Els Estats Units i la Xina han donat un nou pas per rebaixar la tensió comercial i tecnològica. Els governs de Donald Trump i Xi Jinping han acordat aplicar un tractament aranzelari més favorable a mercaderies valorades en 30.000 milions de dòlars en cada sentit del comerç bilateral i posar en marxa un mecanisme estable de diàleg sobre intel·ligència artificial. El pacte forma part d'un consens més ampli assolit durant la visita d'Estat del president xinès a Washington, que va concloure aquest divendres.
Hi ha un matís important en la xifra. L'acord no implica que els Estats Units i la Xina vagin a deixar de recaptar 30.000 milions de dòlars en aranzels. El pactat és reduir o millorar el tractament aranzelari d'un conjunt de productes el comerç dels quals està valorat en 30.000 milions de dòlars en cada direcció, és a dir, exportacions nord-americanes a la Xina per aquest import i mercaderies xineses cap als Estats Units per un altre tant. La Casa Blanca parla expressament d'un tracte més favorable per 30.000 milions de dòlars de béns "no sensibles" de cada país.
Agricultura, marisc, cosmètics i joguines entre els productes afectats
En el cas de les exportacions nord-americanes cap a la Xina, la llista inclou productes agrícoles, peix i marisc, fusta, cosmètics i dispositius mèdics. Per a les importacions nord-americanes procedents de la Xina apareixen béns de consum com petits electrodomèstics, joguines, adorns festius i cadires infantils per a automòbils. Els dos països han activat a més el denominat Board of Trade, un mecanisme acordat inicialment durant la cimera de maig per negociar barreres comercials i noves rebaixes aranzelàries.
L'enteniment no elimina, tanmateix, el gruix de les restriccions comercials que continuen separant ambdues potències. Els Estats Units mantenen controls d'exportació sobre tecnologies estratègiques i xips avançats, mentre que Pequín conserva eines de control sobre minerals crítics i terres rares. La pròpia Casa Blanca reconeix que les dues parts continuen negociant els problemes de subministrament d'aquests materials, especialment rellevants per a indústries com l'automoció, la defensa i la fabricació tecnològica.
La Xina també s'ha compromès a importar almenys deu milions de tones mètriques de carbó nord-americà el 2027 i altres deu milions el 2028, mentre ambdós governs han creat un Board of Investment destinat a discutir inversions i obstacles regulatoris entre les dues economies.
Un nou canal per parlar d'intel·ligència artificial
L'altra gran novetat es troba en la IA. Washington i Pequín han decidit crear el U.S.-China Super Intelligence Dialogue, un fòrum bilateral per intercanviar posicions sobre els beneficis i riscos dels sistemes més avançats. La propera ronda de converses haurà de celebrar-se abans de novembre i, paral·lelament, els dos països establiran un canal directe de comunicació per avisar-se davant incidents relacionats amb aquestes tecnologies.
Els Estats Units havien plantejat dies abans un mecanisme de notificació mútua per casos en què un sistema d'intel·ligència artificial pogués representar una amenaça per la seguretat nacional. El secretari del Tresor, Scott Bessent, va presentar la proposta durant una reunió a Nova York amb el viceprimer ministre xinès He Lifeng, en la qual ambdues delegacions van preparar bona part dels assumptes que posteriorment van arribar a la taula de Trump i Xi.
El diàleg no suposa que Washington i Pequín hagin deixat de banda la seva competència tecnològica. Els Estats Units continuen restringint l'accés d'empreses xineses a determinats semiconductors i tecnologies avançades, mentre la Xina aspira a reduir la seva dependència de proveïdors nord-americans. En les negociacions prèvies a la cimera tampoc hi va haver avenços anunciats sobre els controls a l'exportació de xips d'IA, un dels assumptes més sensibles de la relació bilateral.
EEUU i Xina prefereixen parlar de "superintel·ligència"
Un dels detalls més cridaners de l'acord és terminològic. Segons la Casa Blanca, Trump i Xi han acordat utilitzar l'expressió "superintel·ligència" en lloc de "intel·ligència artificial" per referir-se a les tecnologies emergents que seran objecte d'aquest diàleg bilateral. L'objectiu oficial serà intercanviar opinions sobre els seus riscos i beneficis i establir mecanismes per reaccionar davant possibles incidents.
Xi va defensar durant les seves converses a Washington que els dos països posseeixen grans capacitats en aquest àmbit i que, tot i que continuaran competint, existeix marge per cooperar en qüestions de seguretat. "Ambdues parts poden continuar el seu diàleg sobre la IA, intercanviar opinions sobre els seus riscos i beneficis, i prevenir conjuntament el seu ús abusiu o maliciós", va assenyalar el president xinès, segons el Ministeri d'Exteriors de Pequín.
La creació del canal arriba a més en un moment de creixent preocupació internacional pels models capaços d'operar de manera autònoma, trobar vulnerabilitats informàtiques o executar accions sense supervisió humana constant. Això ha obert un espai d'interessos comuns entre Washington i Pequín malgrat que ambdós mantenen una intensa cursa pel lideratge tecnològic.
Una rebaixa acordada al maig que ara comença a concretar-se
El paquet aranzelari tampoc parteix de zero. Estats Units i Xina ja van acordar durant la cimera celebrada a Pequín en maig de 2026 estudiar rebaixes recíproques sobre 30.000 milions de dòlars de béns en cada direcció. La visita de Xi a Washington ha servit ara per posar en funcionament el Board of Trade i avançar en l'aplicació pràctica d'aquell compromís.
La relació comercial continua, no obstant això, marcada per acords pendents. Xina s'havia compromès anteriorment a augmentar les seves compres de productes agrícoles nord-americans i d'avions Boeing, però part d'aquests compromisos avancen més lentament del previst. Abans de la cimera, el Departament d'Agricultura nord-americà estimava que les importacions xineses de productes agrícoles nord-americans podrien quedar-se per sota de les quantitats anunciades mesos enrere.
Washington i Pequín també havien prorrogat recentment dos mesos la treva comercial que expirava el 10 de novembre, guanyant temps per continuar negociant un acord de major abast. El nou paquet aprovat durant la visita de Xi no acaba per tant amb el conflicte comercial, però consolida un període de menor escalada després d'anys d'aranzels, restriccions tecnològiques i represàlies.
De la guerra comercial a una competència més controlada
La declaració final de la visita parla de construir una relació d'"estabilitat estratègica" basada en el respecte, l'equitat i la reciprocitat, un concepte que ambdós governs venen utilitzant des de la reunió de maig. Trump ha presentat la trobada com a productiva, mentre que Pequín destaca que les dues potències han d'ampliar els àmbits de cooperació i gestionar les seves diferències per evitar una nova escalada.
Les divergències segueixen sent profundes en comerç, tecnologia, Taiwan i seguretat, per la qual cosa l'acord no representa una normalització completa de les relacions. Sí suposa un canvi respecte a les fases més intenses de la guerra comercial: 30.000 milions de dòlars de productes de cada país tindran un tracte aranzelari més favorable i, per primera vegada, les dues majors potències tecnològiques estableixen un canal específic per gestionar incidents relacionats amb la IA.
El resultat de la visita de Xi és així més limitat que un gran tractat comercial, però introdueix dos mecanismes concrets per reduir riscos. D'una banda, Washington i Pequín tracten d'aliviar una part de les barreres que pesen sobre els seus intercanvis comercials; d'altra banda, obren una via de comunicació sobre una tecnologia en la qual segueixen competint pel lideratge mundial, però els riscos poden afectar simultàniament ambdós països.