França investiga la possible implicació de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran en els ciberatacs que van afectar els sistemes de refrigeració de centenars de supermercats europeus durant el mes d’octubre. Els serveis d’intel·ligència francesos sospiten que pirates informàtics recolzats per Teheran podrien estar al darrere d’una operació que va permetre manipular a distància les temperatures de càmeres frigorífiques i congeladors, provocant pèrdues milionàries d’aliments i danys materials en nombrosos establiments. La investigació se centra ara a determinar si l’atac va ser executat per una unitat cibernètica vinculada al règim iranià.
Tal com ha publicat Reuters aquest dilluns 9 de novembre, citant dues fonts coneixedores de les investigacions, les autoritats franceses consideren que hi ha indicis de participació de grups informàtics recolzats per l’Iran. Per la seva banda, informacions atribuïdes a fonts properes a les recerques i recollides per Le Figaro apunten específicament a Shahid Kaveh, una estructura d’operacions cibernètiques relacionada amb la Guàrdia Revolucionària iraniana. Tot i això, l’atribució encara no s’ha formalitzat públicament mitjançant una comunicació oficial que permeti considerar demostrada la responsabilitat del grup.
La Fiscalia de París investiga un grup vinculat amb la Guàrdia Revolucionària iraniana
La investigació s’està desenvolupant per la Fiscalia de París, a través de les seves unitats especialitzades en delinqüència cibernètica. Entre les principals hipòtesis hi ha la participació de Shahid Kaveh, una organització assenyalada per la seva presumpta vinculació amb les capacitats ofensives de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran.
Segons les informacions publicades sobre les recerques, els investigadors examinen la possible responsabilitat dels dirigents del grup i d’altres participants que puguin ser identificats. També s’ha informat de l’emissió d’ordres internacionals de detenció contra responsables de l’organització, tot i que aquest extrem no ha pogut ser confirmat de manera independent mitjançant documentació judicial pública.
La pista iraniana suposa un nou avanç en unes investigacions que, fins ara, no havien permès establir públicament qui estava darrere dels atacs. La Fiscalia francesa va confirmar l’octubre l’obertura de diligències per identificar els responsables i avaluar els danys, mentre que l’Agència Nacional de Seguretat dels Sistemes d’Informació de França (ANSSI) va començar a analitzar les vulnerabilitats explotades pels ciberdelinqüents.
De moment, les autoritats iranianes no han reconegut cap implicació en aquests fets. La investigació continua oberta i haurà de determinar tant l’autoria de les intrusions com la possible existència d’una coordinació entre els atacs registrats en diferents països europeus.
Com van ser els ciberatacs contra els supermercats europeus
La primera gran onada es va produir durant la nit de l’11 a l’12 d’octubre, quan els atacants van aconseguir accedir de manera remota als sistemes que regulen la temperatura de les instal·lacions frigorífiques de nombrosos supermercats francesos. Els ciberdelinqüents van modificar els paràmetres de funcionament i van provocar que algunes unitats assolissin temperatures de fins a 50 graus, molt per sobre de les necessàries per conservar aliments frescos i congelats.
L’incident va afectar a al voltant de 700 establiments a França, segons les dades comunicades per les autoritats. Entre les cadenes perjudicades hi havia Intermarché, Carrefour, Monoprix, E.Leclerc i Coopérative U. Els establiments van haver de retirar grans quantitats de productes per la ruptura de la cadena de fred, mentre que en determinades instal·lacions també es van registrar incendis o amagos relacionats amb el mal funcionament dels equips.
Les conseqüències econòmiques van ser considerables. Alguns operadors van calcular pèrdues de desenes de milions d’euros, derivades tant de la destrucció d’aliments com de les interrupcions del servei i de la necessitat de revisar les instal·lacions afectades. Els investigadors van detectar que una part dels equips funcionava amb programes informàtics antics o sense actualitzacions recents de seguretat, una circumstància que podria haver facilitat els accessos no autoritzats.
El problema es va tornar a reproduir a començaments de novembre, quan una segona onada d’atacs va afectar sistemes de refrigeració de diferents països europeus. Entre les instal·lacions assolides hi havia supermercats i equips utilitzats per conservar productes sanitaris, inclosos sistemes frigorífics relacionats amb l’emmagatzematge de plasma sanguini a França.
En aquest darrer cas, els mecanismes de vigilància van permetre detectar les anomalies abans que es produís una pèrdua de productes sanguinis, segons les autoritats sanitàries franceses. Encara no està acreditat que ambdues onades fossin executades pels mateixos responsables, tot i que les similituds en el funcionament dels atacs formen part de les investigacions.
França investiga una possible operació de sabotatge contra infraestructures civils
La possible implicació d’una estructura relacionada amb la Guardia Revolucionaria iraní introdueix una dimensió geopolítica en uns incidents que inicialment semblaven centrats en els sistemes informàtics del sector de la distribució alimentària. L’objectiu dels atacs no hauria estat necessàriament robar informació o exigir un rescat, sinó alterar directament el funcionament d’equips físics, amb conseqüències sobre el proveïment i la conservació de productes essencials.
Aquesta modalitat de sabotatge ha despertat la preocupació dels organismes europeus de ciberseguretat perquè demostra que instal·lacions aparentment convencionals, com les cambres frigorífiques d’un supermercat, poden convertir-se en objectius vulnerables quan els seus sistemes de control estan connectats a internet. El risc també afecta altres sectors que utilitzen dispositius industrials controlats a distància, com el sanitari, l’energètic o el logístic.
França manté contactes amb altres països europeus i amb els Estats Units per analitzar si els incidents guarden relació amb operacions similars registrades fora del continent. No obstant això, l’existència d’atacs tècnicament semblants no demostra que tots responguin a una mateixa campanya ni que hagin estat ordenats per un Estat.
De moment, la investigació judicial francesa haurà d’aclarir la participació de Shahid Kaveh i la eventual responsabilitat dels seus dirigents. L’atribució a la Guàrdia Revolucionària continua sent una hipòtesi d’investigació, mentre les autoritats europees reforcen la vigilància sobre les infraestructures connectades per evitar noves interrupcions del subministrament i pèrdues econòmiques.