L’Executiu finlandès ha deixat clar que la seva pertinença a l’OTAN no està subjecta a negociació i ha qualificat d’“absolutament indignant” que, presumptament, s’hagi posat sobre la taula aquesta qüestió en la recent reunió mantinguda entre Rússia i Ucraïna, amb mediació dels Estats Units, als Emirats Àrabs Units.
“Aquests assumptes no són en absolut negociables. Rússia ho sap. És absolutament indignat ni tan sols suggerir tal cosa”, ha afirmat el ministre de Defensa finlandès, Antti Hakkanen, en resposta a la informació que Rússia hauria exigit la sortida de Finlàndia de l’OTAN, segons va publicar el tabloide alemany 'Bild'.
D’acord amb aquest mitjà, les propostes de Moscou anirien més enllà de consolidar el control dels territoris ucraïnesos ocupats i apuntarien a redissenyar completament l’arquitectura de seguretat europea. Aquest eventual pla inclouria mantenir Kíiv al marge de qualsevol aliança militar, entre elles l’OTAN, i vetar també la presència de bases de l’Aliança a Estònia, Letònia i Lituània.
Per al titular de Defensa de Finlàndia, aquestes suposades exigències de Rússia “no són res de nou” i reflecteixen una dinàmica en què, des de fa temps, “sembla que s’està animant Rússia a posar a prova Europa i els Estats Units per veure fins a quin punt cediran a les seves pretensions”, segons ha informat la cadena de televisió Yle.
En la mateixa línia, Hakkanen ha expressat els seus dubtes sobre l’abast real d’aquesta nova fase de contactes reanudats aquesta setmana a Abu Dabi, capital dels Emirats Àrabs Units, ja que, al seu parer, “Rússia no es pren seriosament les negociacions, sinó que busca ampliar les seves exigències per incloure canvis en els acords de seguretat europeus”.
El Kremlin rebutja les acusacions
Des de Moscou, però, neguen que la possible sortida de Finlàndia de l’OTAN formés part de les converses d’Abu Dabi. “No en tinc coneixement. No, no es va plantejar. És clar, no es va debatre”, ha sostingut el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, desmarcant-se de les informacions publicades.
Finlàndia va abandonar la seva tradicional política de neutralitat militar a l’abril de 2023 en integrar-se a l’OTAN, una decisió impulsada principalment per l’inici de la invasió russa d’Ucraïna un any abans. Amb la seva adhesió, es van afegir 1.340 quilòmetres de frontera terrestre entre Rússia i l’Aliança Atlàntica.
La incorporació finlandesa, seguida de la de Suècia un any després, ha transformat de manera profunda el panorama de seguretat al nord d’Europa, convertint el que fins aleshores era una franja neutral d’amortiment en un flanc plenament integrat dins de l’OTAN.