Israel celebra aquest dimarts les eleccions a la 26a Knesset amb una participació històrica i una creixent tensió entre el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i els partits de l'oposició. A les 16.00 hores, el 55,7% dels ciutadans amb dret a vot havia acudit a les urnes, segons la Comissió Electoral Central, el percentatge més elevat registrat a aquella hora des de 1973. La mobilització ha portat al Likud, la formació de Netanyahu, a sol·licitar una ampliació de l'horari electoral, mentre el seu principal rival, Gadi Eisenkot, ha advertit que el canvi polític està en perill i ha demanat als seus seguidors que votin.
Un total de 7.331.981 israelians estan cridats a votar en 12.018 col·legis electorals, que romandran oberts, en la seva majoria, fins a les 22.00 hores, les 21.00 a Espanya peninsular. L'elevada afluència ha provocat cues en diferents punts del país, en uns comicis que decidiran si Netanyahu continua al capdavant de l'Executiu o si l'oposició aconsegueix reunir els suports necessaris per formar un nou Govern.
La jornada està marcada per la disputa entre Likud i Yashar, la formació liderada per Eisenkot, antic cap de l'Estat Major de l'Exèrcit israelià. Els darrers sondejos han dibuixat un Parlament molt dividit, sense una majoria garantida per a cap dels blocs.
Netanyahu demana ampliar l'horari electoral i Eisenkot s'oposa
El Likud ha presentat una sol·licitud davant la Comissió Electoral Central per prolongar la votació més enllà de les 22.00 hores, sense especificar públicament els motius de la seva petició. El partit ultraortodox Shas, soci de Netanyahu en la coalició governamental, s'ha sumat a la iniciativa i ha argumentat que busca garantir que tots els ciutadans que esperen a les cues puguin exercir el seu dret a vot.
El director en funcions de la Comissió Electoral Central, Dean Livne, ha explicat que els col·legis podran continuar atenent els electors que hagin arribat abans de l'hora de tancament, encara que hagin de romandre esperant. Aquesta possibilitat ja estava contemplada per les autoritats electorals i no implica que s'hagi aprovat una ampliació general de l'horari.
La proposta ha trobat el rebuig de Yashar, el partit de Gadi Eisenkot, que considera que no s'ha produït cap circumstància extraordinària que justifiqui prolongar la jornada electoral. La formació oposadora ha acusat el Likud d'intentar preparar el terreny per qüestionar la netedat del procés.
Eisenkot també ha intensificat les seves crides a la participació. "El canvi està en perill", ha advertit a través de X, on ha demanat als ciutadans que acudeixin a votar i animin a fer-ho als seus coneguts.
Netanyahu denuncia un suposat intent d'alterar les eleccions
La mobilització de l'electorat àrab ha provocat una reacció especialment contundent del primer ministre, que ha acusat sectors vinculats als Germans Musulmans d'intentar interferir en la votació.
«Els partidaris dels Germans Musulmans estan assaltant els col·legis electorals i robant les eleccions», ha afirmat Netanyahu en un missatge difós a les seves xarxes socials, en el qual ha cridat als seus seguidors a acudir massivament a les urnes per evitar un Govern recolzat per partits àrabs.
Les acusacions del primer ministre no han estat recolzades per proves d'una operació organitzada de frau electoral. La Comissió Electoral Central ha assenyalat que no existeixen indicis d'una manipulació sistemàtica del procés, tot i que ha rebut denúncies sobre incidents puntuals que estan sent examinats.
El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, també ha expressat la seva preocupació per la participació a les localitats àrabs, que ha qualificat d'inèdita. El dirigent ultradretà ha advertit que les seves conseqüències electorals podrien ser importants per al bloc governamental i ha demanat una major mobilització dels votants de dreta.
La participació arriba a nivells històrics
El ritme de votació ha estat elevat des de primera hora. A les 14.00, la participació arribava al 44,9%, sis punts per sobre del percentatge registrat a aquella mateixa hora a les eleccions de 2022. Dues hores després havia augmentat fins al 55,7%, davant del 47,5% dels anteriors comicis.
La mobilització també s'està seguint de prop a les localitats de majoria àrab, on el resultat pot influir en la distribució final de escons. Els partits àrabs busquen augmentar la seva representació parlamentària i adquirir més pes en les negociacions posteriors a la votació.
La elevada afluència ha convertit la participació en un dels principals elements d'incertesa d'una jornada en la qual tant el Govern com l'oposició estan realitzant crides als seus respectius electorats.
Netanyahu i Eisenkot es juguen una majoria de 61 diputats
La Knesset compta amb 120 escons i fan falta 61 per disposar de majoria absoluta. Els israelians voten llistes de partits en una circumscripció nacional única, de manera que la formació més votada no té garantida la presidència del Govern.
Netanyahu aspira a continuar governant amb el suport de les formacions de dreta religiosa i ultraortodoxes. Enfront, Eisenkot busca reunir els partits de l'oposició, tot i que les diferències entre ells compliquen la possibilitat de formar una coalició.
Les enquestes publicades abans de les eleccions han reflectit una competència ajustada entre ambdós espais. El resultat dels partits petits pot ser decisiu, especialment perquè les candidatures necessiten superar el 3,25% dels vots vàlids per entrar al Parlament.
També pot adquirir protagonisme Mansour Abbas, líder de la formació àrab Ra'am, si cap dels grans blocs aconsegueix sumar per si sol els diputats necessaris per governar.
Les primeres eleccions des del 7 d'octubre de 2023
Els israelians tornen a votar per primera vegada des dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 i la posterior guerra a Gaza, que ha condicionat bona part de la campanya electoral.
La responsabilitat pels errors de seguretat previs a l'atac, la gestió de la guerra i el servei militar obligatori per als ultraortodoxos han estat alguns dels principals assumptes del debat. L'oposició ha reclamat una investigació estatal sobre el que va ocórrer el 7 d'octubre, mentre Netanyahu ha centrat bona part de la seva campanya en la seguretat nacional i les amenaces regionals.
La política cap a Gaza i Cisjordània, les reformes judicials i el futur de les relacions entre les institucions israelianes també han dividit les candidatures.
¿Quan es coneixeran els resultats?
Els col·legis electorals tenen previst tancar a les 22.00 hores a Israel, les 21.00 a Espanya peninsular, tot i que la sol·licitud del Likud i Shas introdueix la possibilitat d'una ampliació de l'horari. En qualsevol cas, les autoritats han garantit que qui arribi abans del tancament podrà votar encara que hagi d'esperar.
Les televisions israelianes tenen previst publicar les seves primeres enquestes a peu d'urna quan conclogui la votació. Aquestes estimacions oferiran una primera imatge de la distribució d'escons, tot i que la seva difusió podria retardar-se si es prolonga l'obertura dels col·legis.
La Comissió Electoral Central preveu publicar els resultats oficials definitius el 4 de novembre. Després, el president Isaac Herzog consultarà els partits i encarregarà la formació de Govern al candidat que consideri amb més possibilitats de reunir una majoria parlamentària.
Si cap dels blocs arriba als 61 diputats, les negociacions entre partits seran decisives per determinar qui encapçala el proper Executiu israelià.