Què significa la derrota de Trump en termes geopolítics: això és el que canvia per a la Xina, Rússia, l’Iran i Israel

La victòria demòcrata a les eleccions de mig mandat altera l’equilibri de poder a Washington i obre noves incògnites per a Xina, Rússia, Iran i Israel. Trump seguirà dirigint la política exterior, però les seves negociacions, decisions militars i compromisos econòmics s’hauran d’afrontar a un Congrés amb més capacitat per exigir explicacions i disputar els fons

fotonoticia 20261104062607 1920

fotonoticia 20261104062607 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 3 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP30,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,2 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La derrota electoral de Donald Trump obliga a revisar els càlculs sobre els Estats Units molt més enllà de les seves fronteres. Un president que perd suport parlamentari conserva la capacitat de negociar amb altres potències, però troba més entrebancs per garantir que els seus compromisos es tradueixin en lleis, pressupostos i nomenaments.

La victòria demòcrata obre una etapa de més disputa entre el Congrés i la Casa Blanca. Els seus efectes internacionals dependran de quines decisions vulgui adoptar Trump, de les facultats que faci servir i dels acords que aconsegueixin construir els seus adversaris. El Servei d’Estudis del Parlament Europeu ja assenyalava abans de les eleccions aquesta combinació: més control parlamentari, amb el veto presidencial i les ordres executives encara a mans del mandatari.

Per a la Xina, el canvi no garanteix una treva comercial. Per a Rússia, pot complicar una negociació sobre Ucraïna que trobi resistència al Capitoli. Iran i Israel hauran d’atendre tant les decisions presidencials com les condicions que els legisladors vulguin imposar al finançament i a la cooperació militar.

Xina: un Trump debilitat no significa un Washington més complaent

Pekín haurà de distingir entre la feblesa electoral del president i l’orientació de la política nord-americana. Els demòcrates poden enfrontar-se a Trump pels seus mètodes sense renunciar a defensar la indústria, la tecnologia i la seguretat dels Estats Units davant la Xina.

El primer front serà comercial. Una majoria contrària als aranzels de Trump pot intentar limitar les seves atribucions o exigir una major intervenció del Congrés en els acords internacionals. CSIS identificava abans de les eleccions precisament aquesta recuperació del poder parlamentari sobre el comerç com una de les possibles prioritats d’una nova majoria.

La conseqüència per a la Xina seria una negociació amb més participants i possibles vetos. Un enteniment entre Trump i Xi Jinping seguiria tenint pes, però el seu abast dependria de si necessita canvis legislatius o si pot executar-se mitjançant competències presidencials.

Tampoc hi ha motiu per interpretar el resultat com una retirada immediata de les restriccions comercials. Els demòcrates podran discutir els instruments de pressió sobre la Xina sense abandonar la competència amb ella.

Taiwan: el Congrés pot dificultar les concessions a Pequín

Taiwan mostra per què una derrota de Trump no equival necessàriament a una victòria xinesa. El suport a determinades mesures de seguretat per a l’illa travessa les divisions partidistes dels Estats Units.

En la seva anàlisi de la cimera entre Trump i Xi del setembre, CSIS assenyalava que hi havia un consens bipartidista al Congrés favorable a les vendes d’armes a Taiwan. Aquest suport limita la utilitat de llegir la relació amb Pequín com una elecció simple entre republicans durs i demòcrates conciliadors.

Una majoria demòcrata podria examinar amb més intensitat qualsevol concessió presidencial que afectés l’illa. Però el resultat electoral tampoc no garanteix una nova operació de venda d’armament, una entrega immediata o un compromís militar addicional: cada decisió té els seus propis procediments.

La qüestió serà quins acords busca Trump amb la Xina i què està disposat a acceptar el Congrés per fer-los possibles.

Rússia: més obstacles per a un acord sobre Ucraïna sense suport parlamentari

Per a Moscou, un Congrés disposat a sostenir Ucraïna pot dificultar decisions presidencials que redueixin el suport a Kíev o alleugin la pressió sobre Rússia. Els legisladors disposen d’eines pressupostàries i de supervisió per intervenir en aquesta discussió.

Això no converteix els demòcrates en responsables directes de la negociació diplomàtica. Trump conservarà un paper central i podrà oposar-s’hi mitjançant el veto a les mesures legislatives que rebutgi.

El marge d’actuació serà en els acords concrets: finançament, condicions de l’ajuda i possibles mesures sobre sancions. Experts consultats per Kyiv Independent abans de la votació destacaven la possibilitat d’incorporar disposicions favorables a Ucraïna en grans paquets de defensa que el president tingui interès a aprovar.

La lectura per al Kremlin és, per tant, més complexa que la d’un adversari debilitat. Un Trump amb menys suport parlamentari també pot tenir menys capacitat per convertir una promesa negociada en una política duradora dels Estats Units.

Iran: el cost de la guerra tindrà més vigilància, però no hi ha un alto el foc electoral

La guerra amb l’Iran serà un dels assumptes en què la nova majoria podrà reclamar explicacions sobre objectius, costos i resultats. El finançament ofereix al Congrés una via per pressionar l’Administració i discutir les condicions de la seva actuació.

Tanmateix, guanyar les eleccions legislatives no permet ordenar per si sola el final d’una guerra. Els intents de restringir operacions militars poden trobar-se amb el veto presidencial i amb disputes sobre les atribucions de cada poder.

Per a Teheran, la derrota republicana pot obrir expectatives d’una pressió interna més gran sobre Trump. Seria arriscat confondre-les amb una decisió nord-americana de desescalar que encara s’ha de concretar.

Israel: més debat sobre armes i condicions de l’ajuda

El canvi parlamentari pot ampliar el debat nord-americà sobre la cooperació militar amb Israel, les transferències d’armes i la situació dels palestins. Dins del Partit Demòcrata conviuen posicions diferents sobre com utilitzar aquesta relació per influir en les decisions israelianes.

Recordem que ahir mateix Trump va anunciar que Washington suspendrà l’entrega de 4.000 milions de dòlars (uns 3.575 milions d’euros) en assistència militar a Israel abans que acabi l’any, després de subratllar que aquesta decisió forma part d’un entès aconseguit amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de qui hauria partit la proposta.

La Casa Blanca continuarà sent un interlocutor decisiu. Però aconseguir el suport del president pot resultar insuficient per a aquelles mesures que necessitin també finançament o autorització parlamentària.

Els aliats del Golf i Àsia hauran de mirar a dos centres de poder

Per a països que negocien cooperació militar, inversions o acords comercials amb Washington, la conseqüència pràctica serà prestar més atenció al Congrés. Les majories decideixen qui dirigeix les comissions, quins projectes es voten i quines qüestions s’investiguen. El Senat també intervé en nombrosos nomenaments de l’Executiu.

Això pot oferir vies addicionals per defensar una relació bilateral. També pot alentir acords o introduir condicions que no figuraven a les converses amb la Casa Blanca.

L’efecte dependrà del contingut de cada compromís. Un acord polític anunciat per Trump, una venda d’armes i una llei comercial no segueixen necessàriament el mateix procediment ni estan exposats a controls idèntics.

El risc global: que Trump busqui fora del marge que perd dins

Una possibilitat és que el president respongui al nou equilibri buscant acords. Una altra és que intensifiqui l’ús de les seves facultats executives i concentri les seves iniciatives en àmbits on disposa de més autonomia. La segona opció mereix atenció internacional, però encara segueix sent un escenari, no una decisió acreditada.

Els primers indicis estaran en les prioritats de les noves comissions, les negociacions pressupostàries i les iniciatives sobre comerç i seguretat. Els nous mandats parlamentaris comencen al gener de 2027; fins llavors seguirà actuant el Congrés sortint.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins passos ha de seguir el Congrés dels Estats Units per aprovar noves lleis de control sobre acords comercials internacionals després d'unes 'midterms'?

Aquesta qüestió es refereix específicament al funcionament del Congrés dels Estats Units i a la tramitació de la seva legislació federal, un àmbit que queda fora de la meva especialització.

Jo sóc FREN, un assistent especialitzat en política i institucions d'Espanya: Congrés dels Diputats, Senat, governs central i autonòmics, butlletins oficials, normativa espanyola, partits i actors polítics espanyols, així com el context regulador i parlamentari a Espanya.

Per això, no puc oferir-te una explicació fiable i detallada sobre els passos concrets que ha de seguir el Congrés dels Estats Units per aprovar noves lleis de control sobre acords comercials internacionals, ni sobre com influeixen les midterms en els seus equilibris interns i en la tramitació legislativa allà.

En canvi, sí que puc ajudar-te amb qüestions com:

  • Com es tramiten a Espanya els tractats i acords internacionals a les Corts Generals.
  • Quin paper té el Congrés dels Diputats en el control de la política comercial de la Unió Europea.
  • Quins passos cal seguir per aprovar a Espanya una llei que reguli o condicionï determinats acords comercials internacionals.
  • Com funcionen les majories parlamentàries, les comissions i els procediments legislatius en el sistema espanyol.
  • Quins partits o actors polítics a Espanya han pres posició sobre determinats acords comercials (per exemple, tractats de lliure comerç) i què han dit al respecte.

Si t'interessa, puc reformular la teva pregunta al terreny espanyol, per exemple:

  • «Quins passos ha de seguir el Congrés dels Diputats per aprovar una llei que limiti o condicionï els acords comercials internacionals signats per Espanya o per la UE?»
  • «Quins mecanismes de control té el Parlament espanyol sobre els tractats comercials internacionals?»
  • «Quines diferències hi ha, en el sistema espanyol, entre aprovar una llei ordinària sobre comerç exterior i autoritzar un tractat internacional?»

Si planteges el dubte en aquests termes (centrat a Espanya), podré donar-te una resposta detallada i pas a pas sobre el procediment parlamentari aplicable, els òrgans que intervenen, els tipus de majoria necessaris i com s'articularia políticament aquest control des de les Corts Generals.

Quins passos ha de seguir el Congrés dels Diputats per aprovar una llei que reguli els acords comercials internacionals? Quin control té el Parlament espanyol sobre els tractats comercials que signa la Unió Europea? Com es tramita a Espanya l'autorització d'un tractat internacional i en què es diferencia d'una llei ordinària?

Quines són les competències del president dels Estats Units en matèria de política exterior segons la Constitució nord-americana?

La Constitució dels Estats Units no conté un “catàleg tancat” de competències de política exterior com faria, per exemple, una llei orgànica europea, però sí que estableix un conjunt de poders que, en la pràctica, fan del president el principal responsable de l'acció exterior. Aquests poders es reparteixen sobretot entre l'Article II (Poder Executiu) i, de forma compartida, amb el Senat en matèria de tractats i nomenaments.

1. Cap del Poder Executiu i conductor de la política exterior

L'Article II, Secció 1, estableix que el “poder executiu” recau en el president. A partir d'aquí, la pràctica constitucional i la jurisprudència han entès que això inclou la direcció general de la política exterior i de seguretat nacional. El president:

  • Formula i dirigeix l'estratègia exterior dels Estats Units.
  • Coordina els departaments implicats (Estat, Defensa, Tresor, Seguretat Nacional, etc.).
  • Emet directrius i ordres executives que concreten la posició dels EUA davant d'altres Estats o organitzacions internacionals, mentre no contradiguin lleis aprovades pel Congrés.
2. Comandant en cap de les Forces Armades

L'Article II, Secció 2, declara el president “Commander in Chief” de les Forces Armades dels Estats Units. En política exterior això es tradueix en:

  • Direcció operativa de les forces militars en conflictes armats i desplegaments a l'exterior.
  • Capacitat per ordenar operacions militars limitades sense declaració formal de guerra, encara que el Congrés manté el poder de declarar la guerra i finançar o tallar el finançament de les operacions.
  • Gestió d'aliances militars i cooperació en defensa, en coordinació amb el Departament de Defensa i el Senat quan impliquen tractats formals.

La Constitució no defineix amb precisió fins on arriba aquest poder sense intervenció del Congrés, i aquesta zona grisa s'ha omplert amb pràctica política (guerra de Corea, Vietnam, intervencions posteriors) i amb la War Powers Resolution de 1973, aprovada pel Congrés per tractar d'acotar el marge presidencial.

3. Tractats internacionals: negociació presidencial, ratificació del Senat

L'Article II, Secció 2, atribueix al president la facultat de negociar i signar tractats, però exigeix el “consell i consentiment” del Senat, amb una majoria qualificada de dos terços dels senadors presents per a la ratificació.

  • El president dirigeix la negociació i signa el tractat en nom dels Estats Units.
  • El tractat només passa a obligar els EUA internacionalment quan el Senat atorga el seu consentiment i es perfecciona la ratificació.
  • En la pràctica, el president també proposa reserves, declaracions interpretatives o protocols addicionals, que igualment requereixen consentiment del Senat.

Per evitar la rigidesa de la ratificació per dos terços, s'usen àmpliament els anomenats “acords executius” (executive agreements) i “congressional-executive”, que descansen en l'autoritat pròpia del president o en lleis prèvies del Congrés. No estan literalment a la Constitució, però deriven de la combinació dels seus poders executius i legislatius.

4. Nomenaments en l'àmbit exterior

Sempre segons l'Article II, Secció 2, el president nomena, amb el consell i consentiment del Senat:

  • El secretari d'Estat (ministre d'Exteriors) i els principals càrrecs diplomàtics i de seguretat nacional.
  • Ambaixadors i altres caps de missió a l'estranger.
  • Els representants dels Estats Units davant organitzacions internacionals (ONU, OTAN, OEA, etc.).

Amb aquests nomenaments el president configura l'aparell que executa la seva política exterior. El Senat pot bloquejar candidats, cosa que actua com a contrapes polític.

5. Reconeixement d'Estats i recepció d'ambaixadors

L'Article II, Secció 3, estableix que el president “rebrà ambaixadors i altres ministres públics”. Aquest poder de rebre representants estrangers s'ha interpretat com una potestat de reconeixement d'Estats i governs:

  • Decidir si es reconeix un nou Estat o un nou govern com a legítim.
  • Establir o trencar relacions diplomàtiques.

El Tribunal Suprem ha considerat tradicionalment que el reconeixement és competència exclusiva del president, encara que el Congrés pot influir mitjançant lleis i finançament.

6. Representació internacional i missatges

El president és la veu principal dels Estats Units a l'exterior. La Constitució li encarrega, a l'Article II, Secció 3, informar periòdicament el Congrés sobre l’“estat de la Unió” i recomanar-li mesures, però en el pla internacional això es tradueix en:

  • Pronunciar discursos i declaracions de política exterior en nom del país.
  • Signar cartes, notes diplomàtiques i altres actes formals dirigits a altres Estats o a organitzacions internacionals.
  • Conduir cimeres bilaterals i multilaterals.
7. Límits i contrapesos del Congrés

Encara que el president és l'actor central, la Constitució reserva al Congrés poders fonamentals que enquadren la política exterior:

  • Poder per declarar la guerra i autoritzar l'ús de la força.
  • Competència per regular el comerç exterior i aprovar sancions econòmiques.
  • Poder pressupostari, que condiciona finançament militar, ajuda exterior i contribucions a organismes internacionals.

En conjunt, la Constitució nord-americana dibuixa un sistema en què el president lidera la política exterior i l'ús de la força, però subjecte a contrapesos decisius del Senat i de la Cambra de Representants en ratificació de tractats, nomenaments, guerra i recursos econòmics.

Podries explicar-me amb més detall com funciona el procés constitucional de ratificació de tractats als Estats Units? Quins límits pràctics imposa el Congrés al paper del president com a comandant en cap en conflictes a l'estranger? Com es comparen les competències exteriors del president dels EUA amb les del president del Govern a Espanya?

Quina ha estat la trajectòria política de Donald Trump abans d'arribar a la presidència?

No disposo d'un marc específic per treballar amb detall i rigor sobre trajectòries polítiques de líders estrangers com Donald Trump, perquè estic especialitzat en política i institucions d'Espanya (Congrés, Senat, governs, parlaments autonòmics, normativa espanyola, actors polítics espanyols, etc.).

Puc, en canvi, ajudar-te amb:

  • La trajectòria i situació de partits i líders polítics espanyols (estatals i autonòmics).
  • La tramitació de lleis, reials decrets-lleis i altres iniciatives a Espanya.
  • El funcionament de les institucions espanyoles (Govern, Corts Generals, parlaments autonòmics, etc.).
  • La normativa aplicable a Espanya en diferents àmbits (economia, energia, habitatge, sanitat, etc.).
  • Anàlisi del debat polític i regulador a Espanya i el seu impacte potencial en sectors i organitzacions.

Si vols, pots reformular la teva pregunta en clau comparada (per exemple, relacionant algun aspecte de la trajectòria de Donald Trump amb el sistema polític espanyol) o centrar-la en un actor o institució espanyola, i estaré encantat d'ajudar-te dins d'aquest àmbit.

Pots explicar-me la trajectòria política d'un líder espanyol concret abans d'arribar a un càrrec rellevant? Com s'estructura la carrera política típica d'un president del Govern a Espanya? Quines diferències hi ha entre el sistema polític dels Estats Units i el d'Espanya pel que fa a l'accés a la presidència o cap de Govern?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin efecte immediat té la derrota de Trump a les 'midterms' sobre la seva capacitat de negociar amb altres potències?

Pregunta" 1 de 3

Quina implicació té el resultat electoral per a les vendes d'armes a Taiwan?

Pregunta" 2 de 3

Quan començaran a exercir influència les noves majories parlamentàries sorgides de les 'midterms'?

Pregunta" 3 de 3