La derrota electoral de Donald Trump obliga a revisar els càlculs sobre els Estats Units molt més enllà de les seves fronteres. Un president que perd suport parlamentari conserva la capacitat de negociar amb altres potències, però troba més entrebancs per garantir que els seus compromisos es tradueixin en lleis, pressupostos i nomenaments.
La victòria demòcrata obre una etapa de més disputa entre el Congrés i la Casa Blanca. Els seus efectes internacionals dependran de quines decisions vulgui adoptar Trump, de les facultats que faci servir i dels acords que aconsegueixin construir els seus adversaris. El Servei d’Estudis del Parlament Europeu ja assenyalava abans de les eleccions aquesta combinació: més control parlamentari, amb el veto presidencial i les ordres executives encara a mans del mandatari.
Per a la Xina, el canvi no garanteix una treva comercial. Per a Rússia, pot complicar una negociació sobre Ucraïna que trobi resistència al Capitoli. Iran i Israel hauran d’atendre tant les decisions presidencials com les condicions que els legisladors vulguin imposar al finançament i a la cooperació militar.
Xina: un Trump debilitat no significa un Washington més complaent
Pekín haurà de distingir entre la feblesa electoral del president i l’orientació de la política nord-americana. Els demòcrates poden enfrontar-se a Trump pels seus mètodes sense renunciar a defensar la indústria, la tecnologia i la seguretat dels Estats Units davant la Xina.
El primer front serà comercial. Una majoria contrària als aranzels de Trump pot intentar limitar les seves atribucions o exigir una major intervenció del Congrés en els acords internacionals. CSIS identificava abans de les eleccions precisament aquesta recuperació del poder parlamentari sobre el comerç com una de les possibles prioritats d’una nova majoria.
La conseqüència per a la Xina seria una negociació amb més participants i possibles vetos. Un enteniment entre Trump i Xi Jinping seguiria tenint pes, però el seu abast dependria de si necessita canvis legislatius o si pot executar-se mitjançant competències presidencials.
Tampoc hi ha motiu per interpretar el resultat com una retirada immediata de les restriccions comercials. Els demòcrates podran discutir els instruments de pressió sobre la Xina sense abandonar la competència amb ella.
Taiwan: el Congrés pot dificultar les concessions a Pequín
Taiwan mostra per què una derrota de Trump no equival necessàriament a una victòria xinesa. El suport a determinades mesures de seguretat per a l’illa travessa les divisions partidistes dels Estats Units.
En la seva anàlisi de la cimera entre Trump i Xi del setembre, CSIS assenyalava que hi havia un consens bipartidista al Congrés favorable a les vendes d’armes a Taiwan. Aquest suport limita la utilitat de llegir la relació amb Pequín com una elecció simple entre republicans durs i demòcrates conciliadors.
Una majoria demòcrata podria examinar amb més intensitat qualsevol concessió presidencial que afectés l’illa. Però el resultat electoral tampoc no garanteix una nova operació de venda d’armament, una entrega immediata o un compromís militar addicional: cada decisió té els seus propis procediments.
La qüestió serà quins acords busca Trump amb la Xina i què està disposat a acceptar el Congrés per fer-los possibles.
Rússia: més obstacles per a un acord sobre Ucraïna sense suport parlamentari
Per a Moscou, un Congrés disposat a sostenir Ucraïna pot dificultar decisions presidencials que redueixin el suport a Kíev o alleugin la pressió sobre Rússia. Els legisladors disposen d’eines pressupostàries i de supervisió per intervenir en aquesta discussió.
Això no converteix els demòcrates en responsables directes de la negociació diplomàtica. Trump conservarà un paper central i podrà oposar-s’hi mitjançant el veto a les mesures legislatives que rebutgi.
El marge d’actuació serà en els acords concrets: finançament, condicions de l’ajuda i possibles mesures sobre sancions. Experts consultats per Kyiv Independent abans de la votació destacaven la possibilitat d’incorporar disposicions favorables a Ucraïna en grans paquets de defensa que el president tingui interès a aprovar.
La lectura per al Kremlin és, per tant, més complexa que la d’un adversari debilitat. Un Trump amb menys suport parlamentari també pot tenir menys capacitat per convertir una promesa negociada en una política duradora dels Estats Units.
Iran: el cost de la guerra tindrà més vigilància, però no hi ha un alto el foc electoral
La guerra amb l’Iran serà un dels assumptes en què la nova majoria podrà reclamar explicacions sobre objectius, costos i resultats. El finançament ofereix al Congrés una via per pressionar l’Administració i discutir les condicions de la seva actuació.
Tanmateix, guanyar les eleccions legislatives no permet ordenar per si sola el final d’una guerra. Els intents de restringir operacions militars poden trobar-se amb el veto presidencial i amb disputes sobre les atribucions de cada poder.
Per a Teheran, la derrota republicana pot obrir expectatives d’una pressió interna més gran sobre Trump. Seria arriscat confondre-les amb una decisió nord-americana de desescalar que encara s’ha de concretar.
Israel: més debat sobre armes i condicions de l’ajuda
El canvi parlamentari pot ampliar el debat nord-americà sobre la cooperació militar amb Israel, les transferències d’armes i la situació dels palestins. Dins del Partit Demòcrata conviuen posicions diferents sobre com utilitzar aquesta relació per influir en les decisions israelianes.
Recordem que ahir mateix Trump va anunciar que Washington suspendrà l’entrega de 4.000 milions de dòlars (uns 3.575 milions d’euros) en assistència militar a Israel abans que acabi l’any, després de subratllar que aquesta decisió forma part d’un entès aconseguit amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de qui hauria partit la proposta.
La Casa Blanca continuarà sent un interlocutor decisiu. Però aconseguir el suport del president pot resultar insuficient per a aquelles mesures que necessitin també finançament o autorització parlamentària.
Els aliats del Golf i Àsia hauran de mirar a dos centres de poder
Per a països que negocien cooperació militar, inversions o acords comercials amb Washington, la conseqüència pràctica serà prestar més atenció al Congrés. Les majories decideixen qui dirigeix les comissions, quins projectes es voten i quines qüestions s’investiguen. El Senat també intervé en nombrosos nomenaments de l’Executiu.
Això pot oferir vies addicionals per defensar una relació bilateral. També pot alentir acords o introduir condicions que no figuraven a les converses amb la Casa Blanca.
L’efecte dependrà del contingut de cada compromís. Un acord polític anunciat per Trump, una venda d’armes i una llei comercial no segueixen necessàriament el mateix procediment ni estan exposats a controls idèntics.
El risc global: que Trump busqui fora del marge que perd dins
Una possibilitat és que el president respongui al nou equilibri buscant acords. Una altra és que intensifiqui l’ús de les seves facultats executives i concentri les seves iniciatives en àmbits on disposa de més autonomia. La segona opció mereix atenció internacional, però encara segueix sent un escenari, no una decisió acreditada.
Els primers indicis estaran en les prioritats de les noves comissions, les negociacions pressupostàries i les iniciatives sobre comerç i seguretat. Els nous mandats parlamentaris comencen al gener de 2027; fins llavors seguirà actuant el Congrés sortint.