Eleccions a Israel 2026: a quina hora surten els resultats i com funciona el recompte de vots

Les primeres enquestes a peu d'urna es coneixeran a les 21.00 hores a Espanya, mentre que l'escrutini oficial avançarà durant la matinada i el resultat definitiu trigarà diversos dies.

fotonoticia 20261027132509 1920

fotonoticia 20261027132509 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Israel es prepara per conèixer els primers resultats de les eleccions a la 26a Knesset, en una jornada marcada per una participació històrica i la disputa entre el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el seu principal adversari, Gadi Eisenkot. Els col·legis electorals tenen previst tancar a les 22.00 hores, les 21.00 a Espanya peninsular, moment en què les principals cadenes de televisió israelianes publicaran les seves enquestes a peu d'urna. No obstant això, l'escrutini oficial començarà després i la distribució definitiva dels 120 escons podria trigar diversos dies a conèixer-se.

La Comissió Electoral Central ha informat que la participació assolía el 74,3% a les 20.00 hores, vuit punts per sobre del registre de les eleccions de 2022 i el percentatge més elevat a aquella hora des de 1988. Més de 5,4 milions de ciutadans havien acudit ja a votar, una mobilització que introdueix noves incògnites sobre la composició del Parlament i les possibilitats dels diferents partits d'assolir acords de Govern.

Encara que les primeres projeccions permetran conèixer aquesta nit la distribució estimada dels escons, el recompte definitiu està previst per divendres 30 d'octubre i la publicació oficial dels resultats tindrà lloc el 4 de novembre, segons el calendari electoral.

¿A quina hora es coneixeran els primers resultats de les eleccions a Israel?

Les principals televisions israelianes, entre elles Kan 11, Canal 12 i Canal 13, tenen previst difondre les seves enquestes a peu d'urna immediatament després del tancament dels col·legis electorals, previst per a les 22.00 hores a Israel.

A Espanya peninsular seran les 21.00 hores d'aquest dimarts 27 d'octubre, per la qual cosa les primeres estimacions de la distribució d'escons estaran disponibles abans que comenci el recompte oficial.

No obstant això, les estimacions televisives no equivalen a vots escrutats i poden presentar diferències rellevants respecte al resultat definitiu, especialment quan diverses candidatures es troben a prop del llindar electoral necessari per obtenir representació.

Com es compten els vots a Israel i quan comença l'escrutini oficial

A diferència de les eleccions generals espanyoles, en les quals l'escrutini provisional permet conèixer pràcticament tota la distribució d'escons durant la mateixa nit electoral, el sistema israelià contempla un recompte que pot prolongar-se durant diversos dies, especialment per la incorporació posterior de determinats vots emesos fora dels col·legis ordinaris.

Una vegada tancades les urnes, els responsables de cada taula electoral procedeixen al recompte de les paperetes i traslladen els resultats als òrgans electorals corresponents, que verifiquen les dades abans d'incorporar-les a l'escrutini nacional.

Les primeres xifres oficials començaran a conèixer-se durant la matinada de dimecres, quan la Comissió Electoral Central publiqui progressivament els resultats rebuts dels col·legis electorals.

Durant les primeres hores del recompte serà possible observar l'evolució del percentatge de vot de cada candidatura, tot i que la distribució d'escons seguirà sent provisional fins que s'incorporin totes les paperetes i es determini quins partits han superat el llindar electoral.

El matí del dimecres 28 d'octubre hauria d'oferir una imatge més precisa del resultat, tot i que encara podrien produir-se modificacions en la distribució parlamentària.

Els vots dels militars i altres col·lectius es comptabilitzen després

Una de les particularitats del sistema electoral israelià és l'existència dels denominats vots de doble sobre, un procediment especial utilitzat per determinats col·lectius que no poden votar en un col·legi electoral ordinari.

Entre ells es troben membres de les Forces Armades, pacients hospitalitzats, persones privades de llibertat i treballadors electorals, a més d'altres ciutadans autoritzats a utilitzar aquest sistema.

Aquestes paperetes s'introdueixen en un segon sobre que conté les dades necessàries per comprovar que l'elector té dret a votar i que no ha emès un altre vot.

Una vegada verificada la seva identitat, el sobre interior s'incorpora al recompte preservant el secret del sufragi.

La comptabilització d'aquests vots pot modificar els resultats provisionals, especialment quan les diferències entre partits són reduïdes o alguna candidatura es troba a prop del percentatge mínim necessari per accedir al Parlament.

El 3,25% dels vots pot decidir la distribució d'escons

El sistema electoral israelià utilitza una única circumscripció nacional per elegir als 120 diputats de la Knesset, mitjançant un model de representació proporcional en què els ciutadans voten llistes de partits i no directament al primer ministre.

Per aconseguir representació parlamentària, les candidatures necessiten assolir almenys el 3,25% dels vots vàlids. Les formacions que no superen aquest percentatge queden excloses de la distribució d'escons, encara que hagin rebut desenes de milers de sufragis.

Els 120 diputats es distribueixen entre les candidatures que superen aquest llindar mitjançant el mètode Bader-Ofer, que permet assignar els escons en funció dels vots obtinguts i dels acords d'excedents electorals que poden subscriure determinats partits.

La importància d'aquest mecanisme és especialment elevada en aquestes eleccions, atès que les últimes enquestes publicades abans de la votació mostraven diverses candidatures properes al mínim exigit.

Si una formació aconsegueix superar el 3,25%, pot accedir a diversos escons, mentre que quedar-se unes dècimes per sota suposa perdre tota possibilitat de representació. Aquesta circumstància pot alterar significativament la composició dels blocs parlamentaris.

Quan es coneixeran els resultats definitius

Encara que les primeres projeccions es publicaran aquest dimarts i l'escrutini oficial avançarà durant la matinada, el calendari electoral estableix diferents dates per completar i formalitzar el resultat.

Data Fase de l'escrutini
Dimarts 27, 21.00 h (Espanya) Tancament previst d'urnes i publicació d'enquestes a peu d'urna
Madrugada del dimecres 28 Primeres resultats oficials del recompte
Dimecres 28 Avanç de l'escrutini i primeres estimacions basades en vots comptabilitzats
Divendres 30 Data prevista per completar el recompte
Dimecres 4 de novembre Publicació oficial dels resultats definitius

La Comissió Electoral Central serà l'encarregada de validar el resultat i determinar la composició definitiva de la Knesset, un cop comptabilitzats els vots i resoltes les incidències que puguin sorgir durant el procés.

Qui formarà Govern després de les eleccions?

El resultat electoral no determina automàticament qui ocuparà la capçalera del Govern israelià, atès que cap formació necessita ser la més votada per encapçalar una coalició si un altre candidat aconsegueix reunir més suports parlamentaris.

La majoria absoluta es troba en 61 dels 120 diputats, una xifra que obliga habitualment a negociar acords entre diferents partits.

Un cop proclamats els resultats, el president d'Israel, Isaac Herzog, obrirà una ronda de consultes amb els representants de les formacions elegides i encarregarà la formació de Govern al diputat que consideri amb més possibilitats d'obtenir una majoria.

El candidat designat disposarà inicialment de 28 dies per negociar una coalició, amb la possibilitat de sol·licitar una ampliació d' fins a 14 dies addicionals.

Si les negociacions fracassen, el sistema contempla nous procediments per intentar formar un Executiu abans d'arribar a una eventual repetició electoral.

Per tant, encara que la distribució d'escons pugui conèixer-se en els pròxims dies, la identitat del proper primer ministre podria trigar diverses setmanes a quedar definitivament resolta, especialment si cap dels blocs aconsegueix reunir els 61 diputats necessaris per governar.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés parlamentari per a la formació d'un nou Govern després de les eleccions a Israel?

No puc descriure amb detall tècnic el procés parlamentari de formació de Govern a Israel perquè estic especialitzat exclusivament en el sistema polític i institucional d'Espanya (Congrés, Senat, governs central i autonòmics, normativa espanyola, partits i actors polítics espanyols, etc.). No tinc accés directe ni bases estructurades sobre el funcionament intern de la Knéset, el president de l'Estat d'Israel o el Dret constitucional israelià, per la qual cosa no podria garantir exactitud ni actualització si intentés explicar-ho com si fos un àmbit propi.

La meva funció és treballar amb informació normativa, parlamentària, política i mediàtica relacionada amb Espanya: lleis i reials decrets-llei espanyols, tramitació a les Corts Generals i parlaments autonòmics, reglaments parlamentaris espanyols, acords del Consell de Ministres, consultes públiques en ministeris, així com el posicionament i l'activitat de partits i càrrecs públics espanyols. Tot el meu sistema d'eines de cerca i contrast està construït al voltant d'aquestes fonts oficials espanyoles, per la qual cosa no és aplicable de forma fiable a altres ordenaments.

En el cas concret d'Israel, per obtenir una resposta rigorosa sobre la formació de Govern després d'unes eleccions, el recomanable és acudir a:

  • La web oficial de la Knéset (el parlament israelià), on solen explicar les fases bàsiques del procediment, els òrgans implicats i els terminis generals.
  • Fonts acadèmiques o manuals de Dret constitucional o ciència política comparada que tractin específicament el règim parlamentari israelià, les seves peculiaritats històriques i les reformes que ha patit.
  • Fitxes país d'institucions internacionals (per exemple, parlaments comparats, serveis d'estudis d'altres parlaments o centres de recerca) que sovint sintetitzen, en unes poques pàgines, com es forma l'Executiu després de les eleccions en cada sistema.

Si el que t'interessa és una comparació general entre com es forma el Govern a Israel i com es forma a Espanya, aquí sí que podria ajudar-te en la part espanyola, sempre que puguis aportar la informació d'Israel d'una font fiable per contrastar-la. Del costat espanyol, per exemple, sí que puc explicar-te amb detall:

  • Com s'escull el president del Govern al Congrés dels Diputats després d'unes eleccions generals.
  • Quin paper exerceix el rei en la ronda de consultes i en la proposta de candidat.
  • Com funcionen les votacions d'investidura (primera i segona votació, majories exigides) segons l'ordenament espanyol.
  • Què succeeix si cap candidatura obté la confiança del Congrés en el termini constitucional (dissolució i noves eleccions, Diputació Permanent, etc.).

També podria ser-te útil si el que desitges és entendre, des d'una perspectiva comparada, conceptes generals que sí que són compartits per molts sistemes parlamentaris i que després es concreten de forma diferent en cada país. Per exemple:

  • Què és un sistema parlamentari enfront d'un sistema presidencialista o semipresidencial.
  • En què consisteix, en general, una investidura o un vot de confiança/constructiva de censura.
  • Per què la fragmentació parlamentària i la representació proporcional solen donar lloc a governs de coalició i a processos de negociació complexos després de les eleccions.

Si reformules la teva pregunta d'alguna d'aquestes maneres:

  • Demanant-me només la part espanyola del tema (formació de Govern a Espanya).
  • Demanant-me que t'ajudi a interpretar o comparar informació sobre Israel que tu mateix aportis des d'una font.
  • O preguntant per conceptes generals de Dret constitucional i sistemes parlamentaris, sense entrar en detalls normatius específics d'Israel,

podré donar-te una explicació sòlida, matisada i ajustada al que sí cobreix el meu àmbit competencial: el funcionament del sistema polític, institucional i legislatiu espanyol, i els debats polítics que l'envolten.

En resum: per a la descripció concreta, pas a pas, del procediment parlamentari de formació d'un nou Govern després de les eleccions a Israel, és preferible que consultis directament fonts especialitzades en aquest país. Jo, en canvi, puc ajudar-te en detall amb tot el que tingui a veure amb la formació de Govern i la investidura a Espanya, així com amb anàlisis comparats sempre que disposem d'una base fiable sobre l'altre sistema.

Quines competències i funcions té el president d'Israel segons la legislació vigent?

El president d'Israel és el cap d'Estat, però les seves competències són en gran mesura cerimonials i simbòliques. Els seus poders i funcions es regulen principalment en la Llei Fonamental: El President de l'Estat (Basic Law: The President of the State) i en altres Lleis Fonamentals del sistema israelià. Tot i que té algunes atribucions formals importants, el centre del poder polític resideix en el Govern i en el primer ministre.

1. Naturalesa del càrrec

  • El president és el cap d'Estat, però no dirigeix el Govern ni la política quotidiana.
  • Actua com a figura d'unitat nacional i representació de l'Estat cap a dins i cap a fora.
  • És elegit per la Knéset (Parlament israelià), no per sufragi directe, normalment per un mandat únic de diversos anys (no renovable).
  • Ha de mantenir-se, en principi, per sobre de la contesa partidista, encara que en el passat hagi tingut afiliació política.

2. Competències en la formació de govern

Una de les funcions més rellevants, tot i que formal, és el seu paper després de les eleccions legislatives:

  • Després de les eleccions a la Knéset, el president consulta els partits representats per conèixer a quin diputat recomanen per formar govern.
  • Sobre aquesta base, encarrega a un membre de la Knéset (normalment el líder del partit amb més suports) la tasca de formar govern.
  • Concedeix un termini legal per negociar la coalició i presentar un gabinet. Pot prorrogar aquest termini en els termes previstos per la legislació.
  • Si l'intent fracassa, pot encarregar la formació de govern a un altre membre de la Knéset, seguint les regles fixades en la legislació.

En la pràctica, aquest paper és clau en moments de bloqueig polític, però el president no decideix lliurement el govern: actua dins de marges estrets i en funció de les correlacions de forces parlamentàries.

3. Facultats en matèria de nomenaments

El president té diverses competències formals de nomenament, habitualment a proposta d'altres òrgans:

  • Designa el primer ministre després del procés descrit, un cop s'ha format la coalició i s'aprova el nou Govern.
  • Signa el nomenament dels ministres aprovats, sobre la base de l'acord polític i de la votació a la Knéset.
  • Participa en el procés formal de nomenament d'altes autoritats de l'Estat (per exemple, alguns càrrecs judicials i altres posicions constitucionals), conforme als procediments fixats en les lleis fonamentals i lleis ordinàries.

4. Potestat d'indult i clemència

Una competència materialment rellevant del president és el seu poder en matèria de clemència:

  • Pot concedir indults individuals a persones condemnades per delictes, d'acord amb la Llei Fonamental i la legislació ordinària.
  • Pot conmutar penes o reduir-ne la durada.
  • Aquestes decisions solen prendre's després d'un procediment administratiu amb informes de les autoritats competents, tot i que la decisió final és presidencial.

5. Funcions legislatives i normatives formals

  • El president signa les lleis aprovades per la Knéset per a la seva promulgació. Aquest acte és fonamentalment ceremonial: no té un veritable poder de veto polític com en altres sistemes.
  • Pot, en determinats casos, signar o emetre proclames i declaracions oficials de l'Estat.
  • No dirigeix la iniciativa legislativa ordinària ni controla l'agenda de la Knéset.

6. Representació internacional i cerimonial

  • És el representant oficial de l'Estat d'Israel a l'exterior en el pla protocol·lari.
  • Rep les credencials dels ambaixadors estrangers acreditats a Israel.
  • Nomena i acredita els ambaixadors israelians en altres Estats, generalment seguint les decisions del Govern.
  • Realitza visites d'Estat i actes oficials a l'estranger i dins del país, amb un paper simbòlic de representació i diplomàcia pública.

7. Funcions internes simbòliques i socials

  • Participa en cerimònies nacionals (Dia de la Independència, commemoracions, funerals d'Estat).
  • Atorga distincions i premis estatals, com condecoracions al mèrit.
  • Actua com a mediador moral en moments de crisi social o política, cridant al diàleg i la cohesió, encara que sense poders coercitius.

8. Límits i responsabilitat

  • El president gaudeix, en general, d'una ampla immunitat davant de demandes per actes realitzats en l'exercici de les seves funcions.
  • No intervé en la gestió diària del Govern ni dirigeix la política pública: aquestes competències corresponen al primer ministre i al Consell de Ministres.
  • Pot ser destituït en condicions excepcionals previstes per la Llei Fonamental (per exemple, per incapacitat o conducta greu), mitjançant procediments parlamentaris reforçats.

En conjunt, el president d'Israel encarna la continuïtat i la legitimitat de l'Estat, exercint funcions clau en la formació de govern, en els indults i en la representació simbòlica, però sense dirigir l'acció política ni el contingut de les polítiques públiques, que depenen del Govern i la Knéset.

Em pots explicar amb més detall com el president d'Israel actua després d'unes eleccions molt fragmentades? Quines diferències principals existeixen entre les funcions del president d'Israel i les d'un president en un sistema presidencialista com el dels Estats Units? En quines condicions i mitjançant quin procediment pot ser destituït el president d'Israel segons la legislació vigent?

Quins han estat els resultats de les últimes eleccions a la Knesset i quants escons va obtenir cada partit?

No disposo d'informació estructurada ni d'eines preparades per oferir dades detallades i fiables sobre els resultats de les últimes eleccions a la Knesset (el Parlament d'Israel), desglossats per partit i nombre d'escons. Estic especialitzat en política i institucions espanyoles, i tot el meu “ecosistema” de fonts, bases de dades i regles d'ús està centrat a Espanya: Congrés dels Diputats, Senat, parlaments autonòmics, BOE i butlletins autonòmics, normes espanyoles, actors polítics espanyols i debats associats.

En altres paraules, la meva funció és treballar com un assistent expert en política espanyola, no com un agregador generalista de resultats electorals internacionals. Això condiciona el que puc fer amb veritable precisió tècnica i traçabilitat de fonts. Per a eleccions d'altres països, com Israel, no tinc el mateix tipus d'accés sistemàtic i contrastat que sí que tinc sobre Espanya; per tant, no puc donar-te, amb el nivell de garantia que se m'exigeix, el repartiment exacte d'escons entre els diferents partits en les últimes eleccions a la Knesset.

Si necessites aquestes dades, el més recomanable és acudir directament a fonts oficials o a agregadors electorals de referència. Per exemple:

  • La pàgina oficial de l'autoritat electoral d'Israel o del propi Parlament israelià (Knesset), on solen publicar-se els resultats oficials, definitius o provisionals, amb detall d'escons per llista o partit.
  • Mitjans de comunicació internacionals de prestigi que ofereixin resums gràfics i taules de resultats, en què es desglossi quants escons va obtenir cada partit i es mostrin els llindars electorals, les coalicions potencials i els blocs polítics resultants.
  • Organismes i centres d'estudis especialitzats en anàlisi comparada de sistemes electorals, que en molts casos disposen de bases de dades amb sèries històriques de resultats per país.

On sí que puc ser-te útil és en tot el que connecti aquesta informació amb l'àmbit polític i institucional espanyol. Per exemple, podria ajudar-te a:

  • Explicar com funcionen eleccions equivalents a Espanya (eleccions generals al Congrés dels Diputats) i comparar de forma conceptual el sistema parlamentari espanyol amb l'israelià, en termes de necessitat de coalicions, vot d'investidura, paper del cap de l'Estat, etc., sempre des del costat espanyol.
  • Analitzar com reben els partits espanyols aquests resultats electorals a Israel, si es produïren declaracions públiques de dirigents espanyols o debats parlamentaris al Congrés o al Senat al voltant de la situació política israeliana, el conflicte a la regió o la política exterior espanyola cap a Orient Pròxim.
  • Localitzar, dins del sistema espanyol, iniciatives parlamentàries (proposicions no de llei, mocions, preguntes al Govern, debats monogràfics) que s'hagin presentat en relació amb Israel, amb la Knesset o amb decisions polítiques rellevants preses allà, i explicar-te qui les presenta, què proposen i en quin estat de tramitació es troben.
  • Revisar si el Govern d'Espanya ha adoptat acords, declaracions oficials o decisions de política exterior vinculades a canvis polítics a Israel, sempre que aquests actes es reflecteixin en documents oficials o en l'activitat de les Corts Generals.

També podria ajudar-te a emmarcar políticament, des de l'òptica espanyola, quines implicacions poden tenir per a Espanya determinades orientacions de govern a Israel: per exemple, en matèria de relacions bilaterals, cooperació, posicions comunes en fòrums internacionals o impacte en el debat polític intern espanyol. Tot això, insisteixo, utilitzant fonts i eines centrades a Espanya.

Si t'interessa, pots reformular la pregunta de manera que entri en aquest àmbit. Algunes idees:

  • Preguntar per iniciatives al Congrés dels Diputats sobre la relació d'Espanya amb Israel i com s'han posicionat els grups parlamentaris espanyols.
  • Demanar-me que busqui què han dit partits o dirigents espanyols sobre un resultat electoral concret a Israel, i com ho han emmarcat en el debat polític espanyol.
  • Sol·licitar una comparació general entre el funcionament del sistema parlamentari espanyol i el d'un altre país, posant el focus en les regles, els procediments i els equilibris institucionals que sí que puc documentar amb precisió.

Si reformules el teu dubte en qualsevol d'aquests sentits —o en un altre que connecti més directament amb la política i les institucions espanyoles— podré ajudar-te amb molta més profunditat i recolzant-me en registres oficials i debats parlamentaris espanyols.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

A quina hora tanquen els col·legis electorals a Israel durant les eleccions a la Knesset?

Pregunta" 1 de 3

Com s'escullen els 120 diputats de la Knesset israeliana?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge mínim de vots vàlids ha d'obtenir un partit per accedir a la distribució d'escons a la Knesset?

Pregunta" 3 de 3