El Tribunal Suprem dels Estats Units ha donat aquest dilluns el seu vistiplau a l'intent de l'Administració de Donald Trump de tirar endavant una ordre executiva destinada a limitar qui pot emetre el seu vot per correu abans de les eleccions legislatives de mig mandat --les 'midterms'-- previstes per al proper mes de novembre.
Amb la seva ja coneguda divisió ideològica i fent valer la majoria conservadora de sis magistrats davant de tres progressistes, el tribunal superior ha revocat una ordre judicial dictada al juny per una jutgessa federal de Massachusetts. Aquella resolució impedia que punts essencials de l'ordre executiva entressin en vigor aquest any a Califòrnia i en altres 22 estats que havien portat la mesura davant dels tribunals.
Al mateix temps, encara que determinats apartats d'aquella mateixa ordre executiva romanen suspesos a tot el país per un fallo posterior de la pròpia magistrada Indira Talwani en un procediment diferent, es preveu que el pronunciament del Suprem acabi repercutint també en aquest litigi.
Així, l'Administració Trump queda en posició d'aplicar l'ordre executiva qüestionada, si bé el pols judicial continuarà obert. Així ho ha advertit la fiscal general de Nova York --un dels estats que van recórrer la iniciativa--, Letitia James, qui ha assenyalat a les xarxes socials que el "dolorós revés" que suposa la decisió del Suprem "no serà l'última paraula".
"El dret al vot és sagrat, i cap govern hauria de poder posar-lo en perill. Estem estudiant les nostres opcions legals", ha afegit la fiscal neoyorquina.
El propi fallo del Suprem recalca, en qualsevol cas, el caràcter limitat i transitori del seu pronunciament: "La resolució de la Cort sobre aquesta sol·licitud no implica que qualsevol mesura adoptada pel Govern per implementar l'ordre sigui necessàriament legal. En aquest sentit, el temps ho dirà", indica el dictamen, al qual ha tingut accés Europa Press.
DOS JUTGESS LIBERALS ARGUMENTEN EL SEU DISSENS
Un dels dos vots particulars formulats pels magistrats de l'ala liberal, el subscrit per la jutgessa Sonia Sotomayor, es centra precisament en aquest aspecte. Sotomayor retreu a la majoria que la decisió "no aborda si els intents del president d'interferir en l'administració estatal de les eleccions de novembre de 2026 són legals", ni "tampoc suggereix que el Poder Executiu tingui autoritat constitucional o legal per implementar les directrius del president".
"En canvi, la decisió d'avui simplement posposa la resolució d'aquestes impugnacions", lamenta la magistrada en el seu escrit de dissentiment, recollit --al igual que la segona dissensió-- en el propi document del fall.
Per la seva banda, la jutgessa Ketanji Brown Jackson subratlla en el seu propi vot particular que el Suprem s'ha ceñit exclusivament a l'argument que la jutgessa federal de Massachusetts, Indira Talwani, es va avançar a frenar l'aplicació de les disposicions als 23 estats abans que les agències federals haguessin dissenyat els seus plans d'execució.
En aquesta línia, acusa la majoria conservadora de "perdre de vista l'objectiu principal" en centrar-se en una qüestió processal en lloc de, al seu judici, el propòsit de fons de l'Administració Trump: "Obtenir el nostre suport per al seu intent de fomentar el caos abans de les eleccions de novembre".