" al Brasil.