El Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units (DHS, per les seves sigles en anglès) ha negat aquest diumenge que el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) comet tortures o denegui atenció sanitària als seus centres, després de la difusió d'un reportatge del diari 'The New York Times' amb testimonis de diversos migrants detinguts que denuncien agressions i mals tractes, informacions que la pròpia cartera ha qualificat de "bulo".
"Ningú està sent torturat, ni se li nega atenció mèdica, ni rep pallisses als centres de detenció de l'ICE", ha assegurat la cartera en una publicació a les xarxes en la qual ha tachat el reportatge de "bulo", afegint que "els mitjans de comunicació estan desesperats perquè aquestes acusacions falses siguin certes".
Front a les acusacions, Seguretat Nacional ha denunciat un augment d'atacs contra els seus agents, que vincula directament a la difusió d'informacions periodístiques sobre el tracte als migrants sota custòdia de l'ICE. "Aquest tipus de brossa que difonen els mitjans de comunicació està alimentant l'augment de més del 1.300% en agressions contra els nostres agents", ha replicat la cartera dirigida per Markwayne Mullin.
Amb aquestes declaracions, el Departament respon a les acusacions recollides en el reportatge de 'The New York Times', que inclou entrevistes amb deu migrants expulsats dels Estats Units en el primer vol de deportació a Libèria, país al qual l'Administració de Donald Trump té previst traslladar un total de 1.200 persones detingudes per l'ICE.
Segons detalla el citat diari, els deu entrevistats asseguraren haver sofert o presenciat el que descriuen com un tracte abusiu o violent per part de funcionaris de l'ICE, tant durant el procés de deportació com mentre romanien sota custòdia en territori nord-americà.
El acord amb Libèria figura entre els convenis més rellevants signats en els últims mesos pel Govern de Trump per traslladar migrants irregulars a tercers països, en molts casos molt allunyats del continent americà i, en diversos supòsits, situats a Àfrica, sense tenir en compte l'existència de llaços personals entre els deportats i els Estats de destí.
Les autoritats nord-americanes sostenen, per la seva banda, que únicament són enviats a tercers països aquells deportats que no poden retornar als seus llocs d'origen o que es neguen a fer-ho.