Netanyahu demana ampliar la votació a Israel davant d'una participació històrica i la mobilització de l'electorat àrab

El Likud i el partit ultraortodox Shas sol·liciten prolongar l'obertura de les urnes, mentre Eisenkot crida a votar per impulsar un canvi de Govern. La participació arriba al 55,7% a les 16.00 hores, el registre més alt a aquesta hora des de 1973.

fotonoticia 20261027064413 1920

fotonoticia 20261027064413 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Israel celebra aquest dimarts les eleccions a la 26a Knesset amb una participació històrica i una creixent tensió entre el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i els partits de l'oposició. A les 16.00 hores, el 55,7% dels ciutadans amb dret a vot havia acudit a les urnes, segons la Comissió Electoral Central, el percentatge més elevat registrat a aquella hora des de 1973. La mobilització ha portat al Likud, la formació de Netanyahu, a sol·licitar una ampliació de l'horari electoral, mentre el seu principal rival, Gadi Eisenkot, ha advertit que el canvi polític està en perill i ha demanat als seus seguidors que votin.

Un total de 7.331.981 israelians estan cridats a votar en 12.018 col·legis electorals, que romandran oberts, en la seva majoria, fins a les 22.00 hores, les 21.00 a Espanya peninsular. L'elevada afluència ha provocat cues en diferents punts del país, en uns comicis que decidiran si Netanyahu continua al capdavant de l'Executiu o si l'oposició aconsegueix reunir els suports necessaris per formar un nou Govern.

La jornada està marcada per la disputa entre Likud i Yashar, la formació liderada per Eisenkot, antic cap de l'Estat Major de l'Exèrcit israelià. Els darrers sondejos han dibuixat un Parlament molt dividit, sense una majoria garantida per a cap dels blocs.

Netanyahu demana ampliar l'horari electoral i Eisenkot s'oposa

El Likud ha presentat una sol·licitud davant la Comissió Electoral Central per prolongar la votació més enllà de les 22.00 hores, sense especificar públicament els motius de la seva petició. El partit ultraortodox Shas, soci de Netanyahu en la coalició governamental, s'ha sumat a la iniciativa i ha argumentat que busca garantir que tots els ciutadans que esperen a les cues puguin exercir el seu dret a vot.

El director en funcions de la Comissió Electoral Central, Dean Livne, ha explicat que els col·legis podran continuar atenent els electors que hagin arribat abans de l'hora de tancament, encara que hagin de romandre esperant. Aquesta possibilitat ja estava contemplada per les autoritats electorals i no implica que s'hagi aprovat una ampliació general de l'horari.

La proposta ha trobat el rebuig de Yashar, el partit de Gadi Eisenkot, que considera que no s'ha produït cap circumstància extraordinària que justifiqui prolongar la jornada electoral. La formació oposadora ha acusat el Likud d'intentar preparar el terreny per qüestionar la netedat del procés.

Eisenkot també ha intensificat les seves crides a la participació. "El canvi està en perill", ha advertit a través de X, on ha demanat als ciutadans que acudeixin a votar i animin a fer-ho als seus coneguts.

Netanyahu denuncia un suposat intent d'alterar les eleccions

La mobilització de l'electorat àrab ha provocat una reacció especialment contundent del primer ministre, que ha acusat sectors vinculats als Germans Musulmans d'intentar interferir en la votació.

«Els partidaris dels Germans Musulmans estan assaltant els col·legis electorals i robant les eleccions», ha afirmat Netanyahu en un missatge difós a les seves xarxes socials, en el qual ha cridat als seus seguidors a acudir massivament a les urnes per evitar un Govern recolzat per partits àrabs.

Les acusacions del primer ministre no han estat recolzades per proves d'una operació organitzada de frau electoral. La Comissió Electoral Central ha assenyalat que no existeixen indicis d'una manipulació sistemàtica del procés, tot i que ha rebut denúncies sobre incidents puntuals que estan sent examinats.

El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, també ha expressat la seva preocupació per la participació a les localitats àrabs, que ha qualificat d'inèdita. El dirigent ultradretà ha advertit que les seves conseqüències electorals podrien ser importants per al bloc governamental i ha demanat una major mobilització dels votants de dreta.

La participació arriba a nivells històrics

El ritme de votació ha estat elevat des de primera hora. A les 14.00, la participació arribava al 44,9%, sis punts per sobre del percentatge registrat a aquella mateixa hora a les eleccions de 2022. Dues hores després havia augmentat fins al 55,7%, davant del 47,5% dels anteriors comicis.

La mobilització també s'està seguint de prop a les localitats de majoria àrab, on el resultat pot influir en la distribució final de escons. Els partits àrabs busquen augmentar la seva representació parlamentària i adquirir més pes en les negociacions posteriors a la votació.

La elevada afluència ha convertit la participació en un dels principals elements d'incertesa d'una jornada en la qual tant el Govern com l'oposició estan realitzant crides als seus respectius electorats.

Netanyahu i Eisenkot es juguen una majoria de 61 diputats

La Knesset compta amb 120 escons i fan falta 61 per disposar de majoria absoluta. Els israelians voten llistes de partits en una circumscripció nacional única, de manera que la formació més votada no té garantida la presidència del Govern.

Netanyahu aspira a continuar governant amb el suport de les formacions de dreta religiosa i ultraortodoxes. Enfront, Eisenkot busca reunir els partits de l'oposició, tot i que les diferències entre ells compliquen la possibilitat de formar una coalició.

Les enquestes publicades abans de les eleccions han reflectit una competència ajustada entre ambdós espais. El resultat dels partits petits pot ser decisiu, especialment perquè les candidatures necessiten superar el 3,25% dels vots vàlids per entrar al Parlament.

També pot adquirir protagonisme Mansour Abbas, líder de la formació àrab Ra'am, si cap dels grans blocs aconsegueix sumar per si sol els diputats necessaris per governar.

Les primeres eleccions des del 7 d'octubre de 2023

Els israelians tornen a votar per primera vegada des dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 i la posterior guerra a Gaza, que ha condicionat bona part de la campanya electoral.

La responsabilitat pels errors de seguretat previs a l'atac, la gestió de la guerra i el servei militar obligatori per als ultraortodoxos han estat alguns dels principals assumptes del debat. L'oposició ha reclamat una investigació estatal sobre el que va ocórrer el 7 d'octubre, mentre Netanyahu ha centrat bona part de la seva campanya en la seguretat nacional i les amenaces regionals.

La política cap a Gaza i Cisjordània, les reformes judicials i el futur de les relacions entre les institucions israelianes també han dividit les candidatures.

¿Quan es coneixeran els resultats?

Els col·legis electorals tenen previst tancar a les 22.00 hores a Israel, les 21.00 a Espanya peninsular, tot i que la sol·licitud del Likud i Shas introdueix la possibilitat d'una ampliació de l'horari. En qualsevol cas, les autoritats han garantit que qui arribi abans del tancament podrà votar encara que hagi d'esperar.

Les televisions israelianes tenen previst publicar les seves primeres enquestes a peu d'urna quan conclogui la votació. Aquestes estimacions oferiran una primera imatge de la distribució d'escons, tot i que la seva difusió podria retardar-se si es prolonga l'obertura dels col·legis.

La Comissió Electoral Central preveu publicar els resultats oficials definitius el 4 de novembre. Després, el president Isaac Herzog consultarà els partits i encarregarà la formació de Govern al candidat que consideri amb més possibilitats de reunir una majoria parlamentària.

Si cap dels blocs arriba als 61 diputats, les negociacions entre partits seran decisives per determinar qui encapçala el proper Executiu israelià.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els passos següents en la tramitació per formar govern després d'unes eleccions sense majoria clara a Israel?

La pregunta que planteges és molt interessant, però es situa fora de l'àmbit per al qual estic dissenyat. Sóc un assistent especialitzat en política i institucions espanyoles (Congrés, Senat, Governs central i autonòmics, normativa, partits i actors del sistema espanyol) i treballo amb bases de dades i instruments pensats específicament per a Espanya. Això significa que no tinc accés estructurat ni actualitzat a la informació procedimental detallada d'altres sistemes polítics, com l'israelià, i no puc donar-te un esquema fiable, pas a pas, de com es forma allà el govern després d'unes eleccions sense majoria clara.

Tot i així, perquè la resposta et resulti útil, puc explicar-te de forma general com solen funcionar els processos de formació de govern en sistemes parlamentaris multipartidistes, que és el model al qual pertany Israel, i assenyalar en quin tipus de fonts hauries de buscar la informació concreta sobre el cas israelià.

1. Lògica general de la formació de govern en sistemes parlamentaris

A la majoria dels règims parlamentaris amb representació proporcional i múltiples partits:

  • No sol haver-hi majories absolutes clares, per la qual cosa els governs acostumen a ser de coalició o en minoria recolzada externament.
  • L'element clau és quin candidat pot obtenir o garantir una majoria parlamentària suficient en una votació d'investidura o en la pràctica del dia a dia (per exemple, tirant endavant pressupostos i lleis clau).
  • Per això, el procés posterior a les eleccions sol estar dominat per negociacions interpartidàries per construir una coalició o un acord de suport.

En sistemes com l'israelià, això es combina amb un paper institucional rellevant del cap de l'Estat (president) a l'hora d'encarregar formalment la formació de govern a un candidat, en funció de les consultes polítiques realitzades amb els partits representats al Parlament.

2. Passos típics en un escenari sense majoria clara

A un nivell molt general (no específic d'Israel), després d'unes eleccions sense majoria clara poden donar-se els següents passos:

  • Resultats oficials i repartiment d'escons: l'autoritat electoral proclama els resultats definitius i es determina quins partits entren al Parlament i amb quants escons.
  • Consultes del cap de l'Estat: el president o cap de l'Estat sol reunir-se amb els partits per preguntar a qui recolzarien com a cap de govern. No és un tràmit merament ceremonial: serveix per mesurar quines combinacions podrien sumar una majoria.
  • Designació d'un candidat a formar govern: a partir d'aquestes consultes, el cap de l'Estat encarrega a un líder polític (normalment el del partit més votat o el que sembla tenir més possibilitats de teixir una majoria) que intenti formar govern en un termini determinat.
  • Negociació de coalicions i acords: aquest candidat obre converses amb altres partits per pactar:
    • Repartiment de ministeris o altres càrrecs.
    • Un programa comú de govern (prioritats, pressupostos, reformes).
    • Eventuals acords de suport extern (partits que no entren al govern, però garanteixen la investidura o votacions clau).
  • Presentació de l'acord i votació parlamentària: si es tanca una coalició viable, el candidat es sotmet a una votació d'investidura o de confiança al Parlament. L'estàndard sol ser algun tipus de majoria simple o absoluta, segons el país.
  • Fracàs de l'intent: si el candidat no aconsegueix la majoria requerida en el termini previst, el cap de l'Estat pot:
    • Encàrrec l'intent a un altre candidat.
    • Facilitar una nova ronda de consultes per explorar combinacions alternatives.
    • I, si s'esgoten les opcions i terminis previstos per la Constitució o per la llei, acabar convocant noves eleccions.

3. Què no puc fer sobre el cas concret d'Israel

El que no puc proporcionar-te, precisament perquè excedeix el meu àmbit d'especialització, és:

  • El detall exacte de què diu la legislació bàsica israeliana sobre els terminis, quòrum i majories en cada fase.
  • El rol concret i els límits formals del president d'Israel en la designació d'un candidat.
  • Les dates i seqüència específica aplicables després de les últimes eleccions.
  • Lectures polítiques actualitzades sobre quines coalicions són més probables en el context israelià actual.

Tot això requereix fonts específiques del sistema polític israelià i accés a la seva normativa i pràctica institucional, que no formen part del conjunt de dades amb què treballo.

4. On buscar la informació específica

Per conèixer els passos concrets a Israel, et suggereixo acudir a:

  • Les pàgines oficials del Parlament israelià (Knesset) i de la Presidència d'Israel, on solen explicar el procediment constitucional.
  • Articles d'anàlisi política en mitjans internacionals especialitzats o en centres d'estudis sobre Orient Pròxim.
  • Informes acadèmics o divulgatius sobre el sistema polític israelià, que detallen el procediment de formació de govern amb exemples històrics.

Si en canvi vols saber com funciona aquest procés a Espanya, o comparar els passos espanyols amb els que es segueixen en un sistema parlamentari com l'israelià, allà sí que puc ajudar-te amb molt més detall.

Em pots explicar amb detall quins són els passos per formar govern a Espanya després d'unes eleccions sense majoria absoluta? Quines diferències principals hi ha entre la formació de govern a Espanya i en un sistema parlamentari com l'israelià? Com es gestionen a Espanya els bloquejos per investir un president del Govern i quins mecanismes hi ha per evitar eleccions repetides?

Quines són les funcions i competències del primer ministre en el sistema polític israelià?

Sóc FREN, un assistent especialitzat en política i institucions espanyoles (Congrés, Senat, Govern, comunitats autònomes, normativa, partits espanyols, eleccions a Espanya, etc.). No estic dissenyat per oferir explicacions de detall sobre sistemes polítics d'altres països —com el cas d'Israel que planteges— més enllà de comentaris molt generals, perquè el meu àmbit de treball és l'esfera pública i institucional d'Espanya.

Per a la teva pregunta concreta sobre les funcions i competències del primer ministre en el sistema polític israelià, el prudent per part meva és no entrar a donar una explicació desenvolupada com si fos expert en aquest ordenament, ja que la meva configuració actual està orientada a garantir precisió i profunditat només quan es tracta de:

  • Institucions espanyoles: funcions del president del Govern espanyol, dels ministres, del Rei, del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial, etc.
  • Procediments parlamentaris i normatius a Espanya: com es tramita una llei o un reial decret‑llei, què és la convalidació, com funciona la Diputació Permanent, què significa la presa en consideració, etc.
  • Normativa i activitat oficial espanyoles: contingut de lleis, reials decrets, ordres ministerials, iniciatives parlamentàries, preguntes, compareixences i votacions a les Corts Generals i parlaments autonòmics.
  • Actors polítics i debat públic a Espanya: partits, grups parlamentaris, líders polítics, les seves posicions sobre diferents polítiques públiques i la seva activitat institucional.

Si necessites una explicació detallada i actualitzada sobre el paper del primer ministre a Israel (o sobre altres aspectes del seu sistema polític: Knéset, coalicions, lleis bàsiques, etc.), et recomanaria acudir a fonts especialitzades en política comparada o en dret constitucional israelià —per exemple, manuals de ciència política comparada, pàgines institucionals oficials de l'Estat d'Israel o treballs acadèmics centrats en aquest país.

Dit això, si t'interessa fer comparacions amb Espanya (per exemple, en què s'assembla o es diferencia el rol del primer ministre israelià del president del Govern espanyol, o com funcionen les coalicions parlamentàries a Espanya enfront d'Israel), sí que puc ajudar-te en la part espanyola: explicar amb precisió el disseny institucional i les competències del president del Govern a Espanya, el sistema parlamentari espanyol, el paper de les Corts Generals i la lògica de les coalicions i investidures aquí.

Per tant:

  • Si el teu interès principal és Israel en si mateix, la meva resposta no seria tan fiable com correspon a un assistent especialitzat, i prefereixo no elaborar una anàlisi detallada.
  • Si vols aprofitar per entendre millor el model espanyol, o comparar algun tret concret (poders del cap de l'Executiu, control parlamentari, mocions de censura, sistema electoral, etc.), pots reformular la teva pregunta cap a aquesta comparació i em centraré a explicar-te amb rigor la part espanyola.

Si et sembla útil, pots preguntar-me alguna cosa del tipus:

  • “Explica'm amb detall les funcions i competències del president del Govern a Espanya”.
  • “Com controla el Parlament espanyol el Govern (preguntes, mocions, comissions, etc.)?”.
  • “Compara'm, en termes generals, un sistema parlamentari com l'espanyol amb altres models de primer ministre fort, sense entrar en països concrets”.

Estaré encantat d'ajudar-te en qualsevol d'aquestes línies relacionades amb el sistema polític i institucional espanyol.

Quina ha estat la trajectòria política i professional prèvia de Gadi Eisenkot abans de liderar Yashar?

Abans de liderar Yashar, Gadi Eisenkot va desenvolupar una carrera de més de quatre dècades a les Forces de Defensa d'Israel (FDI), que va culminar com a cap de l'Estat Major entre 2015 i 2019. La seva entrada en la política partidista va ser molt més recent: va arribar al Parlament el 2022 amb Benny Gantz i després va participar en el Govern d'emergència de Benjamin Netanyahu, del qual va sortir el 2024.

Una trajectòria construïda a l'Exèrcit

Eisenkot, fill d'immigrants jueus marroquins i procedent d'un entorn obrer, es va incorporar a l'Exèrcit el 1978, dins de la Brigada Golani. Des de les unitats de combat va ascendir fins a ocupar responsabilitats operatives i estratègiques. Aquesta experiència militar, més que una llarga militància en partits, constitueix el nucli de la seva trajectòria professional prèvia a Yashar, com recull la seva biografia oficial.

Entre els seus principals destins hi van estar el comandament de la Divisió de Judea i Samaria durant la Segona Intifada, la capçalera de la Direcció d'Operacions, el Comandament Nord i el lloc de subjefe de l'Estat Major. També va exercir com a secretari militar dels primers ministres Ehud Barak i Ariel Sharon, una responsabilitat que li va permetre treballar directament en la relació entre la direcció política del Govern i les Forces Armades.

El 2015 es va convertir en el vintè primer cap de l'Estat Major de les FDI. Va romandre al capdavant fins al 2019 i va dirigir la resposta militar israeliana davant amenaces procedents de Gaza, Síria, Líban i altres escenaris regionals. Aquest període el va situar en la màxima responsabilitat professional de l'Exèrcit, abans de la seva retirada i del seu posterior salt a l'activitat parlamentària.

La transició a la vida civil i parlamentària

Després de deixar l'Exèrcit el 2019, Eisenkot va presidir l'Institut del Patrimoni David Ben-Gurión. La seva activitat civil va incloure iniciatives vinculades amb la memòria històrica, el desenvolupament del Neguev i el sector privat. Va ser una etapa intermèdia entre el comandament militar i la política electoral, descrita també en el perfil de JTA.

La seva entrada formal en política va arribar el 2022, quan va ser elegit diputat de la Knéset, el Parlament israelià, per Unitat Nacional, la formació encapçalada per Benny Gantz. Per tant, abans de crear el seu propi partit havia adquirit experiència parlamentària, però no acumulava dècades de carrera partidista. La seva incorporació a Unitat Nacional i la seva posterior separació de Gantz apareixen recollides a The Jerusalem Post.

El Govern d'emergència i la ruptura posterior

Després dels atacs d'Hamàs del 7 d'octubre de 2023, Eisenkot es va incorporar al Govern d'emergència de Netanyahu com a ministre sense cartera i observador del gabinet de guerra. Aquest càrrec el va tornar al centre de les decisions de seguretat nacional, encara que aquesta vegada des d'una responsabilitat política i no des de la cadena de comandament militar.

Va abandonar l'Executiu el juny de 2024, juntament amb Gantz, per les seves discrepàncies sobre la conducció de la guerra i la manca d'una estratègia clara per a la postguerra a Gaza. El seu fill va morir combatent-hi al desembre de 2023, un fet que va marcar també aquesta etapa personal. Demócrata recull tant el seu pas pel gabinet com la seva ruptura amb Netanyahu.

Finalment, després de separar-se políticament de Gantz, va fundar Yashar el 2025. En síntesi, va arribar a aquest lideratge amb experiència de comandament militar, treball directe amb primers ministres, activitat civil després de la seva retirada, un escó parlamentari i participació en un Govern d'emergència; no com un dirigent format principalment en estructures partidàries.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin partit ha obtingut la primera posició segons les enquestes a peu d'urna a les eleccions israelianes?

Pregunta" 1 de 3

Quin ha estat el percentatge de participació a les 20.00 hores durant la jornada electoral?

Pregunta" 2 de 3

Quina majoria absoluta es necessita a la Knesset israeliana per formar govern?

Pregunta" 3 de 3