L'expresident de Sèrbia Aleksandar Vucic afronta aquest diumenge una de les cites electorals més compromeses dels seus 14 anys en el poder, davant la irrupció d'una candidatura estudiantil que ha sacsejat el tauler polític del país. Aquesta llista, que figura ja com a segona força en tots els sondejos i molt pròxima a la seva coalició Sèrbia Unida, amenaça amb frustrar el seu pla de seguir controlant el Govern, aquesta vegada des del càrrec de primer ministre.
L'origen d'aquest terratrèmol polític es remunta a la tragèdia ocorreguda a l'estació de tren de Novi Sad. El 1 de novembre de 2024, el desplom d'una marquesina va provocar la mort de 16 persones. La parsimonia de la investigació oficial va avivar les crítiques recurrents a la corrupció i a l'opacitat de l'Executiu serbi, i les vetlles en memòria de les víctimes van derivar en manifestacions de protesta. El primer responsable polític a abandonar el càrrec va ser el ministre de Transports, Goran Vesic, però la pressió al carrer va continuar fins a forçar la dimissió del primer ministre, Milos Vucevic.
De aquest clima d'indignació va sorgir la Llista d'Estudiants, encapçalada per Ilija Srdanovic, cardiòleg i professor a Novi Sad. El grup es defineix com una plataforma transversal, sense jerarquies clàssiques i articulada a través d'assemblees universitàries, amb la promesa central que no és un partit encobert. Les seves normes impedeixen que els propis estudiants concorrin com a candidats per evitar sospites que estan utilitzant les eleccions per impulsar la seva carrera política. A més, queda vetada la participació d'antics integrants dels 20 partits de la coalició en el Govern o d'ex càrrecs de les formacions de l'oposició parlamentària, segons detalla el Consorci Europeu de Recerca Política.
Vucic, de perfil nacionalista i prorús, porta temps denunciant que sota aquesta suposada "transversalitat" s'amaga una maniobra d'injerència exterior, en connivència amb l'oposició, que segons ell dirigeix a l'ombra el moviment estudiantil amb finançament dels "enemics de Sèrbia". A la seva opinió, cap concessió de l'Executiu aconseguirà apaciguar els joves: "Res no serà suficient per a ells", va manifestar Vucic al març d'aquest any, "perquè el seu objectiu és una revolució de colors", és a dir, una explosió popular promoguda per Occident per expulsar del país qualsevol presència russa.
Vucic, favorit però amb el risc d'una sacsejada electoral
Malgrat l'auge fulgurant de la Llista d'Estudiants, una caiguda de la coalició de Vucic —i en particular del seu Partit Progressista Sèrbia, eix del bloc governant— continuaria sent un desenllaç inesperat. El dirigent compta amb una estructura partidista molt consolidada, una àmplia trajectòria i un discurs nacionalista que manté un fort arrelament en una societat que conserva molt presents els bombardejos de l'OTAN en les guerres de Iugoslàvia i que cultiva amb orgull la seva proximitat a Rússia pel suport prestat en aquell període.
Com a exemple d'aquesta sintonia, responsables polítics i alts càrrecs estatals sèrbies van acudir al setembre, amb manifest orgull, al funeral de l'excomandant serbobosni Ratko Mladic, condemnat per genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat durant la guerra de Bòsnia.
No obstant això, l'erosió del seu suport electoral és palpable. El 2020 va aconseguir sense dificultats 188 escons. Tres anys més tard, la seva representació va descendir a 128. Ara, la mitjana d'enquestes recopilades pel portal Politpro situa a Sèrbia Unida al voltant del 45% dels sufragis, el que es traduiria en uns 120 escons a l'Assemblea.
Encara que a Vucic li n'hi hauria prou amb el suport d'una sola força addicional, com els Socialdemòcrates —als quals les enquestes atorguen nou escons— per superar el llindar de 126 diputats, la Llista d'Estudiants ronda una mitjana del 42,5%, equivalent a 113 seients, i podria assolir la majoria si suma forces amb els Socialdemòcrates (9) i amb la Plataforma per una Sèrbia Europea (PES, 8 escons). Com assenyala a Balkan Insight el professor de Ciències Polítiques a Belgrad, Nebojsa Vladisavljevic, "són les primeres eleccions el resultat de les quals és completament incert".
Brussel·les exigeix claredat davant les dubtes sobre el procés
La Unió Europea va advertir aquest divendres a Sèrbia que seguirà "de prop" la jornada electoral, recordant que el país és candidat a l'adhesió comunitària i que, per això, s'esperen uns comicis "llibres, justos i transparents" i ajustats als estàndards democràtics europeus i internacionals.
"Les eleccions lliures, justes i transparents són fonamentals per a la democràcia europea. Han d'organitzar-se d'acord amb les normes europees i internacionals", va afirmar el portaveu del Servei d'Acció Exterior de la UE, Christian Wigand, en resposta a les crítiques de la presidenta del Parlament serbi, Ana Brnabic, que ha posat en dubte la imparcialitat de la missió europea d'observació electoral per la seva composició.
Davant d'aquestes acusacions, les institucions comunitàries subratllen que es prenen "molt seriosament qualsevol intent de desacreditar" als eurodiputats que formen part d'aquestes delegacions d'observació.