El Govern iraquià manté converses amb l’Administració dels Estats Units per abordar la petició de Washington de tancar diversos passos fronterers amb l’Iran, dins d’una estratègia nord-americana destinada a endurir les sancions econòmiques contra Teheran i a pressionar els països de la regió perquè limitin els seus intercanvis comercials.
Així ho ha explicat el ministre d’Afers Exteriors de l’Iraq, Fuad Hussein, en una entrevista amb la cadena qatariana Al Jazeera, en què ha advertit de les “conseqüències negatives” que aquesta decisió podria comportar per a l’economia iraquiana.
El responsable de la diplomàcia iraquiana ha indicat que les autoritats nord-americanes plantegen el tancament de la majoria de cruïlles com a part de la seva campanya de pressió econòmica global sobre l’Iran. Tot i que no s’ha concretat quins passos es veurien afectats, Hussein ha assenyalat que Washington proposa mantenir operatiu un pas a la regió del Kurdistan i un altre a la resta del territori iraquià.
“El tancament dels passos fronterers probablement tindrà un impacte en l’Iran, però també afectarà negativament la situació iraquiana. Això significa que el comerç s’aturarà, el moviment s’aturarà i tindrà un impacte”, ha remarcat el ministre, tot recordant la forta dependència de Bagdad del comerç amb el seu veí.
Hussein ha detallat que el volum anual d’intercanvi comercial entre tots dos països, sense comptar les compres de gas, se situa entre 16.000 i 18.000 milions de dòlars. “L’Iraq depèn del que ve de l’Iran, especialment pel que fa al subministrament d’aliments”, ha emfatitzat.
Diversificació econòmica per rebaixar la dependència de l’Iran
Davant aquesta pressió, l’Executiu de Bagdad treballa en una política de “diversificació en tots els àmbits” amb l’objectiu de reduir la seva dependència energètica i comercial de l’Iran. En aquest context, el ministre ha avançat que l’Iraq negocia importar electricitat a través de la xarxa dels països del Golf via Kuwait, a més de reforçar els subministraments des de Jordània i Turquia.
En paral·lel, el Govern iraquià manté contactes amb Síria i Jordània per reactivar i ampliar oleoductes que permetin obrir noves rutes d’exportació de cru i esquivar possibles bloquejos.
La pressió sobre els passos fronterers es produeix en un escenari d’una forta inestabilitat regional. Durant l’entrevista, Hussein ha calculat en uns 60.000 milions de dòlars (53.790 milions d’euros) les pèrdues econòmiques sofertes per l’Iraq a causa de la interrupció de les exportacions de petroli a través de l’estret d’Ormuz durant prop de quatre mesos a començament d’enguany, una aturada provocada per l’escalada militar entre l’Iran i els Estats Units.
Tot i que el flux de cru s’ha reprès parcialment gràcies a acords que permeten desviar les exportacions cap a Turquia, el responsable d’Exteriors ha reiterat que l’Iraq «rebutja les guerres» i manté com a principi la negativa que el seu territori sigui utilitzat per atacar tercers països.