Les autoritats de Dinamarca han anunciat aquest divendres la seva intenció que els centres de deportació situats fora de la Unió Europea estiguin en funcionament, com a molt tard, a finals de 2027, després d'una reunió celebrada amb Alemanya, Països Baixos, Àustria i Grècia, països amb posicions similars en matèria migratòria.
Segons ha explicat el ministre de l'Interior danès, Morten Bodskov, en una compareixença davant la premsa a Copenhaguen, aquest grup de països ha consensuat "els principis per a un model de centre de devolucions" que hauria d'estar operatiu el 2027.
"El nostre objectiu és estar preparats per enviar la gent abans de finals de 2027. Aquesta és la nostra data límit", ha enfatitzat Bodskov, destacant que el Govern danès impulsa una transformació del sistema d'asil de la UE, quan fa només uns anys aquest tipus de propostes eren objecte de "burla" i "es consideraven poc realistes".
El ministre ha insistit que aquests centres no seran de "detenció" de migrants. "Estem parlant de la possibilitat de donar una segona oportunitat per als migrants irregulars que no poden tornar als seus països d'origen i que no tenen l'oportunitat de romandre legalment als nostres països", ha assenyalat.
En aquesta línia, Bodskov ha precisat que el projecte permetrà a aquestes persones disposar d'"una oportunitat per a una nova vida en un país soci".
Per la seva banda, el ministre de l'Interior alemany, Alexander Dobrindt, ha qualificat la reunió d'aquest grup de països com "enormement important" i ha avançat que hi haurà un altre encontre a Múnic, Alemanya, a finals d'aquest mes.
El responsable alemany ha subratllat que la prioritat immediata és tancar acords amb tercers països on ubicar aquestes instal·lacions. "Volem arribar a un acord amb tercers països abans que acabi aquest any, la qual cosa permetrà establir centres de retorn", ha indicat, segons declaracions recollides per l'agència DPA.
Una majoria d'Estats membres de la UE ha reclamat accelerar l'externalització dels centres de deportació a territoris aliens al bloc, seguint la senda oberta per l'acord d'Itàlia amb Albània. Al maig, la Unió Europea va aprovar una reforma que endureix la política d'asil i reforça la creació d'aquest tipus de centres de detenció en països tercers.
A aquestes instal·lacions podrien ser derivats migrants que ja es troben en sòl comunitari però per als quals no es contempli la concessió d'asil, mentre es tramita la seva expulsió definitiva al país d'origen o al de trànsit des del qual accediren a la Unió.
La proposta ha generat fortes crítiques per part de països com Espanya i de diverses organitzacions humanitàries, que posen en dubte tant l'eficàcia d'aquest model com la seva compatibilitat amb els valors i els drets fonamentals que la Unió Europea afirma defensar.