La primera ministra islandesa, Kristrun Frostadóttir, ha manifestat aquest divendres la seva disposició perquè l’OTAN incrementi la seva presència militar al territori, tot i que ha descartat que això impliqui un assentament estable de forces aliades.
"Estem molt oberts a la idea que hi hagi més tropes a Islàndia com a part del paraigua de l’OTAN sota el qual ens trobem, així que no crec que hàgim arribat a un punt en què necessitem una presència permanent", ha assenyalat en una entrevista a l’agència Bloomberg sobre la presència militar a l’illa després que els Estats Units retiressin les seves tropes el 2006.
Pel que fa a això, i després de l’acord assolit al setembre entre els Estats Units i Dinamarca sobre el marc de seguretat a l’illa de Groenlàndia, Frostadóttir ha subratllat que l’Executiu islandès analitzarà "la possibilitat de signar més acords i estrènyer la cooperació amb els Estats Units".
La cap del Govern ha admès que la pressió exercida per Washington al voltant de Groenlàndia va resultar "difícil" per a Reikiavik, alhora que ha valorat positivament que l’acord segellat "ha augmentat l’atenció prestada a l’Àrtic". "Va demostrar que hi ha moltes coses en marxa, no només en matèria de seguretat, sinó també pel que fa a les inversions", ha exposat.